Jardí de les Hespèrides - Historial de revisions

Jose2 en 11:13 19 jun 2021

2021-06-19T11:13:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:13 19 jun 2021
Llínea 16:		Llínea 16:

	El jardí llinda en l'entancat del [[Jardí Botànic]], apropiant-se d'un tram del carrer Gaspar Bono que passa aixina a ser part del propi jardí.		El jardí llinda en l'entancat del [[Jardí Botànic]], apropiant-se d'un tram del carrer Gaspar Bono que passa aixina a ser part del propi jardí.


			{{Jardins de Valéncia}}

	[[Categoria:Valéncia]]		[[Categoria:Valéncia]]
	[[Categoria:Parcs i jardins de Valéncia]]		[[Categoria:Parcs i jardins de Valéncia]]

Jose2: Jose2 pàgina traslladada Jardí de les Hespérides a Jardí de les Hespèrides

2020-02-06T16:04:49Z

Jose2 pàgina traslladada Jardí de les Hespérides a Jardí de les Hespèrides

← Revisió anterior		Revisió de 16:04 6 feb 2020
(Sense diferències)

Xavier en 13:09 4 feb 2020

2020-02-04T13:09:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:09 4 feb 2020
Llínea 3:		Llínea 3:
	El '''Jardí de les Hespèrides''', es troba situat en el carrer de Quart nº 80 de la ciutat de [[Valéncia]] i es propon com a un “hortus conclusus” a on el relat mitològic servix de fil argumental, interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures, en el teló de fondo dels murs de [[Ciprés\|ciprés o ciprer]] intermitents.		El '''Jardí de les Hespèrides''', es troba situat en el carrer de Quart nº 80 de la ciutat de [[Valéncia]] i es propon com a un “hortus conclusus” a on el relat mitològic servix de fil argumental, interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures, en el teló de fondo dels murs de [[Ciprés\|ciprés o ciprer]] intermitents.

	La mitologia és qui centra tant l'orige com l'estructura i composició del Jardí de les ~~Hespérides~~, construït en l'any [[2000]] pels dissenyadors María Teresa Santamaría, Antonio Gallud, Miguel del Rei i Carlos Campos.		La mitologia és qui centra tant l'orige com l'estructura i composició del Jardí de les Hespèrides, construït en l'any [[2000]] pels dissenyadors María Teresa Santamaría, Antonio Gallud, Miguel del Rei i Carlos Campos.

	El ~~jardí~~ de les ~~Hespérides~~ es propon com un espai tancat, a on el relat mitològic ha servit de fil argumental i s'ha interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures.		El Jardí de les Hespèrides es propon com un espai tancat, a on el relat mitològic ha servit de fil argumental i s'ha interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures.

	La llegenda d'[[Hèrcules]] fa les voltes de fil argumental entre els camins del jardí, en els que van apareixent escenes i personages del relat mitològic en forma de plantes i escultures, tot emmarcat per l'intermitent aparició dels murs de ~~ciprer~~ i la presència d'aigua, que mana de la font acompanyant en el seu recorregut a una completa colecció de cítrics representada per 54 varietats diferents.		La llegenda d'[[Hèrcules]] fa les voltes de fil argumental entre els camins del jardí, en els que van apareixent escenes i personages del relat mitològic en forma de plantes i escultures, tot emmarcat per l'intermitent aparició dels murs de ciprés i la presència d'aigua, que mana de la font acompanyant en el seu recorregut a una completa colecció de cítrics representada per 54 varietats diferents.

	La vegetació es recolza en escultures, que representen a Hèrcules, la metamorfosis de les Nimfes en arbres i a la Venus Afrodita, protectora dels jardins i horts.		La vegetació es recolza en escultures, que representen a Hèrcules, la metamorfosis de les Nimfes en arbres i a la Venus Afrodita, protectora dels jardins i horts.

	“A través de les ones de la mar profunda varen aplegar a la bella illa dels deus, allí a on les ~~Hespérides~~ tenen la seua casa d'~~or“~~, resa la porta d'accés despuix de la que es presenten episodis icònics de la llegenda: l'arbre dels fruts d'or, la metamorfosis de les nimfes i el dragó, i fins al propi Hèrcules, de la mà de les espècies vegetals i el treball escultural de l'hongarés Miklos Pàlfy.		"A través de les ones de la mar profunda varen aplegar a la bella illa dels deus, allí a on les Hespèrides tenen la seua casa d'or", resa la porta d'accés despuix de la que es presenten episodis icònics de la llegenda: l'arbre dels fruts d'or, la metamorfosis de les nimfes i el dragó, i fins al propi Hèrcules, de la mà de les espècies vegetals i el treball escultural de l'hongarés Miklos Pàlfy.

	El traçat ~~evidencia~~ la racionalitat d'un espai de jardí de colecció que queda difuminat per la pròpia vegetació, aportant el component més pròxim al món de les sensacions.		El traçat evidència la racionalitat d'un espai de jardí de colecció que queda difuminat per la pròpia vegetació, aportant el component més pròxim al món de les sensacions.

	El jardí llinda en l'entancat del [[Jardí Botànic]], apropiant-se d'un tram del carrer Gaspar Bono que passa aixina a ser part del propi jardí.		El jardí llinda en l'entancat del [[Jardí Botànic]], apropiant-se d'un tram del carrer Gaspar Bono que passa aixina a ser part del propi jardí.

Xavier en 13:04 4 feb 2020

2020-02-04T13:04:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:04 4 feb 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Jardí de les Hespèrides, València.JPG\|thumb\|Jardí de les Hespèrides, Valéncia]]		[[File:Jardí de les Hespèrides, València.JPG\|thumb\|Jardí de les Hespèrides, Valéncia]]

	El '''Jardí de les ~~Hespérides~~''', es troba situat en el carrer de Quart nº 80 de la ciutat de [[Valéncia]] i es propon com a un “hortus conclusus” a on el relat mitològic servix de fil argumental, interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures, en el teló de fondo dels murs de [[Ciprés\|ciprés o ciprer]] intermitents.		El '''Jardí de les Hespèrides''', es troba situat en el carrer de Quart nº 80 de la ciutat de [[Valéncia]] i es propon com a un “hortus conclusus” a on el relat mitològic servix de fil argumental, interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures, en el teló de fondo dels murs de [[Ciprés\|ciprés o ciprer]] intermitents.

	La mitologia és qui centra tant l'orige com l'estructura i composició del Jardí de les Hespérides, construït en l'any [[2000]] pels dissenyadors María Teresa Santamaría, Antonio Gallud, Miguel del Rei i Carlos Campos.		La mitologia és qui centra tant l'orige com l'estructura i composició del Jardí de les Hespérides, construït en l'any [[2000]] pels dissenyadors María Teresa Santamaría, Antonio Gallud, Miguel del Rei i Carlos Campos.

Xavier en 12:50 4 feb 2020

2020-02-04T12:50:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:50 4 feb 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Jardí de les Hespèrides, València.JPG\|thumb\|Jardí de les Hespèrides, Valéncia]]		[[File:Jardí de les Hespèrides, València.JPG\|thumb\|Jardí de les Hespèrides, Valéncia]]

	El '''Jardí de les Hespérides''', es troba situat en el carrer de Quart nº 80 de la ciutat de [[Valéncia]] i es propon com a un “hortus conclusus” a on el relat mitològic servix de fil argumental, interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures, en el teló de fondo dels murs de [[ciprer]] intermitents.		El '''Jardí de les Hespérides''', es troba situat en el carrer de Quart nº 80 de la ciutat de [[Valéncia]] i es propon com a un “hortus conclusus” a on el relat mitològic servix de fil argumental, interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures, en el teló de fondo dels murs de [[Ciprés\|ciprés o ciprer]] intermitents.

	La mitologia és qui centra tant l'orige com l'estructura i composició del Jardí de les Hespérides, construït en l'any [[2000]] pels dissenyadors María Teresa Santamaría, Antonio Gallud, Miguel del Rei i Carlos Campos.		La mitologia és qui centra tant l'orige com l'estructura i composició del Jardí de les Hespérides, construït en l'any [[2000]] pels dissenyadors María Teresa Santamaría, Antonio Gallud, Miguel del Rei i Carlos Campos.

Jose2: Pàgina nova, en el contingut: «Jardí de les Hespèrides, Valéncia El '''Jardí de les Hespérides''', es troba situat en el carrer d...»

2018-05-25T12:05:30Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Jardí de les Hespèrides, Valéncia El '''Jardí de les Hespérides''', es troba situat en el carrer d...»

Pàgina nova

[[File:Jardí de les Hespèrides, València.JPG|thumb|Jardí de les Hespèrides, Valéncia]]

El '''Jardí de les Hespérides''', es troba situat en el carrer de Quart nº 80 de la ciutat de [[Valéncia]] i es propon com a un “hortus conclusus” a on el relat mitològic servix de fil argumental, interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures, en el teló de fondo dels murs de [[ciprer]] intermitents.

La mitologia és qui centra tant l'orige com l'estructura i composició del Jardí de les Hespérides, construït en l'any [[2000]] pels dissenyadors María Teresa Santamaría, Antonio Gallud, Miguel del Rei i Carlos Campos.

El jardí de les Hespérides es propon com un espai tancat, a on el relat mitològic ha servit de fil argumental i s'ha interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures.

La llegenda d'[[Hèrcules]] fa les voltes de fil argumental entre els camins del jardí, en els que van apareixent escenes i personages del relat mitològic en forma de plantes i escultures, tot emmarcat per l'intermitent aparició dels murs de ciprer i la presència d'aigua, que mana de la font acompanyant en el seu recorregut a una completa colecció de cítrics representada per 54 varietats diferents.

La vegetació es recolza en escultures, que representen a Hèrcules, la metamorfosis de les Nimfes en arbres i a la Venus Afrodita, protectora dels jardins i horts.

“A través de les ones de la mar profunda varen aplegar a la bella illa dels deus, allí a on les Hespérides tenen la seua casa d'or“, resa la porta d'accés despuix de la que es presenten episodis icònics de la llegenda: l'arbre dels fruts d'or, la metamorfosis de les nimfes i el dragó, i fins al propi Hèrcules, de la mà de les espècies vegetals i el treball escultural de l'hongarés Miklos Pàlfy.

El traçat evidencia la racionalitat d'un espai de jardí de colecció que queda difuminat per la pròpia vegetació, aportant el component més pròxim al món de les sensacions.

El jardí llinda en l'entancat del [[Jardí Botànic]], apropiant-se d'un tram del carrer Gaspar Bono que passa aixina a ser part del propi jardí.

[[Categoria:Valéncia]]
[[Categoria:Parcs i jardins de Valéncia]]