Independentisme català - Historial de revisions

Xavier en 17:54 18 ago 2025

2025-08-18T17:54:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:54 18 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''independentisme català''' (o '''secessionisme català''') és la corrent política, derivada del [[nacionalisme català]], que propugna l'independència, be de [[Catalunya]] en el seu actual llímit com a [[comunitat autònoma]], be d'una Catalunya ampliada en la denominada «[[Catalunya Nort]]» ([[Roselló]] i [[Alta Cerdanya]] francesos) o la [[franja d'Aragó\|franja oriental d'Aragó]], be dels denominats [[Països Catalans]];<ref>[http://www.esquerra.cat/documents/fulleto_esp.pdf ERC. Principis ideològics] en castellà</ref> és dir, la seua secessió respecte d'[[Espanya]] i [[França]].		L''''independentisme català''' (o '''secessionisme català''') és la corrent política, derivada del [[nacionalisme català]], que propugna l'independència, be de [[Catalunya]] en el seu actual llímit com a [[comunitat autònoma]], be d'una Catalunya ampliada en la denominada «[[Catalunya Nort]]» ([[Roselló]] i [[Alta Cerdanya]] francesos) o la [[franja d'Aragó\|franja oriental d'Aragó]], be dels denominats [[Països Catalans]];<ref>[http://www.esquerra.cat/documents/fulleto_esp.pdf ERC. Principis ideològics] en castellà</ref> és dir, la seua secessió respecte d'[[Espanya]] i [[França]].

	En general també propugna la lliure i directa integració de Catalunya en l'[[Unió Europea]], excepte entre els sectors més esquerrans de l'independentisme. L'independentisme català planteja les seues tesis sobre el principi de que el poble de [[Catalunya]] és una nació sobirana, aludint bàsicament a la reinterpretació de la seua història, cultura, llengua pròpia i al dret civil català, i sobre l'afirmació de que Catalunya no conseguirà la seua màxima plenitut cultural, social ni econòmica mentres forme part d'[[Espanya]]. Alguns situen l'orige remot de les seues idees en la [[Renaixença]], un moviment cultural en defensa de l'[[idioma català]] de mijan [[sigle XIX]].		En general també propugna la lliure i directa integració de Catalunya en l'[[Unió Europea]], excepte entre els sectors més esquerrans de l'independentisme. L'independentisme català planteja les seues tesis sobre el principi de que el poble de [[Catalunya]] és una nació sobirana, aludint bàsicament a la reinterpretació de la seua història, cultura, llengua pròpia i al dret civil català, i sobre l'afirmació de que Catalunya no conseguirà la seua màxima plenitut cultural, social ni econòmica mentres forme part d'[[Espanya]]. Alguns situen l'orige remot de les seues idees en la [[Renaixença]], un moviment cultural en defensa de l'[[idioma català]] de mijan [[sigle XIX]].

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-08-18T17:53:45Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:53 18 ago 2025
Llínea 26:		Llínea 26:
	[[Categoria:Nacionalisme català]]		[[Categoria:Nacionalisme català]]
	[[Categoria:Independentisme català]]		[[Categoria:Independentisme català]]
			[[Categoria:Catalanisme]]

Alacanti: Protegí «Independentisme català» ([Editar=Només permetre usuaris autoconfirmats] (indefinit) [Poden traslladar=Només permetre administradors] (indefinit))

2022-11-03T19:05:22Z

Protegí «Independentisme català» ([Editar=Només permetre usuaris autoconfirmats] (indefinit) [Poden traslladar=Només permetre administradors] (indefinit))

← Revisió anterior		Revisió de 19:05 3 nov 2022
(Sense diferències)

Coca antoñina en 20:15 18 jun 2022

2022-06-18T20:15:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:15 18 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''independentisme català''' (o '''secessionisme català''') és la corrent política, derivada del [[nacionalisme català]], que propugna l'independència, be de [[Catalunya]] en el seu actual llímit com a [[comunitat autònoma]], be d'una Catalunya ampliada en la denominada ~~«Catalunya Nort»~~ ([[Roselló]] i [[Alta Cerdanya]] francesos) o la [[franja d'Aragó\|franja oriental d'Aragó]], be dels denominats [[Països Catalans]];<ref>[http://www.esquerra.cat/documents/fulleto_esp.pdf ERC. Principis ideològics] en castellà</ref> és dir, la seua secessió respecte d'[[Espanya]] i [[França]].		El '''independentisme català''' (o '''secessionisme català''') és la corrent política, derivada del [[nacionalisme català]], que propugna l'independència, be de [[Catalunya]] en el seu actual llímit com a [[comunitat autònoma]], be d'una Catalunya ampliada en la denominada «[[Catalunya Nort]]» ([[Roselló]] i [[Alta Cerdanya]] francesos) o la [[franja d'Aragó\|franja oriental d'Aragó]], be dels denominats [[Països Catalans]];<ref>[http://www.esquerra.cat/documents/fulleto_esp.pdf ERC. Principis ideològics] en castellà</ref> és dir, la seua secessió respecte d'[[Espanya]] i [[França]].

	En general també propugna la lliure i directa integració de Catalunya en l'[[Unió Europea]], excepte entre els sectors més esquerrans de l'independentisme. L'independentisme català planteja les seues tesis sobre el principi de que el poble de [[Catalunya]] és una nació sobirana, aludint bàsicament a la reinterpretació de la seua història, cultura, llengua pròpia i al dret civil català, i sobre l'afirmació de que Catalunya no conseguirà la seua màxima plenitut cultural, social ni econòmica mentres forme part d'[[Espanya]]. Alguns situen l'orige remot de les seues idees en la [[Renaixença]], un moviment cultural en defensa de l'[[idioma català]] de mijan [[sigle XIX]].		En general també propugna la lliure i directa integració de Catalunya en l'[[Unió Europea]], excepte entre els sectors més esquerrans de l'independentisme. L'independentisme català planteja les seues tesis sobre el principi de que el poble de [[Catalunya]] és una nació sobirana, aludint bàsicament a la reinterpretació de la seua història, cultura, llengua pròpia i al dret civil català, i sobre l'afirmació de que Catalunya no conseguirà la seua màxima plenitut cultural, social ni econòmica mentres forme part d'[[Espanya]]. Alguns situen l'orige remot de les seues idees en la [[Renaixença]], un moviment cultural en defensa de l'[[idioma català]] de mijan [[sigle XIX]].

Jose2: Text reemplaça - ' Paisos ' a ' Països '

2020-06-06T10:59:23Z

Text reemplaça - ' Paisos ' a ' Països '

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 6 jun 2020
Llínea 8:		Llínea 8:
	Els percentages de respal varien en les enquestes en funció de si existixen solament dos opcions (sí o no), o si en la pregunta s'inclouen atres opcions federalistes. En el primer cas les enquestes donen resultats d'empat entre abdós opcions. En el segon cas l'opció majoritària seguix sent l'independència, encara que un percentage propenc al 9% canviaria el seu vot a l'opció de "estat dins d'una Espanya federal".		Els percentages de respal varien en les enquestes en funció de si existixen solament dos opcions (sí o no), o si en la pregunta s'inclouen atres opcions federalistes. En el primer cas les enquestes donen resultats d'empat entre abdós opcions. En el segon cas l'opció majoritària seguix sent l'independència, encara que un percentage propenc al 9% canviaria el seu vot a l'opció de "estat dins d'una Espanya federal".

	Una part dels partidaris d'esta corrent política no solament aspira a l'independència de Catalunya en sentit estricte, sino a l'unió de lo que denominen ~~Paisos~~ Catalans: la pròpia Catalunya; el Rosselló i la Cerdanya francesos (els quals s'autodenominen Catalunya Nort); la Franja Oriental d'Aragó a la qual denominen Franja de Ponent i consideren que també partix de Catalunya; la Comunitat Valenciana; les Illes Balears; la comarca murciana del Carche i la ciutat sarda d'Alguer, en Itàlia. Dits territoris, excloent la Vall de Aran, una volta independisats formarien un estat confederat català on també s'inclouria el Principat d'Andorra.		Una part dels partidaris d'esta corrent política no solament aspira a l'independència de Catalunya en sentit estricte, sino a l'unió de lo que denominen Països Catalans: la pròpia Catalunya; el Rosselló i la Cerdanya francesos (els quals s'autodenominen Catalunya Nort); la Franja Oriental d'Aragó a la qual denominen Franja de Ponent i consideren que també partix de Catalunya; la Comunitat Valenciana; les Illes Balears; la comarca murciana del Carche i la ciutat sarda d'Alguer, en Itàlia. Dits territoris, excloent la Vall de Aran, una volta independisats formarien un estat confederat català on també s'inclouria el Principat d'Andorra.

	La bandera que identifica a l'independentisme català és la coneguda com estelada.		La bandera que identifica a l'independentisme català és la coneguda com estelada.

Teniente: Corregides chicotetes faltes

2019-11-04T10:35:45Z

Corregides chicotetes faltes

← Revisió anterior		Revisió de 10:35 4 nov 2019
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Principis ideològics ==		== Principis ideològics ==
	L'independentisme català planteja les seues tesis sobre el principi de que el poble de Catalunya és una nació sobirana, aludint bàsicament a l'interpretació de la seua història, cultura, llengua pròpia i al dret civil català, i sobre l'afirmació de que Catalunya no alcançarà la seua màxima plenitut cultural, social ni econòmica mentres forme part d'Espanya. L'independentisme català defén la tesis de que Catalunya és una nació oprimida per Espanya des de la seua ocupació per les tropes borbòniques en 1714, i la posterior supressió de les institucions catalanes i la prohibició de la seua llengua en l'administració per mig dels Decrets de Nova Planta promulgats per Felipe V entre 1707 i 1716, aprovat el Decret de Nova Planta de Catalunya en 1716, ~~ya que~~ la corona d'Aragó a la qual pertanyia el comtat de Catalunya, va recolzar a l'atre candidat al tro espanyol, l'archiduc ~~Carlos~~ de Habsburc.		L'independentisme català planteja les seues tesis sobre el principi de que el poble de Catalunya és una nació sobirana, aludint bàsicament a l'interpretació de la seua història, cultura, llengua pròpia i al dret civil català, i sobre l'afirmació de que Catalunya no alcançarà la seua màxima plenitut cultural, social ni econòmica mentres forme part d'Espanya. L'independentisme català defén la tesis de que Catalunya és una nació oprimida per Espanya des de la seua ocupació per les tropes borbòniques en 1714, i la posterior supressió de les institucions catalanes i la prohibició de la seua llengua en l'administració per mig dels Decrets de Nova Planta promulgats per Felipe V entre 1707 i 1716, aprovat el Decret de Nova Planta de Catalunya en 1716, puix la corona d'Aragó a la qual pertanyia el comtat de Catalunya, va recolzar a l'atre candidat al tro espanyol, l'archiduc Carles de Habsburc.

	Els percentages de respal varien en les enquestes en funció de si existixen solament dos opcions (sí o no), o si en la pregunta s'inclouen atres opcions federalistes. En el primer cas les enquestes donen resultats d'empat entre abdós opcions. En el segon ~~case~~ l'opció majoritària seguix sent l'independència, ~~pese a~~ que un percentage propenc al 9% canviaria el seu vot a l'opció de "estat dins d'una Espanya federal".		Els percentages de respal varien en les enquestes en funció de si existixen solament dos opcions (sí o no), o si en la pregunta s'inclouen atres opcions federalistes. En el primer cas les enquestes donen resultats d'empat entre abdós opcions. En el segon cas l'opció majoritària seguix sent l'independència, encara que un percentage propenc al 9% canviaria el seu vot a l'opció de "estat dins d'una Espanya federal".

	Una part dels partidaris d'esta corrent política, no solament aspira a l'independència de Catalunya en sentit estricte, sino a l'unió de lo que denominen Paisos Catalans: la pròpia Catalunya; el Rosselló i la Cerdanya francesos (a els ~~que denominen~~ Catalunya Nort); la Franja Oriental d'Aragó a la ~~que~~ denominen Franja de Ponent i consideren també partix de Catalunya; la Comunitat Valenciana; les Illes Balears; la comarca murciana del Carche i la ciutat sarda d'Alguer, en Itàlia. Dits territoris, excloent la Vall de ~~Arán~~, una volta independisats formarien un estat confederat català ~~en el que~~ també s'inclouria el Principat d'Andorra.		Una part dels partidaris d'esta corrent política no solament aspira a l'independència de Catalunya en sentit estricte, sino a l'unió de lo que denominen Paisos Catalans: la pròpia Catalunya; el Rosselló i la Cerdanya francesos (els quals s'autodenominen Catalunya Nort); la Franja Oriental d'Aragó a la qual denominen Franja de Ponent i consideren que també partix de Catalunya; la Comunitat Valenciana; les Illes Balears; la comarca murciana del Carche i la ciutat sarda d'Alguer, en Itàlia. Dits territoris, excloent la Vall de Aran, una volta independisats formarien un estat confederat català on també s'inclouria el Principat d'Andorra.

	La bandera que identifica a l'independentisme català és la coneguda com estelada.		La bandera que identifica a l'independentisme català és la coneguda com estelada.

Katxis: /* Principis ideològics */

2019-11-01T11:21:37Z

Principis ideològics

← Revisió anterior		Revisió de 11:21 1 nov 2019
Llínea 6:		Llínea 6:
	L'independentisme català planteja les seues tesis sobre el principi de que el poble de Catalunya és una nació sobirana, aludint bàsicament a l'interpretació de la seua història, cultura, llengua pròpia i al dret civil català, i sobre l'afirmació de que Catalunya no alcançarà la seua màxima plenitut cultural, social ni econòmica mentres forme part d'Espanya. L'independentisme català defén la tesis de que Catalunya és una nació oprimida per Espanya des de la seua ocupació per les tropes borbòniques en 1714, i la posterior supressió de les institucions catalanes i la prohibició de la seua llengua en l'administració per mig dels Decrets de Nova Planta promulgats per Felipe V entre 1707 i 1716, aprovat el Decret de Nova Planta de Catalunya en 1716, ya que la corona d'Aragó a la qual pertanyia el comtat de Catalunya, va recolzar a l'atre candidat al tro espanyol, l'archiduc Carlos de Habsburc.		L'independentisme català planteja les seues tesis sobre el principi de que el poble de Catalunya és una nació sobirana, aludint bàsicament a l'interpretació de la seua història, cultura, llengua pròpia i al dret civil català, i sobre l'afirmació de que Catalunya no alcançarà la seua màxima plenitut cultural, social ni econòmica mentres forme part d'Espanya. L'independentisme català defén la tesis de que Catalunya és una nació oprimida per Espanya des de la seua ocupació per les tropes borbòniques en 1714, i la posterior supressió de les institucions catalanes i la prohibició de la seua llengua en l'administració per mig dels Decrets de Nova Planta promulgats per Felipe V entre 1707 i 1716, aprovat el Decret de Nova Planta de Catalunya en 1716, ya que la corona d'Aragó a la qual pertanyia el comtat de Catalunya, va recolzar a l'atre candidat al tro espanyol, l'archiduc Carlos de Habsburc.

	Els percentages de respal varien en les enquestes en funció de si existixen solament dos opcions (sí o no), o si en la pregunta s'inclouen atres opcions federalistes. En el primer cas les enquestes donen resultats d'empat entre abdós opcions.~~107~~ En el segon case l'opció majoritària seguix sent l'independència, pese a que un percentage propenc al 9% canviaria el seu vot a l'opció de "estat dins d'una Espanya federal".		Els percentages de respal varien en les enquestes en funció de si existixen solament dos opcions (sí o no), o si en la pregunta s'inclouen atres opcions federalistes. En el primer cas les enquestes donen resultats d'empat entre abdós opcions. En el segon case l'opció majoritària seguix sent l'independència, pese a que un percentage propenc al 9% canviaria el seu vot a l'opció de "estat dins d'una Espanya federal".

	Una part dels partidaris d'esta corrent política, no solament aspira a l'independència de Catalunya en sentit estricte, sino a l'unió de lo que denominen Paisos Catalans: la pròpia Catalunya; el Rosselló i la Cerdanya francesos (a els que denominen Catalunya Nort); la Franja Oriental d'Aragó a la que denominen Franja de Ponent i consideren també partix de Catalunya; la Comunitat Valenciana; les Illes Balears; la comarca murciana del Carche i la ciutat sarda d'Alguer, en Itàlia. Dits territoris, excloent la Vall de Arán,, una volta independisats formarien un estat confederat català en el que també s'inclouria el Principat d'Andorra.		Una part dels partidaris d'esta corrent política, no solament aspira a l'independència de Catalunya en sentit estricte, sino a l'unió de lo que denominen Paisos Catalans: la pròpia Catalunya; el Rosselló i la Cerdanya francesos (a els que denominen Catalunya Nort); la Franja Oriental d'Aragó a la que denominen Franja de Ponent i consideren també partix de Catalunya; la Comunitat Valenciana; les Illes Balears; la comarca murciana del Carche i la ciutat sarda d'Alguer, en Itàlia. Dits territoris, excloent la Vall de Arán, una volta independisats formarien un estat confederat català en el que també s'inclouria el Principat d'Andorra.

	La bandera que identifica a l'independentisme català és la coneguda com estelada.		La bandera que identifica a l'independentisme català és la coneguda com estelada.


	== Referències ==		== Referències ==

Katxis en 11:18 1 nov 2019

2019-11-01T11:18:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:18 1 nov 2019
Llínea 2:		Llínea 2:

	En general també propugna la lliure i directa integració de Catalunya en l'[[Unió Europea]], excepte entre els sectors més esquerrans de l'independentisme. L'independentisme català planteja les seues tesis sobre el principi de que el poble de [[Catalunya]] és una nació sobirana, aludint bàsicament a la reinterpretació de la seua història, cultura, llengua pròpia i al dret civil català, i sobre l'afirmació de que Catalunya no conseguirà la seua màxima plenitut cultural, social ni econòmica mentres forme part d'[[Espanya]]. Alguns situen l'orige remot de les seues idees en la [[Renaixença]], un moviment cultural en defensa de l'[[idioma català]] de mijan [[sigle XIX]].		En general també propugna la lliure i directa integració de Catalunya en l'[[Unió Europea]], excepte entre els sectors més esquerrans de l'independentisme. L'independentisme català planteja les seues tesis sobre el principi de que el poble de [[Catalunya]] és una nació sobirana, aludint bàsicament a la reinterpretació de la seua història, cultura, llengua pròpia i al dret civil català, i sobre l'afirmació de que Catalunya no conseguirà la seua màxima plenitut cultural, social ni econòmica mentres forme part d'[[Espanya]]. Alguns situen l'orige remot de les seues idees en la [[Renaixença]], un moviment cultural en defensa de l'[[idioma català]] de mijan [[sigle XIX]].

			== Principis ideològics ==
			L'independentisme català planteja les seues tesis sobre el principi de que el poble de Catalunya és una nació sobirana, aludint bàsicament a l'interpretació de la seua història, cultura, llengua pròpia i al dret civil català, i sobre l'afirmació de que Catalunya no alcançarà la seua màxima plenitut cultural, social ni econòmica mentres forme part d'Espanya. L'independentisme català defén la tesis de que Catalunya és una nació oprimida per Espanya des de la seua ocupació per les tropes borbòniques en 1714, i la posterior supressió de les institucions catalanes i la prohibició de la seua llengua en l'administració per mig dels Decrets de Nova Planta promulgats per Felipe V entre 1707 i 1716, aprovat el Decret de Nova Planta de Catalunya en 1716, ya que la corona d'Aragó a la qual pertanyia el comtat de Catalunya, va recolzar a l'atre candidat al tro espanyol, l'archiduc Carlos de Habsburc.

			Els percentages de respal varien en les enquestes en funció de si existixen solament dos opcions (sí o no), o si en la pregunta s'inclouen atres opcions federalistes. En el primer cas les enquestes donen resultats d'empat entre abdós opcions.107 En el segon case l'opció majoritària seguix sent l'independència, pese a que un percentage propenc al 9% canviaria el seu vot a l'opció de "estat dins d'una Espanya federal".

			Una part dels partidaris d'esta corrent política, no solament aspira a l'independència de Catalunya en sentit estricte, sino a l'unió de lo que denominen Paisos Catalans: la pròpia Catalunya; el Rosselló i la Cerdanya francesos (a els que denominen Catalunya Nort); la Franja Oriental d'Aragó a la que denominen Franja de Ponent i consideren també partix de Catalunya; la Comunitat Valenciana; les Illes Balears; la comarca murciana del Carche i la ciutat sarda d'Alguer, en Itàlia. Dits territoris, excloent la Vall de Arán,, una volta independisats formarien un estat confederat català en el que també s'inclouria el Principat d'Andorra.

			La bandera que identifica a l'independentisme català és la coneguda com estelada.


	== Referències ==		== Referències ==

Teniente en 10:34 6 març 2019

2019-03-06T10:34:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:34 6 març 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''independentisme català''' (o '''secessionisme català''') és la corrent política, derivada del [[nacionalisme català]], que propugna l'independència, be de [[Catalunya]] en el seu actual llímit com a [[comunitat autònoma]], be d'una Catalunya ampliada en la denominada «Catalunya Nort» ([[Roselló]] i [[Alta Cerdanya]] francesos) o la [[franja d'Aragó\|franja oriental d'Aragó]], be dels denominats [[Països Catalans]];<ref>[http://www.esquerra.cat/documents/fulleto_esp.pdf ERC. Principis ideològics] en castellà</ref> és dir, la seua secessió respecte d'[[Espanya]] i [[França]].		El '''independentisme català''' (o '''secessionisme català''') és la corrent política, derivada del [[nacionalisme català]], que propugna l'independència, be de [[Catalunya]] en el seu actual llímit com a [[comunitat autònoma]], be d'una Catalunya ampliada en la denominada «Catalunya Nort» ([[Roselló]] i [[Alta Cerdanya]] francesos) o la [[franja d'Aragó\|franja oriental d'Aragó]], be dels denominats [[Països Catalans]];<ref>[http://www.esquerra.cat/documents/fulleto_esp.pdf ERC. Principis ideològics] en castellà</ref> és dir, la seua secessió respecte d'[[Espanya]] i [[França]].

	En general també propugna la lliure i directa integració de Catalunya en l'[[Unió Europea]], excepte entre els sectors més esquerrans de l'independentisme. L'independentisme català planteja les seues tesis sobre el principi de que el poble de [[Catalunya]] és una nació sobirana, aludint bàsicament a la reinterpretació de la seua història, cultura, llengua pròpia i al dret civil català, i sobre l'afirmació de que Catalunya no conseguirà la seua màxima plenitut cultural, social ni econòmica mentres forme part d'[[Espanya]]. Alguns situen l'orige remot de les seues idees en la [[Renaixença]], un moviment cultural en defensa de l'[[idioma català]] de mijan ~~del~~ [[sigle XIX]].		En general també propugna la lliure i directa integració de Catalunya en l'[[Unió Europea]], excepte entre els sectors més esquerrans de l'independentisme. L'independentisme català planteja les seues tesis sobre el principi de que el poble de [[Catalunya]] és una nació sobirana, aludint bàsicament a la reinterpretació de la seua història, cultura, llengua pròpia i al dret civil català, i sobre l'afirmació de que Catalunya no conseguirà la seua màxima plenitut cultural, social ni econòmica mentres forme part d'[[Espanya]]. Alguns situen l'orige remot de les seues idees en la [[Renaixença]], un moviment cultural en defensa de l'[[idioma català]] de mijan [[sigle XIX]].

	== Referències ==		== Referències ==

Teniente en 10:34 6 març 2019

2019-03-06T10:34:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:34 6 març 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''independentisme català''' (o '''secessionisme català''') és la corrent política, derivada del [[nacionalisme català]], que propugna la independència, be de [[Catalunya]] en el seu ~~actuals llímits~~ com [[comunitat autònoma]], be d'una Catalunya ampliada en la denominada «Catalunya Nort» ([[Roselló]] i [[Alta Cerdanya]] francesos) i/o la [[franja d'Aragó\|franja oriental d'Aragó]], be dels denominats [[Països Catalans]];<ref>[http://www.esquerra.cat/documents/fulleto_esp.pdf ERC. Principis ideològics] en castellà</ref> és a dir, la seua secessió respecte a [[Espanya]] i [[França]].		El '''independentisme català''' (o '''secessionisme català''') és la corrent política, derivada del [[nacionalisme català]], que propugna l'independència, be de [[Catalunya]] en el seu actual llímit com a [[comunitat autònoma]], be d'una Catalunya ampliada en la denominada «Catalunya Nort» ([[Roselló]] i [[Alta Cerdanya]] francesos) o la [[franja d'Aragó\|franja oriental d'Aragó]], be dels denominats [[Països Catalans]];<ref>[http://www.esquerra.cat/documents/fulleto_esp.pdf ERC. Principis ideològics] en castellà</ref> és dir, la seua secessió respecte d'[[Espanya]] i [[França]].

	En general també propugna la lliure i directa integració de Catalunya en l'[[Unió Europea]], excepte entre els sectors més esquerrans de l'independentisme. L'independentisme català planteja les seues tesis sobre el principi de que el poble de [[Catalunya]] és una nació ~~soberana~~, aludint bàsicament a la reinterpretació de la seua història, cultura, llengua pròpia i al dret civil català, i sobre l'afirmació de que Catalunya no conseguirà la seua màxima plenitut cultural, social ni econòmica mentres forme part d'[[Espanya]]. Alguns situen l'orige remot de les seues idees en la [[Renaixença]], un moviment cultural en defensa ~~del~~ [[idioma català]] de mijan del [[sigle XIX]].		En general també propugna la lliure i directa integració de Catalunya en l'[[Unió Europea]], excepte entre els sectors més esquerrans de l'independentisme. L'independentisme català planteja les seues tesis sobre el principi de que el poble de [[Catalunya]] és una nació sobirana, aludint bàsicament a la reinterpretació de la seua història, cultura, llengua pròpia i al dret civil català, i sobre l'afirmació de que Catalunya no conseguirà la seua màxima plenitut cultural, social ni econòmica mentres forme part d'[[Espanya]]. Alguns situen l'orige remot de les seues idees en la [[Renaixença]], un moviment cultural en defensa de l'[[idioma català]] de mijan del [[sigle XIX]].

	== Referències ==		== Referències ==