Imhotep (mitologia) - Historial de revisions

Lluísm: Pàgina redirigida a Imhotep (Erudit)

2023-04-29T19:15:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:15 29 abr 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~File:~~Imhotep~~, donated by Padisu MET DP164134.jpg\|thumb\|250px\|Estàtua d'Imhotep]]~~		#REDIRECCIÓ [[Imhotep (Erudit)]]

	'''Imhotep''' (en [[grec]] Ἰμούθης; pronunciació en [[castellà]]: Im-jo-tep) (aprox. 2690 - 2610 a. C.), o '''Imutes''', va ser un erudit egipcíac polímata, sabi, inventor, mege, matemàtic, astrònom i el primer ingenier i arquitecte conegut en l'història.

	~~Sum sacerdot d'Heliópolis, va ser chati del [[faraó]] Necherjet Dyeser~~ (~~Zoser~~)~~, i va dissenyar la Piràmide escalonada de Saqqara, durant la [[dinastia III]]. El significat de la paraula Imhotep és «el que ve en pau».~~

	És el primer científic el nom del qual ha aplegat fins al present. No solament era mege, també era matemàtic, ingenier, arquitecte i astrònom: açò indica que tenia els coneiximents operatius d'aritmètica i geometria necessaris per a manejar aquelles disciplines.

	~~== Mege ==~~

	L'importància de la medicina egipcíaca es traduïx en la figura d'Imhotep, considerat com el fundador de la medicina egipcíaca, i autor del [[papir]] Edwin Smith sobre curació, dolències i observacions anatòmiques (encara que este text provablement va ser escrit al voltant de l'any 1700 a. C., en afegitons d'atres meges). La concepció mític-religiosa de la malaltia, en l'Egipte d'Imhotep, conduïa a un enfocament màgic-religiós i empíric a la teràpia mèdica. És dir, una combinació de ritos, pràctiques quirúrgiques i un extens recetari farmacològic. També es registren alguns intents de racionalisació, com els que s'aprecien en el papir Smith, que descriu 48 casos clínics sense mencionar causes ni tractaments màgics i aportant un enfocament racional sobre el tractament de certes [[Malaltia\|malalties]] i les ferides.

	En este text Imhotep recomana l'us de baf d'opiàceos com anestèsic. Descriu observacions anatòmiques, l'examen, diagnòstic, tractament i pronòstic de numeroses ferides en tot detall. Els tractaments són racionals, i en un sol cas es recorre a remeis màgics. El papir conté les primeres descripcions de sutures craneals, de la meninge, la superfície externa del [[cervell]], del líquit cefalorraquídeo, i de les pulsacions intracraneanes. Segons un gravat d'una llosa sepulcral en Saqqara, Imhotep preconisava l'aplicació de pressió en les artèries carótides per a calmar el mal de cap, en disminuir el fluix de [[sanc]] al cervell. Imhotep afirmava que el pols era un índex del [[cor]] i de les condicions del malalt.

	~~== Arquitecte ==~~
	~~[[File:Sakkara 02.jpg\|thumb\|250px\|Complex funerari de la Piràmide Escalonada de Saqqara]]~~

	Imhotep va ser l'autor del complex funerari de la Piràmide Escalonada de Saqqara, prop de Menfis6 en temps del rei Dyeser (2650 a. C.). La piràmide va necessitar l'extracció, transport i montage de mils de tonellades de [[pedra]] calcàrea, desafiu notable ya que, fins a eixe moment, tal material mai s'havia utilisat en grans construccions, per a les que s'usaven [[Rajola\|rajoles]] de [[fanc]] sense còure ([[atobó]]), fàcils de fer i barats.

	Un gran problema tècnic era el pes de la pedra: Imhotep ho va solucionar en part usant blocs relativament chicotets, més fàcils de transportar i manejar. Per una atra part, les columnes són decoratives o estan adossades als murs, sense sustentar molt pes. Cal tindre en conte que en esta época el metal utilisat en ferramentes era el [[coure]], poc adequat per a estos treballs.

	Va tindre que organisar tot el procés de construcció, controlar el treball de centenars d'obrers, i realisar la primera ciutat funerària: rodejada per una muralla d'uns mil cinccents metros de perímetro, va construir diverses edificacions com decorat, i cap al centre va erigir una piràmide de sis grades en una altura de xixanta metros. A la seua volta, es va excavar en la roca del terreny, baixe la piràmide, la que seria la tomba de Dyeser (Zoser) i un conjunt de galeries per a almagasenar mils de vasijas funeràries, moltes gravades en els noms dels seus predecessors.

	~~== Imhotep com a deu ==~~
	Durant sigles, els egipcíacs varen considerar a Imhotep com el [[deu]] de la medicina i el saber i se li representa assentat, com als escrigues, en un papir desplegat sobre els seus [[Genoll\|genolls]], tocat en una conya. Certament, en l'época de Ptolomeo va ser elevat a ranc de deu.

	En l'Imperi Nou va ser venerat com a patró dels escrigues i deificat en el periodo tardà d'Egipte, per ad açò va ser identificat en [[Nefertum]], fill de [[Ptah]] i [[Nut]] (o [[Sejmet]]). Posteriorment se li va vincular al deu [[Thot]] –una pràctica comuna en l'Antic Egipte–. La seua veneració com a protector dels escrigues es deu a una de les seues grans innovacions relacionades en la millora de l'escritura gràcies a l'utilisació d'una [[tinta]] més eficaç feta a partir d'ahumar l'[[aigua]], procediment que va ser incorporat per atres cultures i civilisacions posteriors.

	El seu cult principal estava en Menfis. També va ser venerat en Tebas, File i Deir el-Medina, en l'época ptolemaica, junt a [[Hathor]], [[Maat]] i [[Amenhotep]], un atre ingenier deificat. El seu prestigi era tan gran que la seua fama va aplegar fins als grecs, que ho coneixien com Imutes i li varen assimilar al seu deu [[Asclepio]], el [[Esculapio]] [[Antiga Roma\|romà]].

	~~== Imhotep en la cultura popular ==~~
	Imhotep ha inspirat diversos personages de la cultura popular, encara que en la majoria de casos solament ha segut utilisat el seu nom i l'orige egipcíac, desvirtuant la seua personalitat real i els seus guanys.

	~~== Referències ==~~

	* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
	* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
	* Coronado, Martí P. (Junio de 2017). «IMHOTEP, EL GRAN MAGO DE EGIPTO». Revista Más Allá de la Ciencia. (339): 70-78
	* H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
	* Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
	* Orlando Mejía Rivera Introducción crítica a la historia de la Medicina. Universidad de Caldas, 1999; pág. 447. ISBN 958-8041-19-8
	* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
	* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

	~~==Bibliografia ==~~
	* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
	* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
	* Cormack, Maribelle (1965). Imhotep: Builder in stone. New York, NY: Franklin Watts
	* Dawson, Warren R. (1929). Magician and Leech: A study in the beginnings of medicine with special reference to ancient Egypt. London, UK: Methuen
	* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
	* Hurry, Jamieson B. (2014). Imhotep: The Egyptian god of medicine (reprint edición). Oxford, UK: Traffic Output. ISBN 978-0-404-13285-9
	* Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
	* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
	* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
	* Risse, Guenther B. (1986). «Imhotep and medicine — a re-evaluation». Western Journal of Medicine 144 (5): 622-624. PMC 1306737. PMID 3521098.

	~~== Enllaços externs ==~~
	~~{{Commonscat\|Imhotep}}~~

	~~[[Categoria:Mitologia]]~~
	~~[[Categoria:Mitologia egípcia]]~~
	~~[[Categoria:Deus egipcíacs~~]]

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Estàtua d'Imhotep '''Imhotep''' (en grec Ἰμούθης; pronunciació en castellà:…»

2023-04-29T19:04:59Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Estàtua d'Imhotep '''Imhotep''' (en grec Ἰμούθης; pronunciació en castellà:…»

Pàgina nova

[[File:Imhotep, donated by Padisu MET DP164134.jpg|thumb|250px|Estàtua d'Imhotep]]

'''Imhotep''' (en [[grec]] Ἰμούθης; pronunciació en [[castellà]]: Im-jo-tep) (aprox. 2690 - 2610 a. C.), o '''Imutes''', va ser un erudit egipcíac polímata, sabi, inventor, mege, matemàtic, astrònom i el primer ingenier i arquitecte conegut en l'història.

Sum sacerdot d'Heliópolis, va ser chati del [[faraó]] Necherjet Dyeser (Zoser), i va dissenyar la Piràmide escalonada de Saqqara, durant la [[dinastia III]]. El significat de la paraula Imhotep és «el que ve en pau».

És el primer científic el nom del qual ha aplegat fins al present. No solament era mege, també era matemàtic, ingenier, arquitecte i astrònom: açò indica que tenia els coneiximents operatius d'aritmètica i geometria necessaris per a manejar aquelles disciplines.

== Mege ==

L'importància de la medicina egipcíaca es traduïx en la figura d'Imhotep, considerat com el fundador de la medicina egipcíaca, i autor del [[papir]] Edwin Smith sobre curació, dolències i observacions anatòmiques (encara que este text provablement va ser escrit al voltant de l'any 1700 a. C., en afegitons d'atres meges). La concepció mític-religiosa de la malaltia, en l'Egipte d'Imhotep, conduïa a un enfocament màgic-religiós i empíric a la teràpia mèdica. És dir, una combinació de ritos, pràctiques quirúrgiques i un extens recetari farmacològic. També es registren alguns intents de racionalisació, com els que s'aprecien en el papir Smith, que descriu 48 casos clínics sense mencionar causes ni tractaments màgics i aportant un enfocament racional sobre el tractament de certes [[Malaltia|malalties]] i les ferides.

En este text Imhotep recomana l'us de baf d'opiàceos com anestèsic. Descriu observacions anatòmiques, l'examen, diagnòstic, tractament i pronòstic de numeroses ferides en tot detall. Els tractaments són racionals, i en un sol cas es recorre a remeis màgics. El papir conté les primeres descripcions de sutures craneals, de la meninge, la superfície externa del [[cervell]], del líquit cefalorraquídeo, i de les pulsacions intracraneanes. Segons un gravat d'una llosa sepulcral en Saqqara, Imhotep preconisava l'aplicació de pressió en les artèries carótides per a calmar el mal de cap, en disminuir el fluix de [[sanc]] al cervell. Imhotep afirmava que el pols era un índex del [[cor]] i de les condicions del malalt.

== Arquitecte ==
[[File:Sakkara 02.jpg|thumb|250px|Complex funerari de la Piràmide Escalonada de Saqqara]]

Imhotep va ser l'autor del complex funerari de la Piràmide Escalonada de Saqqara, prop de Menfis6 en temps del rei Dyeser (2650 a. C.). La piràmide va necessitar l'extracció, transport i montage de mils de tonellades de [[pedra]] calcàrea, desafiu notable ya que, fins a eixe moment, tal material mai s'havia utilisat en grans construccions, per a les que s'usaven [[Rajola|rajoles]] de [[fanc]] sense còure ([[atobó]]), fàcils de fer i barats.

Un gran problema tècnic era el pes de la pedra: Imhotep ho va solucionar en part usant blocs relativament chicotets, més fàcils de transportar i manejar. Per una atra part, les columnes són decoratives o estan adossades als murs, sense sustentar molt pes. Cal tindre en conte que en esta época el metal utilisat en ferramentes era el [[coure]], poc adequat per a estos treballs.

Va tindre que organisar tot el procés de construcció, controlar el treball de centenars d'obrers, i realisar la primera ciutat funerària: rodejada per una muralla d'uns mil cinccents metros de perímetro, va construir diverses edificacions com decorat, i cap al centre va erigir una piràmide de sis grades en una altura de xixanta metros. A la seua volta, es va excavar en la roca del terreny, baixe la piràmide, la que seria la tomba de Dyeser (Zoser) i un conjunt de galeries per a almagasenar mils de vasijas funeràries, moltes gravades en els noms dels seus predecessors.

== Imhotep com a deu ==
Durant sigles, els egipcíacs varen considerar a Imhotep com el [[deu]] de la medicina i el saber i se li representa assentat, com als escrigues, en un papir desplegat sobre els seus [[Genoll|genolls]], tocat en una conya. Certament, en l'época de Ptolomeo va ser elevat a ranc de deu.

En l'Imperi Nou va ser venerat com a patró dels escrigues i deificat en el periodo tardà d'Egipte, per ad açò va ser identificat en [[Nefertum]], fill de [[Ptah]] i [[Nut]] (o [[Sejmet]]). Posteriorment se li va vincular al deu [[Thot]] –una pràctica comuna en l'Antic Egipte–. La seua veneració com a protector dels escrigues es deu a una de les seues grans innovacions relacionades en la millora de l'escritura gràcies a l'utilisació d'una [[tinta]] més eficaç feta a partir d'ahumar l'[[aigua]], procediment que va ser incorporat per atres cultures i civilisacions posteriors.

El seu cult principal estava en Menfis. També va ser venerat en Tebas, File i Deir el-Medina, en l'época ptolemaica, junt a [[Hathor]], [[Maat]] i [[Amenhotep]], un atre ingenier deificat. El seu prestigi era tan gran que la seua fama va aplegar fins als grecs, que ho coneixien com Imutes i li varen assimilar al seu deu [[Asclepio]], el [[Esculapio]] [[Antiga Roma|romà]].

== Imhotep en la cultura popular ==
Imhotep ha inspirat diversos personages de la cultura popular, encara que en la majoria de casos solament ha segut utilisat el seu nom i l'orige egipcíac, desvirtuant la seua personalitat real i els seus guanys.

== Referències ==

* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
* Coronado, Martí P. (Junio de 2017). «IMHOTEP, EL GRAN MAGO DE EGIPTO». Revista Más Allá de la Ciencia. (339): 70-78
* H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
* Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
* Orlando Mejía Rivera Introducción crítica a la historia de la Medicina. Universidad de Caldas, 1999; pág. 447. ISBN 958-8041-19-8
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Cormack, Maribelle (1965). Imhotep: Builder in stone. New York, NY: Franklin Watts
* Dawson, Warren R. (1929). Magician and Leech: A study in the beginnings of medicine with special reference to ancient Egypt. London, UK: Methuen
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Hurry, Jamieson B. (2014). Imhotep: The Egyptian god of medicine (reprint edición). Oxford, UK: Traffic Output. ISBN 978-0-404-13285-9
* Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
* Risse, Guenther B. (1986). «Imhotep and medicine — a re-evaluation». Western Journal of Medicine 144 (5): 622-624. PMC 1306737. PMID 3521098.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Imhotep}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]