Ignaci Villalonga Villalba - Historial de revisions

Jose2 en 20:18 12 gin 2026

2026-01-12T20:18:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:18 12 gin 2026
Llínea 42:		Llínea 42:
	* [[Declaració Valencianista de 1918]]		* [[Declaració Valencianista de 1918]]
	* [[Normes de Castelló]] de 1932		* [[Normes de Castelló]] de 1932

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ignacio_Villalonga Ignaci Villalonga en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ignacio_Villalonga Ignaci Villalonga en Wikipedia]

Caro de Segeda en 09:09 31 jul 2025

2025-07-31T09:09:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:09 31 jul 2025
Llínea 32:		Llínea 32:

	== Obres ==		== Obres ==

	* Doctorat en Dret en la tesis ''Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el consejo'' (Valéncia 1916), reeditada en 1995 pel Banc de Valéncia per a commemorar el centenari del naiximent de l'autor.		* Doctorat en Dret en la tesis ''Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el consejo'' (Valéncia 1916), reeditada en 1995 pel Banc de Valéncia per a commemorar el centenari del naiximent de l'autor.
	* ''Substantivitat del valencianisme'' (1919).		* ''Substantivitat del valencianisme'' (1919).
Llínea 38:		Llínea 37:

	== Cites ==		== Cites ==

	{{Cita\|Ignaci Villalonga i Villalba. I. Villalonga (Valencia 1895 - Benicassim 1973), descolla com a financer i politic. Es doctorà en Dret per l'Universitat de Deusto en 1915 i en 1916 fon editada la seua tesis doctoral 'Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo'. En 1919 publicà l'opuscul 'Substantivitat del valencianisme'. Va presidir la Cambra de Comerç de Valencia (1927-1930) i la Junta d'Obres del Port (1935). La seua participacio i actuacio politica es remarcable, com a dirigent de l'Unio Valencianista Regional i com a Diputat a Corts espanyoles per Castello de la Plana i pel partit de Lluïs Lucia, la Dreta Regional Valenciana. Fon membre destacat de Lo Rat Penat (vicepresident en 1927) i del Centre de Cultura Valenciana en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les Bases del 32. En 1935, durant el regim de suspensio de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimiti del carrec despres d´eixercir-lo dos semanes. Fon una de les personalitats mes internacionals i tambe mes influents en el sector bancari, estant lligat al Banc de Valencia i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en 1943. En 1956 li fon concedida la Medalla d'Or de la ciutat de Valencia i, en motiu d'aço, li fon oferit el llibre d'homenage 'Pensamiento y acción'.\|''Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme'', per [[Juli Moreno]]}}		{{Cita\|Ignaci Villalonga i Villalba. I. Villalonga (Valencia 1895 - Benicassim 1973), descolla com a financer i politic. Es doctorà en Dret per l'Universitat de Deusto en 1915 i en 1916 fon editada la seua tesis doctoral 'Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo'. En 1919 publicà l'opuscul 'Substantivitat del valencianisme'. Va presidir la Cambra de Comerç de Valencia (1927-1930) i la Junta d'Obres del Port (1935). La seua participacio i actuacio politica es remarcable, com a dirigent de l'Unio Valencianista Regional i com a Diputat a Corts espanyoles per Castello de la Plana i pel partit de Lluïs Lucia, la Dreta Regional Valenciana. Fon membre destacat de Lo Rat Penat (vicepresident en 1927) i del Centre de Cultura Valenciana en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les Bases del 32. En 1935, durant el regim de suspensio de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimiti del carrec despres d´eixercir-lo dos semanes. Fon una de les personalitats mes internacionals i tambe mes influents en el sector bancari, estant lligat al Banc de Valencia i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en 1943. En 1956 li fon concedida la Medalla d'Or de la ciutat de Valencia i, en motiu d'aço, li fon oferit el llibre d'homenage 'Pensamiento y acción'.\|''Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme'', per [[Juli Moreno]]}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

	* [[Declaració Valencianista de 1918]]		* [[Declaració Valencianista de 1918]]
	* [[Normes de Castelló]] de 1932		* [[Normes de Castelló]] de 1932

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ignacio_Villalonga Ignaci Villalonga en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ignacio_Villalonga Ignaci Villalonga en Wikipedia]
	* [http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/2006/12/00061-ignacio-villalonga-valenciano-y-emprendedor.html Biografia d'Ignaci Villalonga - Mosatros els valencians]		* [http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/2006/12/00061-ignacio-villalonga-valenciano-y-emprendedor.html Biografia d'Ignaci Villalonga - Mosatros els valencians]
Llínea 60:		Llínea 56:
	[[Categoria:Financers valencians]]		[[Categoria:Financers valencians]]
	[[Categoria:Nacionalistes valencians]]		[[Categoria:Nacionalistes valencians]]
	[[Categoria:~~Valencianisme~~]]		[[Categoria:Valencianistes]]

Lluísm en 08:57 7 nov 2024

2024-11-07T08:57:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:57 7 nov 2024
Llínea 45:		Llínea 45:
	* [[Declaració Valencianista de 1918]]		* [[Declaració Valencianista de 1918]]
	* [[Normes de Castelló]] de 1932		* [[Normes de Castelló]] de 1932

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 16:59 26 ago 2024

2024-08-26T16:59:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:59 26 ago 2024
Llínea 45:		Llínea 45:
	* [[Declaració Valencianista de 1918]]		* [[Declaració Valencianista de 1918]]
	* [[Normes de Castelló]] de 1932		* [[Normes de Castelló]] de 1932

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval: Text reemplaça - ' regio ' a ' regió '

2024-01-28T16:35:07Z

Text reemplaça - ' regio ' a ' regió '

← Revisió anterior		Revisió de 16:35 28 gin 2024
Llínea 39:		Llínea 39:
	== Cites ==		== Cites ==

	{{Cita\|Ignaci Villalonga i Villalba. I. Villalonga (Valencia 1895 - Benicassim 1973), descolla com a financer i politic. Es doctorà en Dret per l'Universitat de Deusto en 1915 i en 1916 fon editada la seua tesis doctoral 'Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo'. En 1919 publicà l'opuscul 'Substantivitat del valencianisme'. Va presidir la Cambra de Comerç de Valencia (1927-1930) i la Junta d'Obres del Port (1935). La seua participacio i actuacio politica es remarcable, com a dirigent de l'Unio Valencianista Regional i com a Diputat a Corts espanyoles per Castello de la Plana i pel partit de Lluïs Lucia, la Dreta Regional Valenciana. Fon membre destacat de Lo Rat Penat (vicepresident en 1927) i del Centre de Cultura Valenciana en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les Bases del 32. En 1935, durant el regim de suspensio de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la ~~regio~~ catalana. Villalonga dimiti del carrec despres d´eixercir-lo dos semanes. Fon una de les personalitats mes internacionals i tambe mes influents en el sector bancari, estant lligat al Banc de Valencia i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en 1943. En 1956 li fon concedida la Medalla d'Or de la ciutat de Valencia i, en motiu d'aço, li fon oferit el llibre d'homenage 'Pensamiento y acción'.\|''Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme'', per [[Juli Moreno]]}}		{{Cita\|Ignaci Villalonga i Villalba. I. Villalonga (Valencia 1895 - Benicassim 1973), descolla com a financer i politic. Es doctorà en Dret per l'Universitat de Deusto en 1915 i en 1916 fon editada la seua tesis doctoral 'Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo'. En 1919 publicà l'opuscul 'Substantivitat del valencianisme'. Va presidir la Cambra de Comerç de Valencia (1927-1930) i la Junta d'Obres del Port (1935). La seua participacio i actuacio politica es remarcable, com a dirigent de l'Unio Valencianista Regional i com a Diputat a Corts espanyoles per Castello de la Plana i pel partit de Lluïs Lucia, la Dreta Regional Valenciana. Fon membre destacat de Lo Rat Penat (vicepresident en 1927) i del Centre de Cultura Valenciana en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les Bases del 32. En 1935, durant el regim de suspensio de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimiti del carrec despres d´eixercir-lo dos semanes. Fon una de les personalitats mes internacionals i tambe mes influents en el sector bancari, estant lligat al Banc de Valencia i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en 1943. En 1956 li fon concedida la Medalla d'Or de la ciutat de Valencia i, en motiu d'aço, li fon oferit el llibre d'homenage 'Pensamiento y acción'.\|''Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme'', per [[Juli Moreno]]}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier en 18:16 23 gin 2024

2024-01-23T18:16:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 23 gin 2024
Llínea 34:		Llínea 34:

	* Doctorat en Dret en la tesis ''Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el consejo'' (Valéncia 1916), reeditada en 1995 pel Banc de Valéncia per a commemorar el centenari del naiximent de l'autor.		* Doctorat en Dret en la tesis ''Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el consejo'' (Valéncia 1916), reeditada en 1995 pel Banc de Valéncia per a commemorar el centenari del naiximent de l'autor.
	* ''Substantivitat del valencianisme'' (1919)		* ''Substantivitat del valencianisme'' (1919).
	* ''Régimen municipal foral valenciano'' (1926)		* ''Régimen municipal foral valenciano'' (1926).

			== Cites ==

			{{Cita\|Ignaci Villalonga i Villalba. I. Villalonga (Valencia 1895 - Benicassim 1973), descolla com a financer i politic. Es doctorà en Dret per l'Universitat de Deusto en 1915 i en 1916 fon editada la seua tesis doctoral 'Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo'. En 1919 publicà l'opuscul 'Substantivitat del valencianisme'. Va presidir la Cambra de Comerç de Valencia (1927-1930) i la Junta d'Obres del Port (1935). La seua participacio i actuacio politica es remarcable, com a dirigent de l'Unio Valencianista Regional i com a Diputat a Corts espanyoles per Castello de la Plana i pel partit de Lluïs Lucia, la Dreta Regional Valenciana. Fon membre destacat de Lo Rat Penat (vicepresident en 1927) i del Centre de Cultura Valenciana en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les Bases del 32. En 1935, durant el regim de suspensio de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regio catalana. Villalonga dimiti del carrec despres d´eixercir-lo dos semanes. Fon una de les personalitats mes internacionals i tambe mes influents en el sector bancari, estant lligat al Banc de Valencia i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en 1943. En 1956 li fon concedida la Medalla d'Or de la ciutat de Valencia i, en motiu d'aço, li fon oferit el llibre d'homenage 'Pensamiento y acción'.\|''Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme'', per [[Juli Moreno]]}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Obres */

2023-02-13T13:09:26Z

Obres

← Revisió anterior		Revisió de 13:09 13 feb 2023
Llínea 33:		Llínea 33:
	== Obres ==		== Obres ==

	* ~~Doctorado~~ en ~~derecho con~~ la tesis ''Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el consejo'' (Valéncia 1916), reeditada en 1995 pel Banc de Valéncia per a commemorar el centenari del naiximent de l'autor.		* Doctorat en Dret en la tesis ''Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el consejo'' (Valéncia 1916), reeditada en 1995 pel Banc de Valéncia per a commemorar el centenari del naiximent de l'autor.
	* ''Substantivitat del valencianisme'' (1919)		* ''Substantivitat del valencianisme'' (1919)
	* ''Régimen municipal foral valenciano'' (1926)		* ''Régimen municipal foral valenciano'' (1926)

Alacanti en 17:58 27 gin 2023

2023-01-27T17:58:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:58 27 gin 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Benicàssim]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Benicàssim]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Ignaci Villalonga Villalba''' ([[Valéncia]], [[1895]] - † [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un advocat, polític i financer [[Valencians\|valencià]]. Membre del [[Congrés dels Diputats]] d'[[Espanya]] per la [[Província de Castelló\|província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo de la [[II República Espanyola\|Segona república]], tingué un paper rellevant dins de la Dreta Regional Valenciana. En posterioritat, durant el periodo de la [[Franquisme\|Dictadura franquista]], es va centrar en els negocis i aplegaria a dirigir vàries entitats bancàries importants.		'''Ignaci Villalonga Villalba''' ([[Valéncia]], [[1895]] - † [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un advocat, polític i financer [[Valencians\|valencià]]. Membre del [[Congrés dels Diputats]] d'[[Espanya]] per la [[Província de Castelló\|província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo de la [[II República Espanyola\|Segona república]], tingué un paper rellevant dins de la [[Dreta Regional Valenciana]]. En posterioritat, durant el periodo de la [[Franquisme\|Dictadura franquista]], es va centrar en els negocis i aplegaria a dirigir vàries entitats bancàries importants.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: /* Biografia */

2023-01-17T07:34:21Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 07:34 17 gin 2023
Llínea 13:		Llínea 13:

	== Biografia ==		== Biografia ==
	Naixcut en la ciutat de Valéncia en l'any 1895, es va doctorar en Dret en l'[[Universitat de Deusto]] en [[1914]] i en [[1916]] fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". Retornaria a Valéncia per a treballar en la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies, que era propietat de la seua família. Ingressà en la [[Joventut Valencianista]] i fon un dels fundadors de l'[[Unió Valencianista Regional]] i redactor de la [[Declaració Valencianista de 1918]].		Naixcut en la ciutat de Valéncia en l'any 1895, es va doctorar en Dret en l'[[Universitat de Deusto]] en [[1914]] i en [[1916]] fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". Retornaria a Valéncia per a treballar en la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies, que era propietat de la seua família. Ingressà en la [[Joventut Valencianista]] i fon un dels fundadors de l'[[Unió Valencianista Regional]] (UVR) en l'any [[1918]] junt a [[Joaquim Reig i Rodríguez]] i redactor de la [[Declaració Valencianista de 1918]].

	La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l'[[Unió Valencianista Regional]] i com a Diputat a Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] pel partit de [[Lluís Lúcia]], la [[Dreta Regional Valenciana]]. Fon membre destacat de [[Lo Rat Penat]] (vicepresident en l'any [[1927]]) i del [[Centre de Cultura Valenciana]] en el qual ingressà en l'any 1928. Fon un dels firmants de les [[Normes de Castelló\|Bases del 32]].		La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l'[[Unió Valencianista Regional]], i com a Diputat a Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] pel partit de [[Lluís Lúcia]], la [[Dreta Regional Valenciana]]. Fon membre destacat de [[Lo Rat Penat]] (vicepresident en l'any [[1927]]) i del [[Centre de Cultura Valenciana]] en el qual ingressà en l'any 1928. Fon un dels firmants de les [[Normes de Castelló\|Bases del 32]].

	Més tart, no obstant, es va deslligar de la política i es va dedicar als negocis. Fon president de la [[Cambra de Comerç de Valéncia]] durant els anys [[1928]] a [[1930]] i va promoure la creació del Centre d'Estudis Econòmics Valencians en [[1929]]. També fon un dels firmants de les [[Normes de Castelló]] en [[1932]]. Pero quan es va proclamar la Segona República Espanyola, va ingressar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i fon diputat de la CEDA en les eleccions de [[1933]] i de [[1936]] per la província de Castelló. Quan en [[1935]] fon suspesa la [[Generalitat de Catalunya]], fon el seu president en calitat de governador general de Catalunya.		Més tart, no obstant, es va deslligar de la política i es va dedicar als negocis. Fon president de la [[Cambra de Comerç de Valéncia]] durant els anys [[1928]] a [[1930]] i va promoure la creació del Centre d'Estudis Econòmics Valencians en [[1929]]. També fon un dels firmants de les [[Normes de Castelló]] en [[1932]]. Pero quan es va proclamar la Segona República Espanyola, va ingressar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i fon diputat de la CEDA en les eleccions de [[1933]] i de [[1936]] per la província de Castelló. Quan en [[1935]] fon suspesa la [[Generalitat de Catalunya]], fon el seu president en calitat de governador general de Catalunya.

Xavier en 07:27 17 gin 2023

2023-01-17T07:27:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:27 17 gin 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Benicàssim]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Benicàssim]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}

	'''Ignaci Villalonga Villalba''' ([[Valéncia]], [[1895]] - † [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un advocat, polític i financer [[Valencians\|valencià]]. Membre del [[Congrés dels Diputats]] d'[[Espanya]] per la [[Província de Castelló\|província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo de la [[II República Espanyola\|Segona república]], tingué un paper rellevant dins de la Dreta Regional Valenciana. En posterioritat, durant el periodo de la [[Franquisme\|Dictadura franquista]], es va centrar en els negocis i aplegaria a dirigir vàries entitats bancàries importants.		'''Ignaci Villalonga Villalba''' ([[Valéncia]], [[1895]] - † [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un advocat, polític i financer [[Valencians\|valencià]]. Membre del [[Congrés dels Diputats]] d'[[Espanya]] per la [[Província de Castelló\|província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo de la [[II República Espanyola\|Segona república]], tingué un paper rellevant dins de la Dreta Regional Valenciana. En posterioritat, durant el periodo de la [[Franquisme\|Dictadura franquista]], es va centrar en els negocis i aplegaria a dirigir vàries entitats bancàries importants.