Ignaci Villalonga i Villalba - Historial de revisions

Jose2: Pàgina redirigida a Ignaci Villalonga Villalba

2021-06-12T18:00:52Z

Pàgina redirigida a Ignaci Villalonga Villalba

← Revisió anterior		Revisió de 18:00 12 jun 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~{{Biografia\|~~		#REDIRECCIÓ [[Ignaci Villalonga Villalba]]
	~~\| nom = Ignaci Villalonga i Villalba~~
	~~\| image =~~
	~~\| peu =~~
	~~\| nacionalitat = [~~[~~Espanyols\|Espanyola]]~~
	~~\| ocupació = Polític i financer~~
	~~\| data_naix =~~ [~~[13 de juliol]] de [[1895]]~~
	~~\| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Espanya]]~~
	~~\| data_mort = [[4 de novembre]] de [[1973]] (als 78 anys)~~
	~~\| lloc_mort = Benicàssim, Espanya~~
	}}
	~~'''~~Ignaci Villalonga i Villalba''' ([[Valéncia]] [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un polític i financer de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Membre del Congrés dels Diputats, per la [[província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo històric conegut com [[Segona República Espanyola]].

	Es doctorà en Dret per l'Universitat de Deusto en l'any [[1915]] i en [[1916]] fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". En l'any [[1919]] publicà l'opúscul "Substantivitat del valencianisme". Va presidir la Cambra de Comerç de Valéncia ([[1927]]-[[1930]]) i la Junta d'Obres del Port ([[1935]]). La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l'[[Unio Valencianista Regional]] i com a Diputat a Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] i pel partit de [[Lluïs Lucia]], la [[Dreta Regional Valenciana]]. Fon membre destacat de [[Lo Rat Penat]] (vicepresident en [[1927]]) i del [[Centre de Cultura Valenciana]] en el qual ingressà en l'any 1928. Fon un dels firmants de les [[Bases del 32]].

	En l'any [[1935]], durant el règim de suspensió de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimití del càrrec despuix d'eixercir-lo dos semanes.

	Fon una de les personalitats més internacionals i també més influents en el sector bancari, estant lligat al [[Banc de Valéncia]] i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en [[1943]]. En l'any [[1956]] li fon concedida la Medalla d'Or de la ciutat de [[Valéncia]] i, en motiu d'açò, li fon oferit el llibre d'homenage "Pensamiento y acción".

	~~== Obres ==~~
	* ''Substantivitat del valencianisme'' ([[1919]])
	* ''Régimen municipal foral valenciano'' ([[1926]])

	~~[[Categoria:Valencians]]~~
	~~[[Categoria:Empresaris valencians]]~~
	~~[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]~~
	~~[[Categoria:Nacionalistes valencians~~]]

Jose2 en 10:29 3 maig 2019

2019-05-03T10:29:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:29 3 maig 2019
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Ignaci Villalonga i Villalba''' ([[Valéncia]] [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un polític i financer de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Membre del Congrés dels Diputats, per la [[província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo històric conegut com [[Segona República Espanyola]].		'''Ignaci Villalonga i Villalba''' ([[Valéncia]] [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un polític i financer de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Membre del Congrés dels Diputats, per la [[província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo històric conegut com [[Segona República Espanyola]].

	Es doctorà en Dret per l'Universitat de Deusto en [[1915]] i en [[1916]] fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". En [[1919]] publicà l'opúscul "Substantivitat del valencianisme". Va presidir la Cambra de Comerç de Valéncia ([[1927]]-[[1930]]) i la Junta d'Obres del Port ([[1935]]). La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l'[[Unio Valencianista Regional]] i com a Diputat a Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] i pel partit de [[Lluïs Lucia]], la [[Dreta Regional Valenciana]]. Fon membre destacat de [[Lo Rat Penat]] (vicepresident en [[1927]]) i del [[Centre de Cultura Valenciana]] en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les [[Bases del 32]].		Es doctorà en Dret per l'Universitat de Deusto en l'any [[1915]] i en [[1916]] fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". En l'any [[1919]] publicà l'opúscul "Substantivitat del valencianisme". Va presidir la Cambra de Comerç de Valéncia ([[1927]]-[[1930]]) i la Junta d'Obres del Port ([[1935]]). La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l'[[Unio Valencianista Regional]] i com a Diputat a Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] i pel partit de [[Lluïs Lucia]], la [[Dreta Regional Valenciana]]. Fon membre destacat de [[Lo Rat Penat]] (vicepresident en [[1927]]) i del [[Centre de Cultura Valenciana]] en el qual ingressà en l'any 1928. Fon un dels firmants de les [[Bases del 32]].

	En [[1935]], durant el règim de suspensió de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimití del càrrec despuix d'eixercir-lo dos semanes.		En l'any [[1935]], durant el règim de suspensió de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimití del càrrec despuix d'eixercir-lo dos semanes.

	Fon una de les personalitats més internacionals i també més influents en el sector bancari, estant lligat al [[Banc de Valéncia]] i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en [[1943]]. En [[1956]] li fon concedida la Medalla d'Or de la ciutat de [[Valéncia]] i, en motiu d'açò, li fon oferit el llibre d'homenage "Pensamiento y acción".		Fon una de les personalitats més internacionals i també més influents en el sector bancari, estant lligat al [[Banc de Valéncia]] i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en [[1943]]. En l'any [[1956]] li fon concedida la Medalla d'Or de la ciutat de [[Valéncia]] i, en motiu d'açò, li fon oferit el llibre d'homenage "Pensamiento y acción".

	== Obres ==		== Obres ==

Jose2: Text reemplaça - ' l´' a ' l''

2019-04-08T15:08:26Z

Text reemplaça - ' l´' a ' l''

← Revisió anterior		Revisió de 15:08 8 abr 2019
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Ignaci Villalonga i Villalba''' ([[Valéncia]] [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un polític i financer de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Membre del Congrés dels Diputats, per la [[província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo històric conegut com [[Segona República Espanyola]].		'''Ignaci Villalonga i Villalba''' ([[Valéncia]] [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un polític i financer de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Membre del Congrés dels Diputats, per la [[província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo històric conegut com [[Segona República Espanyola]].

	Es doctorà en Dret per ~~l´Universitat~~ de Deusto en [[1915]] i en [[1916]] fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". En [[1919]] publicà ~~l´opúscul~~ "Substantivitat del valencianisme". Va presidir la Cambra de Comerç de Valéncia ([[1927]]-[[1930]]) i la Junta d'Obres del Port ([[1935]]). La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l´[[Unio Valencianista Regional]] i com a Diputat a Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] i pel partit de [[Lluïs Lucia]], la [[Dreta Regional Valenciana]]. Fon membre destacat de [[Lo Rat Penat]] (vicepresident en [[1927]]) i del [[Centre de Cultura Valenciana]] en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les [[Bases del 32]].		Es doctorà en Dret per l'Universitat de Deusto en [[1915]] i en [[1916]] fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". En [[1919]] publicà l'opúscul "Substantivitat del valencianisme". Va presidir la Cambra de Comerç de Valéncia ([[1927]]-[[1930]]) i la Junta d'Obres del Port ([[1935]]). La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l'[[Unio Valencianista Regional]] i com a Diputat a Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] i pel partit de [[Lluïs Lucia]], la [[Dreta Regional Valenciana]]. Fon membre destacat de [[Lo Rat Penat]] (vicepresident en [[1927]]) i del [[Centre de Cultura Valenciana]] en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les [[Bases del 32]].

	En [[1935]], durant el règim de suspensió de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimití del càrrec despuix d'eixercir-lo dos semanes.		En [[1935]], durant el règim de suspensió de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimití del càrrec despuix d'eixercir-lo dos semanes.

Jose2: Text reemplaça - ' d´' a ' d''

2019-04-04T12:18:42Z

Text reemplaça - ' d´' a ' d''

← Revisió anterior		Revisió de 12:18 4 abr 2019
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Ignaci Villalonga i Villalba''' ([[Valéncia]] [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un polític i financer de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Membre del Congrés dels Diputats, per la [[província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo històric conegut com [[Segona República Espanyola]].		'''Ignaci Villalonga i Villalba''' ([[Valéncia]] [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un polític i financer de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Membre del Congrés dels Diputats, per la [[província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo històric conegut com [[Segona República Espanyola]].

	Es doctorà en Dret per l´Universitat de Deusto en [[1915]] i en [[1916]] fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". En [[1919]] publicà l´opúscul "Substantivitat del valencianisme". Va presidir la Cambra de Comerç de Valéncia ([[1927]]-[[1930]]) i la Junta ~~d´Obres~~ del Port ([[1935]]). La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l´[[Unio Valencianista Regional]] i com a Diputat a Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] i pel partit de [[Lluïs Lucia]], la [[Dreta Regional Valenciana]]. Fon membre destacat de [[Lo Rat Penat]] (vicepresident en [[1927]]) i del [[Centre de Cultura Valenciana]] en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les [[Bases del 32]].		Es doctorà en Dret per l´Universitat de Deusto en [[1915]] i en [[1916]] fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". En [[1919]] publicà l´opúscul "Substantivitat del valencianisme". Va presidir la Cambra de Comerç de Valéncia ([[1927]]-[[1930]]) i la Junta d'Obres del Port ([[1935]]). La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l´[[Unio Valencianista Regional]] i com a Diputat a Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] i pel partit de [[Lluïs Lucia]], la [[Dreta Regional Valenciana]]. Fon membre destacat de [[Lo Rat Penat]] (vicepresident en [[1927]]) i del [[Centre de Cultura Valenciana]] en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les [[Bases del 32]].

	En [[1935]], durant el règim de suspensió de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimití del càrrec despuix ~~d´eixercir~~-lo dos semanes.		En [[1935]], durant el règim de suspensió de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimití del càrrec despuix d'eixercir-lo dos semanes.

	Fon una de les personalitats més internacionals i també més influents en el sector bancari, estant lligat al [[Banc de Valéncia]] i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en [[1943]]. En [[1956]] li fon concedida la Medalla ~~d´Or~~ de la ciutat de [[Valéncia]] i, en motiu ~~d´açò~~, li fon oferit el llibre ~~d´homenage~~ "Pensamiento y acción".		Fon una de les personalitats més internacionals i també més influents en el sector bancari, estant lligat al [[Banc de Valéncia]] i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en [[1943]]. En [[1956]] li fon concedida la Medalla d'Or de la ciutat de [[Valéncia]] i, en motiu d'açò, li fon oferit el llibre d'homenage "Pensamiento y acción".

	== Obres ==		== Obres ==

Katxis en 13:10 4 nov 2015

2015-11-04T13:10:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:10 4 nov 2015
Llínea 5:		Llínea 5:
	\| nacionalitat = [[Espanyols\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanyols\|Espanyola]]
	\| ocupació = Polític i financer		\| ocupació = Polític i financer
	\| data_naix = 13 de juliol de 1895		\| data_naix = [[13 de juliol]] de [[1895]]
	\| lloc_naix = Valéncia, Espanya		\| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Espanya]]
	\| data_mort = 4 de novembre de 1973 (als 78 anys)		\| data_mort = [[4 de novembre]] de [[1973]] (als 78 anys)
	\| lloc_mort = Benicàssim, Espanya		\| lloc_mort = Benicàssim, Espanya
	}}		}}

Jose2 en 12:33 4 nov 2015

2015-11-04T12:33:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:33 4 nov 2015
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Ignaci Villalonga i Villalba''' ([[Valéncia]] [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un polític i financer de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Membre del Congrés dels Diputats, per la [[província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo històric conegut com [[Segona República Espanyola]].		'''Ignaci Villalonga i Villalba''' ([[Valéncia]] [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un polític i financer de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Membre del Congrés dels Diputats, per la [[província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo històric conegut com [[Segona República Espanyola]].

	Es doctorà en Dret per l´Universitat de Deusto en 1915 i en 1916 fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". En 1919 publicà l´opúscul "Substantivitat del valencianisme". Va presidir la Cambra de Comerç de ~~Valencia~~ (1927-1930) i la Junta d´Obres del Port (1935). La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l´[[Unio Valencianista Regional]] i com a Diputat a Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] i pel partit de [[Lluïs Lucia]], la [[Dreta Regional Valenciana]]. Fon membre destacat de [[Lo Rat Penat]] (vicepresident en 1927) i del [[Centre de Cultura Valenciana]] en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les [[Bases del 32]].		Es doctorà en Dret per l´Universitat de Deusto en [[1915]] i en [[1916]] fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". En [[1919]] publicà l´opúscul "Substantivitat del valencianisme". Va presidir la Cambra de Comerç de Valéncia ([[1927]]-[[1930]]) i la Junta d´Obres del Port ([[1935]]). La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l´[[Unio Valencianista Regional]] i com a Diputat a Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] i pel partit de [[Lluïs Lucia]], la [[Dreta Regional Valenciana]]. Fon membre destacat de [[Lo Rat Penat]] (vicepresident en [[1927]]) i del [[Centre de Cultura Valenciana]] en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les [[Bases del 32]].

	En 1935, durant el règim de suspensió de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimití del càrrec despuix d´eixercir-lo dos semanes.		En [[1935]], durant el règim de suspensió de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimití del càrrec despuix d´eixercir-lo dos semanes.

	Fon una de les personalitats ~~mes~~ internacionals i també més influents en el sector bancari, estant lligat al [[Banc de ~~Valencia~~]] i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en 1943. En 1956 li fon concedida la Medalla d´Or de la ciutat de [[~~Valencia~~]] i, en motiu d´açò, li fon oferit el llibre d´homenage "Pensamiento y acción".		Fon una de les personalitats més internacionals i també més influents en el sector bancari, estant lligat al [[Banc de Valéncia]] i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en [[1943]]. En [[1956]] li fon concedida la Medalla d´Or de la ciutat de [[Valéncia]] i, en motiu d´açò, li fon oferit el llibre d´homenage "Pensamiento y acción".

	== Obres ==		== Obres ==

Xavier en 19:02 3 nov 2015

2015-11-03T19:02:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:02 3 nov 2015
Llínea 11:		Llínea 11:
	}}		}}
	'''Ignaci Villalonga i Villalba''' ([[Valéncia]] [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un polític i financer de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Membre del Congrés dels Diputats, per la [[província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo històric conegut com [[Segona República Espanyola]].		'''Ignaci Villalonga i Villalba''' ([[Valéncia]] [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un polític i financer de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Membre del Congrés dels Diputats, per la [[província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo històric conegut com [[Segona República Espanyola]].

			Es doctorà en Dret per l´Universitat de Deusto en 1915 i en 1916 fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". En 1919 publicà l´opúscul "Substantivitat del valencianisme". Va presidir la Cambra de Comerç de Valencia (1927-1930) i la Junta d´Obres del Port (1935). La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l´[[Unio Valencianista Regional]] i com a Diputat a Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] i pel partit de [[Lluïs Lucia]], la [[Dreta Regional Valenciana]]. Fon membre destacat de [[Lo Rat Penat]] (vicepresident en 1927) i del [[Centre de Cultura Valenciana]] en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les [[Bases del 32]].

			En 1935, durant el règim de suspensió de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimití del càrrec despuix d´eixercir-lo dos semanes.

			Fon una de les personalitats mes internacionals i també més influents en el sector bancari, estant lligat al [[Banc de Valencia]] i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en 1943. En 1956 li fon concedida la Medalla d´Or de la ciutat de [[Valencia]] i, en motiu d´açò, li fon oferit el llibre d´homenage "Pensamiento y acción".

	== Obres ==		== Obres ==

Jose2 en 21:51 30 oct 2015

2015-10-30T21:51:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:51 30 oct 2015
Llínea 18:		Llínea 18:
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Empresaris valencians]]		[[Categoria:Empresaris valencians]]
	[[Categoria:Polítics ~~valencians~~]]		[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Nacionalistes valencians]]		[[Categoria:Nacionalistes valencians]]

Jose2 en 21:49 30 oct 2015

2015-10-30T21:49:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:49 30 oct 2015
Llínea 17:		Llínea 17:

	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Empresaris ~~de Valéncia]]~~		[[Categoria:Empresaris valencians]]
	~~[[Categoria:Polítics de Valéncia~~]]		[[Categoria:Polítics valencians]]
	[[Categoria:Polítics valencians ~~contemporanis~~]]
	[[Categoria:Nacionalistes valencians]]		[[Categoria:Nacionalistes valencians]]

Jose2 en 21:48 30 oct 2015

2015-10-30T21:48:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:48 30 oct 2015
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = Benicàssim, Espanya		\| lloc_mort = Benicàssim, Espanya
	}}		}}
	'''Ignaci Villalonga i Villalba''' ([[Valéncia]] 1895 - [[Benicàssim]], 1973) fon un ~~poolític~~ i financer de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Membre del ~~Congrès~~ dels Diputats, per la [[província de Castelló]] durant ~~las~~ dos últimes llegislatures en el periodo històric conegut com [[Segona República Espanyola]].		'''Ignaci Villalonga i Villalba''' ([[Valéncia]] [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un polític i financer de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Membre del Congrés dels Diputats, per la [[província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo històric conegut com [[Segona República Espanyola]].

	== Obres ==		== Obres ==
	* ''Substantivitat del valencianisme'' (1919)		* ''Substantivitat del valencianisme'' ([[1919]])
	* ''Régimen municipal foral valenciano'' (1926)		* ''Régimen municipal foral valenciano'' ([[1926]])

			[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Empresaris de Valéncia]]		[[Categoria:Empresaris de Valéncia]]
	[[Categoria:Polítics de Valéncia]]		[[Categoria:Polítics de Valéncia]]
	[[Categoria:Polítics valencians contemporanis]]		[[Categoria:Polítics valencians contemporanis]]
	[[Categoria:Nacionalistes valencians]]		[[Categoria:Nacionalistes valencians]]