Jehovà - Historial de revisions

Lluísm en 19:12 15 feb 2026

2026-02-15T19:12:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:12 15 feb 2026
Llínea 28:		Llínea 28:
	== Aleluya==		== Aleluya==
	L'expressió 'Aleluya' significa ''lloeu a Jah'', forma abreviada de 'Jehovà'		L'expressió 'Aleluya' significa ''lloeu a Jah'', forma abreviada de 'Jehovà'

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	*W. G. Dever. '''Asherah, Consort of Yahweh? New Evidence from Kuntillet `Ajrud'''. Bulletin of the American Schools of Oriental Research nº 255. Pp. 21-37. 1984. {{en}}		* W. G. Dever. '''Asherah, Consort of Yahweh? New Evidence from Kuntillet `Ajrud'''. Bulletin of the American Schools of Oriental Research nº 255. Pp. 21-37. 1984. {{en}}

	== Referències==		== Referències==

Valencian: /* Vore també */

2023-08-20T00:56:48Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 00:56 20 ago 2023
Llínea 37:		Llínea 37:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Alfa i omega]]		* [[Alfa i omega]]

	~~{{ORDENA:Jehova}}~~

	[[Categoria:Religió]]		[[Categoria:Religió]]

Valencian: Text reemplaça - ' arran ' a ' a raïl '

2022-06-30T17:15:58Z

Text reemplaça - ' arran ' a ' a raïl '

← Revisió anterior		Revisió de 17:15 30 jun 2022
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Transcripcions ==		== Transcripcions ==
	Jehovà és la forma del nom diví més coneguda en [[valencià]] i l'única que és normativa. De totes formes se té que dir que existixen atres variants no normatives del mateix nom: Jehovah, Javé, Javeh, Juvoh, etc. Això és degut a dos raons principalment: la primera, que en l'[[alfabet hebreu]] antic no s'escrivien les vocals, per lo tant se desconeix si estes eren EOA, AE, UO o atres. La segona, que ~~arran~~ de la prohibició de pronunciar el nom diví entre els judeus, esta pronunciació va desaparéixer completament.		Jehovà és la forma del nom diví més coneguda en [[valencià]] i l'única que és normativa. De totes formes se té que dir que existixen atres variants no normatives del mateix nom: Jehovah, Javé, Javeh, Juvoh, etc. Això és degut a dos raons principalment: la primera, que en l'[[alfabet hebreu]] antic no s'escrivien les vocals, per lo tant se desconeix si estes eren EOA, AE, UO o atres. La segona, que a raïl de la prohibició de pronunciar el nom diví entre els judeus, esta pronunciació va desaparéixer completament.

	La transcripció del tetragràmaton com a "Jehovà" fon un intent dels [[teologia\|teòlecs]] [[cristià\|cristians]] de reconstruir el nom original, basant-se en la "vocalisació" יְהֹוָה (els diacrítics sobre i devall les consonants són ajudes a la llectura introduïdes ''a posteriori'', per això no s'intercalen entre les lletres originals, per a no desvirtuar el text, considerat la paraula de Deu). Esta reconstrucció, empero, pareix ser una de les manco plausibles, puix que els [[diacrític]]s corresponen a la vocalisació de אֲדֹנָי (Adonai, "mon Senyor"). L'intenció original dels diacrítics de יְהֹוָה, puix, no era fer que יהוה es pronunciara /jehovà/, sino recordar al llector que al arribar ad esta paraula, per a no contravindre l'[[inefabilitat]] del nom de la divinitat (els judeus varen deixar de pronunciar el nom de Deu cap al [[sigle III]] presumiblement per esta raó, vejau els [[Dèu Manaments]]), havia de dir "[[Adonai]]".		La transcripció del tetragràmaton com a "Jehovà" fon un intent dels [[teologia\|teòlecs]] [[cristià\|cristians]] de reconstruir el nom original, basant-se en la "vocalisació" יְהֹוָה (els diacrítics sobre i devall les consonants són ajudes a la llectura introduïdes ''a posteriori'', per això no s'intercalen entre les lletres originals, per a no desvirtuar el text, considerat la paraula de Deu). Esta reconstrucció, empero, pareix ser una de les manco plausibles, puix que els [[diacrític]]s corresponen a la vocalisació de אֲדֹנָי (Adonai, "mon Senyor"). L'intenció original dels diacrítics de יְהֹוָה, puix, no era fer que יהוה es pronunciara /jehovà/, sino recordar al llector que al arribar ad esta paraula, per a no contravindre l'[[inefabilitat]] del nom de la divinitat (els judeus varen deixar de pronunciar el nom de Deu cap al [[sigle III]] presumiblement per esta raó, vejau els [[Dèu Manaments]]), havia de dir "[[Adonai]]".

Valencian: Text reemplaça - 'davall' a 'devall'

2022-06-06T15:51:29Z

Text reemplaça - 'davall' a 'devall'

← Revisió anterior		Revisió de 15:51 6 jun 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	Jehovà és la forma del nom diví més coneguda en [[valencià]] i l'única que és normativa. De totes formes se té que dir que existixen atres variants no normatives del mateix nom: Jehovah, Javé, Javeh, Juvoh, etc. Això és degut a dos raons principalment: la primera, que en l'[[alfabet hebreu]] antic no s'escrivien les vocals, per lo tant se desconeix si estes eren EOA, AE, UO o atres. La segona, que arran de la prohibició de pronunciar el nom diví entre els judeus, esta pronunciació va desaparéixer completament.		Jehovà és la forma del nom diví més coneguda en [[valencià]] i l'única que és normativa. De totes formes se té que dir que existixen atres variants no normatives del mateix nom: Jehovah, Javé, Javeh, Juvoh, etc. Això és degut a dos raons principalment: la primera, que en l'[[alfabet hebreu]] antic no s'escrivien les vocals, per lo tant se desconeix si estes eren EOA, AE, UO o atres. La segona, que arran de la prohibició de pronunciar el nom diví entre els judeus, esta pronunciació va desaparéixer completament.

	La transcripció del tetragràmaton com a "Jehovà" fon un intent dels [[teologia\|teòlecs]] [[cristià\|cristians]] de reconstruir el nom original, basant-se en la "vocalisació" יְהֹוָה (els diacrítics sobre i ~~davall~~ les consonants són ajudes a la llectura introduïdes ''a posteriori'', per això no s'intercalen entre les lletres originals, per a no desvirtuar el text, considerat la paraula de Deu). Esta reconstrucció, empero, pareix ser una de les manco plausibles, puix que els [[diacrític]]s corresponen a la vocalisació de אֲדֹנָי (Adonai, "mon Senyor"). L'intenció original dels diacrítics de יְהֹוָה, puix, no era fer que יהוה es pronunciara /jehovà/, sino recordar al llector que al arribar ad esta paraula, per a no contravindre l'[[inefabilitat]] del nom de la divinitat (els judeus varen deixar de pronunciar el nom de Deu cap al [[sigle III]] presumiblement per esta raó, vejau els [[Dèu Manaments]]), havia de dir "[[Adonai]]".		La transcripció del tetragràmaton com a "Jehovà" fon un intent dels [[teologia\|teòlecs]] [[cristià\|cristians]] de reconstruir el nom original, basant-se en la "vocalisació" יְהֹוָה (els diacrítics sobre i devall les consonants són ajudes a la llectura introduïdes ''a posteriori'', per això no s'intercalen entre les lletres originals, per a no desvirtuar el text, considerat la paraula de Deu). Esta reconstrucció, empero, pareix ser una de les manco plausibles, puix que els [[diacrític]]s corresponen a la vocalisació de אֲדֹנָי (Adonai, "mon Senyor"). L'intenció original dels diacrítics de יְהֹוָה, puix, no era fer que יהוה es pronunciara /jehovà/, sino recordar al llector que al arribar ad esta paraula, per a no contravindre l'[[inefabilitat]] del nom de la divinitat (els judeus varen deixar de pronunciar el nom de Deu cap al [[sigle III]] presumiblement per esta raó, vejau els [[Dèu Manaments]]), havia de dir "[[Adonai]]".

	En moltes edicions de la Bíblia, la paraula "Jehovà" és substituida per "El Senyor", com per eixemple en les bíblies catòliques, això es fa per a mantindre la tradició hebrea de no dir el nom de Deu i per a respectar el segon [[Dèu manaments\|manament de Moisés]].		En moltes edicions de la Bíblia, la paraula "Jehovà" és substituida per "El Senyor", com per eixemple en les bíblies catòliques, això es fa per a mantindre la tradició hebrea de no dir el nom de Deu i per a respectar el segon [[Dèu manaments\|manament de Moisés]].

Valencian: Text reemplaça - ' bé' a ' be'

2022-06-03T16:37:54Z

Text reemplaça - ' bé' a ' be'

← Revisió anterior		Revisió de 16:37 3 jun 2022
Llínea 20:		Llínea 20:
	Hi ha estudiosos que creuen que la creència [[monoteista]] en Jehovà prové de l'adoració egípcia d'[[Aton]] imposta per [[Akhenaton]] i que podria haver segut duta fins a terres aramees a través dels [[apiru]], un poble que havia saquejat l'[[Egipte antic]]; esta teoria, empero, no conta en moltes proves sòlides que la recolzen.		Hi ha estudiosos que creuen que la creència [[monoteista]] en Jehovà prové de l'adoració egípcia d'[[Aton]] imposta per [[Akhenaton]] i que podria haver segut duta fins a terres aramees a través dels [[apiru]], un poble que havia saquejat l'[[Egipte antic]]; esta teoria, empero, no conta en moltes proves sòlides que la recolzen.

	Atres creuen que es tracta d'una evolució local dels deus de la zona: si bé la gran majoria de creències eren politeistes, també era habitual que hi haguera un deu suprem creador i més poderós que podria haver evolucionat fins a convertir-se en un deu únic.		Atres creuen que es tracta d'una evolució local dels deus de la zona: si be la gran majoria de creències eren politeistes, també era habitual que hi haguera un deu suprem creador i més poderós que podria haver evolucionat fins a convertir-se en un deu únic.

	Les inscripcions més antigues que nomenen a Jehovà pareixen demostrar l'existència d'una antiga dualitat masculina/femenina de la divinitat o d'un politeisme basat en dos sers suprems masculí i femení que podrien ser consorts. Aixina, una gerra de ceràmica trobada a [[Kuntillet Ajrud]], datada entre els anys [[950 a. C.\|950]] i [[850 a. C. ]], portava l'inscripció: "A Jehova de Samària i a la seua Aixera". Una atra inscripció trobada en una tomba de [[Jirbet el-Qom]], datada entre l'any [[800 a. C.\|800]] i [[700 a. C. ]], diu: "Que Jehovà beneïxca a Uriyahu, puix la seua Aixera l'ha salvat dels seus enemics". Aixera era una divinitat identificada en molts pobles semítics com la mare deesa. Cap aixina la possibilitat de que Jehovà evolucionara d'un consort de la [[deesa]] que va acabar adoptant el paper principal.		Les inscripcions més antigues que nomenen a Jehovà pareixen demostrar l'existència d'una antiga dualitat masculina/femenina de la divinitat o d'un politeisme basat en dos sers suprems masculí i femení que podrien ser consorts. Aixina, una gerra de ceràmica trobada a [[Kuntillet Ajrud]], datada entre els anys [[950 a. C.\|950]] i [[850 a. C. ]], portava l'inscripció: "A Jehova de Samària i a la seua Aixera". Una atra inscripció trobada en una tomba de [[Jirbet el-Qom]], datada entre l'any [[800 a. C.\|800]] i [[700 a. C. ]], diu: "Que Jehovà beneïxca a Uriyahu, puix la seua Aixera l'ha salvat dels seus enemics". Aixera era una divinitat identificada en molts pobles semítics com la mare deesa. Cap aixina la possibilitat de que Jehovà evolucionara d'un consort de la [[deesa]] que va acabar adoptant el paper principal.

Jose2 en 09:21 23 jun 2018

2018-06-23T09:21:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:21 23 jun 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Tetragrammaton_scripts.png\|thumb\|Tetragràmaton]]		[[Archiu:Tetragrammaton_scripts.png\|thumb\|Tetragràmaton]]
	'''Jehovà''' és, segons la [[Bíblia]] on apareix citat unes 7.000 voltes, el nom propi de [[Deu]]. És una de les transcripcions de יהוה. Estes lletres corresponen aproximadament a ''YHWH'', ''YHVH'', ''JHWH'' o ''JHVH'', segons la [[transliteració]] escollida (les vocals no s'escriuen en [[hebreu]]). Este grup de quatre lletres se nomena "tetragràmaton".		'''Jehovà''' és, segons la [[Bíblia]] a on apareix citat unes 7.000 voltes, el nom propi de [[Deu]]. És una de les transcripcions de יהוה. Estes lletres corresponen aproximadament a ''YHWH'', ''YHVH'', ''JHWH'' o ''JHVH'', segons la [[transliteració]] escollida (les vocals no s'escriuen en [[hebreu]]). Este grup de quatre lletres se nomena "tetragràmaton".

	== Significat ==		== Significat ==
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Transcripcions ==		== Transcripcions ==
	Jehovà és ~~potser~~ la forma del nom diví més coneguda en [[valencià]] i l'única que és normativa. De totes formes se té que dir que existixen atres variants no normatives del mateix nom: Jehovah, Javé, Javeh, Juvoh, etc. Això és degut a dos raons principalment: la primera, que en l'[[alfabet hebreu]] antic no s'escrivien les vocals, per lo tant se desconeix si estes eren EOA, AE, UO o atres. La segona, que arran de la prohibició de pronunciar el nom diví entre els judeus, esta pronunciació va desaparéixer completament.		Jehovà és la forma del nom diví més coneguda en [[valencià]] i l'única que és normativa. De totes formes se té que dir que existixen atres variants no normatives del mateix nom: Jehovah, Javé, Javeh, Juvoh, etc. Això és degut a dos raons principalment: la primera, que en l'[[alfabet hebreu]] antic no s'escrivien les vocals, per lo tant se desconeix si estes eren EOA, AE, UO o atres. La segona, que arran de la prohibició de pronunciar el nom diví entre els judeus, esta pronunciació va desaparéixer completament.

	La transcripció del tetragràmaton com a "Jehovà" fon un intent dels [[teologia\|teòlecs]] [[cristià\|cristians]] de reconstruir el nom original, basant-se en la "vocalisació" יְהֹוָה (els diacrítics sobre i davall les consonants són ajudes a la llectura introduïdes ''a posteriori'', per això no s'intercalen entre les lletres originals, per a no desvirtuar el text, considerat la paraula de Deu). Esta reconstrucció, empero, pareix ser una de les manco plausibles, puix que els [[diacrític]]s corresponen a la vocalisació de אֲדֹנָי (Adonai, "mon Senyor"). La intenció original dels diacrítics de יְהֹוָה, puix, no era fer que יהוה es pronunciara /jehovà/, sino recordar al llector que al arribar ad esta paraula, per a no contravindre la [[inefabilitat]] del nom de la divinitat (els judeus varen deixar de pronunciar el nom de Deu cap al sigle III presumiblement per esta raó, vejau els [[Dèu Manaments]]), havia de dir "[[Adonai]]".		La transcripció del tetragràmaton com a "Jehovà" fon un intent dels [[teologia\|teòlecs]] [[cristià\|cristians]] de reconstruir el nom original, basant-se en la "vocalisació" יְהֹוָה (els diacrítics sobre i davall les consonants són ajudes a la llectura introduïdes ''a posteriori'', per això no s'intercalen entre les lletres originals, per a no desvirtuar el text, considerat la paraula de Deu). Esta reconstrucció, empero, pareix ser una de les manco plausibles, puix que els [[diacrític]]s corresponen a la vocalisació de אֲדֹנָי (Adonai, "mon Senyor"). L'intenció original dels diacrítics de יְהֹוָה, puix, no era fer que יהוה es pronunciara /jehovà/, sino recordar al llector que al arribar ad esta paraula, per a no contravindre l'[[inefabilitat]] del nom de la divinitat (els judeus varen deixar de pronunciar el nom de Deu cap al [[sigle III]] presumiblement per esta raó, vejau els [[Dèu Manaments]]), havia de dir "[[Adonai]]".

	En moltes edicions de la Bíblia, la paraula "Jehovà" és substituida per "El Senyor", com per eixemple en les bíblies catòliques, això es fa per a mantindre la tradició hebrea de no dir el nom de Deu i per a respectar el segon [[Dèu manaments\|manament de Moisés]].		En moltes edicions de la Bíblia, la paraula "Jehovà" és substituida per "El Senyor", com per eixemple en les bíblies catòliques, això es fa per a mantindre la tradició hebrea de no dir el nom de Deu i per a respectar el segon [[Dèu manaments\|manament de Moisés]].

Jose2 en 23:40 13 jun 2018

2018-06-13T23:40:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:40 13 jun 2018
Llínea 39:		Llínea 39:

	{{ORDENA:Jehova}}		{{ORDENA:Jehova}}

			[[Categoria:Religió]]
	[[Categoria:Deus únics]]		[[Categoria:Deus únics]]
	[[Categoria:Personages bíblics]]		[[Categoria:Personages bíblics]]
	[[Categoria:Deus de la creació]]		[[Categoria:Deus de la creació]]

Teniente en 19:21 13 jun 2018

2018-06-13T19:21:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:21 13 jun 2018
Llínea 11:		Llínea 11:

	La transcripció del tetragràmaton com a "Jehovà" fon un intent dels [[teologia\|teòlecs]] [[cristià\|cristians]] de reconstruir el nom original, basant-se en la "vocalisació" יְהֹוָה (els diacrítics sobre i davall les consonants són ajudes a la llectura introduïdes ''a posteriori'', per això no s'intercalen entre les lletres originals, per a no desvirtuar el text, considerat la paraula de Deu). Esta reconstrucció, empero, pareix ser una de les manco plausibles, puix que els [[diacrític]]s corresponen a la vocalisació de אֲדֹנָי (Adonai, "mon Senyor"). La intenció original dels diacrítics de יְהֹוָה, puix, no era fer que יהוה es pronunciara /jehovà/, sino recordar al llector que al arribar ad esta paraula, per a no contravindre la [[inefabilitat]] del nom de la divinitat (els judeus varen deixar de pronunciar el nom de Deu cap al sigle III presumiblement per esta raó, vejau els [[Dèu Manaments]]), havia de dir "[[Adonai]]".		La transcripció del tetragràmaton com a "Jehovà" fon un intent dels [[teologia\|teòlecs]] [[cristià\|cristians]] de reconstruir el nom original, basant-se en la "vocalisació" יְהֹוָה (els diacrítics sobre i davall les consonants són ajudes a la llectura introduïdes ''a posteriori'', per això no s'intercalen entre les lletres originals, per a no desvirtuar el text, considerat la paraula de Deu). Esta reconstrucció, empero, pareix ser una de les manco plausibles, puix que els [[diacrític]]s corresponen a la vocalisació de אֲדֹנָי (Adonai, "mon Senyor"). La intenció original dels diacrítics de יְהֹוָה, puix, no era fer que יהוה es pronunciara /jehovà/, sino recordar al llector que al arribar ad esta paraula, per a no contravindre la [[inefabilitat]] del nom de la divinitat (els judeus varen deixar de pronunciar el nom de Deu cap al sigle III presumiblement per esta raó, vejau els [[Dèu Manaments]]), havia de dir "[[Adonai]]".

			En moltes edicions de la Bíblia, la paraula "Jehovà" és substituida per "El Senyor", com per eixemple en les bíblies catòliques, això es fa per a mantindre la tradició hebrea de no dir el nom de Deu i per a respectar el segon [[Dèu manaments\|manament de Moisés]].

	== Pronunciació ==		== Pronunciació ==

Jose2: /* Orige de la creència en Jehovà com a Deu únic */

2018-06-13T16:55:45Z

Orige de la creència en Jehovà com a Deu únic

← Revisió anterior		Revisió de 16:55 13 jun 2018
Llínea 16:		Llínea 16:

	== Orige de la creència en Jehovà com a Deu únic ==		== Orige de la creència en Jehovà com a Deu únic ==
	Hi ha estudiosos que creuen que la creència [[monoteista]] en Jehovà prové de l'adoració egípcia d'[[Aton]] imposta per [[Akhenaton]] i que podria haver ~~sigut~~ duta fins a terres aramees a través dels [[apiru]], un poble que havia saquejat l'[[Egipte antic]]; esta teoria, empero, no conta en moltes proves sòlides que la recolzen.		Hi ha estudiosos que creuen que la creència [[monoteista]] en Jehovà prové de l'adoració egípcia d'[[Aton]] imposta per [[Akhenaton]] i que podria haver segut duta fins a terres aramees a través dels [[apiru]], un poble que havia saquejat l'[[Egipte antic]]; esta teoria, empero, no conta en moltes proves sòlides que la recolzen.

	Atres creuen que es tracta d'una evolució local dels deus de la zona: si bé la gran majoria de creències eren politeistes, també era habitual que hi haguera un deu suprem creador i més poderós que podria haver evolucionat fins a convertir-se en un deu únic.		Atres creuen que es tracta d'una evolució local dels deus de la zona: si bé la gran majoria de creències eren politeistes, també era habitual que hi haguera un deu suprem creador i més poderós que podria haver evolucionat fins a convertir-se en un deu únic.

	Les inscripcions més antigues que nomenen a Jehovà pareixen demostrar l'existència d'una antiga dualitat masculina/femenina de la divinitat o d'un politeisme basat en dos sers suprems masculí i femení que podrien ser consorts. Aixina, una gerra de ceràmica trobada a [[Kuntillet Ajrud]], datada entre el [[950 aC\|950]] i el [[850 aC]], portava l'inscripció: "A Jehova de Samària i a la seua Aixera". Una atra inscripció trobada en una tomba de [[Jirbet el-Qom]], datada entre l'any [[800 aC\|800]] i [[700 aC]], diu: "Que Jehovà beneïxca a Uriyahu, puix la seua Aixera l'ha salvat dels seus enemics". Aixera era una divinitat identificada en molts pobles semítics com la mare deesa. Cap aixina la possibilitat de que Jehovà evolucionara d'un consort de la [[deesa]] que va acabar adoptant el paper principal.		Les inscripcions més antigues que nomenen a Jehovà pareixen demostrar l'existència d'una antiga dualitat masculina/femenina de la divinitat o d'un politeisme basat en dos sers suprems masculí i femení que podrien ser consorts. Aixina, una gerra de ceràmica trobada a [[Kuntillet Ajrud]], datada entre els anys [[950 a. C.\|950]] i [[850 a. C. ]], portava l'inscripció: "A Jehova de Samària i a la seua Aixera". Una atra inscripció trobada en una tomba de [[Jirbet el-Qom]], datada entre l'any [[800 a. C.\|800]] i [[700 a. C. ]], diu: "Que Jehovà beneïxca a Uriyahu, puix la seua Aixera l'ha salvat dels seus enemics". Aixera era una divinitat identificada en molts pobles semítics com la mare deesa. Cap aixina la possibilitat de que Jehovà evolucionara d'un consort de la [[deesa]] que va acabar adoptant el paper principal.

	Segons l'arqueòlec [[William G. Dever]], els [[hebreu]]s adoraven diferents deus: Jehovà va evolucionar d'un simple deu consort de la deesa Aixera passant a adoptar el paper de Deu nacional i finalment sent venerat com a Deu únic. La classe política dominant, influenciada pels perses (practicants d'un [[zoroastrisme]] de caràcter monoteiste), va rebujar ~~la resta~~ de divinitats convertint la majoria dels hebreus a una nova religió igualment monoteista.<ref>[http://books.google.com.au/books?id=gutdZ4e0XEMC&dq=Did+God+have+a+wife%3F&printsec=frontcover&source=bn&hl=en&ei=NAQzTPOpLIi-ce-HnLID&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CC8Q6AEwBA#v=onepage&q&f=false William G. Dever, "Did God Have a Wife?: Archaeology and Folk Religion in Ancient Israel" (Eerdmans, 2005)]</ref>		Segons l'arqueòlec [[William G. Dever]], els [[hebreu]]s adoraven diferents deus: Jehovà va evolucionar d'un simple deu consort de la deesa Aixera passant a adoptar el paper de Deu nacional i finalment sent venerat com a Deu únic. La classe política dominant, influenciada pels perses (practicants d'un [[zoroastrisme]] de caràcter monoteiste), va rebujar al restant de divinitats convertint a la majoria dels hebreus a una nova religió igualment monoteista.<ref>[http://books.google.com.au/books?id=gutdZ4e0XEMC&dq=Did+God+have+a+wife%3F&printsec=frontcover&source=bn&hl=en&ei=NAQzTPOpLIi-ce-HnLID&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CC8Q6AEwBA#v=onepage&q&f=false William G. Dever, "Did God Have a Wife?: Archaeology and Folk Religion in Ancient Israel" (Eerdmans, 2005)]</ref>

	== Aleluya==		== Aleluya==

Teniente: Pàgina nova, en el contingut: «Tetragràmaton '''Jehovà''' és, segons la Bíblia on apareix citat unes 7.000 voltes, el nom propi de Deu....»

2018-06-13T16:06:21Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Tetragràmaton '''Jehovà''' és, segons la Bíblia on apareix citat unes 7.000 voltes, el nom propi de Deu....»

Pàgina nova

[[Archiu:Tetragrammaton_scripts.png|thumb|Tetragràmaton]]
'''Jehovà''' és, segons la [[Bíblia]] on apareix citat unes 7.000 voltes, el nom propi de [[Deu]]. És una de les transcripcions de יהוה. Estes lletres corresponen aproximadament a ''YHWH'', ''YHVH'', ''JHWH'' o ''JHVH'', segons la [[transliteració]] escollida (les vocals no s'escriuen en [[hebreu]]). Este grup de quatre lletres se nomena "tetragràmaton".

== Significat ==
Segons la [[judaisme|tradició judeua]], el tetragràmaton està relacionat en la forma causativa de l'imperfectiu del verp [[hebreu]] הוה (''ha·wah'', "ser, arribar a ser"), i voldria dir "(Ell) farà -o fa- que arribe a ser".

Algunes tradicions li donen el significat de "El ser Immutable". Segons la Bíblia, aixina es va revelar a [[Moisés]] (Èxodo 3:14 i 6:2-8). Estes ho justifiquen en l'argument de que el tetragràmaton vindria de tres formes verbals en la mateixa raïl YWH: les paraules HYH ''haya'' [היה]: "ell era", HWH ''howê'' [הוה]: "ell és", i YHYH ''yihiyê'' [יהיה]: "ell serà" se combinarien per a donar l'idea d'atemporalitat.

== Transcripcions ==
Jehovà és potser la forma del nom diví més coneguda en [[valencià]] i l'única que és normativa. De totes formes se té que dir que existixen atres variants no normatives del mateix nom: Jehovah, Javé, Javeh, Juvoh, etc. Això és degut a dos raons principalment: la primera, que en l'[[alfabet hebreu]] antic no s'escrivien les vocals, per lo tant se desconeix si estes eren EOA, AE, UO o atres. La segona, que arran de la prohibició de pronunciar el nom diví entre els judeus, esta pronunciació va desaparéixer completament.

La transcripció del tetragràmaton com a "Jehovà" fon un intent dels [[teologia|teòlecs]] [[cristià|cristians]] de reconstruir el nom original, basant-se en la "vocalisació" יְהֹוָה (els diacrítics sobre i davall les consonants són ajudes a la llectura introduïdes ''a posteriori'', per això no s'intercalen entre les lletres originals, per a no desvirtuar el text, considerat la paraula de Deu). Esta reconstrucció, empero, pareix ser una de les manco plausibles, puix que els [[diacrític]]s corresponen a la vocalisació de אֲדֹנָי (Adonai, "mon Senyor"). La intenció original dels diacrítics de יְהֹוָה, puix, no era fer que יהוה es pronunciara /jehovà/, sino recordar al llector que al arribar ad esta paraula, per a no contravindre la [[inefabilitat]] del nom de la divinitat (els judeus varen deixar de pronunciar el nom de Deu cap al sigle III presumiblement per esta raó, vejau els [[Dèu Manaments]]), havia de dir "[[Adonai]]".

== Pronunciació ==
Encara que la pronunciació del nom de Deu no està clara, sí que és possible d'endevinar-la fins a cert punt segons els compostos hebreus.

== Orige de la creència en Jehovà com a Deu únic ==
Hi ha estudiosos que creuen que la creència [[monoteista]] en Jehovà prové de l'adoració egípcia d'[[Aton]] imposta per [[Akhenaton]] i que podria haver sigut duta fins a terres aramees a través dels [[apiru]], un poble que havia saquejat l'[[Egipte antic]]; esta teoria, empero, no conta en moltes proves sòlides que la recolzen.

Atres creuen que es tracta d'una evolució local dels deus de la zona: si bé la gran majoria de creències eren politeistes, també era habitual que hi haguera un deu suprem creador i més poderós que podria haver evolucionat fins a convertir-se en un deu únic.

Les inscripcions més antigues que nomenen a Jehovà pareixen demostrar l'existència d'una antiga dualitat masculina/femenina de la divinitat o d'un politeisme basat en dos sers suprems masculí i femení que podrien ser consorts. Aixina, una gerra de ceràmica trobada a [[Kuntillet Ajrud]], datada entre el [[950 aC|950]] i el [[850 aC]], portava l'inscripció: "A Jehova de Samària i a la seua Aixera". Una atra inscripció trobada en una tomba de [[Jirbet el-Qom]], datada entre l'any [[800 aC|800]] i [[700 aC]], diu: "Que Jehovà beneïxca a Uriyahu, puix la seua Aixera l'ha salvat dels seus enemics". Aixera era una divinitat identificada en molts pobles semítics com la mare deesa. Cap aixina la possibilitat de que Jehovà evolucionara d'un consort de la [[deesa]] que va acabar adoptant el paper principal.

Segons l'arqueòlec [[William G. Dever]], els [[hebreu]]s adoraven diferents deus: Jehovà va evolucionar d'un simple deu consort de la deesa Aixera passant a adoptar el paper de Deu nacional i finalment sent venerat com a Deu únic. La classe política dominant, influenciada pels perses (practicants d'un [[zoroastrisme]] de caràcter monoteiste), va rebujar la resta de divinitats convertint la majoria dels hebreus a una nova religió igualment monoteista.<ref>[http://books.google.com.au/books?id=gutdZ4e0XEMC&dq=Did+God+have+a+wife%3F&printsec=frontcover&source=bn&hl=en&ei=NAQzTPOpLIi-ce-HnLID&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CC8Q6AEwBA#v=onepage&q&f=false William G. Dever, "Did God Have a Wife?: Archaeology and Folk Religion in Ancient Israel" (Eerdmans, 2005)]</ref>

== Aleluya==
L'expressió 'Aleluya' significa ''lloeu a Jah'', forma abreviada de 'Jehovà'

== Bibliografia ==
*W. G. Dever. '''Asherah, Consort of Yahweh? New Evidence from Kuntillet `Ajrud'''. Bulletin of the American Schools of Oriental Research nº 255. Pp. 21-37. 1984. {{en}}

== Referències==
<references />

== Vore també ==
* [[Alfa i omega]]

{{ORDENA:Jehova}}
[[Categoria:Deus únics]]
[[Categoria:Personages bíblics]]
[[Categoria:Deus de la creació]]