Ikauhor - Historial de revisions

Lluísm en 08:41 7 nov 2025

2025-11-07T08:41:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:41 7 nov 2025
Llínea 17:		Llínea 17:
	No s'ha trobat la seua piràmide funerària. És possible que fora la nomenada piràmide 50 de Lepsius, en Dashur, o be la 29 de Lepsius (nomenada piràmide sense cap) en Saqqara, a l'est del complex de Teti. Un decret de [[Pepi I]] nomena la piràmide de Menkauhor i un temple solar del faraó en Abusir. Els seus successors varen tindre la piràmide funerària en Saqqara i Menkauhor la va poder tindre en Abusir, com els antecessors, o en Saqqara com els successors.		No s'ha trobat la seua piràmide funerària. És possible que fora la nomenada piràmide 50 de Lepsius, en Dashur, o be la 29 de Lepsius (nomenada piràmide sense cap) en Saqqara, a l'est del complex de Teti. Un decret de [[Pepi I]] nomena la piràmide de Menkauhor i un temple solar del faraó en Abusir. Els seus successors varen tindre la piràmide funerària en Saqqara i Menkauhor la va poder tindre en Abusir, com els antecessors, o en Saqqara com els successors.

	El va succeir com a faraó Djedkare.		El va succeir com a faraó Djedkare.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 08:41 7 nov 2025

2025-11-07T08:41:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:41 7 nov 2025
Llínea 17:		Llínea 17:
	No s'ha trobat la seua piràmide funerària. És possible que fora la nomenada piràmide 50 de Lepsius, en Dashur, o be la 29 de Lepsius (nomenada piràmide sense cap) en Saqqara, a l'est del complex de Teti. Un decret de [[Pepi I]] nomena la piràmide de Menkauhor i un temple solar del faraó en Abusir. Els seus successors varen tindre la piràmide funerària en Saqqara i Menkauhor la va poder tindre en Abusir, com els antecessors, o en Saqqara com els successors.		No s'ha trobat la seua piràmide funerària. És possible que fora la nomenada piràmide 50 de Lepsius, en Dashur, o be la 29 de Lepsius (nomenada piràmide sense cap) en Saqqara, a l'est del complex de Teti. Un decret de [[Pepi I]] nomena la piràmide de Menkauhor i un temple solar del faraó en Abusir. Els seus successors varen tindre la piràmide funerària en Saqqara i Menkauhor la va poder tindre en Abusir, com els antecessors, o en Saqqara com els successors.

	El va succeir com a faraó Djedkare.		El va succeir com a faraó Djedkare.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 18:03 6 nov 2025

2025-11-06T18:03:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 6 nov 2025
Llínea 17:		Llínea 17:
	No s'ha trobat la seua piràmide funerària. És possible que fora la nomenada piràmide 50 de Lepsius, en Dashur, o be la 29 de Lepsius (nomenada piràmide sense cap) en Saqqara, a l'est del complex de Teti. Un decret de [[Pepi I]] nomena la piràmide de Menkauhor i un temple solar del faraó en Abusir. Els seus successors varen tindre la piràmide funerària en Saqqara i Menkauhor la va poder tindre en Abusir, com els antecessors, o en Saqqara com els successors.		No s'ha trobat la seua piràmide funerària. És possible que fora la nomenada piràmide 50 de Lepsius, en Dashur, o be la 29 de Lepsius (nomenada piràmide sense cap) en Saqqara, a l'est del complex de Teti. Un decret de [[Pepi I]] nomena la piràmide de Menkauhor i un temple solar del faraó en Abusir. Els seus successors varen tindre la piràmide funerària en Saqqara i Menkauhor la va poder tindre en Abusir, com els antecessors, o en Saqqara com els successors.

	El va succeir com a faraó Djedkare.		El va succeir com a faraó Djedkare.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 18:03 6 nov 2025

2025-11-06T18:03:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 6 nov 2025
Llínea 17:		Llínea 17:
	No s'ha trobat la seua piràmide funerària. És possible que fora la nomenada piràmide 50 de Lepsius, en Dashur, o be la 29 de Lepsius (nomenada piràmide sense cap) en Saqqara, a l'est del complex de Teti. Un decret de [[Pepi I]] nomena la piràmide de Menkauhor i un temple solar del faraó en Abusir. Els seus successors varen tindre la piràmide funerària en Saqqara i Menkauhor la va poder tindre en Abusir, com els antecessors, o en Saqqara com els successors.		No s'ha trobat la seua piràmide funerària. És possible que fora la nomenada piràmide 50 de Lepsius, en Dashur, o be la 29 de Lepsius (nomenada piràmide sense cap) en Saqqara, a l'est del complex de Teti. Un decret de [[Pepi I]] nomena la piràmide de Menkauhor i un temple solar del faraó en Abusir. Els seus successors varen tindre la piràmide funerària en Saqqara i Menkauhor la va poder tindre en Abusir, com els antecessors, o en Saqqara com els successors.

	El va succeir com a faraó Djedkare.		El va succeir com a faraó Djedkare.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 18:03 6 nov 2025

2025-11-06T18:03:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 6 nov 2025
Llínea 17:		Llínea 17:
	No s'ha trobat la seua piràmide funerària. És possible que fora la nomenada piràmide 50 de Lepsius, en Dashur, o be la 29 de Lepsius (nomenada piràmide sense cap) en Saqqara, a l'est del complex de Teti. Un decret de [[Pepi I]] nomena la piràmide de Menkauhor i un temple solar del faraó en Abusir. Els seus successors varen tindre la piràmide funerària en Saqqara i Menkauhor la va poder tindre en Abusir, com els antecessors, o en Saqqara com els successors.		No s'ha trobat la seua piràmide funerària. És possible que fora la nomenada piràmide 50 de Lepsius, en Dashur, o be la 29 de Lepsius (nomenada piràmide sense cap) en Saqqara, a l'est del complex de Teti. Un decret de [[Pepi I]] nomena la piràmide de Menkauhor i un temple solar del faraó en Abusir. Els seus successors varen tindre la piràmide funerària en Saqqara i Menkauhor la va poder tindre en Abusir, com els antecessors, o en Saqqara com els successors.

	El va succeir com a faraó Djedkare.		El va succeir com a faraó Djedkare.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval: Pàgina nova, en el contingut: «Representació de Menkauhor '''Ikauhor''' o també '''Menkauhor''' fon un faraó de la dinastia V…»

2025-11-06T18:03:05Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Menkauhor '''Ikauhor''' o també '''Menkauhor''' fon un faraó de la dinastia V…»

Pàgina nova

[[File:Menkauhor on a stele, Louvre.jpg|thumb|250px|Representació de Menkauhor]]

'''Ikauhor''' o també '''Menkauhor''' fon un [[faraó]] de la [[dinastia V]] de l'[[Antic Egipte]] que va governar abans de l'any 2.300 a. C.

El seu nom Horus era Menkau ('El que ha aparegut'), l'Horus d'or era Biknubhedj ('Falcó dorat i platejat'); el nom Sa Ra Menkauhor ('L'ànima de Ra és eterna'); nom de naiximent Ikauhor o Kaiu (Kalu) o Hor-ikaw, 'Ra ha aparegut'.

És el Menkeris de [[Manethó]]. Apareix en la [[llista d'Abidos]] i en la [[llista de Saqqara]] (Menkahor). Este faraó no és va titular "fill de Ra" com havien fet els seus predecessors.

Va succeir a [[Niuserre]], pero no es sap quina relació familiar ténia en ell, és possible que fora fill, i en este cas provablement la seua mare séria Reput-Nebu, encara que també podia ser fill de [[Neferefre]] i la seua dona Khentakawess III. El seu successor [[Djedkare]] devia ser el seu germà o fill. No es sap res de les seues circumstàncies familiars.

El [[papir de Torí]] li dona un regnat de 8 anys i Manethó diu que en foren 9.

S'ha trobat una inscripció en el seu nom en Maghara, en el Sinaí. Una estàtua d'alabastre del faraó està hui en el Museu d'Antiguitats Egípcies del [[El Caire|Cairo]]. Un sagell en el seu nom és va trobar en Abusir.

No va abandonar el cult de [[Ra]] i va construir un temple solar nomenat "Horisó de Ra" (Akhet Re), que no s'ha trobat, pero sí les tombes d'alguns sacerdots d'este temple. Un relleu en el què el faraó és adorat és troba en el [[Museu del Louvre]] de [[París]].

No s'ha trobat la seua piràmide funerària. És possible que fora la nomenada piràmide 50 de Lepsius, en Dashur, o be la 29 de Lepsius (nomenada piràmide sense cap) en Saqqara, a l'est del complex de Teti. Un decret de [[Pepi I]] nomena la piràmide de Menkauhor i un temple solar del faraó en Abusir. Els seus successors varen tindre la piràmide funerària en Saqqara i Menkauhor la va poder tindre en Abusir, com els antecessors, o en Saqqara com els successors.

El va succeir com a faraó Djedkare.

== Referències ==
* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702

== Bibliografia ==
* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Faraons]]
[[Categoria:Faraons de la dinastia V]]