Itàlia - Historial de revisions

Lluísm en 11:19 17 oct 2024

2024-10-17T11:19:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:19 17 oct 2024
Llínea 200:		Llínea 200:

	El italià tal i com es coneix i digam ''dialecte oficial'' és el [[toscà]]. A part de les llengües italianes també es parlen el [[provençal]], [[alemà]], [[eslové]], [[francoprovençal]], [[grec]], [[albanés]], [[català]], [[venecià]] i [[sart]].		El italià tal i com es coneix i digam ''dialecte oficial'' és el [[toscà]]. A part de les llengües italianes també es parlen el [[provençal]], [[alemà]], [[eslové]], [[francoprovençal]], [[grec]], [[albanés]], [[català]], [[venecià]] i [[sart]].

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://www.arteespana.com/arquitecturarenacentistaitaliana.htm Arquitectura Renacentista Italiana. Orígenes, arteespana.com]		* [https://www.arteespana.com/arquitecturarenacentistaitaliana.htm Arquitectura Renacentista Italiana. Orígenes, arteespana.com]

Reval: Text reemplaça - ' regio ' a ' regió '

2024-01-28T16:35:11Z

Text reemplaça - ' regio ' a ' regió '

← Revisió anterior		Revisió de 16:35 28 gin 2024
Llínea 79:		Llínea 79:
	* Bosc dels [[Alps]].		* Bosc dels [[Alps]].
	* Bosc mediterràneu		* Bosc mediterràneu
	* Bosc caducifoli de Iliria, en la costa de la ~~regio~~ de [[Trieste]].		* Bosc caducifoli de Iliria, en la costa de la regió de [[Trieste]].
	* Bosc mixt montà dels Apenins meridionals.		* Bosc mixt montà dels Apenins meridionals.
	* Bosc mixt i esclerofil del [[Tirreny]] i el [[Adriatic]], en les terres baixes costeres de la mitat sur de la península Itàlica i [[Sicília]]. Inclou també la totalitat de [[Sardenya]], l'archipèlec Toscà (entre [[Còrsega]] e Itàlia continental), Pantelaria i les illes Pelagies.		* Bosc mixt i esclerofil del [[Tirreny]] i el [[Adriatic]], en les terres baixes costeres de la mitat sur de la península Itàlica i [[Sicília]]. Inclou també la totalitat de [[Sardenya]], l'archipèlec Toscà (entre [[Còrsega]] e Itàlia continental), Pantelaria i les illes Pelagies.

Jose2: /* Bibliografia */

2023-10-23T15:23:05Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 15:23 23 oct 2023
Llínea 214:		Llínea 214:
	* Keaveney, Arthur (1987). Rome and the Unification of Italy. London: Croom Helm		* Keaveney, Arthur (1987). Rome and the Unification of Italy. London: Croom Helm
	* Mack Smith, Denis. Modern Italy; A Political History. The University of Michigan Press		* Mack Smith, Denis. Modern Italy; A Political History. The University of Michigan Press
			* Mallory, J.P. and D.Q. Adams, Encyclopedia of Indo-European Culture. London: Fitzroy and Dearborn, 1997.
	* Mommsen, Theodor (1855). History of Rome, Book II: From the Abolition of the Monarchy in Rome to the Union of Italy. Leipzig: Reimer & Hirsel		* Mommsen, Theodor (1855). History of Rome, Book II: From the Abolition of the Monarchy in Rome to the Union of Italy. Leipzig: Reimer & Hirsel

Jose2: /* Referències */

2023-10-23T15:21:12Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 15:21 23 oct 2023
Llínea 202:		Llínea 202:

	== Referències ==		== Referències ==
			* [https://www.arteespana.com/arquitecturarenacentistaitaliana.htm Arquitectura Renacentista Italiana. Orígenes, arteespana.com]
	* Carl Waldman of; Catherine Mason (2006). Encyclopedia of European Peoples. Infobase Publishing. p. 586. ISBN 978-1-4381-2918-1		* Carl Waldman of; Catherine Mason (2006). Encyclopedia of European Peoples. Infobase Publishing. p. 586. ISBN 978-1-4381-2918-1
	* [https://web.archive.org/web/20090810232517/http://clima.meteored.com/clima-en-Europa-Italia-IY.html Clima en Italia, clima.meteored.com]		* [https://web.archive.org/web/20090810232517/http://clima.meteored.com/clima-en-Europa-Italia-IY.html Clima en Italia, clima.meteored.com]
			* Gian Luigi Beccaria, Italiano antico e nuovo, Milano, Garzanti, pag. 129, ISBN 88-1159807-9
	* [https://www.oratlas.com/libro-mundial/italia/geografia CIA. «Italia - Geografía - Libro Mundial de Hechos»]		* [https://www.oratlas.com/libro-mundial/italia/geografia CIA. «Italia - Geografía - Libro Mundial de Hechos»]
	* [https://www.britannica.com/place/Italy/Revolution-restoration-and-unification Encyclopedia Britannica. «Italy»]		* [https://www.britannica.com/place/Italy/Revolution-restoration-and-unification Encyclopedia Britannica. «Italy»]
			* [https://elpais.com/internacional/2011/11/12/actualidad/1321095070_662596.html «La crisis barre a Berlusconi del poder». El País]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2: /* Referències */

2023-10-23T15:17:40Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 15:17 23 oct 2023
Llínea 205:		Llínea 205:
	* [https://web.archive.org/web/20090810232517/http://clima.meteored.com/clima-en-Europa-Italia-IY.html Clima en Italia, clima.meteored.com]		* [https://web.archive.org/web/20090810232517/http://clima.meteored.com/clima-en-Europa-Italia-IY.html Clima en Italia, clima.meteored.com]
	* [https://www.oratlas.com/libro-mundial/italia/geografia CIA. «Italia - Geografía - Libro Mundial de Hechos»]		* [https://www.oratlas.com/libro-mundial/italia/geografia CIA. «Italia - Geografía - Libro Mundial de Hechos»]
	* [[https://www.britannica.com/place/Italy/Revolution-restoration-and-unification Encyclopedia Britannica. «Italy»]		* [https://www.britannica.com/place/Italy/Revolution-restoration-and-unification Encyclopedia Britannica. «Italy»]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2: /* Referències */

2023-10-23T15:17:28Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 15:17 23 oct 2023
Llínea 202:		Llínea 202:

	== Referències ==		== Referències ==
	* [Carl Waldman of; Catherine Mason (2006). Encyclopedia of European Peoples. Infobase Publishing. p. 586. ISBN 978-1-4381-2918-1]		* Carl Waldman of; Catherine Mason (2006). Encyclopedia of European Peoples. Infobase Publishing. p. 586. ISBN 978-1-4381-2918-1
	* [https://web.archive.org/web/20090810232517/http://clima.meteored.com/clima-en-Europa-Italia-IY.html Clima en Italia, clima.meteored.com]		* [https://web.archive.org/web/20090810232517/http://clima.meteored.com/clima-en-Europa-Italia-IY.html Clima en Italia, clima.meteored.com]
	* [https://www.oratlas.com/libro-mundial/italia/geografia CIA. «Italia - Geografía - Libro Mundial de Hechos»]		* [https://www.oratlas.com/libro-mundial/italia/geografia CIA. «Italia - Geografía - Libro Mundial de Hechos»]
	* [[https://www.britannica.com/place/Italy/Revolution-restoration-and-unification Encyclopedia Britannica. «Italy»]		* [[https://www.britannica.com/place/Italy/Revolution-restoration-and-unification Encyclopedia Britannica. «Italy»]


	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 15:17 23 oct 2023

2023-10-23T15:17:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:17 23 oct 2023
Llínea 200:		Llínea 200:

	El italià tal i com es coneix i digam ''dialecte oficial'' és el [[toscà]]. A part de les llengües italianes també es parlen el [[provençal]], [[alemà]], [[eslové]], [[francoprovençal]], [[grec]], [[albanés]], [[català]], [[venecià]] i [[sart]].		El italià tal i com es coneix i digam ''dialecte oficial'' és el [[toscà]]. A part de les llengües italianes també es parlen el [[provençal]], [[alemà]], [[eslové]], [[francoprovençal]], [[grec]], [[albanés]], [[català]], [[venecià]] i [[sart]].

			== Referències ==
			* [Carl Waldman of; Catherine Mason (2006). Encyclopedia of European Peoples. Infobase Publishing. p. 586. ISBN 978-1-4381-2918-1]
			* [https://web.archive.org/web/20090810232517/http://clima.meteored.com/clima-en-Europa-Italia-IY.html Clima en Italia, clima.meteored.com]
			* [https://www.oratlas.com/libro-mundial/italia/geografia CIA. «Italia - Geografía - Libro Mundial de Hechos»]
			* [[https://www.britannica.com/place/Italy/Revolution-restoration-and-unification Encyclopedia Britannica. «Italy»]


			== Bibliografia ==
			* Guillotining, M., History of Earliest Italy, trans. Ryle, M & Soper, K. En Jerome Lectures, Seventeenth Series
			* Keaveney, Arthur (1987). Rome and the Unification of Italy. London: Croom Helm
			* Mack Smith, Denis. Modern Italy; A Political History. The University of Michigan Press
			* Mommsen, Theodor (1855). History of Rome, Book II: From the Abolition of the Monarchy in Rome to the Union of Italy. Leipzig: Reimer & Hirsel

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: /* Enllaços externs */

2023-10-23T15:10:32Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 15:10 23 oct 2023
Llínea 203:		Llínea 203:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Italy}}		{{commonscat\|Italy}}

	~~{{traduït de\|es\|Italia}}~~

	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}

Jose2: /* Llengües d'Itàlia */

2023-10-23T15:10:22Z

Llengües d'Itàlia

← Revisió anterior		Revisió de 15:10 23 oct 2023
Llínea 200:		Llínea 200:

	El italià tal i com es coneix i digam ''dialecte oficial'' és el [[toscà]]. A part de les llengües italianes també es parlen el [[provençal]], [[alemà]], [[eslové]], [[francoprovençal]], [[grec]], [[albanés]], [[català]], [[venecià]] i [[sart]].		El italià tal i com es coneix i digam ''dialecte oficial'' és el [[toscà]]. A part de les llengües italianes també es parlen el [[provençal]], [[alemà]], [[eslové]], [[francoprovençal]], [[grec]], [[albanés]], [[català]], [[venecià]] i [[sart]].
	~~[[Itàlia en els Jocs Olímpics\|Itàlia en els Jocs Olímpics]].~~

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: /* Deports */

2023-10-23T15:09:56Z

Deports

← Revisió anterior		Revisió de 15:09 23 oct 2023
Llínea 187:		Llínea 187:
	Itàlia és un país que també posseïx tradició deportiva. Especialment el [[fútbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica des del [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 jugadors en 22 jugadors i 5 porters, a on el objectiu era sumar més punts que l'equip rival). Esta era la variant del [[fútbol]] que se coneix hui en dia.		Itàlia és un país que també posseïx tradició deportiva. Especialment el [[fútbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica des del [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 jugadors en 22 jugadors i 5 porters, a on el objectiu era sumar més punts que l'equip rival). Esta era la variant del [[fútbol]] que se coneix hui en dia.

	El calci s'ha intensificat a nivell local, arribant a fundar-se en l'any [[1898]] la Federació Italiana de [[Fútbol]], que s'encarrega dels campeonats de [[fútbol]] de clubs i de la selecció nacional. A nivell de clubs, Itàlia conta en tres clubs campeons de [[Europa]], com ho són el AC [[Milan]], Inter de [[Milan]] i Juventus. El AC [[Milan]] és el club que més títuls internacionals ostenta (18 fins a la data); el Inter és el atre més gran encara que últimament no ha fet campanyes acceptables en Europa. Juventus és el club que més títuls ha conseguit a nivell nacional, i a nivell internacional és l'únic club en guanyar totes les competicions oficials de clubs (Copa d'Europa, Recopa, Copa [[UEFA]], Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clubs com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clubs que també lograren títuls europeus.		El calci s'ha intensificat a nivell local, arribant a fundar-se en l'any [[1898]] la Federació Italiana de [[Fútbol]], que s'encarrega dels campeonats de [[fútbol]] de clubs i de la selecció nacional. A nivell de clubs, Itàlia conta en tres clubs campeons de [[Europa]], com ho són el AC Milan, Inter de Milan i Juventus. El AC Milan és el club que més títuls internacionals ostenta (18 fins a la data); el Inter és el atre més gran encara que últimament no ha fet campanyes acceptables en Europa. Juventus és el club que més títuls ha conseguit a nivell nacional, i a nivell internacional és l'únic club en guanyar totes les competicions oficials de clubs (Copa d'Europa, Recopa, Copa [[UEFA]], Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clubs com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clubs que també lograren títuls europeus.

	La Selecció de [[fútbol]] d'Itàlia és la selecció que ha guanyat quatre Copes del Mon [[FIFA]], apart d'una Eurocopa, en l'any [[1968]]. De fet, ha conseguit atényer el número 1 del ranquing de la [[FIFA]] en els anys[[1993]] i [[2007]].		La Selecció de [[fútbol]] d'Itàlia és la selecció que ha guanyat quatre Copes del Mon [[FIFA]], apart d'una Eurocopa, en l'any [[1968]]. De fet, ha conseguit atényer el número 1 del ranquing de la [[FIFA]] en els anys[[1993]] i [[2007]].