Jaime Alfonso "El Barbudo" - Historial de revisions

Lluísm en 20:08 29 dec 2023

2023-12-29T20:08:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:08 29 dec 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Los bandidos célebres españoles-818-jaime barbudo.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de Rafael del Castillo, Los bandidos célebres españoles episodios históricos referentes a los más famosos bandidos.Jaime el Barbudo]]		[[File:Los bandidos célebres españoles-818-jaime barbudo.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de Rafael del Castillo, Los bandidos célebres españoles episodios históricos referentes a los más famosos bandidos.Jaime el Barbudo]]

	'''Jaime José Cayetano Alfonso Juan''' ([[Crevillent]], [[26 d'octubre]] de [[1783]] - [[Múrcia]], [[5 de juliol]] de [[1824]]), conegut per tots com Jaime Alfonso “El Barbudo”, fon un bandoler espanyol de principis del [[sigle XIX]].		'''Jaime José Cayetano Alfonso Juan''' ([[Crevillent]], [[26 d'octubre]] de [[1783]] - † [[Múrcia]], [[5 de juliol]] de [[1824]]), conegut per tots com Jaime Alfonso “El Barbudo”, fon un bandoler espanyol de principis del [[sigle XIX]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 19:41 29 dec 2023

2023-12-29T19:41:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:41 29 dec 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Los bandidos célebres españoles-818-jaime barbudo.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de Rafael del Castillo, Los bandidos célebres españoles episodios históricos referentes a los más famosos bandidos.Jaime el Barbudo]]		[[File:Los bandidos célebres españoles-818-jaime barbudo.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de Rafael del Castillo, Los bandidos célebres españoles episodios históricos referentes a los más famosos bandidos.Jaime el Barbudo]]

	'''Jaime José Cayetano Alfonso Juan''' ([[Crevillent]], [[26 d'octubre]] de [[1783]] - [[Múrcia]], [[5 de juliol]] de [[1824]]), conegut per tots com Jaime Alfonso “El Barbudo”, ~~va serr~~ un bandoler espanyol de principis del [[sigle XIX]].		'''Jaime José Cayetano Alfonso Juan''' ([[Crevillent]], [[26 d'octubre]] de [[1783]] - [[Múrcia]], [[5 de juliol]] de [[1824]]), conegut per tots com Jaime Alfonso “El Barbudo”, fon un bandoler espanyol de principis del [[sigle XIX]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Lluísm en 17:03 29 dec 2023

2023-12-29T17:03:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:03 29 dec 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Los bandidos célebres españoles-818-jaime barbudo.jpg\|thumb\|250px]]		[[File:Los bandidos célebres españoles-818-jaime barbudo.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de Rafael del Castillo, Los bandidos célebres españoles episodios históricos referentes a los más famosos bandidos.Jaime el Barbudo]]

	'''Jaime José Cayetano Alfonso Juan''' ([[Crevillent]], [[26 d'octubre]] de [[1783]] - [[Múrcia]], [[5 de juliol]] de [[1824]]), conegut per tots com Jaime Alfonso “El Barbudo”, va serr un bandoler espanyol de principis del [[sigle XIX]].		'''Jaime José Cayetano Alfonso Juan''' ([[Crevillent]], [[26 d'octubre]] de [[1783]] - [[Múrcia]], [[5 de juliol]] de [[1824]]), conegut per tots com Jaime Alfonso “El Barbudo”, va serr un bandoler espanyol de principis del [[sigle XIX]].

Lluísm en 17:02 29 dec 2023

2023-12-29T17:02:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:02 29 dec 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Los bandidos célebres españoles-818-jaime barbudo.jpg]]		[[File:Los bandidos célebres españoles-818-jaime barbudo.jpg\|thumb\|250px]]

	'''Jaime José Cayetano Alfonso Juan''' ([[Crevillent]], [[26 d'octubre]] de [[1783]] - [[Múrcia]], [[5 de juliol]] de [[1824]]), conegut per tots com Jaime Alfonso “El Barbudo”, va serr un bandoler espanyol de principis del [[sigle XIX]].		'''Jaime José Cayetano Alfonso Juan''' ([[Crevillent]], [[26 d'octubre]] de [[1783]] - [[Múrcia]], [[5 de juliol]] de [[1824]]), conegut per tots com Jaime Alfonso “El Barbudo”, va serr un bandoler espanyol de principis del [[sigle XIX]].

Lluísm en 17:02 29 dec 2023

2023-12-29T17:02:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:02 29 dec 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~{{Plantilla~~:~~Wikificar}}~~		[[File:Los bandidos célebres españoles-818-jaime barbudo.jpg]]

	'''Jaime José Cayetano Alfonso Juan''' ([[Crevillent]], [[26 d'octubre]] de [[1783]] - [[Múrcia]], [[5 de juliol]] de [[1824]]), conegut per tots com Jaime Alfonso “El Barbudo”, va serr un bandoler espanyol de principis del [[sigle XIX]].		'''Jaime José Cayetano Alfonso Juan''' ([[Crevillent]], [[26 d'octubre]] de [[1783]] - [[Múrcia]], [[5 de juliol]] de [[1824]]), conegut per tots com Jaime Alfonso “El Barbudo”, va serr un bandoler espanyol de principis del [[sigle XIX]].
Llínea 24:		Llínea 24:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Jaume el Barbut}}

	* [http://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=a,61,c,373,m,1935&r=ReP-18334-DETALLE_REPORTAJES Jaime Alfonso el Barbudo]		* [http://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=a,61,c,373,m,1935&r=ReP-18334-DETALLE_REPORTAJES Jaime Alfonso el Barbudo]
	* [http://jaumeelbarbut.blogspot.com.es/- El bandolero Jaume el Barbut - Genealogía e Historia de Jaime Alfonso Juan - José Ángel Albert Boronat]		* [http://jaumeelbarbut.blogspot.com.es/- El bandolero Jaume el Barbut - Genealogía e Historia de Jaime Alfonso Juan - José Ángel Albert Boronat]

Lluísm en 17:00 29 dec 2023

2023-12-29T17:00:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:00 29 dec 2023
Llínea 20:		Llínea 20:
	Crevillent i lo restant del cos en Hellin, Sax, Fortuna, Jumilla i Abanilla.		Crevillent i lo restant del cos en Hellin, Sax, Fortuna, Jumilla i Abanilla.

	== ~~Referèmcies~~ ==		== Referències ==
	* Romero, Maria. Revista Renaiximent El Bimensual Valencianiste, numero 49 de Giner de 2024		* Romero, Maria. Revista Renaiximent El Bimensual Valencianiste, numero 49 de Giner de 2024

			== Enllaços externs ==
			* [http://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=a,61,c,373,m,1935&r=ReP-18334-DETALLE_REPORTAJES Jaime Alfonso el Barbudo]
			* [http://jaumeelbarbut.blogspot.com.es/- El bandolero Jaume el Barbut - Genealogía e Historia de Jaime Alfonso Juan - José Ángel Albert Boronat]
			* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04704963200469484199079/index.htm Ramón López Soler, ''Jaime el Barbudo, o sea, la sierra de Crevillente'' - Biblioteca virtual Miguel de Cervantes]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Lluísm en 16:57 29 dec 2023

2023-12-29T16:57:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:57 29 dec 2023
Llínea 23:		Llínea 23:
	* Romero, Maria. Revista Renaiximent El Bimensual Valencianiste, numero 49 de Giner de 2024		* Romero, Maria. Revista Renaiximent El Bimensual Valencianiste, numero 49 de Giner de 2024

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Valencians]]
			[[Categoria:Guerrillers d'Espanya]]
			[[Categoria:Guerra de l'Independència Espanyola]]
	[[Categoria:Bandolers]]		[[Categoria:Bandolers]]
	~~[[Categoria:Guerrillers]]~~

Lluísm en 16:56 29 dec 2023

2023-12-29T16:56:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 29 dec 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Plantilla:Wikificar}}		{{Plantilla:Wikificar}}

	'''Jaime José Cayetano Alfonso''' ~~va nàixer el~~ [[26 d'octubre]] de [[1783]] en [[~~Crevillent~~]], ~~pero ningú va aplegar a conéixer-lo~~ per ~~este nom; per a~~ tots ~~seria~~ Jaime Alfonso “El Barbudo”.		'''Jaime José Cayetano Alfonso Juan''' ([[Crevillent]], [[26 d'octubre]] de [[1783]] - [[Múrcia]], [[5 de juliol]] de [[1824]]), conegut per tots com Jaime Alfonso “El Barbudo”, va serr un bandoler espanyol de principis del [[sigle XIX]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

	Fill de Jaime Alfonso Juan i de Maria Antònia Juan Carrillo, es dedicava al conte del bestiar		Fill de Jaime Alfonso Juan i de Maria Antònia Juan Carrillo, es dedicava al conte del bestiar propietat de son pare i aixina fon com va deprendre a llançar les pedres en cert esme, ya que devia defendre's dels llops que atacaven la rabera.
	propietat de son pare i aixina fon com va deprendre a llançar les pedres en cert esme, ya que devia defendre's dels llops que atacaven la rabera.

	Als vinticinc anys es va cansar del mont i es va traslladar a Catral per a treballar en una finca, a on va conéixer a Antònia Gràcia en qui va tindre dos fills: José Maria i Juana Alfonso.		Als vinticinc anys es va cansar del mont i es va traslladar a [[Catral]] per a treballar en una finca, a on va conéixer a Antònia Gràcia en qui va tindre dos fills: José Maria i Juana Alfonso.

	En Catral habitava un roder conegut com “El Zurdo”, qui va intentar furtar raïms en la finca a on Jaime treballava, pero este li va posar resistència i va tindre que tirar mà del seu trabuc i disparar contra "El Zurdo" qui va caure mort a l'instant. Això va provocar que fugira del poble. Va arreplegar a la seua dòna i als seus fills i els va posar fòra de perill en una zona entre Oriola i Santomera, a on vivia una cunyada seua, mentres que ell fugia a la serra ~~d’Abanilla~~.		En Catral habitava un roder conegut com “El Zurdo”, qui va intentar furtar [[Raïm\|raïms]] en la finca a on Jaime treballava, pero este li va posar resistència i va tindre que tirar mà del seu trabuc i disparar contra "El Zurdo" qui va caure mort a l'instant. Això va provocar que fugira del poble. Va arreplegar a la seua dòna i als seus fills i els va posar fòra de perill en una zona entre Oriola i Santomera, a on vivia una cunyada seua, mentres que ell fugia a la serra d'Abanilla.

	Per a sobreviure es va fer bandoler, estenent els seus ardits des d'Alacant a la Serra de la Pila d'Abanilla, a on pronte es va fer molt popular. El seu quarter general es trobava en la Cova de		Per a sobreviure es va fer bandoler, estenent els seus ardits des d'[[Alacant]] a la Serra de la Pila d'Abanilla, a on pronte es va fer molt popular. El seu quarter general es trobava en la Cova de l'Excomunió i, des d'allí, disponia els botins que usurpava per a repartir una part entre els pobres, fet que li va fer guanyar-se el favor del poble més humil. Sense cap problema, quan algun carreter se li interponia i es negava a donar-li el botí, el trabuc de “El Barbudo” sempre estava disponible, lo que li va dur a assessinar a més d'un comerciant.
	l'Excomunió i, des d'allí, disponia els botins que usurpava per a repartir una part entre els pobres, fet que li va fer guanyar-se el favor del poble més humil. Sense cap problema, quan algun carreter se li interponia i es negava a donar-li el botí, el trabuc de “El Barbudo” sempre estava disponible, lo que li va dur a assessinar a més d'un comerciant.

	Quan els francesos al comandament de Napoleó varen entrar en la península (1808-1814), va lluitar contra ells i açò li va supondre que, en acabar la lluita, la justícia perdonara els seus deutes podent aixina tornar a la seua vila natal, pero poc li va durar la tranquilitat, ya que la seua vocació de bandoler va poder en ell i va tornar a les seues anteriors correries. Es té constància que en 1815 va assaltar a varis carreters que viajaven entre Elig, Crevillent, Villena i Múrcia, utilisant per a cada assalt un disfràs diferent. Inclús va aplegar a cobrar un impost si algú passava per lo que ell denominava “les seues terres”. Aixina, va convertir la zona en un camí d'inseguritat que va fer que li posaren preu al seu cap; exactament tres mil duros.		Quan els francesos al comandament de [[Napoleó]] varen entrar en la península ([[1808]]-[[1814]]), va lluitar contra ells i açò li va supondre que, en acabar la lluita, la justícia perdonara els seus deutes podent aixina tornar a la seua vila natal, pero poc li va durar la tranquilitat, ya que la seua vocació de bandoler va poder en ell i va tornar a les seues anteriors correries. Es té constància que en l'any [[1815]] va assaltar a varis carreters que viajaven entre [[Elig]], Crevillent, [[Villena]] i Múrcia, utilisant per a cada assalt un disfràs diferent. Inclús va aplegar a cobrar un impost si algú passava per lo que ell denominava “les seues terres”. Aixina, va convertir la zona en un camí d'inseguritat que va fer que li posaren preu al seu cap; exactament tres mil duros.

	Durant el Trieni Lliberal va ser atret per les causes absolutistes. Va decidir defendre el regrés de Ferrando VII i per a això, unit al seu desig de violència, va aplegar a manar en una partida de més de 30 bandolers que assaltaven pobles a on, lo primer que feyen, era trencar la làpida de la Constitució i fusilar a l'alcalde. En 1822 va entrar en Jumilla i, en posterioritat, va assaltar la presó d'Albatera per a lliberar als empresonats. En la proclamació de Ferrando ~~VIIcom~~ a rei absolut, es va convertir en un héroe, pero poc li va durar ya que va reprendre el perillós camí de l'assalt, el robament i l'assessinat.		Durant el Trieni Lliberal va ser atret per les causes absolutistes. Va decidir defendre el regrés de [[Ferrando VII]] i per a això, unit al seu desig de violència, va aplegar a manar en una partida de més de 30 bandolers que assaltaven pobles a on, lo primer que feyen, era trencar la làpida de la Constitució i fusilar a l'alcalde. En l'any [[1822]] va entrar en [[Jumilla]] i, en posterioritat, va assaltar la presó d'Albatera per a lliberar als empresonats. En la proclamació de Ferrando VII com a rei absolut, es va convertir en un héroe, pero poc li va durar ya que va reprendre el perillós camí de l'assalt, el robament i l'assessinat.

	Va ser detengut en Múrcia en 1824 i eixecutat el 5 de juliol, en la plaça de Santo Domingo, a on va ser desquarterat en cinc trossos i les seues despulles es varen fregir i es traslladaren com a exposició pública davant els partidaris que tenia. El seu cap va ser exhibit en		Va ser detengut en Múrcia en 1824 i eixecutat el 5 de juliol, en la plaça de Santo Domingo, a on va ser desquarterat en cinc trossos i les seues despulles es varen fregir i es traslladaren com a exposició pública davant els partidaris que tenia. El seu cap va ser exhibit en
	Crevillent i lo restant del cos en Hellin, Sax, Fortuna, Jumilla i Abanilla.		Crevillent i lo restant del cos en Hellin, Sax, Fortuna, Jumilla i Abanilla.

			== Referèmcies ==
			* Romero, Maria. Revista Renaiximent El Bimensual Valencianiste, numero 49 de Giner de 2024

	~~Font~~: ~~Revista Renaiximent El Bimensual Valencianiste, numero 49 de Giner de 2024. Autora Maria Romero.~~		[[Categoria:Bandolers]]
			[[Categoria:Guerrillers]]

Lluísm en 13:09 29 dec 2023

2023-12-29T13:09:43Z

Lluísm en 13:08 29 dec 2023

2023-12-29T13:08:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:08 29 dec 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Plantilla:Wikificar}}		{{Plantilla:Wikificar}}

	Jaime José Cayetano Alfonso va nàixer el 26 d'octubre de 1783 en Crevillent, pero ningú va aplegar a conéixer-lo per este nom; per a tots seria Jaime Alfonso “El Barbudo”. Fill de Jaime Alfonso Juan i de Maria Antònia Juan Carrillo, es dedicava al conte del bestiar		'''Jaime José Cayetano Alfonso''' va nàixer el 26 d'octubre de 1783 en Crevillent, pero ningú va aplegar a conéixer-lo per este nom; per a tots seria Jaime Alfonso “El Barbudo”.

			== Biografia ==

			Fill de Jaime Alfonso Juan i de Maria Antònia Juan Carrillo, es dedicava al conte del bestiar
	propietat de son pare i aixina fon com va deprendre a llançar les pedres en cert esme, ya que devia defendre's dels llops que atacaven la rabera.		propietat de son pare i aixina fon com va deprendre a llançar les pedres en cert esme, ya que devia defendre's dels llops que atacaven la rabera.

← Revisió anterior		Revisió de 13:09 29 dec 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Plantilla:Wikificar}}		{{Plantilla:Wikificar}}

	'''Jaime José Cayetano Alfonso''' va nàixer el 26 d'octubre de 1783 en Crevillent, pero ningú va aplegar a conéixer-lo per este nom; per a tots seria Jaime Alfonso “El Barbudo”.		'''Jaime José Cayetano Alfonso''' va nàixer el [[26 d'octubre]] de [[1783]] en [[Crevillent]], pero ningú va aplegar a conéixer-lo per este nom; per a tots seria Jaime Alfonso “El Barbudo”.

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 7:		Llínea 7:
	Fill de Jaime Alfonso Juan i de Maria Antònia Juan Carrillo, es dedicava al conte del bestiar		Fill de Jaime Alfonso Juan i de Maria Antònia Juan Carrillo, es dedicava al conte del bestiar
	propietat de son pare i aixina fon com va deprendre a llançar les pedres en cert esme, ya que devia defendre's dels llops que atacaven la rabera.		propietat de son pare i aixina fon com va deprendre a llançar les pedres en cert esme, ya que devia defendre's dels llops que atacaven la rabera.


	Als vinticinc anys es va cansar del mont i es va traslladar a Catral per a treballar en una finca, a on va conéixer a Antònia Gràcia en qui va tindre dos fills: José Maria i Juana Alfonso.		Als vinticinc anys es va cansar del mont i es va traslladar a Catral per a treballar en una finca, a on va conéixer a Antònia Gràcia en qui va tindre dos fills: José Maria i Juana Alfonso.


	En Catral habitava un roder conegut com “El Zurdo”, qui va intentar furtar raïms en la finca a on Jaime treballava, pero este li va posar resistència i va tindre que tirar mà del seu trabuc i disparar contra "El Zurdo" qui va caure mort a l'instant. Això va provocar que fugira del poble. Va arreplegar a la seua dòna i als seus fills i els va posar fòra de perill en una zona entre Oriola i Santomera, a on vivia una cunyada seua, mentres que ell fugia a la serra d’Abanilla.		En Catral habitava un roder conegut com “El Zurdo”, qui va intentar furtar raïms en la finca a on Jaime treballava, pero este li va posar resistència i va tindre que tirar mà del seu trabuc i disparar contra "El Zurdo" qui va caure mort a l'instant. Això va provocar que fugira del poble. Va arreplegar a la seua dòna i als seus fills i els va posar fòra de perill en una zona entre Oriola i Santomera, a on vivia una cunyada seua, mentres que ell fugia a la serra d’Abanilla.


	Per a sobreviure es va fer bandoler, estenent els seus ardits des d'Alacant a la Serra de la Pila d'Abanilla, a on pronte es va fer molt popular. El seu quarter general es trobava en la Cova de		Per a sobreviure es va fer bandoler, estenent els seus ardits des d'Alacant a la Serra de la Pila d'Abanilla, a on pronte es va fer molt popular. El seu quarter general es trobava en la Cova de
	l'Excomunió i, des d'allí, disponia els botins que usurpava per a repartir una part entre els pobres, fet que li va fer guanyar-se el favor del poble més humil. Sense cap problema, quan algun carreter se li interponia i es negava a donar-li el botí, el trabuc de “El Barbudo” sempre estava disponible, lo que li va dur a assessinar a més d'un comerciant.		l'Excomunió i, des d'allí, disponia els botins que usurpava per a repartir una part entre els pobres, fet que li va fer guanyar-se el favor del poble més humil. Sense cap problema, quan algun carreter se li interponia i es negava a donar-li el botí, el trabuc de “El Barbudo” sempre estava disponible, lo que li va dur a assessinar a més d'un comerciant.


	Quan els francesos al comandament de Napoleó varen entrar en la península (1808-1814), va lluitar contra ells i açò li va supondre que, en acabar la lluita, la justícia perdonara els seus deutes podent aixina tornar a la seua vila natal, pero poc li va durar la tranquilitat, ya que la seua vocació de bandoler va poder en ell i va tornar a les seues anteriors correries. Es té constància que en 1815 va assaltar a varis carreters que viajaven entre Elig, Crevillent, Villena i Múrcia, utilisant per a cada assalt un disfràs diferent. Inclús va aplegar a cobrar un impost si algú passava per lo que ell denominava “les seues terres”. Aixina, va convertir la zona en un camí d'inseguritat que va fer que li posaren preu al seu cap; exactament tres mil duros.		Quan els francesos al comandament de Napoleó varen entrar en la península (1808-1814), va lluitar contra ells i açò li va supondre que, en acabar la lluita, la justícia perdonara els seus deutes podent aixina tornar a la seua vila natal, pero poc li va durar la tranquilitat, ya que la seua vocació de bandoler va poder en ell i va tornar a les seues anteriors correries. Es té constància que en 1815 va assaltar a varis carreters que viajaven entre Elig, Crevillent, Villena i Múrcia, utilisant per a cada assalt un disfràs diferent. Inclús va aplegar a cobrar un impost si algú passava per lo que ell denominava “les seues terres”. Aixina, va convertir la zona en un camí d'inseguritat que va fer que li posaren preu al seu cap; exactament tres mil duros.


	Durant el Trieni Lliberal va ser atret per les causes absolutistes. Va decidir defendre el regrés de Ferrando VII i per a això, unit al seu desig de violència, va aplegar a manar en una partida de més de 30 bandolers que assaltaven pobles a on, lo primer que feyen, era trencar la làpida de la Constitució i fusilar a l'alcalde. En 1822 va entrar en Jumilla i, en posterioritat, va assaltar la presó d'Albatera per a lliberar als empresonats. En la proclamació de Ferrando VIIcom a rei absolut, es va convertir en un héroe, pero poc li va durar ya que va reprendre el perillós camí de l'assalt, el robament i l'assessinat.		Durant el Trieni Lliberal va ser atret per les causes absolutistes. Va decidir defendre el regrés de Ferrando VII i per a això, unit al seu desig de violència, va aplegar a manar en una partida de més de 30 bandolers que assaltaven pobles a on, lo primer que feyen, era trencar la làpida de la Constitució i fusilar a l'alcalde. En 1822 va entrar en Jumilla i, en posterioritat, va assaltar la presó d'Albatera per a lliberar als empresonats. En la proclamació de Ferrando VIIcom a rei absolut, es va convertir en un héroe, pero poc li va durar ya que va reprendre el perillós camí de l'assalt, el robament i l'assessinat.


	Va ser detengut en Múrcia en 1824 i eixecutat el 5 de juliol, en la plaça de Santo Domingo, a on va ser desquarterat en cinc trossos i les seues despulles es varen fregir i es traslladaren com a exposició pública davant els partidaris que tenia. El seu cap va ser exhibit en		Va ser detengut en Múrcia en 1824 i eixecutat el 5 de juliol, en la plaça de Santo Domingo, a on va ser desquarterat en cinc trossos i les seues despulles es varen fregir i es traslladaren com a exposició pública davant els partidaris que tenia. El seu cap va ser exhibit en