Illa Grossa - Historial de revisions

Lluísm en 17:57 3 set 2025

2025-09-03T17:57:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:57 3 set 2025
Llínea 26:		Llínea 26:
	* [[La Foradada]]		* [[La Foradada]]
	* [[El Carallot]]		* [[El Carallot]]

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Jose2: Text reemplaça - ' tot i ' a ' encara que '

2025-07-25T17:59:06Z

Text reemplaça - ' tot i ' a ' encara que '

← Revisió anterior		Revisió de 17:59 25 jul 2025
Llínea 9:		Llínea 9:
	Està formada per diversos cràters encadenats, que donaren com a resultat una classe de mija elipsis d'aproximadament 1 km de diàmetro,<ref>{{ref-llibre\|autor=Sociedad Española de Historia Natural \|títul=Anales, vol. 28 \|pàgina=94 \|any=1900 \|editorial=La Sociedad}}</ref> que té dos elevacions principals o colines unides per les restes d'un cràter. L'elevació de més altura, situada al nort de l'illa, rep el nom de ''Mont Colibrí''<ref>{{ref-llibre\|autor=Ruiz Iñiguez, Ignacio \|títol=La tierra y sus aguas ocultas. Reglas para descubrir manantiales \|pàgina=101 \|any=1935 \|edició=2008a ed.\|editorial=MAXTOR \|lloc=Valladolid \|ISBN=9788497614276 \|url=http://books.google.cat/books?id=Bj2sfwRZVLYC&pg=PA101&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwATgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> o ''Colibre''.<ref name="l">{{ref-llibre\|autor=Instituto Nacional de Estadística \|títul=Anuario estadístico de España \|pàgina=67 \|any=1859 \|url=http://books.google.cat/books?id=wf6OgKrVldMC&pg=PA67&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDgQ6AEwBDgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> Per atra banda, la plataforma que queda en la part central es nomena ''Port Tofiño'', en honor de l'almirant [[Vicente Tofiño de San Miguel]], que cartografià les Columbretes per primera volta. Des d'este punt ixen els dos camins que recorren l'illa, l'un cap al far i l'atre cap a una capella dedicada a la Verge del Carme i a un chicotet cementeri, que conté 11 tombes a on estan enterrats els farers i els seus familiars morts durant la seua estància en l'illa.		Està formada per diversos cràters encadenats, que donaren com a resultat una classe de mija elipsis d'aproximadament 1 km de diàmetro,<ref>{{ref-llibre\|autor=Sociedad Española de Historia Natural \|títul=Anales, vol. 28 \|pàgina=94 \|any=1900 \|editorial=La Sociedad}}</ref> que té dos elevacions principals o colines unides per les restes d'un cràter. L'elevació de més altura, situada al nort de l'illa, rep el nom de ''Mont Colibrí''<ref>{{ref-llibre\|autor=Ruiz Iñiguez, Ignacio \|títol=La tierra y sus aguas ocultas. Reglas para descubrir manantiales \|pàgina=101 \|any=1935 \|edició=2008a ed.\|editorial=MAXTOR \|lloc=Valladolid \|ISBN=9788497614276 \|url=http://books.google.cat/books?id=Bj2sfwRZVLYC&pg=PA101&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwATgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> o ''Colibre''.<ref name="l">{{ref-llibre\|autor=Instituto Nacional de Estadística \|títul=Anuario estadístico de España \|pàgina=67 \|any=1859 \|url=http://books.google.cat/books?id=wf6OgKrVldMC&pg=PA67&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDgQ6AEwBDgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> Per atra banda, la plataforma que queda en la part central es nomena ''Port Tofiño'', en honor de l'almirant [[Vicente Tofiño de San Miguel]], que cartografià les Columbretes per primera volta. Des d'este punt ixen els dos camins que recorren l'illa, l'un cap al far i l'atre cap a una capella dedicada a la Verge del Carme i a un chicotet cementeri, que conté 11 tombes a on estan enterrats els farers i els seus familiars morts durant la seua estància en l'illa.

	La seua forma de ferradura o mija lluna va fer que des d'antic fora utilisat com a port natural. Port Tofiño té 30 metros d'amplària en el centre i uns 45 fora de la boca, i constituïx l'únic [[port]] de les Illes Columbretes gràcies a les condicions de [[refugi]] que proporciona la forma de mija lluna de l'Illa Grossa, pero ~~tot i~~ això només pot oferir abric quan el vent bufa de l'[[oest]], i és complicat eixir del port si els vents venen del [[nordest]]. Aixina, les embarcacions només poden permanéixer dins del port quan el vent bufa de surest, sur, suroest i oest. Per contra, si els vents procedixen del nort-oest, nort, nordest i est, els barcos no poden quedar-se en Port Tofiño i han de refugiar-se en el sur de l'illa.<ref>[http://www.visitaislascolumbretes.com/puerto-tofino-islas-columbretes-castellon/ Puerto Tofiño de las Islas Columbretes] Visitaislascolumbretes.com {{es}}</ref>		La seua forma de ferradura o mija lluna va fer que des d'antic fora utilisat com a port natural. Port Tofiño té 30 metros d'amplària en el centre i uns 45 fora de la boca, i constituïx l'únic [[port]] de les Illes Columbretes gràcies a les condicions de [[refugi]] que proporciona la forma de mija lluna de l'Illa Grossa, pero encara que això només pot oferir abric quan el vent bufa de l'[[oest]], i és complicat eixir del port si els vents venen del [[nordest]]. Aixina, les embarcacions només poden permanéixer dins del port quan el vent bufa de surest, sur, suroest i oest. Per contra, si els vents procedixen del nort-oest, nort, nordest i est, els barcos no poden quedar-se en Port Tofiño i han de refugiar-se en el sur de l'illa.<ref>[http://www.visitaislascolumbretes.com/puerto-tofino-islas-columbretes-castellon/ Puerto Tofiño de las Islas Columbretes] Visitaislascolumbretes.com {{es}}</ref>

	== Història ==		== Història ==

Jose2 en 18:32 9 abr 2025

2025-04-09T18:32:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:32 9 abr 2025
Llínea 26:		Llínea 26:
	* [[La Foradada]]		* [[La Foradada]]
	* [[El Carallot]]		* [[El Carallot]]

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Lluísm: Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet '

2024-06-05T14:14:07Z

Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet '

← Revisió anterior		Revisió de 14:14 5 jun 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Geografia ==		== Geografia ==
	La intensa activitat geològica va donar lloc al sorgiment del con volcànic característic de l'illa, originada durant quatre episodis volcànics de magmatisme alcalí fa entre 1 i 0,3 millons d'anys.<ref>Aparicio, A., Mitjavila, J.M., Arafia, V., Villa. I.M.		La intensa activitat geològica va donar lloc al sorgiment del con volcànic característic de l'illa, originada durant quatre episodis volcànics de magmatisme alcalí fa entre 1 i 0,3 millons d'anys.<ref>Aparicio, A., Mitjavila, J.M., Arafia, V., Villa. I.M.
	(1991) BoL Geol. Min., 102, 562-70</ref> La mija lluna s'ha anat formant a base d'erupcions volcàniques successives, que anaren desplaçant el [[cràter volcànic]] llaugerament. El círcul està parcialment tancat també pels illots [[Mancolibre]], [[La Senyoreta]], [[El Mascarat]] i el ~~menut~~ [[Trenca Timons]]. L'illa està associada a un procés de ''[[rifting]]'' actiu des del [[Miocé]] inferior.<ref>Bolletí Geològic i Miner, 1991 JUL-AGO; 102 (4)</ref>		(1991) BoL Geol. Min., 102, 562-70</ref> La mija lluna s'ha anat formant a base d'erupcions volcàniques successives, que anaren desplaçant el [[cràter volcànic]] llaugerament. El círcul està parcialment tancat també pels illots [[Mancolibre]], [[La Senyoreta]], [[El Mascarat]] i el chicotet [[Trenca Timons]]. L'illa està associada a un procés de ''[[rifting]]'' actiu des del [[Miocé]] inferior.<ref>Bolletí Geològic i Miner, 1991 JUL-AGO; 102 (4)</ref>

	Està formada per diversos cràters encadenats, que donaren com a resultat una classe de mija elipsis d'aproximadament 1 km de diàmetro,<ref>{{ref-llibre\|autor=Sociedad Española de Historia Natural \|títul=Anales, vol. 28 \|pàgina=94 \|any=1900 \|editorial=La Sociedad}}</ref> que té dos elevacions principals o colines unides per les restes d'un cràter. L'elevació de més altura, situada al nort de l'illa, rep el nom de ''Mont Colibrí''<ref>{{ref-llibre\|autor=Ruiz Iñiguez, Ignacio \|títol=La tierra y sus aguas ocultas. Reglas para descubrir manantiales \|pàgina=101 \|any=1935 \|edició=2008a ed.\|editorial=MAXTOR \|lloc=Valladolid \|ISBN=9788497614276 \|url=http://books.google.cat/books?id=Bj2sfwRZVLYC&pg=PA101&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwATgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> o ''Colibre''.<ref name="l">{{ref-llibre\|autor=Instituto Nacional de Estadística \|títul=Anuario estadístico de España \|pàgina=67 \|any=1859 \|url=http://books.google.cat/books?id=wf6OgKrVldMC&pg=PA67&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDgQ6AEwBDgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> Per atra banda, la plataforma que queda en la part central es nomena ''Port Tofiño'', en honor de l'almirant [[Vicente Tofiño de San Miguel]], que cartografià les Columbretes per primera volta. Des d'este punt ixen els dos camins que recorren l'illa, l'un cap al far i l'atre cap a una capella dedicada a la Verge del Carme i a un ~~menut~~ cementeri, que conté 11 tombes a on estan enterrats els farers i els seus familiars morts durant la seua estància en l'illa.		Està formada per diversos cràters encadenats, que donaren com a resultat una classe de mija elipsis d'aproximadament 1 km de diàmetro,<ref>{{ref-llibre\|autor=Sociedad Española de Historia Natural \|títul=Anales, vol. 28 \|pàgina=94 \|any=1900 \|editorial=La Sociedad}}</ref> que té dos elevacions principals o colines unides per les restes d'un cràter. L'elevació de més altura, situada al nort de l'illa, rep el nom de ''Mont Colibrí''<ref>{{ref-llibre\|autor=Ruiz Iñiguez, Ignacio \|títol=La tierra y sus aguas ocultas. Reglas para descubrir manantiales \|pàgina=101 \|any=1935 \|edició=2008a ed.\|editorial=MAXTOR \|lloc=Valladolid \|ISBN=9788497614276 \|url=http://books.google.cat/books?id=Bj2sfwRZVLYC&pg=PA101&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwATgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> o ''Colibre''.<ref name="l">{{ref-llibre\|autor=Instituto Nacional de Estadística \|títul=Anuario estadístico de España \|pàgina=67 \|any=1859 \|url=http://books.google.cat/books?id=wf6OgKrVldMC&pg=PA67&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDgQ6AEwBDgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> Per atra banda, la plataforma que queda en la part central es nomena ''Port Tofiño'', en honor de l'almirant [[Vicente Tofiño de San Miguel]], que cartografià les Columbretes per primera volta. Des d'este punt ixen els dos camins que recorren l'illa, l'un cap al far i l'atre cap a una capella dedicada a la Verge del Carme i a un chicotet cementeri, que conté 11 tombes a on estan enterrats els farers i els seus familiars morts durant la seua estància en l'illa.

	La seua forma de ferradura o mija lluna va fer que des d'antic fora utilisat com a port natural. Port Tofiño té 30 metros d'amplària en el centre i uns 45 fora de la boca, i constituïx l'únic [[port]] de les Illes Columbretes gràcies a les condicions de [[refugi]] que proporciona la forma de mija lluna de l'Illa Grossa, pero tot i això només pot oferir abric quan el vent bufa de l'[[oest]], i és complicat eixir del port si els vents venen del [[nordest]]. Aixina, les embarcacions només poden permanéixer dins del port quan el vent bufa de surest, sur, suroest i oest. Per contra, si els vents procedixen del nort-oest, nort, nordest i est, els barcos no poden quedar-se en Port Tofiño i han de refugiar-se en el sur de l'illa.<ref>[http://www.visitaislascolumbretes.com/puerto-tofino-islas-columbretes-castellon/ Puerto Tofiño de las Islas Columbretes] Visitaislascolumbretes.com {{es}}</ref>		La seua forma de ferradura o mija lluna va fer que des d'antic fora utilisat com a port natural. Port Tofiño té 30 metros d'amplària en el centre i uns 45 fora de la boca, i constituïx l'únic [[port]] de les Illes Columbretes gràcies a les condicions de [[refugi]] que proporciona la forma de mija lluna de l'Illa Grossa, pero tot i això només pot oferir abric quan el vent bufa de l'[[oest]], i és complicat eixir del port si els vents venen del [[nordest]]. Aixina, les embarcacions només poden permanéixer dins del port quan el vent bufa de surest, sur, suroest i oest. Per contra, si els vents procedixen del nort-oest, nort, nordest i est, els barcos no poden quedar-se en Port Tofiño i han de refugiar-se en el sur de l'illa.<ref>[http://www.visitaislascolumbretes.com/puerto-tofino-islas-columbretes-castellon/ Puerto Tofiño de las Islas Columbretes] Visitaislascolumbretes.com {{es}}</ref>

Reval: /* Història */

2023-05-25T16:24:41Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 16:24 25 maig 2023
Llínea 12:		Llínea 12:

	== Història ==		== Història ==
	En el sigle XIX s'incendià l'[[illa]] per tal de liquidar les [[serp]]s. En [[decembre]] de [[1859]] s'instalà un [[far]] en un extrem, que va mantindre una població de farers fins a l'any 1975, en que el far, de 67 m d'altitut –el punt més alt de l'archipèlec–, s'automatisà.<ref name="web"/> Des de 1975 fins a l'actualitat, està habitat només per personal dels servicis de vigilància, establits per la [[Generalitat Valenciana]] des ~~del~~ [[1987]]. Aixina mateix, diverses empreses organisen visites en barco a l'illa i immersions de submarinisme.<ref name="web"/>		En el [[sigle XIX]] s'incendià l'[[illa]] per tal de liquidar les [[serp]]s. En [[decembre]] de [[1859]] s'instalà un [[far]] en un extrem, que va mantindre una població de farers fins a l'any 1975, en que el far, de 67 m d'altitut –el punt més alt de l'archipèlec–, s'automatisà.<ref name="web"/> Des de l'any [[1975]] fins a l'actualitat, està habitat només per personal dels servicis de vigilància, establits per la [[Generalitat Valenciana]] des de l'any [[1987]]. Aixina mateix, diverses empreses organisen visites en barco a l'illa i immersions de submarinisme.<ref name="web"/>

	== Fauna ==		== Fauna ==

Alacanti: /* Fauna */

2022-09-27T20:44:47Z

Fauna

← Revisió anterior		Revisió de 20:44 27 set 2022
Llínea 17:		Llínea 17:
	L'illa és famosa pel fet d'albergar una numerosa població de [[sargantana\|sargantanes]], la sargantana de les Columbretes, ''[[Podarcis atrata]]'', l'únic vertebrat endèmic de la [[Comunitat Valenciana]]. Només en esta illa vivien en les postrimeries de l'any [[2006]] 25.000 eixemplars,<ref>[http://www.desarrollointeligente.org/desarrollo_inteligente/VisNot?id=53733e22dc5a47cd8db1b227376a7ef5 ''La Sargantana dels Columbretes, l'únic vertebrat endèmic de la Comunitat Valenciana, té una salut excelent'']{{Enllaç no actiu\|bot=InternetArchiveBot \|data=2021}}. Desenroll inteligent (última consulta a 10 d'abril de 2009) {{es}}</ref> encara que actualment es discutix si esta espècie és endèmica de les [[Columbretes]], ya que s'han trobat eixemplars de genètica molt semblant al nort i nordest de la [[península Ibèrica]].<ref>{{ref-web\|url=http://www.nerium.net/CursConservacio/descargas/docs2007/Estudios%20Lagartija%20Columbretes%202006.pdf\|títol=Estudio sobre la lagartija de Columbretes<!--Títul generat per bot-->}} (última consulta a 10 d'abril de 2009)</ref>		L'illa és famosa pel fet d'albergar una numerosa població de [[sargantana\|sargantanes]], la sargantana de les Columbretes, ''[[Podarcis atrata]]'', l'únic vertebrat endèmic de la [[Comunitat Valenciana]]. Només en esta illa vivien en les postrimeries de l'any [[2006]] 25.000 eixemplars,<ref>[http://www.desarrollointeligente.org/desarrollo_inteligente/VisNot?id=53733e22dc5a47cd8db1b227376a7ef5 ''La Sargantana dels Columbretes, l'únic vertebrat endèmic de la Comunitat Valenciana, té una salut excelent'']{{Enllaç no actiu\|bot=InternetArchiveBot \|data=2021}}. Desenroll inteligent (última consulta a 10 d'abril de 2009) {{es}}</ref> encara que actualment es discutix si esta espècie és endèmica de les [[Columbretes]], ya que s'han trobat eixemplars de genètica molt semblant al nort i nordest de la [[península Ibèrica]].<ref>{{ref-web\|url=http://www.nerium.net/CursConservacio/descargas/docs2007/Estudios%20Lagartija%20Columbretes%202006.pdf\|títol=Estudio sobre la lagartija de Columbretes<!--Títul generat per bot-->}} (última consulta a 10 d'abril de 2009)</ref>

	També guarda eixemplars d'espècies en perill d'extinció, com el [[falcó marí]] i la [[gavina corsa]].<ref name="web">~~[http://www.escapadarural.com/blog/islas-columbretes/ www.escapadarural.com - Islas Columbretes]~~ [https://web.archive.org/web/20100904014225/http://www.escapadarural.com/blog/islas-columbretes/ EscapadaRural.com] {{Archivat}} {{es}}</ref>		També guarda eixemplars d'espècies en perill d'extinció, com el [[falcó marí]] i la [[gavina corsa]].<ref name="web">[https://web.archive.org/web/20100904014225/http://www.escapadarural.com/blog/islas-columbretes/ EscapadaRural.com] {{Archivat}} {{es}}</ref>

	== Vore també ==		== Vore també ==

Alacanti: /* Fauna */

2022-09-27T20:43:55Z

Fauna

← Revisió anterior		Revisió de 20:43 27 set 2022
Llínea 17:		Llínea 17:
	L'illa és famosa pel fet d'albergar una numerosa població de [[sargantana\|sargantanes]], la sargantana de les Columbretes, ''[[Podarcis atrata]]'', l'únic vertebrat endèmic de la [[Comunitat Valenciana]]. Només en esta illa vivien en les postrimeries de l'any [[2006]] 25.000 eixemplars,<ref>[http://www.desarrollointeligente.org/desarrollo_inteligente/VisNot?id=53733e22dc5a47cd8db1b227376a7ef5 ''La Sargantana dels Columbretes, l'únic vertebrat endèmic de la Comunitat Valenciana, té una salut excelent'']{{Enllaç no actiu\|bot=InternetArchiveBot \|data=2021}}. Desenroll inteligent (última consulta a 10 d'abril de 2009) {{es}}</ref> encara que actualment es discutix si esta espècie és endèmica de les [[Columbretes]], ya que s'han trobat eixemplars de genètica molt semblant al nort i nordest de la [[península Ibèrica]].<ref>{{ref-web\|url=http://www.nerium.net/CursConservacio/descargas/docs2007/Estudios%20Lagartija%20Columbretes%202006.pdf\|títol=Estudio sobre la lagartija de Columbretes<!--Títul generat per bot-->}} (última consulta a 10 d'abril de 2009)</ref>		L'illa és famosa pel fet d'albergar una numerosa població de [[sargantana\|sargantanes]], la sargantana de les Columbretes, ''[[Podarcis atrata]]'', l'únic vertebrat endèmic de la [[Comunitat Valenciana]]. Només en esta illa vivien en les postrimeries de l'any [[2006]] 25.000 eixemplars,<ref>[http://www.desarrollointeligente.org/desarrollo_inteligente/VisNot?id=53733e22dc5a47cd8db1b227376a7ef5 ''La Sargantana dels Columbretes, l'únic vertebrat endèmic de la Comunitat Valenciana, té una salut excelent'']{{Enllaç no actiu\|bot=InternetArchiveBot \|data=2021}}. Desenroll inteligent (última consulta a 10 d'abril de 2009) {{es}}</ref> encara que actualment es discutix si esta espècie és endèmica de les [[Columbretes]], ya que s'han trobat eixemplars de genètica molt semblant al nort i nordest de la [[península Ibèrica]].<ref>{{ref-web\|url=http://www.nerium.net/CursConservacio/descargas/docs2007/Estudios%20Lagartija%20Columbretes%202006.pdf\|títol=Estudio sobre la lagartija de Columbretes<!--Títul generat per bot-->}} (última consulta a 10 d'abril de 2009)</ref>

	També guarda eixemplars d'espècies en perill d'extinció, com el [[falcó marí]] i la [[gavina corsa]].<ref name="web">[http://www.escapadarural.com/blog/islas-columbretes/ www.escapadarural.com - Islas Columbretes] ~~{{Webarchive\|url=~~https://web.archive.org/web/20100904014225/http://www.escapadarural.com/blog/islas-columbretes/ ~~\|date=2010-09-04~~}} ~~(Última consulta: 12 d'octubre de 2010)~~ {{es}}</ref>		També guarda eixemplars d'espècies en perill d'extinció, com el [[falcó marí]] i la [[gavina corsa]].<ref name="web">[http://www.escapadarural.com/blog/islas-columbretes/ www.escapadarural.com - Islas Columbretes] [https://web.archive.org/web/20100904014225/http://www.escapadarural.com/blog/islas-columbretes/ EscapadaRural.com] {{Archivat}} {{es}}</ref>

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: /* Vore també */

2022-07-29T23:05:34Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 23:05 29 jul 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Illes Columbretes]]		* [[Illes Columbretes]]
			* [[Mancolibre]]
			* [[El Mascarat]]
	* [[La Ferrera]]		* [[La Ferrera]]
	* [[La Foradada]]		* [[La Foradada]]
	* [[El Carallot]]		* [[El Carallot]]
	* [[Mancolibre]]
	* [[El Mascarat]]

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: /* Vore també */

2022-07-29T23:04:52Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 23:04 29 jul 2022
Llínea 25:		Llínea 25:
	* [[El Carallot]]		* [[El Carallot]]
	* [[Mancolibre]]		* [[Mancolibre]]
	* [[]]		* [[El Mascarat]]

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: /* Vore també */

2022-07-29T23:04:26Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 23:04 29 jul 2022
Llínea 24:		Llínea 24:
	* [[La Foradada]]		* [[La Foradada]]
	* [[El Carallot]]		* [[El Carallot]]
			* [[Mancolibre]]
			* [[]]

	== Referències ==		== Referències ==