Institut Francesc Ribalta de Castelló - Historial de revisions

Lluísm en 12:27 23 nov 2024

2024-11-23T12:27:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:27 23 nov 2024
Llínea 10:		Llínea 10:
	A mitan del [[sigle XIX]], en les tres províncies del [[Regne de Valéncia]] se formalisen els Instituts d'Estudis Secundaris, com el Lluís Vives en Valéncia, Jorge Juan d'Alacant i el Francesc Ribalta en Castelló, sent els tres dels primers que se consolidaren en Espanya.		A mitan del [[sigle XIX]], en les tres províncies del [[Regne de Valéncia]] se formalisen els Instituts d'Estudis Secundaris, com el Lluís Vives en Valéncia, Jorge Juan d'Alacant i el Francesc Ribalta en Castelló, sent els tres dels primers que se consolidaren en Espanya.

	L'any [[1848]] se creà en l'institut la Biblioteca Provincial en fondos del Convent dels Capuchins de Castelló, de Sant Pasqual de Vilarreal i de la Cartoixa de Val de Crist de Sogorp que es pogueren salvar despuix d'estar almagasenats sense cap tipo de control en el Convent Sant Agustí de Castelló. El primer encarregat fon el catedràtic de Geografia i Història, Antonio Fornés Bou pero a partir de [[1862]] es feu càrrec el Cos d'Archivers, Bibliotecaris i Antiquaris, personages molt coneguts com [[Juan Antonio Balbás]] o [[Lluís Revest]].		En l'any [[1848]] se creà en l'institut la Biblioteca Provincial en fondos del Convent dels Capuchins de Castelló, de Sant Pasqual de Vilarreal i de la Cartoixa de Val de Crist de Sogorp que es pogueren salvar despuix d'estar almagasenats sense cap tipo de control en el Convent Sant Agustí de Castelló. El primer encarregat fon el catedràtic de Geografia i Història, Antonio Fornés Bou pero a partir de [[1862]] es feu càrrec el Cos d'Archivers, Bibliotecaris i Antiquaris, personages molt coneguts com [[Juan Antonio Balbás]] o [[Lluís Revest]].

	Durant l'étapa isabelina fins a l'inici de la Restauració el directors de l'institut foren Domingo Herrero i Francesc Llorca, el primer d'ells d'ideologia lliberal i el segon conservador. Domingo Herrero seria alcalde de Castelló. Durant els anys [[1879]]-[[1880]] es feu la primera instalació de l'Observatori meteorològic, sent l'ìmpulsor i l'encarregat el catedràtic de Física i Química, Francesc Llorca. En el nou edifici de l'avinguda del Rei en Jaume continuà dit servici a partir de l'any [[1921]] i fins a [[1975]].		Durant l'étapa isabelina fins a l'inici de la Restauració el directors de l'institut foren Domingo Herrero i Francesc Llorca, el primer d'ells d'ideologia lliberal i el segon conservador. Domingo Herrero seria alcalde de Castelló. Durant els anys [[1879]]-[[1880]] es feu la primera instalació de l'Observatori meteorològic, sent l'ìmpulsor i l'encarregat el catedràtic de Física i Química, Francesc Llorca. En el nou edifici de l'avinguda del Rei en Jaume continuà dit servici a partir de l'any [[1921]] i fins a [[1975]].

Lluísm en 17:00 4 ago 2024

2024-08-04T17:00:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:00 4 ago 2024
Llínea 37:		Llínea 37:
	Durant els cent anys de la seua existència per l'institut han passat molts personages ilustres del món cultural, social i polític de la ciutat de Castelló, com Eduardo Fernández Marqués, [[Bernat Artola]], [[Salvador Guinot Vilar\|Salvador Guinot]], [[Lluís Revest]], [[Francesc Esteve Gàlvez]], [[Joan Batiste Porcar]], César Marín, José de la Torre Rebullida, Carlos Alonso Armiño, [[Ramón Catalán Tomás]], [[Vicent Sos Baynat]], Mossén Andrés i Mossén Amorós, José Trullén, Ismael Sanjuan Monzonís, [[Vicent Altava Alegre]],... també polítics com Marcelino Domingo que fon ministre durant la [[II República Espanyola\|II República]] o els ministres franquistes, [[Ramón Serrano Suñer\|Serrano Suñer]] o [[Fernando Herrero Tejedor\|Herrero Tejedor]]. Diversos rectors de l'[[Universitat Jaume I]], un president de la [[Generalitat Valenciana]] i l'alcaldesa de Castelló, [[Amparo Marco]].		Durant els cent anys de la seua existència per l'institut han passat molts personages ilustres del món cultural, social i polític de la ciutat de Castelló, com Eduardo Fernández Marqués, [[Bernat Artola]], [[Salvador Guinot Vilar\|Salvador Guinot]], [[Lluís Revest]], [[Francesc Esteve Gàlvez]], [[Joan Batiste Porcar]], César Marín, José de la Torre Rebullida, Carlos Alonso Armiño, [[Ramón Catalán Tomás]], [[Vicent Sos Baynat]], Mossén Andrés i Mossén Amorós, José Trullén, Ismael Sanjuan Monzonís, [[Vicent Altava Alegre]],... també polítics com Marcelino Domingo que fon ministre durant la [[II República Espanyola\|II República]] o els ministres franquistes, [[Ramón Serrano Suñer\|Serrano Suñer]] o [[Fernando Herrero Tejedor\|Herrero Tejedor]]. Diversos rectors de l'[[Universitat Jaume I]], un president de la [[Generalitat Valenciana]] i l'alcaldesa de Castelló, [[Amparo Marco]].

	Per la seua banda, el guardonat en el [[Premis Príncip d'Astúries\|Premi Príncip d'Astúries]] d'Investigació En [[Federico García Moliner]], repetia que els alumnes varen ser molt afortunats.		Per la seua banda, el guardonat en el [[Premis Príncip d'Astúries\|Premi Príncip d'Astúries]] d'Investigació En [[Federico García Moliner]], repetia que els alumnes varen ser molt afortunats.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Història */

2023-08-22T09:26:48Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 09:26 22 ago 2023
Llínea 7:		Llínea 7:
	[[Archiu:Insfrancribal.jpg\|thumb\|250px\|Institut Francesc Ribalta, de Castelló]]		[[Archiu:Insfrancribal.jpg\|thumb\|250px\|Institut Francesc Ribalta, de Castelló]]
	En un principi, l'Institut estigué situat en l'antic convent de les clarises lo que hui és la plaça Santa Clara, a càrrec de la [[Diputació de Castelló\|Diputació Provincial de Castelló]], baix el nom d'Institut Provincial de Segona Ensenyança en l'any [[1846]], el primer director fon Fermín Gil Gómez, catedràtic de Llatinitat i de Retòrica i Poètica. Fins a l'any [[1857]] que passà a denominar-se Institut General i Tècnic, com en el restant d'[[Espanya]].		En un principi, l'Institut estigué situat en l'antic convent de les clarises lo que hui és la plaça Santa Clara, a càrrec de la [[Diputació de Castelló\|Diputació Provincial de Castelló]], baix el nom d'Institut Provincial de Segona Ensenyança en l'any [[1846]], el primer director fon Fermín Gil Gómez, catedràtic de Llatinitat i de Retòrica i Poètica. Fins a l'any [[1857]] que passà a denominar-se Institut General i Tècnic, com en el restant d'[[Espanya]].

			A mitan del [[sigle XIX]], en les tres províncies del [[Regne de Valéncia]] se formalisen els Instituts d'Estudis Secundaris, com el Lluís Vives en Valéncia, Jorge Juan d'Alacant i el Francesc Ribalta en Castelló, sent els tres dels primers que se consolidaren en Espanya.

	L'any [[1848]] se creà en l'institut la Biblioteca Provincial en fondos del Convent dels Capuchins de Castelló, de Sant Pasqual de Vilarreal i de la Cartoixa de Val de Crist de Sogorp que es pogueren salvar despuix d'estar almagasenats sense cap tipo de control en el Convent Sant Agustí de Castelló. El primer encarregat fon el catedràtic de Geografia i Història, Antonio Fornés Bou pero a partir de [[1862]] es feu càrrec el Cos d'Archivers, Bibliotecaris i Antiquaris, personages molt coneguts com [[Juan Antonio Balbás]] o [[Lluís Revest]].		L'any [[1848]] se creà en l'institut la Biblioteca Provincial en fondos del Convent dels Capuchins de Castelló, de Sant Pasqual de Vilarreal i de la Cartoixa de Val de Crist de Sogorp que es pogueren salvar despuix d'estar almagasenats sense cap tipo de control en el Convent Sant Agustí de Castelló. El primer encarregat fon el catedràtic de Geografia i Història, Antonio Fornés Bou pero a partir de [[1862]] es feu càrrec el Cos d'Archivers, Bibliotecaris i Antiquaris, personages molt coneguts com [[Juan Antonio Balbás]] o [[Lluís Revest]].

	Durant l'étapa isabelina fins a l'inici de la Restauració el directors de l'institut foren Domingo Herrero i Francesc Llorca, el primer d'ells d'ideologia lliberal i el segon conservador. Domingo Herrero seria alcalde de Castelló. Durant els anys [[1879]-[[1880]] es feu la primera instalació de l'Observatori meteorològic, sent l'ìmpulsor i l'encarregat el catedràtic de Física i Química, Francesc Llorca. En el nou edifici de l'avinguda del Rei en Jaume continuà dit servici a partir de l'any [[1921]] i fins a [[1975]].		Durant l'étapa isabelina fins a l'inici de la Restauració el directors de l'institut foren Domingo Herrero i Francesc Llorca, el primer d'ells d'ideologia lliberal i el segon conservador. Domingo Herrero seria alcalde de Castelló. Durant els anys [[1879]]-[[1880]] es feu la primera instalació de l'Observatori meteorològic, sent l'ìmpulsor i l'encarregat el catedràtic de Física i Química, Francesc Llorca. En el nou edifici de l'avinguda del Rei en Jaume continuà dit servici a partir de l'any [[1921]] i fins a [[1975]].

	Aplegat el [[sigle XX]] i davant el deteriorament de l'edifici de l'antic convent es va pensar en proyectar un nou edifici. Les opcions educatives s'ampliaren en l'incorporació de les escoles normals, l'ensenyança tècnica d'agricultura, indústria i comerç i les belles arts, ademés dels estudis nocturns per als obrers. El [[22 de juliol]] de l'any [[1910]] s'aprovà el proyecte presentat per l'arquitecte castellonenc [[Francisco Tomás Traver]], començant les obres del nou edifici el [[22 de febrer]] de [[1912]], inaugurant-se l'edifici el 14 de giner de 1917. L'edifici fon emplaçat en el solar que ocupava l'antiga plaça de bous (Plaça de Vilarroig), en l'actual Avinguda del Rei En Jaume. En l'any [[1924]], ya en l'actual ubicació, es denominà Institut Nacional d'Ensenyança Mija. En l'actualitat el seu nom és Institut d'Ensenyança Secundària (IES).		Aplegat el [[sigle XX]] i davant el deteriorament de l'edifici de l'antic convent es va pensar en proyectar un nou edifici. Les opcions educatives s'ampliaren en l'incorporació de les escoles normals, l'ensenyança tècnica d'agricultura, indústria i comerç i les belles arts, ademés dels estudis nocturns per als obrers. El [[22 de juliol]] de l'any [[1910]] s'aprovà el proyecte presentat per l'arquitecte castellonenc [[Francisco Tomás Traver]], començant les obres del nou edifici el [[22 de febrer]] de [[1912]], inaugurant-se l'edifici el 14 de giner de 1917. L'edifici fon emplaçat en el solar que ocupava l'antiga plaça de bous (Plaça de Vilarroig), en l'actual Avinguda del Rei En Jaume. En l'any [[1924]], ya en l'actual ubicació, es denominà Institut Nacional d'Ensenyança Mija. En l'actualitat el seu nom és Institut d'Ensenyança Secundària (IES).

Xavier: /* Personages ilustres */

2023-08-22T09:22:34Z

Personages ilustres

← Revisió anterior		Revisió de 09:22 22 ago 2023
Llínea 30:		Llínea 30:

	== Personages ilustres ==		== Personages ilustres ==

			L'Institut Ribalta està intimament lligat al desenroll cultural de Castelló. Ha generat jóvens destacats tant en el món comercial, cultural, polític, social i intelectual.

	Durant els cent anys de la seua existència per l'institut han passat molts personages ilustres del món cultural, social i polític de la ciutat de Castelló, com Eduardo Fernández Marqués, [[Bernat Artola]], [[Salvador Guinot Vilar\|Salvador Guinot]], [[Lluís Revest]], [[Francesc Esteve Gàlvez]], [[Joan Batiste Porcar]], César Marín, José de la Torre Rebullida, Carlos Alonso Armiño, [[Ramón Catalán Tomás]], [[Vicent Sos Baynat]], Mossén Andrés i Mossén Amorós, José Trullén, Ismael Sanjuan Monzonís, [[Vicent Altava Alegre]],... també polítics com Marcelino Domingo que fon ministre durant la [[II República Espanyola\|II República]] o els ministres franquistes, [[Ramón Serrano Suñer\|Serrano Suñer]] o [[Fernando Herrero Tejedor\|Herrero Tejedor]]. Diversos rectors de l'[[Universitat Jaume I]], un president de la [[Generalitat Valenciana]] i l'alcaldesa de Castelló, [[Amparo Marco]].		Durant els cent anys de la seua existència per l'institut han passat molts personages ilustres del món cultural, social i polític de la ciutat de Castelló, com Eduardo Fernández Marqués, [[Bernat Artola]], [[Salvador Guinot Vilar\|Salvador Guinot]], [[Lluís Revest]], [[Francesc Esteve Gàlvez]], [[Joan Batiste Porcar]], César Marín, José de la Torre Rebullida, Carlos Alonso Armiño, [[Ramón Catalán Tomás]], [[Vicent Sos Baynat]], Mossén Andrés i Mossén Amorós, José Trullén, Ismael Sanjuan Monzonís, [[Vicent Altava Alegre]],... també polítics com Marcelino Domingo que fon ministre durant la [[II República Espanyola\|II República]] o els ministres franquistes, [[Ramón Serrano Suñer\|Serrano Suñer]] o [[Fernando Herrero Tejedor\|Herrero Tejedor]]. Diversos rectors de l'[[Universitat Jaume I]], un president de la [[Generalitat Valenciana]] i l'alcaldesa de Castelló, [[Amparo Marco]].

Xavier: /* Personages ilustres */

2023-08-22T09:17:21Z

Personages ilustres

← Revisió anterior		Revisió de 09:17 22 ago 2023
Llínea 31:		Llínea 31:
	== Personages ilustres ==		== Personages ilustres ==

	Durant els cent anys de la seua existència per l'institut han passat molts personages ilustres del món cultural, social i polític de la ciutat de Castelló, com Eduardo Fernández Marqués, [[Bernat Artola]], [[Salvador Guinot Vilar\|Salvador Guinot]], [[Lluís Revest]], [[Francesc Esteve Gàlvez]], [[Joan Batiste Porcar]], César Marín, José de la Torre Rebullida, Carlos Alonso Armiño, Ramón Catalán, [[Vicent Sos Baynat]], Mossén Andrés i Mossén Amorós, José Trullén, Ismael Sanjuan Monzonís... també polítics com Marcelino Domingo que fon ministre durant la [[II República Espanyola\|II República]] o els ministres franquistes, [[Ramón Serrano Suñer\|Serrano Suñer]] o [[Fernando Herrero Tejedor\|Herrero Tejedor]]. Diversos rectors de l'[[Universitat Jaume I]], un president de la [[Generalitat Valenciana]] i l'alcaldesa de Castelló, [[Amparo Marco]].		Durant els cent anys de la seua existència per l'institut han passat molts personages ilustres del món cultural, social i polític de la ciutat de Castelló, com Eduardo Fernández Marqués, [[Bernat Artola]], [[Salvador Guinot Vilar\|Salvador Guinot]], [[Lluís Revest]], [[Francesc Esteve Gàlvez]], [[Joan Batiste Porcar]], César Marín, José de la Torre Rebullida, Carlos Alonso Armiño, [[Ramón Catalán Tomás]], [[Vicent Sos Baynat]], Mossén Andrés i Mossén Amorós, José Trullén, Ismael Sanjuan Monzonís, [[Vicent Altava Alegre]],... també polítics com Marcelino Domingo que fon ministre durant la [[II República Espanyola\|II República]] o els ministres franquistes, [[Ramón Serrano Suñer\|Serrano Suñer]] o [[Fernando Herrero Tejedor\|Herrero Tejedor]]. Diversos rectors de l'[[Universitat Jaume I]], un president de la [[Generalitat Valenciana]] i l'alcaldesa de Castelló, [[Amparo Marco]].

	Per la seua banda, el guardonat en el [[Premis Príncip d'Astúries\|Premi Príncip d'Astúries]] d'Investigació En [[Federico García Moliner]], repetia que els alumnes varen ser molt afortunats.		Per la seua banda, el guardonat en el [[Premis Príncip d'Astúries\|Premi Príncip d'Astúries]] d'Investigació En [[Federico García Moliner]], repetia que els alumnes varen ser molt afortunats.

Jose2: Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

2022-05-08T20:09:19Z

Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

← Revisió anterior		Revisió de 20:09 8 maig 2022
Llínea 16:		Llínea 16:
	En plena [[Guerra civil espanyola\|guerra civil]], el [[12 de maig]] de [[1937]], l'Institut passà a denominar-se Institut Nacional de Segona Ensenyança Juan Marco, en memòria d'un antic alumne de l'Institut de Castelló, mort al front de [[Terol]] els primers dies de la guerra. Fins al [[16 de giner]] de [[1943]], que es canviarà per l'actual de Francesc Ribalta. El centre es va batejar en el nom i homenage a l'extraordinari pintor [[Francesc Ribalta]], seguix sent un far que guia les ensenyances miges, com a centre bàsic fonamental dels coleges lliures adoptats de varis enclavaments de la província.		En plena [[Guerra civil espanyola\|guerra civil]], el [[12 de maig]] de [[1937]], l'Institut passà a denominar-se Institut Nacional de Segona Ensenyança Juan Marco, en memòria d'un antic alumne de l'Institut de Castelló, mort al front de [[Terol]] els primers dies de la guerra. Fins al [[16 de giner]] de [[1943]], que es canviarà per l'actual de Francesc Ribalta. El centre es va batejar en el nom i homenage a l'extraordinari pintor [[Francesc Ribalta]], seguix sent un far que guia les ensenyances miges, com a centre bàsic fonamental dels coleges lliures adoptats de varis enclavaments de la província.

	En l'entrada de l'eixèrcit franquiste a Castelló en l'any [[1938]], l'edifici es va convertir en Hospital Militar de l'eixèrcit de Llevant fins al ~~mes~~ de decembre de [[1939]] en que va tornar al seu edifici.		En l'entrada de l'eixèrcit franquiste a Castelló en l'any [[1938]], l'edifici es va convertir en Hospital Militar de l'eixèrcit de Llevant fins al més de decembre de [[1939]] en que va tornar al seu edifici.

	Entre les reformes més significatives de l'edifici en els primers anys de l'etapa franquista trobem la construcció d'una capella, inaugurada en l'any [[1946]], per lo que es van ocupar dos aules de l'ala nort en el primer pis.		Entre les reformes més significatives de l'edifici en els primers anys de l'etapa franquista trobem la construcció d'una capella, inaugurada en l'any [[1946]], per lo que es van ocupar dos aules de l'ala nort en el primer pis.

Jose2: Revertides les edicions de 213.0.87.175 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2

2022-03-08T10:18:04Z

Revertides les edicions de 213.0.87.175 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2

← Revisió anterior		Revisió de 10:18 8 març 2022
Llínea 27:		Llínea 27:
	La zona central de l'edifici, en una superfície total de 7.125 m2, en l'interior hi havia tres patis, un per cada centre docent (Institut, Escola Normal i Escola de Treball); en la part posterior hi havia un jardí botànic que, en les reformes posteriors a la guerra civil, es va convertir en pati de deports; al primer pis, un grandiós saló d'actes en pintures alegòriques de [[Vicent Castell\|Vicent Castell Doménech]] datades en l'any [[1915]].		La zona central de l'edifici, en una superfície total de 7.125 m2, en l'interior hi havia tres patis, un per cada centre docent (Institut, Escola Normal i Escola de Treball); en la part posterior hi havia un jardí botànic que, en les reformes posteriors a la guerra civil, es va convertir en pati de deports; al primer pis, un grandiós saló d'actes en pintures alegòriques de [[Vicent Castell\|Vicent Castell Doménech]] datades en l'any [[1915]].

	L'edifici s'articula al voltant dels seus tres grans patis, de la mateixa manera que la tercera zona, que rodeja la pista deportiva, que consta de dos plantes. Un atri claustral, una escala monumental, vàries accesories, laboratoris, museus, seminaris, aules, bell saló d'actes, biblioteca, vivenda del conserge, despachos, torre de l'observatori meteorològic, capella, archius, sala de professors, constituïxen les distintes dependències. ~~Pricop~~		L'edifici s'articula al voltant dels seus tres grans patis, de la mateixa manera que la tercera zona, que rodeja la pista deportiva, que consta de dos plantes. Un atri claustral, una escala monumental, vàries accesories, laboratoris, museus, seminaris, aules, bell saló d'actes, biblioteca, vivenda del conserge, despachos, torre de l'observatori meteorològic, capella, archius, sala de professors, constituïxen les distintes dependències.

	== Personages ilustres ==		== Personages ilustres ==

213.0.87.175: He ficat Pricop

2022-03-08T08:41:03Z

He ficat Pricop

← Revisió anterior		Revisió de 08:41 8 març 2022
Llínea 27:		Llínea 27:
	La zona central de l'edifici, en una superfície total de 7.125 m2, en l'interior hi havia tres patis, un per cada centre docent (Institut, Escola Normal i Escola de Treball); en la part posterior hi havia un jardí botànic que, en les reformes posteriors a la guerra civil, es va convertir en pati de deports; al primer pis, un grandiós saló d'actes en pintures alegòriques de [[Vicent Castell\|Vicent Castell Doménech]] datades en l'any [[1915]].		La zona central de l'edifici, en una superfície total de 7.125 m2, en l'interior hi havia tres patis, un per cada centre docent (Institut, Escola Normal i Escola de Treball); en la part posterior hi havia un jardí botànic que, en les reformes posteriors a la guerra civil, es va convertir en pati de deports; al primer pis, un grandiós saló d'actes en pintures alegòriques de [[Vicent Castell\|Vicent Castell Doménech]] datades en l'any [[1915]].

	L'edifici s'articula al voltant dels seus tres grans patis, de la mateixa manera que la tercera zona, que rodeja la pista deportiva, que consta de dos plantes. Un atri claustral, una escala monumental, vàries accesories, laboratoris, museus, seminaris, aules, bell saló d'actes, biblioteca, vivenda del conserge, despachos, torre de l'observatori meteorològic, capella, archius, sala de professors, constituïxen les distintes dependències.		L'edifici s'articula al voltant dels seus tres grans patis, de la mateixa manera que la tercera zona, que rodeja la pista deportiva, que consta de dos plantes. Un atri claustral, una escala monumental, vàries accesories, laboratoris, museus, seminaris, aules, bell saló d'actes, biblioteca, vivenda del conserge, despachos, torre de l'observatori meteorològic, capella, archius, sala de professors, constituïxen les distintes dependències. Pricop

	== Personages ilustres ==		== Personages ilustres ==

Jose2 en 11:09 17 oct 2021

2021-10-17T11:09:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:09 17 oct 2021
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:Edifici34.jpg\|thumb\|250px\|Placa commemorativa]]		[[Archiu:Edifici34.jpg\|thumb\|250px\|Placa commemorativa]]
			[[Archiu:Insfrancribal.jpg\|thumb\|250px\|Institut Francesc Ribalta, de Castelló]]
	En un principi, l'Institut estigué situat en l'antic convent de les clarises lo que hui és la plaça Santa Clara, a càrrec de la [[Diputació de Castelló\|Diputació Provincial de Castelló]], baix el nom d'Institut Provincial de Segona Ensenyança en l'any [[1846]], el primer director fon Fermín Gil Gómez, catedràtic de Llatinitat i de Retòrica i Poètica. Fins a l'any [[1857]] que passà a denominar-se Institut General i Tècnic, com en el restant d'[[Espanya]].		En un principi, l'Institut estigué situat en l'antic convent de les clarises lo que hui és la plaça Santa Clara, a càrrec de la [[Diputació de Castelló\|Diputació Provincial de Castelló]], baix el nom d'Institut Provincial de Segona Ensenyança en l'any [[1846]], el primer director fon Fermín Gil Gómez, catedràtic de Llatinitat i de Retòrica i Poètica. Fins a l'any [[1857]] que passà a denominar-se Institut General i Tècnic, com en el restant d'[[Espanya]].

Llínea 24:		Llínea 25:

	== L'edifici ==		== L'edifici ==
	~~[[Archiu:Insfrancribal.jpg\|thumb\|250px\|Institut Francesc Ribalta de Castelló]]~~
	La zona central de l'edifici, en una superfície total de 7.125 m2, en l'interior hi havia tres patis, un per cada centre docent (Institut, Escola Normal i Escola de Treball); en la part posterior hi havia un jardí botànic que, en les reformes posteriors a la guerra civil, es va convertir en pati de deports; al primer pis, un grandiós saló d'actes en pintures alegòriques de [[Vicent Castell\|Vicent Castell Doménech]] datades en l'any [[1915]].		La zona central de l'edifici, en una superfície total de 7.125 m2, en l'interior hi havia tres patis, un per cada centre docent (Institut, Escola Normal i Escola de Treball); en la part posterior hi havia un jardí botànic que, en les reformes posteriors a la guerra civil, es va convertir en pati de deports; al primer pis, un grandiós saló d'actes en pintures alegòriques de [[Vicent Castell\|Vicent Castell Doménech]] datades en l'any [[1915]].

Jose2: /* L'edifici */

2021-10-17T11:09:08Z

L'edifici

← Revisió anterior		Revisió de 11:09 17 oct 2021
Llínea 24:		Llínea 24:

	== L'edifici ==		== L'edifici ==
			[[Archiu:Insfrancribal.jpg\|thumb\|250px\|Institut Francesc Ribalta de Castelló]]
	La zona central de l'edifici, en una superfície total de 7.125 m2, en l'interior hi havia tres patis, un per cada centre docent (Institut, Escola Normal i Escola de Treball); en la part posterior hi havia un jardí botànic que, en les reformes posteriors a la guerra civil, es va convertir en pati de deports; al primer pis, un grandiós saló d'actes en pintures alegòriques de [[Vicent Castell\|Vicent Castell Doménech]] datades en l'any [[1915]].		La zona central de l'edifici, en una superfície total de 7.125 m2, en l'interior hi havia tres patis, un per cada centre docent (Institut, Escola Normal i Escola de Treball); en la part posterior hi havia un jardí botànic que, en les reformes posteriors a la guerra civil, es va convertir en pati de deports; al primer pis, un grandiós saló d'actes en pintures alegòriques de [[Vicent Castell\|Vicent Castell Doménech]] datades en l'any [[1915]].