Imperium - Historial de revisions

Reval en 19:26 3 dec 2025

2025-12-03T19:26:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:26 3 dec 2025
Llínea 8:		Llínea 8:
	Despuix de la caiguda de l'Imperi i la creació dels diferents regnes en [[Europa]], l'''imperium'' recau sobre el rei o príncep segons els casos. L'aparició del [[feudalisme]] obligà posteriorment el fet que la monarquia delegara en els senyors bona part de les facultats atribuïdes al seu ''imperium'' dins dels [[feu]]s que es constituïen. Al sorgir del model de les Corts, com a òrguens a on la [[noblea]] expressava la seua voluntat al monarca i l'assistia, fon conformant la divisió del poder públic entre el que més avant serien els poders de l'Estat modern despuix de la [[Revolució Francesa]]: el [[poder llegislatiu ]], l'[[poder eixecutiu\|eixecutiu]] i el [[poder judicial\|judicial]].		Despuix de la caiguda de l'Imperi i la creació dels diferents regnes en [[Europa]], l'''imperium'' recau sobre el rei o príncep segons els casos. L'aparició del [[feudalisme]] obligà posteriorment el fet que la monarquia delegara en els senyors bona part de les facultats atribuïdes al seu ''imperium'' dins dels [[feu]]s que es constituïen. Al sorgir del model de les Corts, com a òrguens a on la [[noblea]] expressava la seua voluntat al monarca i l'assistia, fon conformant la divisió del poder públic entre el que més avant serien els poders de l'Estat modern despuix de la [[Revolució Francesa]]: el [[poder llegislatiu ]], l'[[poder eixecutiu\|eixecutiu]] i el [[poder judicial\|judicial]].

	==Vore també==		== Vore també ==
	* [[Imperi]]		* [[Imperi]]

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:06:16Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:06 24 maig 2021
Llínea 6:		Llínea 6:
	Cap a les darreries de la república, la diferenciació entre els dos tipo d{{'}}''imperium'' s'havia diluït i la seua diferenciació s'establí en funció del càrrec que ocupava qui l'ostentava. Aixina sorgix l'''imperium consular'' i el ''proconsular''. A l'arribada de l'[[Imperi Romà\|Imperi]], es mantenien abdós tipos si be [[August]] i els seus successors eixercien de fet abdós en atribuir-se el denominat més avant ''imperium maius''.		Cap a les darreries de la república, la diferenciació entre els dos tipo d{{'}}''imperium'' s'havia diluït i la seua diferenciació s'establí en funció del càrrec que ocupava qui l'ostentava. Aixina sorgix l'''imperium consular'' i el ''proconsular''. A l'arribada de l'[[Imperi Romà\|Imperi]], es mantenien abdós tipos si be [[August]] i els seus successors eixercien de fet abdós en atribuir-se el denominat més avant ''imperium maius''.

	~~Després~~ de la caiguda de l'Imperi i la creació dels diferents regnes en [[Europa]], l'''imperium'' recau sobre el rei o príncep segons els casos. L'aparició del [[feudalisme]] obligà posteriorment el fet que la monarquia delegara en els senyors bona part de les facultats atribuïdes al seu ''imperium'' dins dels [[feu]]s que es constituïen. Al sorgir del model de les Corts, com a òrguens a on la [[noblea]] expressava la seua voluntat al monarca i l'assistia, fon conformant la divisió del poder públic entre el que més avant serien els poders de l'Estat modern despuix de la [[Revolució Francesa]]: el [[poder llegislatiu ]], l'[[poder eixecutiu\|eixecutiu]] i el [[poder judicial\|judicial]].		Despuix de la caiguda de l'Imperi i la creació dels diferents regnes en [[Europa]], l'''imperium'' recau sobre el rei o príncep segons els casos. L'aparició del [[feudalisme]] obligà posteriorment el fet que la monarquia delegara en els senyors bona part de les facultats atribuïdes al seu ''imperium'' dins dels [[feu]]s que es constituïen. Al sorgir del model de les Corts, com a òrguens a on la [[noblea]] expressava la seua voluntat al monarca i l'assistia, fon conformant la divisió del poder públic entre el que més avant serien els poders de l'Estat modern despuix de la [[Revolució Francesa]]: el [[poder llegislatiu ]], l'[[poder eixecutiu\|eixecutiu]] i el [[poder judicial\|judicial]].

	==Vore també==		==Vore també==

Jose2 en 08:31 21 set 2015

2015-09-21T08:31:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:31 21 set 2015
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''''Imperium''''' és un terme [[llatí]] (''imperĭum'') que es traduïx com a "domini" i el significat modern del qual és [[poder públic]]. En el seu orige [[etruscs\|etrusc]] es tractava de la facultat i el dret reconegut a una persona ([[dictadura\|dictador]]) o a un conjunt d'elles, per eixercir en autoritat el poder militar. I aixina fon en els seus inicis en l'[[Antiga Roma]]. D'acort en la tradició, foren els deus els que, en la fundació de [[Roma]], concediren l'''imperium'' als reis.		'''''Imperium''''' és un terme [[llatí]] (''imperĭum'') que es traduïx com a "domini" i el significat modern del qual és [[poder públic]]. En el seu orige [[etruscs\|etrusc]] es tractava de la facultat i el dret reconegut a una persona ([[dictadura\|dictador]]) o a un conjunt d'elles, per eixercir en autoritat el poder militar. I aixina fon en els seus inicis en l'[[Antiga Roma]]. D'acort en la tradició, foren els deus els que, en la fundació de [[Roma]], concediren l'''imperium'' als reis.

	S'atribuïa als [[cònsul romà\|cònsuls]] i als [[pretor]]s, be com a ''imperium domini'', be com a ''imperium militae''. El primer tenia més un caràcter de poder civil i s'eixercia dins la ciutat; el segon era més difús, en alguns casos en poders que arribaven a l'autoritat civil i militar, pero quedava relegat o havia d'eixercir-se fora de Roma.		S'atribuïa als [[cònsul romà\|cònsuls]] i als [[pretor]]s, be com a ''imperium domini'', be com a ''imperium militae''. El primer tenia més un caràcter de poder civil i s'eixercia dins la ciutat; el segon era més difús, en alguns casos en poders que arribaven a l'autoritat civil i militar, pero quedava relegat o havia d'eixercir-se fora de [[Imperi Romà\|Roma]].

	Cap a les darreries de la república, la diferenciació entre els dos tipo d{{'}}''imperium'' s'havia diluït i la seua diferenciació s'establí en funció del càrrec que ocupava qui l'ostentava. Aixina sorgix l'''imperium consular'' i el ''proconsular''. A l'arribada de l'[[Imperi Romà\|Imperi]], es mantenien abdós tipos si be [[August]] i els seus successors eixercien de fet abdós en atribuir-se el denominat més avant ''imperium maius''.		Cap a les darreries de la república, la diferenciació entre els dos tipo d{{'}}''imperium'' s'havia diluït i la seua diferenciació s'establí en funció del càrrec que ocupava qui l'ostentava. Aixina sorgix l'''imperium consular'' i el ''proconsular''. A l'arribada de l'[[Imperi Romà\|Imperi]], es mantenien abdós tipos si be [[August]] i els seus successors eixercien de fet abdós en atribuir-se el denominat més avant ''imperium maius''.

	Després de la caiguda de l'Imperi i la creació dels diferents regnes en [[Europa]], l'''imperium'' recau sobre el rei o príncep segons els casos. L'aparició del [[feudalisme]] obligà posteriorment el fet que la monarquia delegara en els senyors bona part de les facultats atribuïdes al seu ''imperium'' dins dels [[feu]]s que es constituïen. En sorgir del model de les Corts, com a òrguens a on la [[noblea]] expressava la seua voluntat al monarca i l'assistia, fon conformant la divisió del poder públic entre el que més avant serien els poders de l'Estat modern despuix de la [[Revolució Francesa]]: el [[poder llegislatiu ]], l'[[poder eixecutiu\|eixecutiu]] i el [[poder judicial\|judicial]].		Després de la caiguda de l'Imperi i la creació dels diferents regnes en [[Europa]], l'''imperium'' recau sobre el rei o príncep segons els casos. L'aparició del [[feudalisme]] obligà posteriorment el fet que la monarquia delegara en els senyors bona part de les facultats atribuïdes al seu ''imperium'' dins dels [[feu]]s que es constituïen. Al sorgir del model de les Corts, com a òrguens a on la [[noblea]] expressava la seua voluntat al monarca i l'assistia, fon conformant la divisió del poder públic entre el que més avant serien els poders de l'Estat modern despuix de la [[Revolució Francesa]]: el [[poder llegislatiu ]], l'[[poder eixecutiu\|eixecutiu]] i el [[poder judicial\|judicial]].

	==Vore també==		==Vore també==

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T18:07:50Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:07 30 abr 2015
Llínea 6:		Llínea 6:
	Cap a les darreries de la república, la diferenciació entre els dos tipo d{{'}}''imperium'' s'havia diluït i la seua diferenciació s'establí en funció del càrrec que ocupava qui l'ostentava. Aixina sorgix l'''imperium consular'' i el ''proconsular''. A l'arribada de l'[[Imperi Romà\|Imperi]], es mantenien abdós tipos si be [[August]] i els seus successors eixercien de fet abdós en atribuir-se el denominat més avant ''imperium maius''.		Cap a les darreries de la república, la diferenciació entre els dos tipo d{{'}}''imperium'' s'havia diluït i la seua diferenciació s'establí en funció del càrrec que ocupava qui l'ostentava. Aixina sorgix l'''imperium consular'' i el ''proconsular''. A l'arribada de l'[[Imperi Romà\|Imperi]], es mantenien abdós tipos si be [[August]] i els seus successors eixercien de fet abdós en atribuir-se el denominat més avant ''imperium maius''.

	Després de la caiguda de l'Imperi i la creació dels diferents regnes en [[Europa]], l'''imperium'' recau sobre el rei o príncep segons els casos. L'aparició del [[feudalisme]] obligà posteriorment el fet que la monarquia delegara en els senyors bona part de les facultats atribuïdes al seu ''imperium'' dins dels [[feu]]s que es constituïen. En sorgir del model de les Corts, com a òrguens a on la [[noblea]] expressava la seua voluntat al monarca i l'assistia, fon conformant la divisió del poder públic entre el que més avant serien els poders de l'Estat modern ~~després~~ de la [[Revolució Francesa]]: el [[poder llegislatiu ]], l'[[poder eixecutiu\|eixecutiu]] i el [[poder judicial\|judicial]].		Després de la caiguda de l'Imperi i la creació dels diferents regnes en [[Europa]], l'''imperium'' recau sobre el rei o príncep segons els casos. L'aparició del [[feudalisme]] obligà posteriorment el fet que la monarquia delegara en els senyors bona part de les facultats atribuïdes al seu ''imperium'' dins dels [[feu]]s que es constituïen. En sorgir del model de les Corts, com a òrguens a on la [[noblea]] expressava la seua voluntat al monarca i l'assistia, fon conformant la divisió del poder públic entre el que més avant serien els poders de l'Estat modern despuix de la [[Revolució Francesa]]: el [[poder llegislatiu ]], l'[[poder eixecutiu\|eixecutiu]] i el [[poder judicial\|judicial]].

	==Vore també==		==Vore també==

Admin: Text reemplaça - 'Vejau també' a 'Vore també'

2015-02-07T19:25:53Z

Text reemplaça - 'Vejau també' a 'Vore també'

← Revisió anterior		Revisió de 19:25 7 feb 2015
Llínea 8:		Llínea 8:
	Després de la caiguda de l'Imperi i la creació dels diferents regnes en [[Europa]], l'''imperium'' recau sobre el rei o príncep segons els casos. L'aparició del [[feudalisme]] obligà posteriorment el fet que la monarquia delegara en els senyors bona part de les facultats atribuïdes al seu ''imperium'' dins dels [[feu]]s que es constituïen. En sorgir del model de les Corts, com a òrguens a on la [[noblea]] expressava la seua voluntat al monarca i l'assistia, fon conformant la divisió del poder públic entre el que més avant serien els poders de l'Estat modern després de la [[Revolució Francesa]]: el [[poder llegislatiu ]], l'[[poder eixecutiu\|eixecutiu]] i el [[poder judicial\|judicial]].		Després de la caiguda de l'Imperi i la creació dels diferents regnes en [[Europa]], l'''imperium'' recau sobre el rei o príncep segons els casos. L'aparició del [[feudalisme]] obligà posteriorment el fet que la monarquia delegara en els senyors bona part de les facultats atribuïdes al seu ''imperium'' dins dels [[feu]]s que es constituïen. En sorgir del model de les Corts, com a òrguens a on la [[noblea]] expressava la seua voluntat al monarca i l'assistia, fon conformant la divisió del poder públic entre el que més avant serien els poders de l'Estat modern després de la [[Revolució Francesa]]: el [[poder llegislatiu ]], l'[[poder eixecutiu\|eixecutiu]] i el [[poder judicial\|judicial]].

	==~~Vejau~~ també==		==Vore també==
	* [[Imperi]]		* [[Imperi]]

Jose2 en 10:41 1 set 2014

2014-09-01T10:41:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:41 1 set 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Justícia i dret romà}}		{{Justícia i dret romà}}
	'''''Imperium''''' és un terme [[llatí]] (''imperĭum'') que es traduïx com a "domini" i el significat modern del qual és [[poder públic]]. En el seu orige [[etruscs\|etrusc]] es tractava de la facultat i el dret reconegut a una persona ([[dictadura\|dictador]]) o a un conjunt d'elles, per eixercir en autoritat el poder militar. I ~~així~~ fon en els seus inicis a l'[[Antiga Roma]]. D'acort en la tradició, foren els deus els que, en la fundació de [[Roma]], concediren l'''imperium'' als reis.		'''''Imperium''''' és un terme [[llatí]] (''imperĭum'') que es traduïx com a "domini" i el significat modern del qual és [[poder públic]]. En el seu orige [[etruscs\|etrusc]] es tractava de la facultat i el dret reconegut a una persona ([[dictadura\|dictador]]) o a un conjunt d'elles, per eixercir en autoritat el poder militar. I aixina fon en els seus inicis en l'[[Antiga Roma]]. D'acort en la tradició, foren els deus els que, en la fundació de [[Roma]], concediren l'''imperium'' als reis.

	S'atribuïa als [[cònsul romà\|cònsuls]] i als [[pretor]]s, be com a ''imperium domini'', be com a ''imperium militae''. El primer tenia més ~~aviat~~ un caràcter de poder civil i s'eixercia dins la ciutat; el segon era més difús, en alguns casos en poders que arribaven a l'autoritat civil i militar, pero quedava relegat o havia d'eixercir-se fora de Roma.		S'atribuïa als [[cònsul romà\|cònsuls]] i als [[pretor]]s, be com a ''imperium domini'', be com a ''imperium militae''. El primer tenia més un caràcter de poder civil i s'eixercia dins la ciutat; el segon era més difús, en alguns casos en poders que arribaven a l'autoritat civil i militar, pero quedava relegat o havia d'eixercir-se fora de Roma.

	Cap a les darreries de la república, la diferenciació entre els dos tipo d{{'}}''imperium'' s'havia diluït i la seua diferenciació s'establí en funció del càrrec que ocupava qui l'ostentava. ~~Així~~ sorgix l'''imperium consular'' i el ''proconsular''. A l'arribada de l'[[Imperi Romà\|Imperi]], es mantenien abdós tipos si be [[August]] i els seus successors eixercien de fet abdós en atribuir-se el denominat més avant ''imperium maius''.		Cap a les darreries de la república, la diferenciació entre els dos tipo d{{'}}''imperium'' s'havia diluït i la seua diferenciació s'establí en funció del càrrec que ocupava qui l'ostentava. Aixina sorgix l'''imperium consular'' i el ''proconsular''. A l'arribada de l'[[Imperi Romà\|Imperi]], es mantenien abdós tipos si be [[August]] i els seus successors eixercien de fet abdós en atribuir-se el denominat més avant ''imperium maius''.

	Després de la caiguda de l'Imperi i la creació dels diferents regnes a [[Europa]], l'''imperium'' recau sobre el rei o príncep segons els casos. L'aparició del [[feudalisme]] obligà posteriorment el fet que la monarquia delegara en els senyors bona part de les facultats atribuïdes al seu ''imperium'' dins dels [[feu]]s que es constituïen. En sorgir del model de les Corts, com a òrguens on la [[noblea]] expressava la seua voluntat al monarca i l'assistia, fon conformant la divisió del poder públic entre el que més avant serien els poders de l'Estat modern després de la [[Revolució Francesa]]: el [[poder llegislatiu ]], l'[[poder eixecutiu\|eixecutiu]] i el [[poder judicial\|judicial]].		Després de la caiguda de l'Imperi i la creació dels diferents regnes en [[Europa]], l'''imperium'' recau sobre el rei o príncep segons els casos. L'aparició del [[feudalisme]] obligà posteriorment el fet que la monarquia delegara en els senyors bona part de les facultats atribuïdes al seu ''imperium'' dins dels [[feu]]s que es constituïen. En sorgir del model de les Corts, com a òrguens a on la [[noblea]] expressava la seua voluntat al monarca i l'assistia, fon conformant la divisió del poder públic entre el que més avant serien els poders de l'Estat modern després de la [[Revolució Francesa]]: el [[poder llegislatiu ]], l'[[poder eixecutiu\|eixecutiu]] i el [[poder judicial\|judicial]].

	==Vejau també==		==Vejau també==
	* [[Imperi]]		* [[Imperi]]


			[[Categoria:Imperi Romà]]
	[[Categoria:Dret constitucional]]		[[Categoria:Dret constitucional]]
	[[Categoria:Dret romà]]		[[Categoria:Dret romà]]
	[[Categoria:Llatí]]		[[Categoria:Llatí]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «{{Justícia i dret romà}} '''''Imperium''''' és un terme llatí (''imperĭum'') que es traduïx com a "domini" i el significat modern del qual és [[pode...».

2014-08-31T09:14:08Z

Pàgina nova, en el contingut: «{{Justícia i dret romà}} '''''Imperium''''' és un terme llatí (''imperĭum'') que es traduïx com a "domini" i el significat modern del qual és [[pode...».

Pàgina nova

{{Justícia i dret romà}}
'''''Imperium''''' és un terme [[llatí]] (''imperĭum'') que es traduïx com a "domini" i el significat modern del qual és [[poder públic]]. En el seu orige [[etruscs|etrusc]] es tractava de la facultat i el dret reconegut a una persona ([[dictadura|dictador]]) o a un conjunt d'elles, per eixercir en autoritat el poder militar. I així fon en els seus inicis a l'[[Antiga Roma]]. D'acort en la tradició, foren els deus els que, en la fundació de [[Roma]], concediren l'''imperium'' als reis.

S'atribuïa als [[cònsul romà|cònsuls]] i als [[pretor]]s, be com a ''imperium domini'', be com a ''imperium militae''. El primer tenia més aviat un caràcter de poder civil i s'eixercia dins la ciutat; el segon era més difús, en alguns casos en poders que arribaven a l'autoritat civil i militar, pero quedava relegat o havia d'eixercir-se fora de Roma.

Cap a les darreries de la república, la diferenciació entre els dos tipo d{{'}}''imperium'' s'havia diluït i la seua diferenciació s'establí en funció del càrrec que ocupava qui l'ostentava. Així sorgix l'''imperium consular'' i el ''proconsular''. A l'arribada de l'[[Imperi Romà|Imperi]], es mantenien abdós tipos si be [[August]] i els seus successors eixercien de fet abdós en atribuir-se el denominat més avant ''imperium maius''.

Després de la caiguda de l'Imperi i la creació dels diferents regnes a [[Europa]], l'''imperium'' recau sobre el rei o príncep segons els casos. L'aparició del [[feudalisme]] obligà posteriorment el fet que la monarquia delegara en els senyors bona part de les facultats atribuïdes al seu ''imperium'' dins dels [[feu]]s que es constituïen. En sorgir del model de les Corts, com a òrguens on la [[noblea]] expressava la seua voluntat al monarca i l'assistia, fon conformant la divisió del poder públic entre el que més avant serien els poders de l'Estat modern després de la [[Revolució Francesa]]: el [[poder llegislatiu ]], l'[[poder eixecutiu|eixecutiu]] i el [[poder judicial|judicial]].

==Vejau també==
* [[Imperi]]

[[Categoria:Dret constitucional]]
[[Categoria:Dret romà]]
[[Categoria:Llatí]]

← Revisió anterior		Revisió de 08:31 21 set 2015
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''''Imperium''''' és un terme [[llatí]] (''imperĭum'') que es traduïx com a "domini" i el significat modern del qual és [[poder públic]]. En el seu orige [[etruscs\|etrusc]] es tractava de la facultat i el dret reconegut a una persona ([[dictadura\|dictador]]) o a un conjunt d'elles, per eixercir en autoritat el poder militar. I aixina fon en els seus inicis en l'[[Antiga Roma]]. D'acort en la tradició, foren els deus els que, en la fundació de [[Roma]], concediren l'''imperium'' als reis.		'''''Imperium''''' és un terme [[llatí]] (''imperĭum'') que es traduïx com a "domini" i el significat modern del qual és [[poder públic]]. En el seu orige [[etruscs\|etrusc]] es tractava de la facultat i el dret reconegut a una persona ([[dictadura\|dictador]]) o a un conjunt d'elles, per eixercir en autoritat el poder militar. I aixina fon en els seus inicis en l'[[Antiga Roma]]. D'acort en la tradició, foren els deus els que, en la fundació de [[Roma]], concediren l'''imperium'' als reis.

	S'atribuïa als [[cònsul romà\|cònsuls]] i als [[pretor]]s, be com a ''imperium domini'', be com a ''imperium militae''. El primer tenia més un caràcter de poder civil i s'eixercia dins la ciutat; el segon era més difús, en alguns casos en poders que arribaven a l'autoritat civil i militar, pero quedava relegat o havia d'eixercir-se fora de Roma.		S'atribuïa als [[cònsul romà\|cònsuls]] i als [[pretor]]s, be com a ''imperium domini'', be com a ''imperium militae''. El primer tenia més un caràcter de poder civil i s'eixercia dins la ciutat; el segon era més difús, en alguns casos en poders que arribaven a l'autoritat civil i militar, pero quedava relegat o havia d'eixercir-se fora de [[Imperi Romà\|Roma]].

	Cap a les darreries de la república, la diferenciació entre els dos tipo d{{'}}''imperium'' s'havia diluït i la seua diferenciació s'establí en funció del càrrec que ocupava qui l'ostentava. Aixina sorgix l'''imperium consular'' i el ''proconsular''. A l'arribada de l'[[Imperi Romà\|Imperi]], es mantenien abdós tipos si be [[August]] i els seus successors eixercien de fet abdós en atribuir-se el denominat més avant ''imperium maius''.		Cap a les darreries de la república, la diferenciació entre els dos tipo d{{'}}''imperium'' s'havia diluït i la seua diferenciació s'establí en funció del càrrec que ocupava qui l'ostentava. Aixina sorgix l'''imperium consular'' i el ''proconsular''. A l'arribada de l'[[Imperi Romà\|Imperi]], es mantenien abdós tipos si be [[August]] i els seus successors eixercien de fet abdós en atribuir-se el denominat més avant ''imperium maius''.

	Després de la caiguda de l'Imperi i la creació dels diferents regnes en [[Europa]], l'''imperium'' recau sobre el rei o príncep segons els casos. L'aparició del [[feudalisme]] obligà posteriorment el fet que la monarquia delegara en els senyors bona part de les facultats atribuïdes al seu ''imperium'' dins dels [[feu]]s que es constituïen. En sorgir del model de les Corts, com a òrguens a on la [[noblea]] expressava la seua voluntat al monarca i l'assistia, fon conformant la divisió del poder públic entre el que més avant serien els poders de l'Estat modern despuix de la [[Revolució Francesa]]: el [[poder llegislatiu ]], l'[[poder eixecutiu\|eixecutiu]] i el [[poder judicial\|judicial]].		Després de la caiguda de l'Imperi i la creació dels diferents regnes en [[Europa]], l'''imperium'' recau sobre el rei o príncep segons els casos. L'aparició del [[feudalisme]] obligà posteriorment el fet que la monarquia delegara en els senyors bona part de les facultats atribuïdes al seu ''imperium'' dins dels [[feu]]s que es constituïen. Al sorgir del model de les Corts, com a òrguens a on la [[noblea]] expressava la seua voluntat al monarca i l'assistia, fon conformant la divisió del poder públic entre el que més avant serien els poders de l'Estat modern despuix de la [[Revolució Francesa]]: el [[poder llegislatiu ]], l'[[poder eixecutiu\|eixecutiu]] i el [[poder judicial\|judicial]].

	==Vore també==		==Vore també==