Jaganta roja - Historial de revisions

Lluísm en 10:59 17 ago 2025

2025-08-17T10:59:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 17 ago 2025
Llínea 3:		Llínea 3:

	En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del que ya no pot descendre, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un radi típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].		En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del que ya no pot descendre, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un radi típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].

	== Referències ==		== Referències ==
	* Boothroyd, A. I.; Sackmann, I. -J. (1999). «The CNO Isotopes: Deep Circulation in Red Giants and First and Second Dredge‐up». The Astrophysical Journal (en [[anglés]]) 510 (1): 232-250. Bibcode:1999ApJ...510..232B. S2CID 561413. arXiv:astro-ph/9512121. doi:10.1086/306546		* Boothroyd, A. I.; Sackmann, I. -J. (1999). «The CNO Isotopes: Deep Circulation in Red Giants and First and Second Dredge‐up». The Astrophysical Journal (en [[anglés]]) 510 (1): 232-250. Bibcode:1999ApJ...510..232B. S2CID 561413. arXiv:astro-ph/9512121. doi:10.1086/306546

Reval en 17:25 21 abr 2025

2025-04-21T17:25:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:25 21 abr 2025
Llínea 3:		Llínea 3:

	En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del que ya no pot descendre, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un radi típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].		En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del que ya no pot descendre, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un radi típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].

	== Referències ==		== Referències ==
	* Boothroyd, A. I.; Sackmann, I. -J. (1999). «The CNO Isotopes: Deep Circulation in Red Giants and First and Second Dredge‐up». The Astrophysical Journal (en [[anglés]]) 510 (1): 232-250. Bibcode:1999ApJ...510..232B. S2CID 561413. arXiv:astro-ph/9512121. doi:10.1086/306546		* Boothroyd, A. I.; Sackmann, I. -J. (1999). «The CNO Isotopes: Deep Circulation in Red Giants and First and Second Dredge‐up». The Astrophysical Journal (en [[anglés]]) 510 (1): 232-250. Bibcode:1999ApJ...510..232B. S2CID 561413. arXiv:astro-ph/9512121. doi:10.1086/306546

Lluísm en 11:43 21 abr 2025

2025-04-21T11:43:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:43 21 abr 2025
Llínea 3:		Llínea 3:

	En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del que ya no pot descendre, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un radi típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].		En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del que ya no pot descendre, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un radi típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].

	== Referències ==		== Referències ==
	* Boothroyd, A. I.; Sackmann, I. -J. (1999). «The CNO Isotopes: Deep Circulation in Red Giants and First and Second Dredge‐up». The Astrophysical Journal (en [[anglés]]) 510 (1): 232-250. Bibcode:1999ApJ...510..232B. S2CID 561413. arXiv:astro-ph/9512121. doi:10.1086/306546		* Boothroyd, A. I.; Sackmann, I. -J. (1999). «The CNO Isotopes: Deep Circulation in Red Giants and First and Second Dredge‐up». The Astrophysical Journal (en [[anglés]]) 510 (1): 232-250. Bibcode:1999ApJ...510..232B. S2CID 561413. arXiv:astro-ph/9512121. doi:10.1086/306546

Jose2 en 17:55 20 set 2024

2024-09-20T17:55:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 20 set 2024
Llínea 2:		Llínea 2:
	Una '''jaganta roja''' és una [[estrela]] jaganta de massa baixa o intermija (menys de 8-9 [[masses solars]]) que, despuix d'haver consumit l'[[hidrogen]] en el seu núcleu durant l'etapa de [[seqüència principal]], convertint-ho en [[heli]] per [[fusió nuclear]], escomença a cremar hidrogen en un clafoll al voltant del núcleu d'heli inert. Açò té com a primer efecte un aument del volum de l'estrela i un refredat de la seua superfície, tornant-se el seu color rojós. En eixa fase prèvia a la de jaganta roja, l'estrela rep el nom de subjaganta.		Una '''jaganta roja''' és una [[estrela]] jaganta de massa baixa o intermija (menys de 8-9 [[masses solars]]) que, despuix d'haver consumit l'[[hidrogen]] en el seu núcleu durant l'etapa de [[seqüència principal]], convertint-ho en [[heli]] per [[fusió nuclear]], escomença a cremar hidrogen en un clafoll al voltant del núcleu d'heli inert. Açò té com a primer efecte un aument del volum de l'estrela i un refredat de la seua superfície, tornant-se el seu color rojós. En eixa fase prèvia a la de jaganta roja, l'estrela rep el nom de subjaganta.

	En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del que ya no pot descendre, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un radi típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].		En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del que ya no pot descendre, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un radi típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 18:44 20 jul 2023

2023-07-20T18:44:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:44 20 jul 2023
Llínea 3:		Llínea 3:

	En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del que ya no pot descendre, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un radi típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].		En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del que ya no pot descendre, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un radi típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].

			== Referències ==
			* Boothroyd, A. I.; Sackmann, I. -J. (1999). «The CNO Isotopes: Deep Circulation in Red Giants and First and Second Dredge‐up». The Astrophysical Journal (en [[anglés]]) 510 (1): 232-250. Bibcode:1999ApJ...510..232B. S2CID 561413. arXiv:astro-ph/9512121. doi:10.1086/306546
			* Habing, Harm J.; Olofsson, Hans (2003). «Estrellas asintóticas de la rama gigante». Asymptotic giant branch stars (Estrellas asintóticas de la rama gigante)
			* O'Gorman, E.; Harper, G. M.; Ohnaka, K.; Feeney-Johansson, A.; Wilkeneit-Braun, K.; Brown, A.; Guinan, E. F.; Lim, J.; Richards, A. M. S.; Ryde, N.; Vlemmings, W. H. T. (junio 2020). «ALMA y VLA revelan las cromosferas tibias de las supergigantes rojas cercanas Antares y Betelgeuse». Astronomy & Astrophysics 638: A65. Bibcode:65O 2020A&A...638A. 65O. ISSN 0004-6361. S2CID 219484950. arXiv:2006.08023. doi:10.1051/0004-6361/202037756
			* Wedemeyer, Sven; Kučinskas, Arūnas; Klevas, Jonas; Ludwig, Hans-Günter (1 de octubre de 2017). «Modelo hidrodinámico tridimensional CO5BOLD de atmósferas de estrellas gigantes rojas - VI. Primer modelo de cromosfera de una gigante de tipo tardío». Astronomy & Astrophysics (en anglés) 606: A26. Bibcode:2017A&A...606A..26W. ISSN 0004-6361. S2CID 119510487. arXiv:1705.09641. doi:10.1051/0004-6361/201730405

	[[Categoria:Astronomia]]		[[Categoria:Astronomia]]

Jose2 en 20:55 12 jul 2021

2021-07-12T20:55:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:55 12 jul 2021
Llínea 2:		Llínea 2:
	Una '''jaganta roja''' és una [[estrela]] jaganta de massa baixa o intermija (menys de 8-9 [[masses solars]]) que, despuix d'haver consumit l'[[hidrogen]] en el seu núcleu durant l'etapa de [[seqüència principal]], convertint-ho en [[heli]] per [[fusió nuclear]], escomença a cremar hidrogen en un clafoll al voltant del núcleu d'heli inert. Açò té com a primer efecte un aument del volum de l'estrela i un refredat de la seua superfície, tornant-se el seu color rojós. En eixa fase prèvia a la de jaganta roja, l'estrela rep el nom de subjaganta.		Una '''jaganta roja''' és una [[estrela]] jaganta de massa baixa o intermija (menys de 8-9 [[masses solars]]) que, despuix d'haver consumit l'[[hidrogen]] en el seu núcleu durant l'etapa de [[seqüència principal]], convertint-ho en [[heli]] per [[fusió nuclear]], escomença a cremar hidrogen en un clafoll al voltant del núcleu d'heli inert. Açò té com a primer efecte un aument del volum de l'estrela i un refredat de la seua superfície, tornant-se el seu color rojós. En eixa fase prèvia a la de jaganta roja, l'estrela rep el nom de subjaganta.

	En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del que ya no pot descendre, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un [[radi]] típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].		En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del que ya no pot descendre, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un radi típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].

	[[Categoria:Astronomia]]		[[Categoria:Astronomia]]

Jose2 en 08:35 2 maig 2017

2017-05-02T08:35:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:35 2 maig 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Sun red giant.svg\|thumb\|250px\|El tamany actual del [[Sol]] en comparació al seu tamany màxim estimat durant la seua fase de jaganta roja dins d'uns 5000 millons d'anys]]		[[Image:Sun red giant.svg\|thumb\|250px\|El tamany actual del [[Sol]] en comparació al seu tamany màxim estimat durant la seua fase de jaganta roja dins d'uns 5000 millons d'anys]]
	Una '''jaganta roja''' és una [[estrela ~~jaganta~~]] de massa baixa o intermija (menys de 8-9 [[masses solars]]) que, despuix d'haver consumit l'[[hidrogen]] en el seu núcleu durant l'etapa de [[seqüència principal]], convertint-ho en [[heli]] per [[fusió nuclear]], escomença a cremar hidrogen en un clafoll al voltant del núcleu d'heli inert. Açò té com a primer efecte un aument del volum de l'estrela i un refredat de la seua superfície, tornant-se el seu color rojós. En eixa fase prèvia a la de jaganta roja, l'estrela rep el nom de subjaganta. En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del ~~com~~ ya no pot ~~descendir~~, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un [[radi]] típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].		Una '''jaganta roja''' és una [[estrela]] jaganta de massa baixa o intermija (menys de 8-9 [[masses solars]]) que, despuix d'haver consumit l'[[hidrogen]] en el seu núcleu durant l'etapa de [[seqüència principal]], convertint-ho en [[heli]] per [[fusió nuclear]], escomença a cremar hidrogen en un clafoll al voltant del núcleu d'heli inert. Açò té com a primer efecte un aument del volum de l'estrela i un refredat de la seua superfície, tornant-se el seu color rojós. En eixa fase prèvia a la de jaganta roja, l'estrela rep el nom de subjaganta.

			En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del que ya no pot descendre, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un [[radi]] típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].

	[[Categoria:Astronomia]]		[[Categoria:Astronomia]]

Posmo en 15:25 29 jul 2016

2016-07-29T15:25:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:25 29 jul 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Sun red giant.svg\|thumb\|250px\|El tamany actual del [[Sol]] en comparació al seu tamany màxim estimat durant la seua fase de jaganta roja dins d'uns 5000 millons d'anys]]		[[Image:Sun red giant.svg\|thumb\|250px\|El tamany actual del [[Sol]] en comparació al seu tamany màxim estimat durant la seua fase de jaganta roja dins d'uns 5000 millons d'anys]]
	Una '''jaganta roja''' és una [[estrela jaganta]] de massa baixa o intermija (menys de 8-9 [[masses solars]]) que, despuix d'haver consumit l'[[hidrogen]] en el seu núcleu durant l'etapa de [[seqüència principal]], convertint-ho en [[heli]] per [[fusió nuclear]], escomença a cremar hidrogen en un clafoll al voltant del núcleu d'heli inert. Açò té com a primer efecte un aument del volum de l'estrela i un refredat de la seua superfície, tornant-se el seu color rojós. En eixa fase prèvia a la de jaganta roja, l'estrela rep el nom de subjaganta. En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del com ya no pot descendir, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un [[radi]] típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].		Una '''jaganta roja''' és una [[estrela jaganta]] de massa baixa o intermija (menys de 8-9 [[masses solars]]) que, despuix d'haver consumit l'[[hidrogen]] en el seu núcleu durant l'etapa de [[seqüència principal]], convertint-ho en [[heli]] per [[fusió nuclear]], escomença a cremar hidrogen en un clafoll al voltant del núcleu d'heli inert. Açò té com a primer efecte un aument del volum de l'estrela i un refredat de la seua superfície, tornant-se el seu color rojós. En eixa fase prèvia a la de jaganta roja, l'estrela rep el nom de subjaganta. En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del com ya no pot descendir, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un [[radi]] típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].

			[[Categoria:Astronomia]]

Posmo en 15:25 29 jul 2016

2016-07-29T15:25:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:25 29 jul 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Sun red giant.svg\|thumb\|250px\|El tamany actual del Sol en comparació al seu tamany màxim estimat durant la seua fase de jaganta roja dins d'uns 5000 millons d'anys]]		[[Image:Sun red giant.svg\|thumb\|250px\|El tamany actual del [[Sol]] en comparació al seu tamany màxim estimat durant la seua fase de jaganta roja dins d'uns 5000 millons d'anys]]
	Una '''jaganta roja''' és una [[estrela jaganta]] de massa baixa o intermija (menys de 8-9 [[masses solars]]) que, despuix d'haver consumit l'[[hidrogen]] en el seu núcleu durant l'etapa de [[seqüència principal]], convertint-ho en [[heli]] per [[fusió nuclear]], escomença a cremar hidrogen en un clafoll al voltant del núcleu d'heli inert. Açò té com a primer efecte un aument del volum de l'estrela i un refredat de la seua superfície, tornant-se el seu color rojós. En eixa fase prèvia a la de jaganta roja, l'estrela rep el nom de subjaganta. En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del com ya no pot descendir, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un [[radi]] típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].		Una '''jaganta roja''' és una [[estrela jaganta]] de massa baixa o intermija (menys de 8-9 [[masses solars]]) que, despuix d'haver consumit l'[[hidrogen]] en el seu núcleu durant l'etapa de [[seqüència principal]], convertint-ho en [[heli]] per [[fusió nuclear]], escomença a cremar hidrogen en un clafoll al voltant del núcleu d'heli inert. Açò té com a primer efecte un aument del volum de l'estrela i un refredat de la seua superfície, tornant-se el seu color rojós. En eixa fase prèvia a la de jaganta roja, l'estrela rep el nom de subjaganta. En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del com ya no pot descendir, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un [[radi]] típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].

Posmo: Pàgina nova, en el contingut: «Image:Sun red giant.svg|thumb|250px|El tamany actual del Sol en comparació al seu tamany màxim estimat durant la seua fase de jaganta roja dins d'uns 5000 m...»

2016-07-29T15:24:42Z

Pàgina nova, en el contingut: «Image:Sun red giant.svg|thumb|250px|El tamany actual del Sol en comparació al seu tamany màxim estimat durant la seua fase de jaganta roja dins d'uns 5000 m...»

Pàgina nova

[[Image:Sun red giant.svg|thumb|250px|El tamany actual del Sol en comparació al seu tamany màxim estimat durant la seua fase de jaganta roja dins d'uns 5000 millons d'anys]]
Una '''jaganta roja''' és una [[estrela jaganta]] de massa baixa o intermija (menys de 8-9 [[masses solars]]) que, despuix d'haver consumit l'[[hidrogen]] en el seu núcleu durant l'etapa de [[seqüència principal]], convertint-ho en [[heli]] per [[fusió nuclear]], escomença a cremar hidrogen en un clafoll al voltant del núcleu d'heli inert. Açò té com a primer efecte un aument del volum de l'estrela i un refredat de la seua superfície, tornant-se el seu color rojós. En eixa fase prèvia a la de jaganta roja, l'estrela rep el nom de subjaganta. En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del com ya no pot descendir, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un [[radi]] típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].