Jaume I - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2025-07-26T10:11:35Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 10:11 26 jul 2025
Llínea 35:		Llínea 35:

	El Rey nos dio unos fueros para que a través de los siglos los valencianos los completaran y mejoraran. Marcó unas pesas y medidas particulares para que a través de los tiempos los valencianos crearan la agricultura y las industrias. Nos dio una moneda particular del Reino, “els reals”, para que los valencianos creáramos el comercio. Y le dio reconocimiento oficial al romanç por ser la lengua que el pueblo hablaba; y de la que, como semilla, el pueblo de Valencia a través de los siglos, cultivándola, supo crear, pulir y hacer gloriosa su propia lengua, la lengua valenciana, la que nadie nos enseñó ni pudo traer, la que el pueblo creó por sí mismo, la que ni en conciencia ni en ley nos puede arrancar del alma del pueblo de Valencia.\|'El idioma del Rey Don Jaime' (''Las Provincias'', 1979), per [[Vicent Giner Boira]]}}		El Rey nos dio unos fueros para que a través de los siglos los valencianos los completaran y mejoraran. Marcó unas pesas y medidas particulares para que a través de los tiempos los valencianos crearan la agricultura y las industrias. Nos dio una moneda particular del Reino, “els reals”, para que los valencianos creáramos el comercio. Y le dio reconocimiento oficial al romanç por ser la lengua que el pueblo hablaba; y de la que, como semilla, el pueblo de Valencia a través de los siglos, cultivándola, supo crear, pulir y hacer gloriosa su propia lengua, la lengua valenciana, la que nadie nos enseñó ni pudo traer, la que el pueblo creó por sí mismo, la que ni en conciencia ni en ley nos puede arrancar del alma del pueblo de Valencia.\|'El idioma del Rey Don Jaime' (''Las Provincias'', 1979), per [[Vicent Giner Boira]]}}

			{{Cita\|''Una noticia sobre el idioma en la época de la conquista nos la da la propia 'Crònica de Jaume I', cuando dice que, llegado el día en que se cumplió el término de los siete meses, pactado por el Conquistador, para la rendición del castillo de Bairén, que había de efectuar el alcaide moro Avincedrel, él mismo y D. Pelegrí de Atrocillo, acompañados por una treintena de sirvientes, iniciaron para tal fin, la marcha hacia el castillo de Cullera donde los esperaba D. Jaume. Dice la crónica:''

			'E quant foren a 1.ª font que es dejus la roca del castell, dix l'alcayt a Don Pelegri que'l esperas I poch, que ades l'auria. E mentre que ell l'esperava, vee que se despuylava la almexia que vestia, e assech se en la font, e baya's e gita's l'aygua dessus. E quant se fo banyat, envia messatge a Don Pelegri, I sarray qui SABIA NOSTRE LATI, que la febre l'avia pres e que no podia anar'. (Crónica, apart. 312).

			''Es decir, que ese sarraceno, vecino del castillo de Bairen, antes de que lo conquistara D. Jaume en la década de los años cuarenta del siglo XIII, encargado de transmitir verbalmente el anterior encargo del Alcaide moro a D. Pelegrí, resulta que lo hizo en 'el nostre baix llati o romanç'.''\|'Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana' (1995), per Francesc Moreno}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - ' d’' a ' d''

2025-07-25T17:54:15Z

Text reemplaça - ' d’' a ' d''

← Revisió anterior		Revisió de 17:54 25 jul 2025
Llínea 4:		Llínea 4:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Jaume I fon fill del rei En [[Pere II ~~d’Aragó~~]], sempre estigué marcat per la situació familiar que vivien sos pares, com la que vixqué de la política del seu regne.		Jaume I fon fill del rei En [[Pere II d'Aragó]], sempre estigué marcat per la situació familiar que vivien sos pares, com la que vixqué de la política del seu regne.

	Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] ([[1229]]), [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] ([[1241]]) i [[Múrcia]] ([[1266]]). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de [[Simón de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l'entregà als aragonesos fins despuix d'un any de reclamacions i per manament del [[Papa]] [[Inocenci III]].		Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] ([[1229]]), [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] ([[1241]]) i [[Múrcia]] ([[1266]]). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de [[Simón de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l'entregà als aragonesos fins despuix d'un any de reclamacions i per manament del [[Papa]] [[Inocenci III]].

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-05-05T09:48:18Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 09:48 5 maig 2025
Llínea 51:		Llínea 51:
	* [http://www.abc.es/20101010/comunidad-valencia/ultimas-horas-zayyan-20101010.html Las últimas horas de Zayyan - ''ABC'']		* [http://www.abc.es/20101010/comunidad-valencia/ultimas-horas-zayyan-20101010.html Las últimas horas de Zayyan - ''ABC'']
	* [https://www.levante-emv.com/opinion/2013/07/25/san-jaime-primera-cofradia-fundo-12879298.html San Jaime, la primera cofradía que fundó Jaime I en Valencia - ''Levante-EMV'']		* [https://www.levante-emv.com/opinion/2013/07/25/san-jaime-primera-cofradia-fundo-12879298.html San Jaime, la primera cofradía que fundó Jaime I en Valencia - ''Levante-EMV'']
			* [https://www.larazon.es/comunidad-valenciana/virgen-que-rey-jaime-sentia-especial-predileccion_2024081266b9863176ed0d000136c0ce.html La Virgen por la que el rey Jaime I sentía especial predilección - ''La Razón'']

	[[Categoria:Jaume I]]		[[Categoria:Jaume I]]

Xavier en 17:33 20 dec 2024

2024-12-20T17:33:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:33 20 dec 2024
Llínea 23:		Llínea 23:

	[[Image:Jaime I (Nassio Bayarri) Madrid 01.jpg\|thumb\|200px\|Bust de [[Jaume I d'Aragó]] en [[Madrit]] ([[1976]]) per [[Nassio Bayarri]]]]		[[Image:Jaime I (Nassio Bayarri) Madrid 01.jpg\|thumb\|200px\|Bust de [[Jaume I d'Aragó]] en [[Madrit]] ([[1976]]) per [[Nassio Bayarri]]]]

			== Cites ==

			{{Cita\|El Conquistador dispuso por fin definitivamente en Els Furs que fuera ésa lengua la oficial del Reino. Busquen todos los que esto lean el folio 65 vuelto del códice “Els Furs” del Ayuntamiento de Valencia. Y en él encontrarán en el capítulo: de sentencias lo que ordenó don Jaime a los jueces que es esto que aquí transcribo:

			'Els jutges en romanç, diguen les sentencies que donaran'

			No tenemos ya la menor duda. El Rey, para que el pueblo valenciano, tanto cristiano como moro, pueda entender las sentencias que dictan los jueces, ordena e impone a éstos que las digan y las escriban en la única lengua que las gentes del pueblo del Reino de Valencia entienden y hablan; la que existe entonces; el romanç.

			[...]

			El Rey nos dio unos fueros para que a través de los siglos los valencianos los completaran y mejoraran. Marcó unas pesas y medidas particulares para que a través de los tiempos los valencianos crearan la agricultura y las industrias. Nos dio una moneda particular del Reino, “els reals”, para que los valencianos creáramos el comercio. Y le dio reconocimiento oficial al romanç por ser la lengua que el pueblo hablaba; y de la que, como semilla, el pueblo de Valencia a través de los siglos, cultivándola, supo crear, pulir y hacer gloriosa su propia lengua, la lengua valenciana, la que nadie nos enseñó ni pudo traer, la que el pueblo creó por sí mismo, la que ni en conciencia ni en ley nos puede arrancar del alma del pueblo de Valencia.\|'El idioma del Rey Don Jaime' (''Las Provincias'', 1979), per [[Vicent Giner Boira]]}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-10-31T11:39:49Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 11:39 31 oct 2024
Llínea 37:		Llínea 37:
	{{Commonscat\|James I of Aragon}}		{{Commonscat\|James I of Aragon}}
	* [http://catedralmedievaldevalencia.blogspot.com.es/2016/11/desclasificando-los-120-pergaminos-de.html?m=1 Desclasificando: los 120 pergaminos de Jaime I de la Catedral de Valencia. 1ª parte - Valentia Mediaevalis. La Catedral medieval de Valencia]		* [http://catedralmedievaldevalencia.blogspot.com.es/2016/11/desclasificando-los-120-pergaminos-de.html?m=1 Desclasificando: los 120 pergaminos de Jaime I de la Catedral de Valencia. 1ª parte - Valentia Mediaevalis. La Catedral medieval de Valencia]
	* [http://www.abc.es/20101010/comunidad-valencia/ultimas-horas-zayyan-20101010.html Las últimas horas de Zayyan - ABC]		* [http://www.abc.es/20101010/comunidad-valencia/ultimas-horas-zayyan-20101010.html Las últimas horas de Zayyan - ''ABC'']
			* [https://www.levante-emv.com/opinion/2013/07/25/san-jaime-primera-cofradia-fundo-12879298.html San Jaime, la primera cofradía que fundó Jaime I en Valencia - ''Levante-EMV'']

	[[Categoria:Jaume I]]		[[Categoria:Jaume I]]

Xavier en 16:06 12 març 2024

2024-03-12T16:06:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:06 12 març 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:El rey Jaime I el Conquistador, por Jaume Mateu.jpg\|thumb\|300px\|Jaume I]]		[[File:El rey Jaime I el Conquistador, por Jaume Mateu.jpg\|thumb\|300px\|Jaume I]]
	'''Jaume I''' de [[Valéncia]], [[Aragó]], [[Illes Balears\|Mallorca]] i [[Montpellier]], naixqué el [[2 de febrer]] de [[1208]] en Montpellier (sur de [[França]]) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema~~. Fill del rei En [[Pere II d’Aragó]], sempre estigué marcat per la situació familiar que vivien sos pares, com la que vixqué de la política del seu regne~~.		'''Jaume I''' de [[Valéncia]], [[Aragó]], [[Illes Balears\|Mallorca]] i [[Montpellier]], naixqué el [[2 de febrer]] de [[1208]] en Montpellier (sur de [[França]]) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema.

	Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] ([[1229]]), [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] ([[1241]]) i [[Múrcia]] ([[1266]]). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de [[Simón de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l'entregà als aragonesos fins despuix d'un any de reclamacions i per ~~manat~~ del [[Papa]] [[Inocenci III]].		== Biografia ==

			Jaume I fon fill del rei En [[Pere II d’Aragó]], sempre estigué marcat per la situació familiar que vivien sos pares, com la que vixqué de la política del seu regne.

			Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] ([[1229]]), [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] ([[1241]]) i [[Múrcia]] ([[1266]]). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de [[Simón de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l'entregà als aragonesos fins despuix d'un any de reclamacions i per manament del [[Papa]] [[Inocenci III]].

	Tenia sis anys quan fon jurat en les Corts de [[Lleida]] de l'any [[1214]]. Heretà el senyoriu de [[Montpellier]] a la mort de sa mare en ([[1219]]).		Tenia sis anys quan fon jurat en les Corts de [[Lleida]] de l'any [[1214]]. Heretà el senyoriu de [[Montpellier]] a la mort de sa mare en ([[1219]]).

	En el més de [[febrer]] de [[1221]] va contraure matrimoni en Leonor de [[Castella~~]] i~~ de Plantagenet-[[Anglaterra]], filla del rei [[Alfons VIII]], germana de Na Berenguela i tia de [[Ferrando III]]; i s'apoderà de [[Mallorca]] l'últim dia de l'any [[1228]].		En el més de [[febrer]] de l'any [[1221]] va contraure matrimoni en [[Leonor de Castella\|Leonor de Castella de Plantagenet-Anglaterra]], filla del rei [[Alfons VIII]], germana de Na Berenguela i tia de [[Ferrando III]]; i s'apoderà de [[Mallorca]] l'últim dia de l'any [[1228]].

	[[File:Monumento a Jaime I El Conquistador, Valencia, España, 2014-06-29, DD 12.JPG \|thumb\|300px\|'''Estatua a Jaume I''', en la Plaça Alfons el Magnànim de [[Valéncia]]]]		[[File:Monumento a Jaime I El Conquistador, Valencia, España, 2014-06-29, DD 12.JPG \|thumb\|300px\|'''Estatua a Jaume I''', en la Plaça Alfons el Magnànim de [[Valéncia]]]]
Llínea 17:		Llínea 21:

	En l'any [[1276]], el 27 de juliol va caure malalt, '''Jaume I''' va fallir en la ciutat de [[Valéncia]] quan es disponia a partir cap a [[Tarragona]], a on proseguiria per a descansar en el [[Monasteri de Poblet]]. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la [[Casa d'Aragó]].		En l'any [[1276]], el 27 de juliol va caure malalt, '''Jaume I''' va fallir en la ciutat de [[Valéncia]] quan es disponia a partir cap a [[Tarragona]], a on proseguiria per a descansar en el [[Monasteri de Poblet]]. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la [[Casa d'Aragó]].

			[[Image:Jaime I (Nassio Bayarri) Madrid 01.jpg\|thumb\|200px\|Bust de [[Jaume I d'Aragó]] en [[Madrit]] ([[1976]]) per [[Nassio Bayarri]]]]

	== Vore també ==		== Vore també ==

	* [[Regne de Valéncia]]		* [[Regne de Valéncia]]
	* [[Reis de Valéncia]]		* [[Reis de Valéncia]]
Llínea 27:		Llínea 34:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	{{Commonscat\|James I of Aragon}}		{{Commonscat\|James I of Aragon}}
	* [http://catedralmedievaldevalencia.blogspot.com.es/2016/11/desclasificando-los-120-pergaminos-de.html?m=1 Desclasificando: los 120 pergaminos de Jaime I de la Catedral de Valencia. 1ª parte - Valentia Mediaevalis. La Catedral medieval de Valencia]		* [http://catedralmedievaldevalencia.blogspot.com.es/2016/11/desclasificando-los-120-pergaminos-de.html?m=1 Desclasificando: los 120 pergaminos de Jaime I de la Catedral de Valencia. 1ª parte - Valentia Mediaevalis. La Catedral medieval de Valencia]

Xavier en 19:12 24 ago 2023

2023-08-24T19:12:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:12 24 ago 2023
Llínea 8:		Llínea 8:
	En el més de [[febrer]] de [[1221]] va contraure matrimoni en Leonor de [[Castella]] i de Plantagenet-[[Anglaterra]], filla del rei [[Alfons VIII]], germana de Na Berenguela i tia de [[Ferrando III]]; i s'apoderà de [[Mallorca]] l'últim dia de l'any [[1228]].		En el més de [[febrer]] de [[1221]] va contraure matrimoni en Leonor de [[Castella]] i de Plantagenet-[[Anglaterra]], filla del rei [[Alfons VIII]], germana de Na Berenguela i tia de [[Ferrando III]]; i s'apoderà de [[Mallorca]] l'últim dia de l'any [[1228]].

	[[File:Monumento a Jaime I El Conquistador, Valencia, España, 2014-06-29, DD 12.JPG \|thumb\|300px\|'''Estatua a Jaume I''', en la Plaça Alfons el ~~Magnanim~~ de [[~~Valencia~~]]]]		[[File:Monumento a Jaime I El Conquistador, Valencia, España, 2014-06-29, DD 12.JPG \|thumb\|300px\|'''Estatua a Jaume I''', en la Plaça Alfons el Magnànim de [[Valéncia]]]]

	Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions de [[Castella]] i [[Aragó]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-[[Hongria]] i Courtenay, coneguda com [[Na Violant d'Hongria]], filla d'Andreu II, rei d'[[Hongria]] ([[setembre]] de [[1235]]); tres anys despuix, el [[9 d'octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer, [[Regne de Valéncia]], afegit al d'[[Arago]], [[Corona d'Aragó]].		Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions de [[Castella]] i [[Aragó]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-[[Hongria]] i Courtenay, coneguda com [[Na Violant d'Hongria]], filla d'Andreu II, rei d'[[Hongria]] ([[setembre]] de [[1235]]); tres anys despuix, el [[9 d'octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer, [[Regne de Valéncia]], afegit al d'[[Arago]], [[Corona d'Aragó]].

Jose2 en 21:55 14 oct 2022

2022-10-14T21:55:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:55 14 oct 2022
Llínea 12:		Llínea 12:
	Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions de [[Castella]] i [[Aragó]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-[[Hongria]] i Courtenay, coneguda com [[Na Violant d'Hongria]], filla d'Andreu II, rei d'[[Hongria]] ([[setembre]] de [[1235]]); tres anys despuix, el [[9 d'octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer, [[Regne de Valéncia]], afegit al d'[[Arago]], [[Corona d'Aragó]].		Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions de [[Castella]] i [[Aragó]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-[[Hongria]] i Courtenay, coneguda com [[Na Violant d'Hongria]], filla d'Andreu II, rei d'[[Hongria]] ([[setembre]] de [[1235]]); tres anys despuix, el [[9 d'octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer, [[Regne de Valéncia]], afegit al d'[[Arago]], [[Corona d'Aragó]].

	En [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valéncia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocórrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valéncia]]. En [[1261]] convocà les corts en la [[ciutat de Valéncia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en títul de Regne.		En l'any [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valéncia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocórrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valéncia]]. En [[1261]] convocà les corts en la [[ciutat de Valéncia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en títul de Regne.

	Tingué molts fills i deixà dos reis en la família, [[Pere III]] rei d'[[Aragó]] i [[Regne de Valéncia\|Valéncia]], i a [[Jaume II]] rei de [[Regne de Mallorca\|Mallorca]], Senyor-Baró de [[Montpellier]], Comte del [[Rosselló]], de la [[Cerdanya]], de [[Conflent]], i molts atres senyorius que se'l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigué casat tres vegades i tingué vàries amants.		Tingué molts fills i deixà dos reis en la família, [[Pere III]] rei d'[[Aragó]] i [[Regne de Valéncia\|Valéncia]], i a [[Jaume II]] rei de [[Regne de Mallorca\|Mallorca]], Senyor-Baró de [[Montpellier]], Comte del [[Rosselló]], de la [[Cerdanya]], de [[Conflent]], i molts atres senyorius que se'l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigué casat tres vegades i tingué vàries amants.

	En [[1276]], el 27 de juliol va caure malalt, '''Jaume I''' va fallir en la ciutat de [[Valéncia]] quan es disponia a partir cap a [[Tarragona]], a on proseguiria per a descansar en el [[Monasteri de Poblet]]. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la [[Casa d'Aragó]].		En l'any [[1276]], el 27 de juliol va caure malalt, '''Jaume I''' va fallir en la ciutat de [[Valéncia]] quan es disponia a partir cap a [[Tarragona]], a on proseguiria per a descansar en el [[Monasteri de Poblet]]. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la [[Casa d'Aragó]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'Llibre dels Fets' a 'Llibre dels fets'

2022-09-25T01:56:12Z

Text reemplaça - 'Llibre dels Fets' a 'Llibre dels fets'

← Revisió anterior		Revisió de 01:56 25 set 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	* [[Regne de Valéncia]]		* [[Regne de Valéncia]]
	* [[Reis de Valéncia]]		* [[Reis de Valéncia]]
	* [[Llibre dels ~~Fets~~]]		* [[Llibre dels fets]]
	* [[La tomba de Jaume I]]		* [[La tomba de Jaume I]]
	* [[Carta de Jaume I als moriscs de la Vall d'Uxó]]		* [[Carta de Jaume I als moriscs de la Vall d'Uxó]]

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-12T20:11:01Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 20:11 12 set 2022
Llínea 27:		Llínea 27:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|James I of Aragon}}
	* [http://catedralmedievaldevalencia.blogspot.com.es/2016/11/desclasificando-los-120-pergaminos-de.html?m=1 Desclasificando: los 120 pergaminos de Jaime I de la Catedral de Valencia. 1ª parte - Valentia Mediaevalis. La Catedral medieval de Valencia]		* [http://catedralmedievaldevalencia.blogspot.com.es/2016/11/desclasificando-los-120-pergaminos-de.html?m=1 Desclasificando: los 120 pergaminos de Jaime I de la Catedral de Valencia. 1ª parte - Valentia Mediaevalis. La Catedral medieval de Valencia]
	* [http://www.abc.es/20101010/comunidad-valencia/ultimas-horas-zayyan-20101010.html Las últimas horas de Zayyan - ABC]		* [http://www.abc.es/20101010/comunidad-valencia/ultimas-horas-zayyan-20101010.html Las últimas horas de Zayyan - ABC]