Imperi Bizantí - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Edat Mijana' a 'Edat Mija'

2023-09-05T01:36:25Z

Text reemplaça - 'Edat Mijana' a 'Edat Mija'

← Revisió anterior		Revisió de 01:36 5 set 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:3Byzantium476lightblue-es.svg\|thumb\|350px\|Imperi Bizantí]]		[[File:3Byzantium476lightblue-es.svg\|thumb\|350px\|Imperi Bizantí]]

	'''Imperi Bizantí'''<ref>Un terme [[historiografia\|historiogràfic]] utilisat com a mínimun des del sigle XVII.</ref> o '''Imperi Romà d'Orient''' són els noms convencionals utilisats per a descriure l'[[Imperi Romà]] durant l'[[Edat ~~Mijana~~]], centrat en la seua capital de [[Costantinoble]]. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a '''Imperi Romà''' (en [[grec]] Βασιλεία Ῥωμαίων, ''Basileía Rhōmaíōn''), '''Imperi dels Romans''' o '''Romania''' Ῥωμανία, ''Rhōmanía''). Els seus [[llista d'emperadors bizantins\|emperadors]] continuaren la successió ininterrompuda dels [[emperador romà\|emperadors romans]], preservant les tradicions llegals i culturals grecorromanes. En el món islàmic era conegut principalment com a روم‎ (''Rûm'' "[[Roma]]"). A causa del domini llingüístic, cultural i demogràfic del [[grec migeval]],<ref>Davies (1996), 245<br />* Moravcsik (1970), 11–12<br />* Lapidge (1998), 79<br />* Winnifrith–Murray (1983), 113</ref> gran part dels seus contemporàneus de l'[[Europa]] occidental el coneixien com a ''Imperium Graecorum'', o '''Imperi dels Grecs'''.		'''Imperi Bizantí'''<ref>Un terme [[historiografia\|historiogràfic]] utilisat com a mínimun des del sigle XVII.</ref> o '''Imperi Romà d'Orient''' són els noms convencionals utilisats per a descriure l'[[Imperi Romà]] durant l'[[Edat Mija]], centrat en la seua capital de [[Costantinoble]]. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a '''Imperi Romà''' (en [[grec]] Βασιλεία Ῥωμαίων, ''Basileía Rhōmaíōn''), '''Imperi dels Romans''' o '''Romania''' Ῥωμανία, ''Rhōmanía''). Els seus [[llista d'emperadors bizantins\|emperadors]] continuaren la successió ininterrompuda dels [[emperador romà\|emperadors romans]], preservant les tradicions llegals i culturals grecorromanes. En el món islàmic era conegut principalment com a روم‎ (''Rûm'' "[[Roma]]"). A causa del domini llingüístic, cultural i demogràfic del [[grec migeval]],<ref>Davies (1996), 245<br />* Moravcsik (1970), 11–12<br />* Lapidge (1998), 79<br />* Winnifrith–Murray (1983), 113</ref> gran part dels seus contemporàneus de l'[[Europa]] occidental el coneixien com a ''Imperium Graecorum'', o '''Imperi dels Grecs'''.

	L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran\|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[sigle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí\|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.		L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran\|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[sigle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí\|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.

Jose2 en 20:01 19 jul 2021

2021-07-19T20:01:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:01 19 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:3Byzantium476lightblue-es.svg\|thumb\|~~250px~~\|Imperi Bizantí]]		[[File:3Byzantium476lightblue-es.svg\|thumb\|350px\|Imperi Bizantí]]

	'''Imperi Bizantí'''<ref>Un terme [[historiografia\|historiogràfic]] utilisat com a mínimun des del sigle XVII.</ref> o '''Imperi Romà d'Orient''' són els noms convencionals utilisats per a descriure l'[[Imperi Romà]] durant l'[[Edat Mijana]], centrat en la seua capital de [[Costantinoble]]. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a '''Imperi Romà''' (en [[grec]] Βασιλεία Ῥωμαίων, ''Basileía Rhōmaíōn''), '''Imperi dels Romans''' o '''Romania''' Ῥωμανία, ''Rhōmanía''). Els seus [[llista d'emperadors bizantins\|emperadors]] continuaren la successió ininterrompuda dels [[emperador romà\|emperadors romans]], preservant les tradicions llegals i culturals grecorromanes. En el món islàmic era conegut principalment com a روم‎ (''Rûm'' "[[Roma]]"). A causa del domini llingüístic, cultural i demogràfic del [[grec migeval]],<ref>Davies (1996), 245<br />* Moravcsik (1970), 11–12<br />* Lapidge (1998), 79<br />* Winnifrith–Murray (1983), 113</ref> gran part dels seus contemporàneus de l'[[Europa]] occidental el coneixien com a ''Imperium Graecorum'', o '''Imperi dels Grecs'''.		'''Imperi Bizantí'''<ref>Un terme [[historiografia\|historiogràfic]] utilisat com a mínimun des del sigle XVII.</ref> o '''Imperi Romà d'Orient''' són els noms convencionals utilisats per a descriure l'[[Imperi Romà]] durant l'[[Edat Mijana]], centrat en la seua capital de [[Costantinoble]]. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a '''Imperi Romà''' (en [[grec]] Βασιλεία Ῥωμαίων, ''Basileía Rhōmaíōn''), '''Imperi dels Romans''' o '''Romania''' Ῥωμανία, ''Rhōmanía''). Els seus [[llista d'emperadors bizantins\|emperadors]] continuaren la successió ininterrompuda dels [[emperador romà\|emperadors romans]], preservant les tradicions llegals i culturals grecorromanes. En el món islàmic era conegut principalment com a روم‎ (''Rûm'' "[[Roma]]"). A causa del domini llingüístic, cultural i demogràfic del [[grec migeval]],<ref>Davies (1996), 245<br />* Moravcsik (1970), 11–12<br />* Lapidge (1998), 79<br />* Winnifrith–Murray (1983), 113</ref> gran part dels seus contemporàneus de l'[[Europa]] occidental el coneixien com a ''Imperium Graecorum'', o '''Imperi dels Grecs'''.

Jose2 en 20:01 19 jul 2021

2021-07-19T20:01:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:01 19 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:3Byzantium476lightblue-es.svg\|thumb\|250px\|Imperi Bizantí]]

	'''Imperi Bizantí'''<ref>Un terme [[historiografia\|historiogràfic]] utilisat com a mínimun des del sigle XVII.</ref> o '''Imperi Romà d'Orient''' són els noms convencionals utilisats per a descriure l'[[Imperi Romà]] durant l'[[Edat Mijana]], centrat en la seua capital de [[Costantinoble]]. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a '''Imperi Romà''' (en [[grec]] Βασιλεία Ῥωμαίων, ''Basileía Rhōmaíōn''), '''Imperi dels Romans''' o '''Romania''' Ῥωμανία, ''Rhōmanía''). Els seus [[llista d'emperadors bizantins\|emperadors]] continuaren la successió ininterrompuda dels [[emperador romà\|emperadors romans]], preservant les tradicions llegals i culturals grecorromanes. En el món islàmic era conegut principalment com a روم‎ (''Rûm'' "[[Roma]]"). A causa del domini llingüístic, cultural i demogràfic del [[grec migeval]],<ref>Davies (1996), 245<br />* Moravcsik (1970), 11–12<br />* Lapidge (1998), 79<br />* Winnifrith–Murray (1983), 113</ref> gran part dels seus contemporàneus de l'[[Europa]] occidental el coneixien com a ''Imperium Graecorum'', o '''Imperi dels Grecs'''.		'''Imperi Bizantí'''<ref>Un terme [[historiografia\|historiogràfic]] utilisat com a mínimun des del sigle XVII.</ref> o '''Imperi Romà d'Orient''' són els noms convencionals utilisats per a descriure l'[[Imperi Romà]] durant l'[[Edat Mijana]], centrat en la seua capital de [[Costantinoble]]. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a '''Imperi Romà''' (en [[grec]] Βασιλεία Ῥωμαίων, ''Basileía Rhōmaíōn''), '''Imperi dels Romans''' o '''Romania''' Ῥωμανία, ''Rhōmanía''). Els seus [[llista d'emperadors bizantins\|emperadors]] continuaren la successió ininterrompuda dels [[emperador romà\|emperadors romans]], preservant les tradicions llegals i culturals grecorromanes. En el món islàmic era conegut principalment com a روم‎ (''Rûm'' "[[Roma]]"). A causa del domini llingüístic, cultural i demogràfic del [[grec migeval]],<ref>Davies (1996), 245<br />* Moravcsik (1970), 11–12<br />* Lapidge (1998), 79<br />* Winnifrith–Murray (1983), 113</ref> gran part dels seus contemporàneus de l'[[Europa]] occidental el coneixien com a ''Imperium Graecorum'', o '''Imperi dels Grecs'''.

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:09:40Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:09 24 maig 2021
Llínea 3:		Llínea 3:
	L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran\|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[sigle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí\|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.		L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran\|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[sigle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí\|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.

	Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. Encara que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en decadència com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'[[Europa]] en térmens econòmics, culturals i militars. ~~Després~~ d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el [[sigle XII]], l'imperi caigué en un llarc decaïment durant les [[guerres Otomano-bizantines]], acabant en la [[caiguda de Costantinoble]] en el [[sigle XV]].		Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. Encara que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en decadència com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'[[Europa]] en térmens econòmics, culturals i militars. Despuix d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el [[sigle XII]], l'imperi caigué en un llarc decaïment durant les [[guerres Otomano-bizantines]], acabant en la [[caiguda de Costantinoble]] en el [[sigle XV]].

	L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma\|Roma]] i moltes atres cultures.		L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma\|Roma]] i moltes atres cultures.

Loís: declive > decaïment, decadència

2020-03-03T12:33:16Z

declive > decaïment, decadència

← Revisió anterior		Revisió de 12:33 3 març 2020
Llínea 3:		Llínea 3:
	L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran\|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[sigle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí\|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.		L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran\|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[sigle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí\|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.

	Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. Encara que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en ~~declive~~ com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'[[Europa]] en térmens econòmics, culturals i militars. Després d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el [[sigle XII]], l'imperi caigué en un llarc ~~declive~~ durant les [[guerres Otomano-bizantines]], acabant en la [[caiguda de Costantinoble]] en el [[sigle XV]].		Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. Encara que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en decadència com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'[[Europa]] en térmens econòmics, culturals i militars. Després d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el [[sigle XII]], l'imperi caigué en un llarc decaïment durant les [[guerres Otomano-bizantines]], acabant en la [[caiguda de Costantinoble]] en el [[sigle XV]].

	L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma\|Roma]] i moltes atres cultures.		L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma\|Roma]] i moltes atres cultures.

Jose2 en 18:33 23 maig 2019

2019-05-23T18:33:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:33 23 maig 2019
Llínea 3:		Llínea 3:
	L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran\|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[sigle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí\|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.		L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran\|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[sigle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí\|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.

	Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. Encara ~~que~~ que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en declive com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'[[Europa]] en térmens econòmics, culturals i militars. Després d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el [[sigle XII]], l'imperi caigué en un llarc declive durant les [[guerres Otomano-bizantines]], acabant en la [[caiguda de Costantinoble]] en el [[sigle XV]].		Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. Encara que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en declive com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'[[Europa]] en térmens econòmics, culturals i militars. Després d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el [[sigle XII]], l'imperi caigué en un llarc declive durant les [[guerres Otomano-bizantines]], acabant en la [[caiguda de Costantinoble]] en el [[sigle XV]].

	L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma\|Roma]] i moltes atres cultures.		L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma\|Roma]] i moltes atres cultures.

Jose2: Text reemplaça - ' Tot i ' a ' Encara que '

2019-05-23T18:32:07Z

Text reemplaça - ' Tot i ' a ' Encara que '

← Revisió anterior		Revisió de 18:32 23 maig 2019
Llínea 3:		Llínea 3:
	L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran\|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[sigle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí\|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.		L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran\|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[sigle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí\|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.

	Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. ~~Tot i~~ que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en declive com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'[[Europa]] en térmens econòmics, culturals i militars. Després d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el [[sigle XII]], l'imperi caigué en un llarc declive durant les [[guerres Otomano-bizantines]], acabant en la [[caiguda de Costantinoble]] en el [[sigle XV]].		Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. Encara que que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en declive com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'[[Europa]] en térmens econòmics, culturals i militars. Després d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el [[sigle XII]], l'imperi caigué en un llarc declive durant les [[guerres Otomano-bizantines]], acabant en la [[caiguda de Costantinoble]] en el [[sigle XV]].

	L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma\|Roma]] i moltes atres cultures.		L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma\|Roma]] i moltes atres cultures.

Jose2: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2018-02-18T00:24:32Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 00:24 18 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Imperi Bizantí'''<ref>Un terme [[historiografia\|historiogràfic]] utilisat com a mínimun des del sigle XVII.</ref> o '''Imperi Romà d'Orient''' són els noms convencionals utilisats per a descriure l'[[Imperi Romà]] durant l'[[Edat Mijana]], centrat en la seua capital de [[Costantinoble]]. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a '''Imperi Romà''' (en [[grec]] Βασιλεία Ῥωμαίων, ''Basileía Rhōmaíōn''), '''Imperi dels Romans''' o '''Romania''' Ῥωμανία, ''Rhōmanía''). Els seus [[llista d'emperadors bizantins\|emperadors]] continuaren la successió ininterrompuda dels [[emperador romà\|emperadors romans]], preservant les tradicions llegals i culturals grecorromanes. En el món islàmic era conegut principalment com a روم‎ (''Rûm'' "[[Roma]]"). A causa del domini llingüístic, cultural i demogràfic del [[grec ~~medieval~~]],<ref>Davies (1996), 245<br />* Moravcsik (1970), 11–12<br />* Lapidge (1998), 79<br />* Winnifrith–Murray (1983), 113</ref> gran part dels seus contemporàneus de l'[[Europa]] occidental el coneixien com a ''Imperium Graecorum'', o '''Imperi dels Grecs'''.		'''Imperi Bizantí'''<ref>Un terme [[historiografia\|historiogràfic]] utilisat com a mínimun des del sigle XVII.</ref> o '''Imperi Romà d'Orient''' són els noms convencionals utilisats per a descriure l'[[Imperi Romà]] durant l'[[Edat Mijana]], centrat en la seua capital de [[Costantinoble]]. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a '''Imperi Romà''' (en [[grec]] Βασιλεία Ῥωμαίων, ''Basileía Rhōmaíōn''), '''Imperi dels Romans''' o '''Romania''' Ῥωμανία, ''Rhōmanía''). Els seus [[llista d'emperadors bizantins\|emperadors]] continuaren la successió ininterrompuda dels [[emperador romà\|emperadors romans]], preservant les tradicions llegals i culturals grecorromanes. En el món islàmic era conegut principalment com a روم‎ (''Rûm'' "[[Roma]]"). A causa del domini llingüístic, cultural i demogràfic del [[grec migeval]],<ref>Davies (1996), 245<br />* Moravcsik (1970), 11–12<br />* Lapidge (1998), 79<br />* Winnifrith–Murray (1983), 113</ref> gran part dels seus contemporàneus de l'[[Europa]] occidental el coneixien com a ''Imperium Graecorum'', o '''Imperi dels Grecs'''.

	L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran\|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[sigle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí\|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.		L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran\|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[sigle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí\|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.

Jose2 en 08:36 25 set 2015

2015-09-25T08:36:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:36 25 set 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Imperi Bizantí'''<ref>Un terme [[historiografia\|historiogràfic]] utilisat com a mínimun des del ~~segle~~ XVII.</ref> o '''Imperi Romà d'Orient''' són els noms convencionals utilisats per a descriure l'[[Imperi Romà]] durant l'[[Edat Mijana]], centrat en la seua capital de [[Costantinoble]]. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a '''Imperi Romà''' (en [[grec]] Βασιλεία Ῥωμαίων, ''Basileía Rhōmaíōn''), '''Imperi dels Romans''' o '''Romania''' Ῥωμανία, ''Rhōmanía''). Els seus [[llista d'emperadors bizantins\|emperadors]] continuaren la successió ininterrompuda dels [[emperador romà\|emperadors romans]], preservant les tradicions llegals i culturals grecorromanes. En el món islàmic era conegut principalment com a روم‎ (''Rûm'' "[[Roma]]"). A causa del domini llingüístic, cultural i demogràfic del [[grec medieval]],<ref>Davies (1996), 245<br />* Moravcsik (1970), 11–12<br />* Lapidge (1998), 79<br />* Winnifrith–Murray (1983), 113</ref> gran part dels seus contemporàneus de l'[[Europa]] occidental el coneixien com a ''Imperium Graecorum'', o '''Imperi dels Grecs'''.		'''Imperi Bizantí'''<ref>Un terme [[historiografia\|historiogràfic]] utilisat com a mínimun des del sigle XVII.</ref> o '''Imperi Romà d'Orient''' són els noms convencionals utilisats per a descriure l'[[Imperi Romà]] durant l'[[Edat Mijana]], centrat en la seua capital de [[Costantinoble]]. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a '''Imperi Romà''' (en [[grec]] Βασιλεία Ῥωμαίων, ''Basileía Rhōmaíōn''), '''Imperi dels Romans''' o '''Romania''' Ῥωμανία, ''Rhōmanía''). Els seus [[llista d'emperadors bizantins\|emperadors]] continuaren la successió ininterrompuda dels [[emperador romà\|emperadors romans]], preservant les tradicions llegals i culturals grecorromanes. En el món islàmic era conegut principalment com a روم‎ (''Rûm'' "[[Roma]]"). A causa del domini llingüístic, cultural i demogràfic del [[grec medieval]],<ref>Davies (1996), 245<br />* Moravcsik (1970), 11–12<br />* Lapidge (1998), 79<br />* Winnifrith–Murray (1983), 113</ref> gran part dels seus contemporàneus de l'[[Europa]] occidental el coneixien com a ''Imperium Graecorum'', o '''Imperi dels Grecs'''.

	L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran\|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[~~segle~~ VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí\|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.		L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran\|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[sigle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí\|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.

	Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. Tot i que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en declive com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'[[Europa]] en térmens econòmics, culturals i militars. Després d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el [[~~segle~~ XII]], l'imperi caigué en un llarc declive durant les [[guerres Otomano-bizantines]], acabant en la [[caiguda de Costantinoble]] en el [[~~segle~~ XV]].		Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. Tot i que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en declive com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'[[Europa]] en térmens econòmics, culturals i militars. Després d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el [[sigle XII]], l'imperi caigué en un llarc declive durant les [[guerres Otomano-bizantines]], acabant en la [[caiguda de Costantinoble]] en el [[sigle XV]].

	L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma\|Roma]] i moltes atres cultures.		L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma\|Roma]] i moltes atres cultures.

Jose2: Text reemplaça - 'tèrmens' a 'térmens'

2014-03-30T12:34:50Z

Text reemplaça - 'tèrmens' a 'térmens'

← Revisió anterior		Revisió de 12:34 30 març 2014
Llínea 3:		Llínea 3:
	L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran\|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[segle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí\|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.		L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran\|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[segle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí\|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.

	Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. Tot i que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en declive com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'[[Europa]] en ~~tèrmens~~ econòmics, culturals i militars. Després d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el [[segle XII]], l'imperi caigué en un llarc declive durant les [[guerres Otomano-bizantines]], acabant en la [[caiguda de Costantinoble]] en el [[segle XV]].		Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. Tot i que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en declive com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'[[Europa]] en térmens econòmics, culturals i militars. Després d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el [[segle XII]], l'imperi caigué en un llarc declive durant les [[guerres Otomano-bizantines]], acabant en la [[caiguda de Costantinoble]] en el [[segle XV]].

	L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma\|Roma]] i moltes atres cultures.		L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma\|Roma]] i moltes atres cultures.

← Revisió anterior		Revisió de 01:36 5 set 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:3Byzantium476lightblue-es.svg\|thumb\|350px\|Imperi Bizantí]]		[[File:3Byzantium476lightblue-es.svg\|thumb\|350px\|Imperi Bizantí]]

	'''Imperi Bizantí'''<ref>Un terme [[historiografia\|historiogràfic]] utilisat com a mínimun des del sigle XVII.</ref> o '''Imperi Romà d'Orient''' són els noms convencionals utilisats per a descriure l'[[Imperi Romà]] durant l'[[Edat ~~Mijana~~]], centrat en la seua capital de [[Costantinoble]]. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a '''Imperi Romà''' (en [[grec]] Βασιλεία Ῥωμαίων, ''Basileía Rhōmaíōn''), '''Imperi dels Romans''' o '''Romania''' Ῥωμανία, ''Rhōmanía''). Els seus [[llista d'emperadors bizantins\|emperadors]] continuaren la successió ininterrompuda dels [[emperador romà\|emperadors romans]], preservant les tradicions llegals i culturals grecorromanes. En el món islàmic era conegut principalment com a روم‎ (''Rûm'' "[[Roma]]"). A causa del domini llingüístic, cultural i demogràfic del [[grec migeval]],<ref>Davies (1996), 245<br />* Moravcsik (1970), 11–12<br />* Lapidge (1998), 79<br />* Winnifrith–Murray (1983), 113</ref> gran part dels seus contemporàneus de l'[[Europa]] occidental el coneixien com a ''Imperium Graecorum'', o '''Imperi dels Grecs'''.		'''Imperi Bizantí'''<ref>Un terme [[historiografia\|historiogràfic]] utilisat com a mínimun des del sigle XVII.</ref> o '''Imperi Romà d'Orient''' són els noms convencionals utilisats per a descriure l'[[Imperi Romà]] durant l'[[Edat Mija]], centrat en la seua capital de [[Costantinoble]]. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a '''Imperi Romà''' (en [[grec]] Βασιλεία Ῥωμαίων, ''Basileía Rhōmaíōn''), '''Imperi dels Romans''' o '''Romania''' Ῥωμανία, ''Rhōmanía''). Els seus [[llista d'emperadors bizantins\|emperadors]] continuaren la successió ininterrompuda dels [[emperador romà\|emperadors romans]], preservant les tradicions llegals i culturals grecorromanes. En el món islàmic era conegut principalment com a روم‎ (''Rûm'' "[[Roma]]"). A causa del domini llingüístic, cultural i demogràfic del [[grec migeval]],<ref>Davies (1996), 245<br />* Moravcsik (1970), 11–12<br />* Lapidge (1998), 79<br />* Winnifrith–Murray (1983), 113</ref> gran part dels seus contemporàneus de l'[[Europa]] occidental el coneixien com a ''Imperium Graecorum'', o '''Imperi dels Grecs'''.

	L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran\|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[sigle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí\|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.		L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran\|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[sigle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí\|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.