Iglésia de Santa María Magdalena (l'Ollería) - Historial de revisions

Lluísm en 23:50 17 jul 2023

2023-07-17T23:50:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:50 17 jul 2023
Llínea 20:		Llínea 20:
	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1646 Iglésia de Santa María Magdalena. Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià]		* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1646 Iglésia de Santa María Magdalena. Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià]

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|L'Olleria Church of Saint Mary Magdalene}}

	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]
	[[Categoria:Arquitectura valenciana]]		[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
	[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]		[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

Lluísm en 23:48 17 jul 2023

2023-07-17T23:48:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:48 17 jul 2023
Llínea 17:		Llínea 17:
	La torre es troba a la dreta de la frontera, te quatre cossos sent l'últim el de campanes.		La torre es troba a la dreta de la frontera, te quatre cossos sent l'últim el de campanes.
	La fàbrica del conjunt és de mamposteria presa en barreja de calç i cadiram de pedra calcarea en les cantonades i els contraforts.		La fàbrica del conjunt és de mamposteria presa en barreja de calç i cadiram de pedra calcarea en les cantonades i els contraforts.

			== Referències ==
			* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1646 Iglésia de Santa María Magdalena. Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià]

	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]
	[[Categoria:Arquitectura valenciana]]		[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
	[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]		[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

Jose2 en 11:54 28 maig 2021

2021-05-28T11:54:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:54 28 maig 2021
Llínea 6:		Llínea 6:

	==Descripció==		==Descripció==
	[[~~Image~~:IglesiaMariaMagdalena.jpg\|thumb\|~~250px~~\|Torre ~~Iglesia~~ Santa María Magdalena de l'Olleria]]		[[Archiu:IglesiaMariaMagdalena..jpg\|thumb\|300px\|Detall de la Torre de l'Iglésia Santa María Magdalena de l'Olleria]]

	Es tracta d'una iglésia d'una sola nau en capçalera poligonal i capelles entre contraforts. Presenta quatre trams coberts en volta de creueria, mentres que la capçalera se cobrix en una volta estrelada.		Es tracta d'una iglésia d'una sola nau en capçalera poligonal i capelles entre contraforts. Presenta quatre trams coberts en volta de creueria, mentres que la capçalera se cobrix en una volta estrelada.

Jose2 en 23:36 21 maig 2021

2021-05-21T23:36:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:36 21 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~IglesiaSantaMariaMagdalenaOlleria~~.jpg\|thumb\|300px\|<center>Iglesia Santa María Magdalena de l'Olleria</center>]]		[[File:Església de la Magdalena de l'Olleria.jpg\|thumb\|300px\|<center>Iglesia Santa María Magdalena de l'Olleria</center>]]

	'''L'Iglesia parroquial de Santa María Magdalena''' es situa a l'est del casc antic del municipi de [[l'Olleria]] ([[Provincia de Valéncia]], [[Espanya]]). Es tracta d'un edifici religiós construït en el [[sigle XVI]] en estil barroc, si be en reconstruccions corresponents als sigles [[sigle XVII\|XVII]] i [[sigle XVIII\|XVIII]]. Este monument, esta declarar B.I.C. ([[Be d'Interés Cultural]])		'''L'Iglesia parroquial de Santa María Magdalena''' es situa a l'est del casc antic del municipi de [[l'Olleria]] ([[Provincia de Valéncia]], [[Espanya]]). Es tracta d'un edifici religiós construït en el [[sigle XVI]] en estil barroc, si be en reconstruccions corresponents als sigles [[sigle XVII\|XVII]] i [[sigle XVIII\|XVIII]]. Este monument, esta declarar B.I.C. ([[Be d'Interés Cultural]])

Jose2: Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

2020-01-19T10:58:18Z

Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

← Revisió anterior		Revisió de 10:58 19 gin 2020
Llínea 10:		Llínea 10:
	Es tracta d'una iglésia d'una sola nau en capçalera poligonal i capelles entre contraforts. Presenta quatre trams coberts en volta de creueria, mentres que la capçalera se cobrix en una volta estrelada.		Es tracta d'una iglésia d'una sola nau en capçalera poligonal i capelles entre contraforts. Presenta quatre trams coberts en volta de creueria, mentres que la capçalera se cobrix en una volta estrelada.

	La capella de la Comunió, en el costat de l'epistola, te accés des de la segona corsia, i presenta una cupula. Tant esta capella com la sacristia i el trasagrari són d'una época posterior, realisats entre els sigles XVII i XVIII, ya que presenten una fàbrica diferent. En l'interior va patir una renovació del sigle XVIII, provablement el [[terremot]] de l'any [[1748]] afectà a la volta de l'iglésia i fon llavors quan se realisaren reformes al gust de l'época. Per això presenta una ~~serie~~ d'estucs i pintures barroques.		La capella de la Comunió, en el costat de l'epistola, te accés des de la segona corsia, i presenta una cupula. Tant esta capella com la sacristia i el trasagrari són d'una época posterior, realisats entre els sigles XVII i XVIII, ya que presenten una fàbrica diferent. En l'interior va patir una renovació del sigle XVIII, provablement el [[terremot]] de l'any [[1748]] afectà a la volta de l'iglésia i fon llavors quan se realisaren reformes al gust de l'época. Per això presenta una série d'estucs i pintures barroques.

	En l'exterior destaca la frontera i la torre, abdós arrematats per un muronat decoratiu. La portada, a modo d'arc triumfal doble presenta en els flancs semicolumnes entre les que se disponen veneres. Se combinen en la portada els tres órdens arquitectoniques, toscà en els pilastres, jonic en la columna central entre els arcs d'entrada i corinti en les columnes laterals. En la part superior es situa el relleu de Santa María Magdalena reclinada. La portada presenta un ric tractament decoratiu a base de maixquerons, putti i harpies.		En l'exterior destaca la frontera i la torre, abdós arrematats per un muronat decoratiu. La portada, a modo d'arc triumfal doble presenta en els flancs semicolumnes entre les que se disponen veneres. Se combinen en la portada els tres órdens arquitectoniques, toscà en els pilastres, jonic en la columna central entre els arcs d'entrada i corinti en les columnes laterals. En la part superior es situa el relleu de Santa María Magdalena reclinada. La portada presenta un ric tractament decoratiu a base de maixquerons, putti i harpies.

Jose2: /* Descripció */

2019-01-25T09:06:30Z

Descripció

← Revisió anterior		Revisió de 09:06 25 gin 2019
Llínea 10:		Llínea 10:
	Es tracta d'una iglésia d'una sola nau en capçalera poligonal i capelles entre contraforts. Presenta quatre trams coberts en volta de creueria, mentres que la capçalera se cobrix en una volta estrelada.		Es tracta d'una iglésia d'una sola nau en capçalera poligonal i capelles entre contraforts. Presenta quatre trams coberts en volta de creueria, mentres que la capçalera se cobrix en una volta estrelada.

	La capella de la Comunió, en el costat de l'epistola, te accés des de la segona corsia, i presenta una cupula. Tant esta capella com la sacristia i el trasagrari són d'una época posterior, realisats entre els sigles XVII i XVIII, ya que presenten una fàbrica diferent. En l'interior va patir una renovació del sigle XVIII, provablement el [[terremot]] de [[1748]] afectà a la volta de l'iglésia i fon llavors quan se realisaren reformes al gust de l'época. Per això presenta una serie d'estucs i pintures barroques.		La capella de la Comunió, en el costat de l'epistola, te accés des de la segona corsia, i presenta una cupula. Tant esta capella com la sacristia i el trasagrari són d'una época posterior, realisats entre els sigles XVII i XVIII, ya que presenten una fàbrica diferent. En l'interior va patir una renovació del sigle XVIII, provablement el [[terremot]] de l'any [[1748]] afectà a la volta de l'iglésia i fon llavors quan se realisaren reformes al gust de l'época. Per això presenta una serie d'estucs i pintures barroques.

	En l'exterior destaca la frontera i la torre, abdós arrematats per un muronat decoratiu. La portada, a modo d'arc triumfal doble presenta en els flancs semicolumnes entre les que se disponen veneres. Se combinen en la portada els tres órdens arquitectoniques, toscà en els pilastres, jonic en la columna central entre els arcs d'entrada i corinti en les columnes laterals. En la part superior es situa el relleu de Santa María Magdalena reclinada. La portada presenta un ric tractament decoratiu a base de maixquerons, putti i harpies.		En l'exterior destaca la frontera i la torre, abdós arrematats per un muronat decoratiu. La portada, a modo d'arc triumfal doble presenta en els flancs semicolumnes entre les que se disponen veneres. Se combinen en la portada els tres órdens arquitectoniques, toscà en els pilastres, jonic en la columna central entre els arcs d'entrada i corinti en les columnes laterals. En la part superior es situa el relleu de Santa María Magdalena reclinada. La portada presenta un ric tractament decoratiu a base de maixquerons, putti i harpies.

Jose2: Text reemplaça - ' ordens ' a ' órdens '

2018-08-12T19:31:03Z

Text reemplaça - ' ordens ' a ' órdens '

← Revisió anterior		Revisió de 19:31 12 ago 2018
Llínea 12:		Llínea 12:
	La capella de la Comunió, en el costat de l'epistola, te accés des de la segona corsia, i presenta una cupula. Tant esta capella com la sacristia i el trasagrari són d'una época posterior, realisats entre els sigles XVII i XVIII, ya que presenten una fàbrica diferent. En l'interior va patir una renovació del sigle XVIII, provablement el [[terremot]] de [[1748]] afectà a la volta de l'iglésia i fon llavors quan se realisaren reformes al gust de l'época. Per això presenta una serie d'estucs i pintures barroques.		La capella de la Comunió, en el costat de l'epistola, te accés des de la segona corsia, i presenta una cupula. Tant esta capella com la sacristia i el trasagrari són d'una época posterior, realisats entre els sigles XVII i XVIII, ya que presenten una fàbrica diferent. En l'interior va patir una renovació del sigle XVIII, provablement el [[terremot]] de [[1748]] afectà a la volta de l'iglésia i fon llavors quan se realisaren reformes al gust de l'época. Per això presenta una serie d'estucs i pintures barroques.

	En l'exterior destaca la frontera i la torre, abdós arrematats per un muronat decoratiu. La portada, a modo d'arc triumfal doble presenta en els flancs semicolumnes entre les que se disponen veneres. Se combinen en la portada els tres ~~ordens~~ arquitectoniques, toscà en els pilastres, jonic en la columna central entre els arcs d'entrada i corinti en les columnes laterals. En la part superior es situa el relleu de Santa María Magdalena reclinada. La portada presenta un ric tractament decoratiu a base de maixquerons, putti i harpies.		En l'exterior destaca la frontera i la torre, abdós arrematats per un muronat decoratiu. La portada, a modo d'arc triumfal doble presenta en els flancs semicolumnes entre les que se disponen veneres. Se combinen en la portada els tres órdens arquitectoniques, toscà en els pilastres, jonic en la columna central entre els arcs d'entrada i corinti en les columnes laterals. En la part superior es situa el relleu de Santa María Magdalena reclinada. La portada presenta un ric tractament decoratiu a base de maixquerons, putti i harpies.

	Hi ha atra portada lateral, nomenada "Els Grisons", de menor tamany a la que s'accedix per una escalinata.		Hi ha atra portada lateral, nomenada "Els Grisons", de menor tamany a la que s'accedix per una escalinata.

Jose2: Text reemplaça - ' aixó' a ' això'

2018-08-11T17:49:38Z

Text reemplaça - ' aixó' a ' això'

← Revisió anterior		Revisió de 17:49 11 ago 2018
Llínea 10:		Llínea 10:
	Es tracta d'una iglésia d'una sola nau en capçalera poligonal i capelles entre contraforts. Presenta quatre trams coberts en volta de creueria, mentres que la capçalera se cobrix en una volta estrelada.		Es tracta d'una iglésia d'una sola nau en capçalera poligonal i capelles entre contraforts. Presenta quatre trams coberts en volta de creueria, mentres que la capçalera se cobrix en una volta estrelada.

	La capella de la Comunió, en el costat de l'epistola, te accés des de la segona corsia, i presenta una cupula. Tant esta capella com la sacristia i el trasagrari són d'una época posterior, realisats entre els sigles XVII i XVIII, ya que presenten una fàbrica diferent. En l'interior va patir una renovació del sigle XVIII, provablement el [[terremot]] de [[1748]] afectà a la volta de l'iglésia i fon llavors quan se realisaren reformes al gust de l'época. Per ~~aixó~~ presenta una serie d'estucs i pintures barroques.		La capella de la Comunió, en el costat de l'epistola, te accés des de la segona corsia, i presenta una cupula. Tant esta capella com la sacristia i el trasagrari són d'una época posterior, realisats entre els sigles XVII i XVIII, ya que presenten una fàbrica diferent. En l'interior va patir una renovació del sigle XVIII, provablement el [[terremot]] de [[1748]] afectà a la volta de l'iglésia i fon llavors quan se realisaren reformes al gust de l'época. Per això presenta una serie d'estucs i pintures barroques.

	En l'exterior destaca la frontera i la torre, abdós arrematats per un muronat decoratiu. La portada, a modo d'arc triumfal doble presenta en els flancs semicolumnes entre les que se disponen veneres. Se combinen en la portada els tres ordens arquitectoniques, toscà en els pilastres, jonic en la columna central entre els arcs d'entrada i corinti en les columnes laterals. En la part superior es situa el relleu de Santa María Magdalena reclinada. La portada presenta un ric tractament decoratiu a base de maixquerons, putti i harpies.		En l'exterior destaca la frontera i la torre, abdós arrematats per un muronat decoratiu. La portada, a modo d'arc triumfal doble presenta en els flancs semicolumnes entre les que se disponen veneres. Se combinen en la portada els tres ordens arquitectoniques, toscà en els pilastres, jonic en la columna central entre els arcs d'entrada i corinti en les columnes laterals. En la part superior es situa el relleu de Santa María Magdalena reclinada. La portada presenta un ric tractament decoratiu a base de maixquerons, putti i harpies.

Jose2 en 16:50 4 gin 2018

2018-01-04T16:50:24Z

Jose2 en 17:22 6 maig 2017

2017-05-06T17:22:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:22 6 maig 2017
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''L'Iglesia parroquial de Santa María Magdalena''' es situa a l'est del casc antic del municipi de [[l'Olleria]] ([[Provincia de Valéncia]], [[Espanya]]). Es tracta d'un edifici religiós construït en el [[sigle XVI]] en estil barroc, si be en reconstruccions corresponents als sigles [[sigle XVII\|XVII]] i [[sigle XVIII\|XVIII]]. Este monument, esta declarar B.I.C. (Be d'Interes Cultural)		'''L'Iglesia parroquial de Santa María Magdalena''' es situa a l'est del casc antic del municipi de [[l'Olleria]] ([[Provincia de Valéncia]], [[Espanya]]). Es tracta d'un edifici religiós construït en el [[sigle XVI]] en estil barroc, si be en reconstruccions corresponents als sigles [[sigle XVII\|XVII]] i [[sigle XVIII\|XVIII]]. Este monument, esta declarar B.I.C. (Be d'Interes Cultural)

	Este municipi fon en orige una alqueria, segons apareix en el [[llibre del repartiment]], pertanyent al municipi de [[Xàtiva]] fins el sigle XVI. Obtenint el titul de vila en [[1583]], nomenada vila real per Felip II en [[1588]]. Se desconeix la data de la seua construcció, provablement despuix de la guerra de les Germanies [[1516]] i abans de [[1566]], ya que en eixe any apareix nomenada en les visites pastorals.		Este municipi fon en orige una [[alqueria]], segons apareix en el [[llibre del repartiment]], pertanyent al municipi de [[Xàtiva]] fins el sigle XVI. Obtenint el titul de vila en [[1583]], nomenada vila real per [[Felip II]] en [[1588]]. Se desconeix la data de la seua construcció, provablement despuix de la guerra de les Germanies [[1516]] i abans de [[1566]], ya que en eixe any apareix nomenada en les visites pastorals.

	==Descripció==		==Descripció==

← Revisió anterior		Revisió de 16:50 4 gin 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:IglesiaSantaMariaMagdalenaOlleria.jpg\|thumb\|300px\|<center>Iglesia Santa María Magdalena de l'Olleria</center>]]		[[Image:IglesiaSantaMariaMagdalenaOlleria.jpg\|thumb\|300px\|<center>Iglesia Santa María Magdalena de l'Olleria</center>]]

	'''L'Iglesia parroquial de Santa María Magdalena''' es situa a l'est del casc antic del municipi de [[l'Olleria]] ([[Provincia de Valéncia]], [[Espanya]]). Es tracta d'un edifici religiós construït en el [[sigle XVI]] en estil barroc, si be en reconstruccions corresponents als sigles [[sigle XVII\|XVII]] i [[sigle XVIII\|XVIII]]. Este monument, esta declarar B.I.C. (Be d'~~Interes~~ Cultural)		'''L'Iglesia parroquial de Santa María Magdalena''' es situa a l'est del casc antic del municipi de [[l'Olleria]] ([[Provincia de Valéncia]], [[Espanya]]). Es tracta d'un edifici religiós construït en el [[sigle XVI]] en estil barroc, si be en reconstruccions corresponents als sigles [[sigle XVII\|XVII]] i [[sigle XVIII\|XVIII]]. Este monument, esta declarar B.I.C. ([[Be d'Interés Cultural]])

	Este municipi fon en orige una [[alqueria]], segons apareix en el [[llibre del repartiment]], pertanyent al municipi de [[Xàtiva]] fins el sigle XVI. Obtenint el titul de vila en [[1583]], nomenada vila real per [[Felip II]] en [[1588]]. Se desconeix la data de la seua construcció, provablement despuix de la guerra de les Germanies [[1516]] i abans de [[1566]], ya que en eixe any apareix nomenada en les visites pastorals.		Este municipi fon en orige una [[alqueria]], segons apareix en el [[llibre del repartiment]], pertanyent al municipi de [[Xàtiva]] fins el sigle XVI. Obtenint el titul de vila en l'any [[1583]], nomenada vila real per [[Felip II]] en l'any [[1588]]. Se desconeix la data de la seua construcció, provablement despuix de la guerra de les Germanies [[1516]] i abans de l'any [[1566]], ya que en eixe any apareix nomenada en les visites pastorals.

	==Descripció==		==Descripció==
	[[Image:IglesiaMariaMagdalena.jpg\|thumb\|250px\|Torre Iglesia Santa María Magdalena de l'Olleria]]		[[Image:IglesiaMariaMagdalena.jpg\|thumb\|250px\|Torre Iglesia Santa María Magdalena de l'Olleria]]

	Es tracta d'una ~~iglesia~~ d'una sola nau en capçalera poligonal i capelles entre contraforts. Presenta quatre trams coberts en volta de creueria, mentres que la capçalera se cobrix en una volta estrelada.		Es tracta d'una iglésia d'una sola nau en capçalera poligonal i capelles entre contraforts. Presenta quatre trams coberts en volta de creueria, mentres que la capçalera se cobrix en una volta estrelada.

	La capella de la ~~Comunio~~, en el costat de l'epistola, te ~~acces~~ des de la segona corsia, i presenta una cupula. Tant esta capella com la sacristia i el trasagrari són d'una época posterior, realisats entre els sigles XVII i XVIII, ya que presenten una ~~fabrica~~ diferent. A l'interior va patir una renovació del sigle XVIII, provablement el terremot de [[1748]] afectà a la volta de l'~~iglesia~~ i fon llavors quan se realisaren reformes al gust de l'época. Per aixó presenta una serie d'estucs i pintures barroques.		La capella de la Comunió, en el costat de l'epistola, te accés des de la segona corsia, i presenta una cupula. Tant esta capella com la sacristia i el trasagrari són d'una época posterior, realisats entre els sigles XVII i XVIII, ya que presenten una fàbrica diferent. En l'interior va patir una renovació del sigle XVIII, provablement el [[terremot]] de [[1748]] afectà a la volta de l'iglésia i fon llavors quan se realisaren reformes al gust de l'época. Per aixó presenta una serie d'estucs i pintures barroques.

	En l'exterior destaca la frontera i la torre, abdós arrematats per un muronat decoratiu. La portada, a modo d'arc triumfal doble presenta en els flancs semicolumnes entre les que se disponen veneres. Se combinen en la portada els tres ordens arquitectoniques, toscà en els pilastres, jonic en la columna central entre els arcs d'entrada i corinti en les columnes laterals. En la part superior es situa el relleu de Santa María Magdalena reclinada. La portada presenta un ric tractament decoratiu a base de maixquerons, putti i harpies.		En l'exterior destaca la frontera i la torre, abdós arrematats per un muronat decoratiu. La portada, a modo d'arc triumfal doble presenta en els flancs semicolumnes entre les que se disponen veneres. Se combinen en la portada els tres ordens arquitectoniques, toscà en els pilastres, jonic en la columna central entre els arcs d'entrada i corinti en les columnes laterals. En la part superior es situa el relleu de Santa María Magdalena reclinada. La portada presenta un ric tractament decoratiu a base de maixquerons, putti i harpies.
Llínea 18:		Llínea 18:
	La fàbrica del conjunt és de mamposteria presa en barreja de calç i cadiram de pedra calcarea en les cantonades i els contraforts.		La fàbrica del conjunt és de mamposteria presa en barreja de calç i cadiram de pedra calcarea en les cantonades i els contraforts.

			[[Categoria:Arquitectura]]
			[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
	[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]		[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]