Isolda d'Irlanda - Historial de revisions

Reval en 18:10 22 març 2026

2026-03-22T18:10:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:10 22 març 2026
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Isolda d'Irlanda''' o '''Isolda la Bella''', (atres versions del nom són Isolde, Iseult, Iseo, Yseult, Isode, Isoude, Isotta, etc.) és un dels personages d'este nom que apareix en la [[Mit Artúric\|narració artúrica]] de ''Tristán i Isolda''. El seu nom, que no és d'orige irlandés, deriva de Adsiltia, que significa «la que és contemplada», en idioma anglosaxó.		'''Isolda d'Irlanda''' o '''Isolda la Bella''', (atres versions del nom són Isolde, Iseult, Iseo, Yseult, Isode, Isoude, Isotta, etc.) és un dels personages d'este nom que apareix en la [[Mit Artúric\|narració artúrica]] de ''Tristán i Isolda''. El seu nom, que no és d'orige irlandés, deriva de Adsiltia, que significa «la que és contemplada», en idioma anglosaxó.

	En la llegenda, Isolda és esposa del rei Marco de Cornualles i amant de «Sir Tristán», un dels cavallers de la [[Taula Redona\|taula redona]]. La seua mare, la reina d'Irlanda, també es dia Isolda. La tercera Isolda és la de les «Mans Blanques», filla del rei «Hoel de Bretanya», germana de «Sir Kahedin», i finalment, esposa de Tristán. El personage va servir també d'inspiració a l'òpera de [[Richard Wagner]] «Tristan i Isolda».		En la llegenda, Isolda és esposa del rei Marco de Cornualles i amant de «Sir Tristán», un dels cavallers de la [[Taula Redona\|taula redona]]. La seua mare, la reina d'Irlanda, també es dia Isolda. La tercera Isolda és la de les «Mans Blanques», filla del rei «Hoel de Bretanya», germana de «Sir Kahedin», i finalment, esposa de Tristán. El personage va servir també d'inspiració a l'òpera de [[Richard Wagner]] «Tristan i Isolda».

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 08:26 29 jul 2025

2025-07-29T08:26:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:26 29 jul 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	En la llegenda, Isolda és esposa del rei Marco de Cornualles i amant de «Sir Tristán», un dels cavallers de la [[Taula Redona\|taula redona]]. La seua mare, la reina d'Irlanda, també es dia Isolda. La tercera Isolda és la de les «Mans Blanques», filla del rei «Hoel de Bretanya», germana de «Sir Kahedin», i finalment, esposa de Tristán. El personage va servir també d'inspiració a l'òpera de [[Richard Wagner]] «Tristan i Isolda».		En la llegenda, Isolda és esposa del rei Marco de Cornualles i amant de «Sir Tristán», un dels cavallers de la [[Taula Redona\|taula redona]]. La seua mare, la reina d'Irlanda, també es dia Isolda. La tercera Isolda és la de les «Mans Blanques», filla del rei «Hoel de Bretanya», germana de «Sir Kahedin», i finalment, esposa de Tristán. El personage va servir també d'inspiració a l'òpera de [[Richard Wagner]] «Tristan i Isolda».

	== Referències ==		== Referències ==
	* Edwin Arlington Robinson (2011). «Tristram» (en [[anglés]])		* Edwin Arlington Robinson (2011). «Tristram» (en [[anglés]])

Lluísm en 07:20 24 jun 2025

2025-06-24T07:20:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:20 24 jun 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	En la llegenda, Isolda és esposa del rei Marco de Cornualles i amant de «Sir Tristán», un dels cavallers de la [[Taula Redona\|taula redona]]. La seua mare, la reina d'Irlanda, també es dia Isolda. La tercera Isolda és la de les «Mans Blanques», filla del rei «Hoel de Bretanya», germana de «Sir Kahedin», i finalment, esposa de Tristán. El personage va servir també d'inspiració a l'òpera de [[Richard Wagner]] «Tristan i Isolda».		En la llegenda, Isolda és esposa del rei Marco de Cornualles i amant de «Sir Tristán», un dels cavallers de la [[Taula Redona\|taula redona]]. La seua mare, la reina d'Irlanda, també es dia Isolda. La tercera Isolda és la de les «Mans Blanques», filla del rei «Hoel de Bretanya», germana de «Sir Kahedin», i finalment, esposa de Tristán. El personage va servir també d'inspiració a l'òpera de [[Richard Wagner]] «Tristan i Isolda».

	== Referències ==		== Referències ==
	* Edwin Arlington Robinson (2011). «Tristram» (en [[anglés]])		* Edwin Arlington Robinson (2011). «Tristram» (en [[anglés]])

Jose2 en 11:01 26 març 2024

2024-03-26T11:01:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:01 26 març 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Isolda d'Irlanda''' o '''Isolda la Bella''', (atres versions del nom són Isolde, Iseult, Iseo, Yseult, Isode, Isoude, Isotta, etc.) és un dels personages d'este nom que apareix en la [[Mit Artúric\|narració artúrica]] de ''Tristán i Isolda''. El seu nom, que no és d'orige irlandés, deriva de Adsiltia, que significa «la que és contemplada», en idioma anglosaxó.		'''Isolda d'Irlanda''' o '''Isolda la Bella''', (atres versions del nom són Isolde, Iseult, Iseo, Yseult, Isode, Isoude, Isotta, etc.) és un dels personages d'este nom que apareix en la [[Mit Artúric\|narració artúrica]] de ''Tristán i Isolda''. El seu nom, que no és d'orige irlandés, deriva de Adsiltia, que significa «la que és contemplada», en idioma anglosaxó.

	En la llegenda, Isolda és esposa del rei Marco de Cornualles i amant de «Sir Tristán», un dels cavallers de la [[Taula Redona\|taula redona]]. La seua mare, la reina d'Irlanda, també es dia Isolda. La tercera Isolda és la de les «Mans Blanques», filla del rei «Hoel de Bretanya», germana de «Sir Kahedin», i finalment, esposa de Tristán. El personage va servir també d'inspiració a l'òpera de [[Richard Wagner]] «Tristan i Isolda».		En la llegenda, Isolda és esposa del rei Marco de Cornualles i amant de «Sir Tristán», un dels cavallers de la [[Taula Redona\|taula redona]]. La seua mare, la reina d'Irlanda, també es dia Isolda. La tercera Isolda és la de les «Mans Blanques», filla del rei «Hoel de Bretanya», germana de «Sir Kahedin», i finalment, esposa de Tristán. El personage va servir també d'inspiració a l'òpera de [[Richard Wagner]] «Tristan i Isolda».

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: /* Enllaços externs */

2023-02-13T11:10:39Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 11:10 13 feb 2023
Llínea 24:		Llínea 24:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|~~Tristán e Isolda~~}}		{{commonscat\|Tristan_and_Iseult}}

	[[Categoria:Mitologia]]		[[Categoria:Mitologia]]
	[[Categoria:Mitologia celta]]		[[Categoria:Mitologia celta]]
	[[Categoria:Cicle Artúric]]		[[Categoria:Cicle Artúric]]

Lluísm en 11:09 13 feb 2023

2023-02-13T11:09:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:09 13 feb 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Isolda d'Irlanda''' o '''Isolda la Bella''', (atres versions del nom són Isolde, Iseult, Iseo, Yseult, Isode, Isoude, Isotta, etc.) és un dels personages d'este nom que apareix en la [[Mit Artúric\|narració artúrica]] de ''Tristán i Isolda''. El seu nom, que no és d'orige irlandés, deriva de Adsiltia, que significa «la que és contemplada», en idioma anglosaxó.		'''Isolda d'Irlanda''' o '''Isolda la Bella''', (atres versions del nom són Isolde, Iseult, Iseo, Yseult, Isode, Isoude, Isotta, etc.) és un dels personages d'este nom que apareix en la [[Mit Artúric\|narració artúrica]] de ''Tristán i Isolda''. El seu nom, que no és d'orige irlandés, deriva de Adsiltia, que significa «la que és contemplada», en idioma anglosaxó.

	En la llegenda, Isolda és esposa del rei Marco de Cornualles i amant de «Sir Tristán», un dels cavallers de la [[taula redona]]. La seua mare, la reina d'Irlanda, també es dia Isolda. La tercera Isolda és la de les «Mans Blanques», filla del rei «Hoel de Bretanya», germana de «Sir Kahedin», i finalment, esposa de Tristán. El personage va servir també d'inspiració a l'òpera de [[Richard Wagner]] «Tristan i Isolda».		En la llegenda, Isolda és esposa del rei Marco de Cornualles i amant de «Sir Tristán», un dels cavallers de la [[Taula Redona\|taula redona]]. La seua mare, la reina d'Irlanda, també es dia Isolda. La tercera Isolda és la de les «Mans Blanques», filla del rei «Hoel de Bretanya», germana de «Sir Kahedin», i finalment, esposa de Tristán. El personage va servir també d'inspiració a l'òpera de [[Richard Wagner]] «Tristan i Isolda».

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació d'Isolda la Bella i Tristán '''Isolda d'Irlanda''' o '''Isolda la Bella''', (atres ve…»

2023-02-13T11:08:30Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Isolda la Bella i Tristán '''Isolda d'Irlanda''' o '''Isolda la Bella''', (atres ve…»

Pàgina nova

[[File:Leighton-Tristan_and_Isolde-1902.jpg|thumb|250px|Representació d'Isolda la Bella i Tristán]]

'''Isolda d'Irlanda''' o '''Isolda la Bella''', (atres versions del nom són Isolde, Iseult, Iseo, Yseult, Isode, Isoude, Isotta, etc.) és un dels personages d'este nom que apareix en la [[Mit Artúric|narració artúrica]] de ''Tristán i Isolda''. El seu nom, que no és d'orige irlandés, deriva de Adsiltia, que significa «la que és contemplada», en idioma anglosaxó.

En la llegenda, Isolda és esposa del rei Marco de Cornualles i amant de «Sir Tristán», un dels cavallers de la [[taula redona]]. La seua mare, la reina d'Irlanda, també es dia Isolda. La tercera Isolda és la de les «Mans Blanques», filla del rei «Hoel de Bretanya», germana de «Sir Kahedin», i finalment, esposa de Tristán. El personage va servir també d'inspiració a l'òpera de [[Richard Wagner]] «Tristan i Isolda».

== Referències ==
* Edwin Arlington Robinson (2011). «Tristram» (en [[anglés]])
* Gema Almagro Ahumada. «Tristán e Isolda»
* Hibbert, Christopher. Breve historia de rey Arturo: Descubra las hazañas del héroe real en las que se basa la leyenda del Rey Arturo y los Caballeros de la Tabla Redonda. Ediciones Nowtilus S.L. ISBN 9788497631488
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
* Griffin, Justin E. (16 de julio de 2001). The Holy Grail: The Legend, the History, the Evidence (en inglés). McFarland. ISBN 9780786450312
* Noble, Peter. “The Character of Guinevere in the Arthurian Romances of Chrétien De Troyes.” The Modern Language Review 67.3 (1972): 524-535.
* Luís Antonio de Villena (1978). «La hermosa leyenda de Tristán e Iseo»

== Bibliografia ==
* Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Forbush, William Byron. The Queens of Avalon. Ed. The Knights of King Arthur, Boston, 1925
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
* Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
* Ronan Coghlan (1991) Encyclopaedia of Arthurian Legends, Element Books.
* Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Tristán e Isolda}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
[[Categoria:Cicle Artúric]]