Italià - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Sicilia' a 'Sicília'

2023-08-27T02:39:25Z

Text reemplaça - 'Sicilia' a 'Sicília'

← Revisió anterior		Revisió de 02:39 27 ago 2023
Llínea 85:		Llínea 85:
	== Dialectologia ==		== Dialectologia ==
	L'italià és de facto una llengua prou fragmentada en dialectes, o pseudodialectes, puix que sobre una base llatina són dialectes o llengües germanes que s’han anat italianisant.		L'italià és de facto una llengua prou fragmentada en dialectes, o pseudodialectes, puix que sobre una base llatina són dialectes o llengües germanes que s’han anat italianisant.
	El dialecte base de l'italià és el [[toscà]]. Dialectes propencs serien: emilià i romanyol, romanesc, sabí, marchigià, umbre, lasialo. Els dialectes nortenys relativament propencs serien: piamontés, lombart (oriental i occidental) i ligur. Alguns inclouen el venecià o véneto, si be esta última inclusió és molt discutible. Entre els dialectes surenys, normalment considerats més alluntats de l'estàndart toscà són els dels antics regnes de [[Nàpols]] i [[~~Sicilia~~]]: campà, molinasà, farese, foyià, salentí, calabrés i sicilià.		El dialecte base de l'italià és el [[toscà]]. Dialectes propencs serien: emilià i romanyol, romanesc, sabí, marchigià, umbre, lasialo. Els dialectes nortenys relativament propencs serien: piamontés, lombart (oriental i occidental) i ligur. Alguns inclouen el venecià o véneto, si be esta última inclusió és molt discutible. Entre els dialectes surenys, normalment considerats més alluntats de l'estàndart toscà són els dels antics regnes de [[Nàpols]] i [[Sicília]]: campà, molinasà, farese, foyià, salentí, calabrés i sicilià.
	Consideració apart, pero també italianes, encara que alluntades de l'estàndart toscà, són les llengües sardes: campidanese, logurdurese, galurese i sasarese (sent esta última la de major influencia del castellà per eixemple per motius històrics).		Consideració apart, pero també italianes, encara que alluntades de l'estàndart toscà, són les llengües sardes: campidanese, logurdurese, galurese i sasarese (sent esta última la de major influencia del castellà per eixemple per motius històrics).

Valencian: Text reemplaça - 'Suissa' a 'Suïssa'

2022-10-18T19:02:32Z

Text reemplaça - 'Suissa' a 'Suïssa'

← Revisió anterior		Revisió de 19:02 18 oct 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	\|pronunciació=		\|pronunciació=
	\|atresdenominacions=		\|atresdenominacions=
	\|estats= [[Itàlia]], [[~~Suissa~~]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]]		\|estats= [[Itàlia]], [[Suïssa]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]]
	\|regió= [[Europa]] meridional		\|regió= [[Europa]] meridional
	\|parlants= 70-125 millons		\|parlants= 70-125 millons
Llínea 16:		Llínea 16:
	[[Italo-dàlmata]]<br />		[[Italo-dàlmata]]<br />
	'''Italià'''<br />		'''Italià'''<br />
	\|nació= [[Unió Europea]], [[Itàlia]], [[~~Suissa~~]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]], [[Croàcia]], [[Orde de Malta]], [[Eritrea]], [[Eslovènia]], [[Somàlia]], [[Brasil]]		\|nació= [[Unió Europea]], [[Itàlia]], [[Suïssa]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]], [[Croàcia]], [[Orde de Malta]], [[Eritrea]], [[Eslovènia]], [[Somàlia]], [[Brasil]]
	\|fontcolor=		\|fontcolor=
	\|regulat= [[Accademia della Crusca]]		\|regulat= [[Accademia della Crusca]]

Valencian en 00:21 21 set 2022

2022-09-21T00:21:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:21 21 set 2022
Llínea 41:		Llínea 41:

	== Gramàtica ==		== Gramàtica ==
	[[Image:~~Extensio del italia en europa~~.png\|thumb\|right\|200px\|<center>Extensió de l'italià en [[Europa]].</center>]]		[[Image:Idioma italiano.png\|thumb\|right\|200px\|<center>Extensió de l'italià en [[Europa]].</center>]]
	La gramàtica italiana presenta numeroses similituts en la francesa, la portuguesa, l'espanyola, o la valenciana, en les que compartix la pertinença a la família de les llengües romances.		La gramàtica italiana presenta numeroses similituts en la francesa, la portuguesa, l'espanyola, o la valenciana, en les que compartix la pertinença a la família de les llengües romances.

Valencian: /* Sistema d’escritura */

2022-09-17T02:42:16Z

Sistema d’escritura

← Revisió anterior		Revisió de 02:42 17 set 2022
Llínea 91:		Llínea 91:
	L'italià usa 21 lletres de l'alfabet llatí. En efecte, les lletres ‘’k, j, w, x’’ i ‘’y’’ s’ampren únicament en paraules d’orige estranger o variants gràfiques d’escritura d’us cada vegada més comú en la comunicació escrita en internet i els mensages instantàneus en teléfons mòbils. A l'igual que el francés, l'italià gasta el grup consonantic ‘’gn’’, per a representar el so de la ‘’ny’’ valenciana. En el cas de la lletra ‘’h’’, no hi ha ninguna paraula italiana en eixa lletra, exceptuant les formes conjugades en present del verp avere (tindre o haver).		L'italià usa 21 lletres de l'alfabet llatí. En efecte, les lletres ‘’k, j, w, x’’ i ‘’y’’ s’ampren únicament en paraules d’orige estranger o variants gràfiques d’escritura d’us cada vegada més comú en la comunicació escrita en internet i els mensages instantàneus en teléfons mòbils. A l'igual que el francés, l'italià gasta el grup consonantic ‘’gn’’, per a representar el so de la ‘’ny’’ valenciana. En el cas de la lletra ‘’h’’, no hi ha ninguna paraula italiana en eixa lletra, exceptuant les formes conjugades en present del verp avere (tindre o haver).
	L'italià usa a soles un accent en la seua escritura (`), el qual sempre recau en l'última sílaba.		L'italià usa a soles un accent en la seua escritura (`), el qual sempre recau en l'última sílaba.

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Italian language}}

	{{Llengües romàniques}}		{{Llengües romàniques}}

Valencian: Text reemplaça - 'calabres' a 'calabrés'

2022-07-05T23:23:31Z

Text reemplaça - 'calabres' a 'calabrés'

← Revisió anterior		Revisió de 23:23 5 jul 2022
Llínea 85:		Llínea 85:
	== Dialectologia ==		== Dialectologia ==
	L'italià és de facto una llengua prou fragmentada en dialectes, o pseudodialectes, puix que sobre una base llatina són dialectes o llengües germanes que s’han anat italianisant.		L'italià és de facto una llengua prou fragmentada en dialectes, o pseudodialectes, puix que sobre una base llatina són dialectes o llengües germanes que s’han anat italianisant.
	El dialecte base de l'italià és el [[toscà]]. Dialectes propencs serien: emilià i romanyol, romanesc, sabí, marchigià, umbre, lasialo. Els dialectes nortenys relativament propencs serien: piamontés, lombart (oriental i occidental) i ligur. Alguns inclouen el venecià o véneto, si be esta última inclusió és molt discutible. Entre els dialectes surenys, normalment considerats més alluntats de l'estàndart toscà són els dels antics regnes de [[Nàpols]] i [[Sicilia]]: campà, molinasà, farese, foyià, salentí, ~~calabres~~ i sicilià.		El dialecte base de l'italià és el [[toscà]]. Dialectes propencs serien: emilià i romanyol, romanesc, sabí, marchigià, umbre, lasialo. Els dialectes nortenys relativament propencs serien: piamontés, lombart (oriental i occidental) i ligur. Alguns inclouen el venecià o véneto, si be esta última inclusió és molt discutible. Entre els dialectes surenys, normalment considerats més alluntats de l'estàndart toscà són els dels antics regnes de [[Nàpols]] i [[Sicilia]]: campà, molinasà, farese, foyià, salentí, calabrés i sicilià.
	Consideració apart, pero també italianes, encara que alluntades de l'estàndart toscà, són les llengües sardes: campidanese, logurdurese, galurese i sasarese (sent esta última la de major influencia del castellà per eixemple per motius històrics).		Consideració apart, pero també italianes, encara que alluntades de l'estàndart toscà, són les llengües sardes: campidanese, logurdurese, galurese i sasarese (sent esta última la de major influencia del castellà per eixemple per motius històrics).

Jose2: /* Fonètica i pronunciació */

2019-05-25T11:34:41Z

Fonètica i pronunciació

← Revisió anterior		Revisió de 11:34 25 maig 2019
Llínea 34:		Llínea 34:
	L'italià, a l'igual que el [[valencià]], el [[castellà]] o l'[[asturià]], té una ortografia altament fonètica, es dir, existix una correspondència considerable entre la llengua escrita i l'oral. Se caracterisa per la conservació de les vocals i pèrdua de les consonants finals, i per la pronunciació de les consonants geminades (consonants dobles). L'accent tònic se troba normalment en la penúltima sílaba, pero també pot estar en l'última o en l'antepenúltima.		L'italià, a l'igual que el [[valencià]], el [[castellà]] o l'[[asturià]], té una ortografia altament fonètica, es dir, existix una correspondència considerable entre la llengua escrita i l'oral. Se caracterisa per la conservació de les vocals i pèrdua de les consonants finals, i per la pronunciació de les consonants geminades (consonants dobles). L'accent tònic se troba normalment en la penúltima sílaba, pero també pot estar en l'última o en l'antepenúltima.

	Algunes regles de pronunciació poden, ~~en tot i això~~, confondre a un parlant de valencià. Per eixemple, la c seguida de e o i es pronuncia com a "ch", mentres que es pronuncia com a "k" davant de a, o, u. Per a mantindre el so de "k" davant de e o i, s'haurà d'afegir una h: chiamo es pronuncia "kiamo". Per a obtindre el so de "ch" davant de les demés vocals s'afig una i: ''ciao'' es pronuncia "chao" (la i no es pronuncia).		Algunes regles de pronunciació poden, inclús, confondre a un parlant de valencià. Per eixemple, la c seguida de e o i es pronuncia com a "ch", mentres que es pronuncia com a "k" davant de a, o, u. Per a mantindre el so de "k" davant de e o i, s'haurà d'afegir una h: chiamo es pronuncia "kiamo". Per a obtindre el so de "ch" davant de les demés vocals s'afig una i: ''ciao'' es pronuncia "chao" (la i no es pronuncia).

	De forma anàloga, davant de e o i, la g es pronuncia com a la "g" valenciana davant de la e i la i o la "j" davant de a, o, u		De forma anàloga, davant de e o i, la g es pronuncia com a la "g" valenciana davant de la e i la i o la "j" davant de a, o, u

Teniente en 09:28 15 jul 2018

2018-07-15T09:28:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:28 15 jul 2018
Llínea 6:		Llínea 6:
	\|estats= [[Itàlia]], [[Suissa]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]]		\|estats= [[Itàlia]], [[Suissa]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]]
	\|regió= [[Europa]] meridional		\|regió= [[Europa]] meridional
	\|parlants= 70-125 ~~millones~~		\|parlants= 70-125 millons
	\|parlantsnatius=		\|parlantsnatius=
	\|parlantsnonatius=		\|parlantsnonatius=

Teniente: /* Gramàtica */

2018-07-15T09:27:36Z

Gramàtica

← Revisió anterior		Revisió de 09:27 15 jul 2018
Llínea 41:		Llínea 41:

	== Gramàtica ==		== Gramàtica ==
	[[Image:Extensio del italia en europa.png\|thumb\|right\|200px\|<center>Extensió ~~del~~ italià en [[Europa]].</center>]]		[[Image:Extensio del italia en europa.png\|thumb\|right\|200px\|<center>Extensió de l'italià en [[Europa]].</center>]]
	La gramàtica italiana presenta numeroses similituts en la francesa, la portuguesa, l'espanyola, o la valenciana, en les que compartix la pertinença a la família de les llengües romances.		La gramàtica italiana presenta numeroses similituts en la francesa, la portuguesa, l'espanyola, o la valenciana, en les que compartix la pertinença a la família de les llengües romances.

Teniente: /* Pronoms personals */

2018-07-15T09:26:46Z

Pronoms personals

← Revisió anterior		Revisió de 09:26 15 jul 2018
Llínea 68:		Llínea 68:
	\|-		\|-
	\| bgcolor="#eeeeee" \| 1<sup>a</sup> persona		\| bgcolor="#eeeeee" \| 1<sup>a</sup> persona
	\| '''io''' - yo \|\| '''noi''' - ~~mosatros/~~nosatros		\| '''io''' - yo \|\| '''noi''' - nosatros
	\|-		\|-
	\| bgcolor="#eeeeee" \| 2<sup>a</sup> persona (Informal)		\| bgcolor="#eeeeee" \| 2<sup>a</sup> persona (Informal)

Teniente en 09:25 15 jul 2018

2018-07-15T09:25:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:25 15 jul 2018
Llínea 29:		Llínea 29:

	== Història ==		== Història ==
	~~El italià~~ modern és un dialecte que ha conseguit impondre's com a llengua pròpia d'una regió ~~mol~~ més vasta que sa regió dialectal. En este cas es tracta del dialecte toscà de [[Florència]], [[Pisa]] i [[Siena]], que s'ha impost no per raons polítiques, econòmiques o militars com sol ocórrer, sino degut al prestigi cultural que portava en si al ser el idioma en el que es va escriure ''La Divina ~~Comedia~~'', que es considera la primera obra lliterària escrita en la "lingua moderna". El toscà és en efecte la llengua en la que escrigueren [[Dante Alighieri]], [[Francesco Petrarca]] i [[Giovanni Boccacio]], considerats els tres grans escritors del Prerrenaiximent italià.		L'talià modern és un dialecte que ha conseguit impondre's com a llengua pròpia d'una regió molt més vasta que la seua regió dialectal. En este cas se tracta d'una variant arcaïsant i llatinisada del dialecte toscà de [[Florència]], [[Pisa]] i [[Siena]], que s'ha impost no per raons polítiques, econòmiques o militars com sol ocórrer, sino degut al prestigi cultural que portava en sí al ser l'idioma en el que es va escriure ''La Divina Comèdia'', que es considera la primera obra lliterària escrita en la "lingua moderna". El toscà és en efecte la llengua en la que escrigueren [[Dante Alighieri]], [[Francesco Petrarca]] i [[Giovanni Boccacio]], considerats els tres grans escritors del Prerrenaiximent italià.

	== Fonètica i pronunciació ==		== Fonètica i pronunciació ==
	L'italià, al igual que el [[castellà]] o l'[[asturià]], té una ortografia altament fonètica, es a dir, existix una correspondència considerable entre la llengua escrita i la oral. Es caracterisa per la conservació de les vocals i consonants finals, i per la pronunciació de les consonants geminades (consonants dobles). L'accent tònic es troba normalment en la penúltima sílaba, pero també pot estar en l'última o en la antepenúltima.		L'italià, a l'igual que el [[valencià]], el [[castellà]] o l'[[asturià]], té una ortografia altament fonètica, es dir, existix una correspondència considerable entre la llengua escrita i l'oral. Se caracterisa per la conservació de les vocals i pèrdua de les consonants finals, i per la pronunciació de les consonants geminades (consonants dobles). L'accent tònic se troba normalment en la penúltima sílaba, pero també pot estar en l'última o en l'antepenúltima.

	Algunes regles de pronunciació poden, en tot i això, confondre a un parlant de valencià. Per eixemple, la c seguida de e o i es pronuncia com a "ch", mentres que es pronuncia com a "k" davant de a, o, u. Per a mantindre el so de "k" davant de e o i, haurà ~~que~~ afegir una h: chiamo es pronuncia "kiamo". Per ad obtindre el so de "ch" davant de les demés vocals s'afig una i: ''ciao'' es pronuncia "chao" (la i no se pronuncia).		Algunes regles de pronunciació poden, en tot i això, confondre a un parlant de valencià. Per eixemple, la c seguida de e o i es pronuncia com a "ch", mentres que es pronuncia com a "k" davant de a, o, u. Per a mantindre el so de "k" davant de e o i, s'haurà d'afegir una h: chiamo es pronuncia "kiamo". Per a obtindre el so de "ch" davant de les demés vocals s'afig una i: ''ciao'' es pronuncia "chao" (la i no es pronuncia).

	De forma anàloga, davant de e o i, la g es pronuncia com a la "g" valenciana davant de la e i la i o la "j" davant de a, o, u		De forma anàloga, davant de e o i, la g es pronuncia com a la "g" valenciana davant de la e i la i o la "j" davant de a, o, u
	Se pronunciarà com a /g/ (de gat) davant de les demés vocals. S'utilisarà també la h i la i per a definir la seua pronunciació.		es pronunciarà com a /g/ (de gat) davant de les demés vocals. S'utilisarà també la h i la i per a definir la seua pronunciació.
	Les consonants dobles es diferencien de les simples en la pronunciació.		Les consonants dobles se diferencien de les simples en la pronunciació.

	== Gramàtica ==		== Gramàtica ==
Llínea 44:		Llínea 44:
	La gramàtica italiana presenta numeroses similituts en la francesa, la portuguesa, l'espanyola, o la valenciana, en les que compartix la pertinença a la família de les llengües romances.		La gramàtica italiana presenta numeroses similituts en la francesa, la portuguesa, l'espanyola, o la valenciana, en les que compartix la pertinença a la família de les llengües romances.

	=== ~~Sustantius~~ ===		=== Substantius ===
	Els ~~sustantius~~ tenen dos ~~gènres~~: masculí i femení, aixina com dos números: singular i plural.		Els substantius tenen dos gèneros: masculí i femení, aixina com dos números: singular i plural.

	Les principals terminacions, per ~~gènere~~ i número són:		Les principals terminacions, per gènero i número són:


	~~masculino~~ en -o, plural en -i: libro, libri		masculí en -o, plural en -i: libro, libri
	~~masculino~~ en -e, plural en -i: fiore, fiori		masculí en -e, plural en -i: fiore, fiori
	~~masculino~~ en -a, plural en -i: poeta, poeti		masculí en -a, plural en -i: poeta, poeti
	~~femenino~~ en -a, plural en -e: scala, scale		femení en -a, plural en -e: scala, scale
	~~femenino~~ en -e, plural en -i: luce, luci		femení en -e, plural en -i: luce, luci

	Són invariables en italià els ~~sustantius~~ que ~~terminen~~ en vocal ~~acentuà~~ (la virtù / le virtù - la virtut /les virtuts), els ~~sustantius~~ (casi tots d'orige estranger) que ~~terminen~~ en consonant (il bar / i bar - el bar /els bars), els ~~sustantius~~ que ~~terminen~~ en -i no ~~acentuà~~ (il bikini /i bikini, la crisi /le crisi - el bikini /els bikinis, la crisis /les crisis), i molts atres ~~sustantius~~.		Són invariables en italià els substantius que acaben en vocal accentuada (la virtù / le virtù - la virtut /les virtuts), els substantius (casi tots d'orige estranger) que acaben en consonant (il bar / i bar - el bar / els bars), els substantius que acaben en -i no acentuada (il bikini /i bikini, la crisi /le crisi - el bikini /els bikinis, la crisis /les crisis), i molts atres substantius.

	Els ~~sutantius~~ que ~~terminen~~ en -~~asolen~~ ser femenins, mentres que els acabats en -o solen ser masculins, i els que finalisen en -e poden ser masculins o femenins. El plural se forma en -e quan la paraula ~~acava~~ en -a o en -i quan la paraula ~~termina~~ en -o o -e. Existixen, en canvi, multitut de excepcions que deriven dels térmens llatins, per eixemple: ~~lano~~ i el seu plural le mani, abdós femenins. Hi ha un grup prou numerós de paraules, en sa majoria referents a parts del cos humà, que en singular ~~temrinen~~ en -o i són de ~~gènere~~ masculí, mentres que en plural ~~acaven~~ en -a i passen a ser de ~~gènere~~ femení, per eixemple, il braccio-le braccia (braç-braços) o l'uovo-le uova (ou-ous). Originalment estos vocables tenien ~~gènere~~ neutre en llatí, brachium-brachia i ovum-ova.		Els substantius que acaben en -a solen ser femenins, mentres que els acabats en -o solen ser masculins, i els que finalisen en -e poden ser masculins o femenins. El plural se forma en -e quan la paraula acaba en -a o en -i quan la paraula acaba en -o o -e. Existixen, en canvi, multitut d'excepcions que deriven dels térmens llatins, per eixemple: la mano i el seu plural le mani, abdós femenins. Hi ha un grup prou numerós de paraules, en la seua majoria referents a parts del cos humà, que en singular acaben en -o i són de gènero masculí, mentres que en plural acaben en -a i passen a ser de gènero femení, per eixemple, il braccio-le braccia (braç-braços) o l'uovo-le uova (ou-ous). Originalment estos vocables tenien gènero neutre en llatí, brachium-brachia i ovum-ova.

	== Pronoms personals ==		== Pronoms personals ==
Llínea 84:		Llínea 84:

	== Dialectologia ==		== Dialectologia ==
	L'italià és de ~~facte~~ una llengua prou ~~fragmentà~~ en dialectes, o pseudodialectes, ya que sobre una base llatina són dialectes o llengües germanes que s’han anat italianisant.		L'italià és de facto una llengua prou fragmentada en dialectes, o pseudodialectes, puix que sobre una base llatina són dialectes o llengües germanes que s’han anat italianisant.
	El dialecte base de l'italià és el [[~~Toscà~~]]. Dialectes propencs serien: ~~Emilià, romanyolo~~, romanesc, sabí, marchigià, umbre, lasialo. Els dialectes nortenys relativament propencs serien: piamontés, lombart (oriental i occidental) i ligur. Alguns ~~incluixen~~ el venecià o véneto, si be esta última inclusió es molt discutible. Entre els dialectes surenys, normalment considerats més alluntats ~~del estándar~~ toscà són els dels antics regnes de [[Nàpols]] i [[Sicilia]]: campà, molinasà, farese, foyià, salentí, calabres i sicilià.		El dialecte base de l'italià és el [[toscà]]. Dialectes propencs serien: emilià i romanyol, romanesc, sabí, marchigià, umbre, lasialo. Els dialectes nortenys relativament propencs serien: piamontés, lombart (oriental i occidental) i ligur. Alguns inclouen el venecià o véneto, si be esta última inclusió és molt discutible. Entre els dialectes surenys, normalment considerats més alluntats de l'estàndart toscà són els dels antics regnes de [[Nàpols]] i [[Sicilia]]: campà, molinasà, farese, foyià, salentí, calabres i sicilià.
	Consideració apart, pero també italianes, encara que ~~alluntaes del estándar~~ toscà, són les llengües sardes: campidanese, logurdurese, galurese i sasarese (~~siguent~~ esta última la de major influencia del castellà per eixemple per motius històrics).		Consideració apart, pero també italianes, encara que alluntades de l'estàndart toscà, són les llengües sardes: campidanese, logurdurese, galurese i sasarese (sent esta última la de major influencia del castellà per eixemple per motius històrics).

	== Sistema d’escritura ==		== Sistema d’escritura ==
	L'italià ~~utilisa~~ 21 lletres ~~del~~ alfabet llatí. En efecte, les lletres ‘’k, j, w, x’’ i ‘’y’’ ~~s’empleen~~ únicament en paraules d’orige estranger o variants ~~grafiques~~ d’escritura ~~d’ús~~ cada ~~vegà~~ més comú en la comunicació escrita en internet i els mensages ~~instantaneus~~ en teléfons mòbils. Al igual que el francés, l'italià ~~ocupa~~ el grup consonantic ‘’gn’’, per a representar el so de la ‘’ny’’ valenciana. En el cas de la lletra ‘’h’’, ninguna paraula italiana en eixa lletra, exceptuant les formes ~~conjugaes~~ en present del ~~vep~~ avere (tindre).		L'italià usa 21 lletres de l'alfabet llatí. En efecte, les lletres ‘’k, j, w, x’’ i ‘’y’’ s’ampren únicament en paraules d’orige estranger o variants gràfiques d’escritura d’us cada vegada més comú en la comunicació escrita en internet i els mensages instantàneus en teléfons mòbils. A l'igual que el francés, l'italià gasta el grup consonantic ‘’gn’’, per a representar el so de la ‘’ny’’ valenciana. En el cas de la lletra ‘’h’’, no hi ha ninguna paraula italiana en eixa lletra, exceptuant les formes conjugades en present del verp avere (tindre o haver).
	L'italià ~~utiliza sols~~ un accent en la seua escritura (`), el qual sempre recau en l'última sílaba.		L'italià usa a soles un accent en la seua escritura (`), el qual sempre recau en l'última sílaba.

	{{Llengües romàniques}}		{{Llengües romàniques}}