Incunable - Historial de revisions

Lluísm en 11:18 10 ago 2024

2024-08-10T11:18:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:18 10 ago 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	El terme «incunable» fa referència a l'época en que els llibres es trobaven «en el seu breçol», és dir en la primera «infància» de la tècnica moderna de fer llibres a través de l'imprenta. Aixina, són reconeguts com a incunables els llibres impresos entre els anys [[1453]] (data de l'invenció de l'imprenta moderna) i [[1500]], procedents d'unes 1.200 imprentes, distribuïdes entre 260 ciutats, en un llançament aproximat de 35.000 obres distintes.		El terme «incunable» fa referència a l'época en que els llibres es trobaven «en el seu breçol», és dir en la primera «infància» de la tècnica moderna de fer llibres a través de l'imprenta. Aixina, són reconeguts com a incunables els llibres impresos entre els anys [[1453]] (data de l'invenció de l'imprenta moderna) i [[1500]], procedents d'unes 1.200 imprentes, distribuïdes entre 260 ciutats, en un llançament aproximat de 35.000 obres distintes.

	A [[Johannes Gutenberg]], de Magúncia, se li atribuïx l'invenció dels caràcters mòvils fosos. Els primers incunables varen eixir de la seua imprenta, i entre ells destaca la [[Bíblia]] de Gutenberg ([[1453]]-[[1455\|55]]), en llatí, de 42 llínees. Durant els primers trenta anys, l'imprenta es va expandir per [[Europa]] occidental i va començar a dividir-se en diferents activitats especialisades. Al principi, els llibres no tenien portada en caràcters en lletra gòtica i les paraules tenien numeroses abreviatures, imitant als [[Còdex\|còdexs]]. Pero ya en el mateix sigle varen anar adoptant-se atres tipos de lletres, especialment la redona o romana, la veneciana o itàlica i la cursiva, molt més llegibles que les primeres i que al fi varen prevaldre sobre estes (llevat en [[Alemanya]]) des de començaments del sigle següent. Cap a finals del [[sigle XVI]], es va introduir el tipo elzevirià (de l'holandés Elzevir) més prim que els anteriors i despuix varen seguir atres caràcters de fantasia, fins a aplegar a la gran varietat que hui coneixem.		A [[Johannes Gutenberg]], de Magúncia, se li atribuïx l'invenció dels caràcters mòvils fosos. Els primers incunables varen eixir de la seua imprenta, i entre ells destaca la [[Bíblia]] de Gutenberg ([[1453]]-[[1455\|55]]), en llatí, de 42 llínees. Durant els primers trenta anys, l'imprenta es va expandir per [[Europa]] occidental i va començar a dividir-se en diferents activitats especialisades. Al principi, els llibres no tenien portada en caràcters en lletra gòtica i les paraules tenien numeroses abreviatures, imitant als [[Còdex\|còdexs]]. Pero ya en el mateix sigle varen anar adoptant-se atres tipos de lletres, especialment la redona o romana, la veneciana o itàlica i la cursiva, molt més llegibles que les primeres i que al fi varen prevaldre sobre estes (llevat en [[Alemanya]]) des de començaments del sigle següent. Cap a finals del [[sigle XVI]], es va introduir el tipo elzevirià (de l'holandés Elzevir) més prim que els anteriors i despuix varen seguir atres caràcters de fantasia, fins a aplegar a la gran varietat que hui coneixem.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'començos' a 'començaments'

2023-09-24T18:07:34Z

Text reemplaça - 'començos' a 'començaments'

← Revisió anterior		Revisió de 18:07 24 set 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	El terme «incunable» fa referència a l'época en que els llibres es trobaven «en el seu breçol», és dir en la primera «infància» de la tècnica moderna de fer llibres a través de l'imprenta. Aixina, són reconeguts com a incunables els llibres impresos entre els anys [[1453]] (data de l'invenció de l'imprenta moderna) i [[1500]], procedents d'unes 1.200 imprentes, distribuïdes entre 260 ciutats, en un llançament aproximat de 35.000 obres distintes.		El terme «incunable» fa referència a l'época en que els llibres es trobaven «en el seu breçol», és dir en la primera «infància» de la tècnica moderna de fer llibres a través de l'imprenta. Aixina, són reconeguts com a incunables els llibres impresos entre els anys [[1453]] (data de l'invenció de l'imprenta moderna) i [[1500]], procedents d'unes 1.200 imprentes, distribuïdes entre 260 ciutats, en un llançament aproximat de 35.000 obres distintes.

	A [[Johannes Gutenberg]], de Magúncia, se li atribuïx l'invenció dels caràcters mòvils fosos. Els primers incunables varen eixir de la seua imprenta, i entre ells destaca la [[Bíblia]] de Gutenberg ([[1453]]-[[1455\|55]]), en llatí, de 42 llínees. Durant els primers trenta anys, l'imprenta es va expandir per [[Europa]] occidental i va començar a dividir-se en diferents activitats especialisades. Al principi, els llibres no tenien portada en caràcters en lletra gòtica i les paraules tenien numeroses abreviatures, imitant als [[Còdex\|còdexs]]. Pero ya en el mateix sigle varen anar adoptant-se atres tipos de lletres, especialment la redona o romana, la veneciana o itàlica i la cursiva, molt més llegibles que les primeres i que al fi varen prevaldre sobre estes (llevat en [[Alemanya]]) des de ~~començos~~ del sigle següent. Cap a finals del [[sigle XVI]], es va introduir el tipo elzevirià (de l'holandés Elzevir) més prim que els anteriors i despuix varen seguir atres caràcters de fantasia, fins a aplegar a la gran varietat que hui coneixem.		A [[Johannes Gutenberg]], de Magúncia, se li atribuïx l'invenció dels caràcters mòvils fosos. Els primers incunables varen eixir de la seua imprenta, i entre ells destaca la [[Bíblia]] de Gutenberg ([[1453]]-[[1455\|55]]), en llatí, de 42 llínees. Durant els primers trenta anys, l'imprenta es va expandir per [[Europa]] occidental i va començar a dividir-se en diferents activitats especialisades. Al principi, els llibres no tenien portada en caràcters en lletra gòtica i les paraules tenien numeroses abreviatures, imitant als [[Còdex\|còdexs]]. Pero ya en el mateix sigle varen anar adoptant-se atres tipos de lletres, especialment la redona o romana, la veneciana o itàlica i la cursiva, molt més llegibles que les primeres i que al fi varen prevaldre sobre estes (llevat en [[Alemanya]]) des de començaments del sigle següent. Cap a finals del [[sigle XVI]], es va introduir el tipo elzevirià (de l'holandés Elzevir) més prim que els anteriors i despuix varen seguir atres caràcters de fantasia, fins a aplegar a la gran varietat que hui coneixem.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavi Dengra en 10:53 29 nov 2022

2022-11-29T10:53:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:53 29 nov 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	El terme «incunable» fa referència a l'época en que els llibres es trobaven «en el seu breçol», és dir en la primera «infància» de la tècnica moderna de fer llibres a través de l'imprenta. Aixina, són reconeguts com a incunables els llibres impresos entre els anys [[1453]] (data de l'invenció de l'imprenta moderna) i [[1500]], procedents d'unes 1.200 imprentes, distribuïdes entre 260 ciutats, en un llançament aproximat de 35.000 obres distintes.		El terme «incunable» fa referència a l'época en que els llibres es trobaven «en el seu breçol», és dir en la primera «infància» de la tècnica moderna de fer llibres a través de l'imprenta. Aixina, són reconeguts com a incunables els llibres impresos entre els anys [[1453]] (data de l'invenció de l'imprenta moderna) i [[1500]], procedents d'unes 1.200 imprentes, distribuïdes entre 260 ciutats, en un llançament aproximat de 35.000 obres distintes.

	A [[~~Gutenberg\|Johann~~ Gutenberg]], de Magúncia, se li atribuïx l'invenció dels caràcters mòvils fosos. Els primers incunables varen eixir de la seua imprenta, i entre ells destaca la [[Bíblia]] de Gutenberg ([[1453]]-[[1455\|55]]), en llatí, de 42 llínees. Durant els primers trenta anys, l'imprenta es va expandir per [[Europa]] occidental i va començar a dividir-se en diferents activitats especialisades. Al principi, els llibres no tenien portada en caràcters en lletra gòtica i les paraules tenien numeroses abreviatures, imitant als [[Còdex\|còdexs]]. Pero ya en el mateix sigle varen anar adoptant-se atres tipos de lletres, especialment la redona o romana, la veneciana o itàlica i la cursiva, molt més llegibles que les primeres i que al fi varen prevaldre sobre estes (llevat en [[Alemanya]]) des de començos del sigle següent. Cap a finals del [[sigle XVI]], es va introduir el tipo elzevirià (de l'holandés Elzevir) més prim que els anteriors i despuix varen seguir atres caràcters de fantasia, fins a aplegar a la gran varietat que hui coneixem.		A [[Johannes Gutenberg]], de Magúncia, se li atribuïx l'invenció dels caràcters mòvils fosos. Els primers incunables varen eixir de la seua imprenta, i entre ells destaca la [[Bíblia]] de Gutenberg ([[1453]]-[[1455\|55]]), en llatí, de 42 llínees. Durant els primers trenta anys, l'imprenta es va expandir per [[Europa]] occidental i va començar a dividir-se en diferents activitats especialisades. Al principi, els llibres no tenien portada en caràcters en lletra gòtica i les paraules tenien numeroses abreviatures, imitant als [[Còdex\|còdexs]]. Pero ya en el mateix sigle varen anar adoptant-se atres tipos de lletres, especialment la redona o romana, la veneciana o itàlica i la cursiva, molt més llegibles que les primeres i que al fi varen prevaldre sobre estes (llevat en [[Alemanya]]) des de començos del sigle següent. Cap a finals del [[sigle XVI]], es va introduir el tipo elzevirià (de l'holandés Elzevir) més prim que els anteriors i despuix varen seguir atres caràcters de fantasia, fins a aplegar a la gran varietat que hui coneixem.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya'

2022-06-23T19:13:04Z

Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya'

← Revisió anterior		Revisió de 19:13 23 jun 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	El terme «incunable» fa referència a l'época en que els llibres es trobaven «en el seu breçol», és dir en la primera «infància» de la tècnica moderna de fer llibres a través de l'imprenta. Aixina, són reconeguts com a incunables els llibres impresos entre els anys [[1453]] (data de l'invenció de l'imprenta moderna) i [[1500]], procedents d'unes 1.200 imprentes, distribuïdes entre 260 ciutats, en un llançament aproximat de 35.000 obres distintes.		El terme «incunable» fa referència a l'época en que els llibres es trobaven «en el seu breçol», és dir en la primera «infància» de la tècnica moderna de fer llibres a través de l'imprenta. Aixina, són reconeguts com a incunables els llibres impresos entre els anys [[1453]] (data de l'invenció de l'imprenta moderna) i [[1500]], procedents d'unes 1.200 imprentes, distribuïdes entre 260 ciutats, en un llançament aproximat de 35.000 obres distintes.

	A [[Gutenberg\|Johann Gutenberg]], de Magúncia, se li atribuïx l'invenció dels caràcters mòvils fosos. Els primers incunables varen eixir de la seua imprenta, i entre ells destaca la [[Bíblia]] de Gutenberg ([[1453]]-[[1455\|55]]), en llatí, de 42 llínees. Durant els primers trenta anys, l'imprenta es va expandir per [[Europa]] occidental i va començar a dividir-se en diferents activitats especialisades. Al principi, els llibres no tenien portada en caràcters en lletra gòtica i les paraules tenien numeroses abreviatures, imitant als [[Còdex\|còdexs]]. Pero ya en el mateix sigle varen anar adoptant-se atres tipos de lletres, especialment la redona o romana, la veneciana o itàlica i la cursiva, molt més llegibles que les primeres i que al fi varen prevaldre sobre estes (llevat en [[~~Alemània~~]]) des de començos del sigle següent. Cap a finals del [[sigle XVI]], es va introduir el tipo elzevirià (de l'holandés Elzevir) més prim que els anteriors i despuix varen seguir atres caràcters de fantasia, fins a aplegar a la gran varietat que hui coneixem.		A [[Gutenberg\|Johann Gutenberg]], de Magúncia, se li atribuïx l'invenció dels caràcters mòvils fosos. Els primers incunables varen eixir de la seua imprenta, i entre ells destaca la [[Bíblia]] de Gutenberg ([[1453]]-[[1455\|55]]), en llatí, de 42 llínees. Durant els primers trenta anys, l'imprenta es va expandir per [[Europa]] occidental i va començar a dividir-se en diferents activitats especialisades. Al principi, els llibres no tenien portada en caràcters en lletra gòtica i les paraules tenien numeroses abreviatures, imitant als [[Còdex\|còdexs]]. Pero ya en el mateix sigle varen anar adoptant-se atres tipos de lletres, especialment la redona o romana, la veneciana o itàlica i la cursiva, molt més llegibles que les primeres i que al fi varen prevaldre sobre estes (llevat en [[Alemanya]]) des de començos del sigle següent. Cap a finals del [[sigle XVI]], es va introduir el tipo elzevirià (de l'holandés Elzevir) més prim que els anteriors i despuix varen seguir atres caràcters de fantasia, fins a aplegar a la gran varietat que hui coneixem.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2 en 13:45 18 maig 2018

2018-05-18T13:45:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:45 18 maig 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	Un '''incunable''' (del llatí ''incunabulae'', en el breçol) és tot llibre imprés durant el [[sigle XV]]. Concretament, abans del dia de [[Pasqua\|pasqua]] de l'any [[1501]], puix en eixa época es feya començar l'any en eixe dia. Fon, possiblement, Cornelius Beughem qui va amprar la paraula per primera volta, en la seua ''Incunabula typographiae'' ([[1688]]). Prèviament s'atribuïx dit terme a Bernhard von Mallinckrodt qui nomenaria ad esta época ''“typographicae incunabula”'' en [[1640]] en la seua obra ''De ortu et progressu artis typographica''.		Un '''incunable''' (del [[llatí]] ''incunabulae'', en el breçol) és tot llibre imprés durant el [[sigle XV]]. Concretament, abans del dia de [[Pasqua\|pasqua]] de l'any [[1501]], puix en eixa época es feya començar l'any en eixe dia. Fon, possiblement, Cornelius Beughem qui va amprar la paraula per primera volta, en la seua ''Incunabula typographiae'', en l'any [[1688]]. Prèviament s'atribuïx dit terme a Bernhard von Mallinckrodt qui nomenaria ad esta época ''“typographicae incunabula”'' en [[1640]] en la seua obra ''De ortu et progressu artis typographica''.

	En este periodo l'indústria tipogràfica encara no s'hi havia especialisat: l'impressor era amo i manipulador de la prensa, fonedor de tipos, fabricant del paper, enquadernador, editor, llibrer, artesà, artiste i erudit. Alguns d'ells deixaven una «marca d'aigua» o filigrana en el paper que fabricaven, d'eixa manera sabem quí la va editar; pero hi ha molts que carien de firma i data. Hui en dia, estudis científics que analisen els tipos de fundició utilisats, han ajudat a catalogar la majoria de les edicions existents. Estes edicions són documents històrics que, per primera volta, varen posar la cultura a l'alcanç de tots.		En este periodo l'indústria tipogràfica encara no s'hi havia especialisat: l'impressor era amo i manipulador de la prensa, fonedor de tipos, fabricant del paper, enquadernador, editor, llibrer, artesà, artiste i erudit. Alguns d'ells deixaven una «marca d'aigua» o filigrana en el paper que fabricaven, d'eixa manera sabem quí la va editar; pero hi ha molts que carien de firma i data. Hui en dia, estudis científics que analisen els tipos de fundició utilisats, han ajudat a catalogar la majoria de les edicions existents. Estes edicions són documents històrics que, per primera volta, varen posar la cultura a l'alcanç de tots.

	El terme «incunable» fa referència a l'época en que els llibres es trobaven «en el seu breçol», és dir en la primera «infància» de la tècnica moderna de fer llibres a través de l'imprenta. Aixina, són reconeguts com a incunables els llibres impresos entre [[1453]] (data de l'invenció de l'imprenta moderna) i [[1500]], procedents d'unes 1.200 imprentes, distribuïdes entre 260 ciutats, en un llançament aproximat de 35.000 obres distintes.		El terme «incunable» fa referència a l'época en que els llibres es trobaven «en el seu breçol», és dir en la primera «infància» de la tècnica moderna de fer llibres a través de l'imprenta. Aixina, són reconeguts com a incunables els llibres impresos entre els anys [[1453]] (data de l'invenció de l'imprenta moderna) i [[1500]], procedents d'unes 1.200 imprentes, distribuïdes entre 260 ciutats, en un llançament aproximat de 35.000 obres distintes.

	A [[Gutenberg\|Johann Gutenberg]], de Magúncia, se li atribuïx l'invenció dels caràcters mòvils fosos. Els primers incunables varen eixir de la seua imprenta, i entre ells destaca la [[Bíblia]] de Gutenberg ([[1453]]-[[1455\|55]]), en ~~[[Llatí\|~~llatí]], de 42 llínees. Durant els primers trenta anys, l'imprenta es va expandir per [[Europa]] occidental i va començar a dividir-se en diferents activitats especialisades. Al principi, els llibres no tenien portada en caràcters en lletra gòtica i les paraules tenien numeroses abreviatures, imitant als [[Còdex\|còdexs]]. Pero ya en el mateix sigle varen anar adoptant-se atres tipos de lletres, especialment la redona o romana, la veneciana o itàlica i la cursiva, molt més llegibles que les primeres i que al fi varen prevaldre sobre estes (llevat en [[Alemània]]) des de començos del sigle següent. Cap a finals del [[sigle XVI]], es va introduir el tipo elzevirià (de l'holandés Elzevir) més prim que els anteriors i despuix varen seguir atres caràcters de fantasia, fins a aplegar a la gran varietat que hui coneixem.		A [[Gutenberg\|Johann Gutenberg]], de Magúncia, se li atribuïx l'invenció dels caràcters mòvils fosos. Els primers incunables varen eixir de la seua imprenta, i entre ells destaca la [[Bíblia]] de Gutenberg ([[1453]]-[[1455\|55]]), en llatí, de 42 llínees. Durant els primers trenta anys, l'imprenta es va expandir per [[Europa]] occidental i va començar a dividir-se en diferents activitats especialisades. Al principi, els llibres no tenien portada en caràcters en lletra gòtica i les paraules tenien numeroses abreviatures, imitant als [[Còdex\|còdexs]]. Pero ya en el mateix sigle varen anar adoptant-se atres tipos de lletres, especialment la redona o romana, la veneciana o itàlica i la cursiva, molt més llegibles que les primeres i que al fi varen prevaldre sobre estes (llevat en [[Alemània]]) des de començos del sigle següent. Cap a finals del [[sigle XVI]], es va introduir el tipo elzevirià (de l'holandés Elzevir) més prim que els anteriors i despuix varen seguir atres caràcters de fantasia, fins a aplegar a la gran varietat que hui coneixem.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier en 06:12 18 maig 2018

2018-05-18T06:12:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 06:12 18 maig 2018
Llínea 17:		Llínea 17:
	* [http://www.bne.es/es/Colecciones/Incunables/ Biblioteca Nacional d'Espanya - Incunables]		* [http://www.bne.es/es/Colecciones/Incunables/ Biblioteca Nacional d'Espanya - Incunables]
	* [https://libroantiguomania.blogspot.com.es/2007/09/que-es-un-incunable.html ¿Qué es un incunable? - Biblioteca de los libros antiguos]		* [https://libroantiguomania.blogspot.com.es/2007/09/que-es-un-incunable.html ¿Qué es un incunable? - Biblioteca de los libros antiguos]

			[[Categoria:Lliteratura]]
			[[Categoria:Imprenta]]

Xavier: /* Enllaços externs */

2018-05-18T06:10:17Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 06:10 18 maig 2018
Llínea 16:		Llínea 16:
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Incunable Incunable en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Incunable Incunable en Wikipedia]
	* [http://www.bne.es/es/Colecciones/Incunables/ Biblioteca Nacional d'Espanya - Incunables]		* [http://www.bne.es/es/Colecciones/Incunables/ Biblioteca Nacional d'Espanya - Incunables]
	* [https://libroantiguomania.blogspot.com.es/2007/09/que-es-un-incunable.html - ¿Qué es un incunable? - Biblioteca de los libros antiguos]		* [https://libroantiguomania.blogspot.com.es/2007/09/que-es-un-incunable.html ¿Qué es un incunable? - Biblioteca de los libros antiguos]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «Un '''incunable''' (del llatí ''incunabulae'', en el breçol) és tot llibre imprés durant el sigle XV. Concretament, abans del dia de [[Pasqua|pasqua]...»

2018-05-18T06:09:47Z

Pàgina nova, en el contingut: «Un '''incunable''' (del llatí ''incunabulae'', en el breçol) és tot llibre imprés durant el sigle XV. Concretament, abans del dia de [[Pasqua|pasqua]...»

Pàgina nova

Un '''incunable''' (del llatí ''incunabulae'', en el breçol) és tot llibre imprés durant el [[sigle XV]]. Concretament, abans del dia de [[Pasqua|pasqua]] de l'any [[1501]], puix en eixa época es feya començar l'any en eixe dia. Fon, possiblement, Cornelius Beughem qui va amprar la paraula per primera volta, en la seua ''Incunabula typographiae'' ([[1688]]). Prèviament s'atribuïx dit terme a Bernhard von Mallinckrodt qui nomenaria ad esta época ''“typographicae incunabula”'' en [[1640]] en la seua obra ''De ortu et progressu artis typographica''.

En este periodo l'indústria tipogràfica encara no s'hi havia especialisat: l'impressor era amo i manipulador de la prensa, fonedor de tipos, fabricant del paper, enquadernador, editor, llibrer, artesà, artiste i erudit. Alguns d'ells deixaven una «marca d'aigua» o filigrana en el paper que fabricaven, d'eixa manera sabem quí la va editar; pero hi ha molts que carien de firma i data. Hui en dia, estudis científics que analisen els tipos de fundició utilisats, han ajudat a catalogar la majoria de les edicions existents. Estes edicions són documents històrics que, per primera volta, varen posar la cultura a l'alcanç de tots.

El terme «incunable» fa referència a l'época en que els llibres es trobaven «en el seu breçol», és dir en la primera «infància» de la tècnica moderna de fer llibres a través de l'imprenta. Aixina, són reconeguts com a incunables els llibres impresos entre [[1453]] (data de l'invenció de l'imprenta moderna) i [[1500]], procedents d'unes 1.200 imprentes, distribuïdes entre 260 ciutats, en un llançament aproximat de 35.000 obres distintes.

A [[Gutenberg|Johann Gutenberg]], de Magúncia, se li atribuïx l'invenció dels caràcters mòvils fosos. Els primers incunables varen eixir de la seua imprenta, i entre ells destaca la [[Bíblia]] de Gutenberg ([[1453]]-[[1455|55]]), en [[Llatí|llatí]], de 42 llínees. Durant els primers trenta anys, l'imprenta es va expandir per [[Europa]] occidental i va començar a dividir-se en diferents activitats especialisades. Al principi, els llibres no tenien portada en caràcters en lletra gòtica i les paraules tenien numeroses abreviatures, imitant als [[Còdex|còdexs]]. Pero ya en el mateix sigle varen anar adoptant-se atres tipos de lletres, especialment la redona o romana, la veneciana o itàlica i la cursiva, molt més llegibles que les primeres i que al fi varen prevaldre sobre estes (llevat en [[Alemània]]) des de començos del sigle següent. Cap a finals del [[sigle XVI]], es va introduir el tipo elzevirià (de l'holandés Elzevir) més prim que els anteriors i despuix varen seguir atres caràcters de fantasia, fins a aplegar a la gran varietat que hui coneixem.

== Vore també ==

* [[Imprenta]]
* [[Biblia Valenciana]]

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Incunable Incunable en Wikipedia]
* [http://www.bne.es/es/Colecciones/Incunables/ Biblioteca Nacional d'Espanya - Incunables]
* [https://libroantiguomania.blogspot.com.es/2007/09/que-es-un-incunable.html - ¿Qué es un incunable? - Biblioteca de los libros antiguos]