Jeroni Torrella - Historial de revisions

Jose2 en 15:36 25 ago 2024

2024-08-25T15:36:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:36 25 ago 2024
Llínea 22:		Llínea 22:
	== Obra ==		== Obra ==

	En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferrando el Catòlic, exposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'[[or]] i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de l'imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.<ref>{{ref-llibre\|cognom=López Piñero\|nom=José María\|títol=Història de la ciència al País Valencià\|pàgines=p. 142s\|lloc=València\|editorial=Alfons el Magnànim-IVEI\|any=1995\|isbn=8478221549\|cognom2 = Navarro Brotons\|nom2 = Víctor}}</ref>		En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferrando el Catòlic, exposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'[[or]] i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de l'imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.<ref>{{ref-llibre\|cognom=López Piñero\|nom=José María\|títol=Història de la ciència al País Valencià\|pàgines=p. 142s\|lloc=València\|editorial=Alfons el Magnànim-IVEI\|any=1995\|isbn=8478221549\|cognom2 = Navarro Brotons\|nom2 = Víctor}}</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 19:02 4 nov 2022

2022-11-04T19:02:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:02 4 nov 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Va estudiar en [[Siena]] i en [[Pisa]], a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any [[1474]], en [[Bolonya]], va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra.		Va estudiar en [[Siena]] i en [[Pisa]], a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any [[1474]], en [[Bolonya]], va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra.

	Tornat a València, es guanyà una gran reputació, com a mege i com a cirujà i per això fon cridat per a fer de mege personal de [[Reis Catòlics\|Ferran el Catòlic]] i de la germana d'este, Joana d'Aragó, posteriorment Joana de Nàpols.		Tornat a València, es guanyà una gran reputació, com a mege i com a cirujà i per això fon cridat per a fer de mege personal de [[Reis Catòlics\|Ferran el Catòlic]] i de la germana d'este, Joana d'Aragó, posteriorment Joana de Nàpols.

Xavier: /* Obra */

2022-11-04T18:59:54Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 18:59 4 nov 2022
Llínea 22:		Llínea 22:
	== Obra ==		== Obra ==

	En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a ~~Ferran~~ el Catòlic, ~~esposà~~ molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'[[or]] i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de l'imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.<ref>{{ref-llibre\|cognom=López Piñero\|nom=José María\|títol=Història de la ciència al País Valencià\|pàgines=p. 142s\|lloc=València\|editorial=Alfons el Magnànim-IVEI\|any=1995\|isbn=8478221549\|cognom2 = Navarro Brotons\|nom2 = Víctor}}</ref>		En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferrando el Catòlic, exposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'[[or]] i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de l'imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.<ref>{{ref-llibre\|cognom=López Piñero\|nom=José María\|títol=Història de la ciència al País Valencià\|pàgines=p. 142s\|lloc=València\|editorial=Alfons el Magnànim-IVEI\|any=1995\|isbn=8478221549\|cognom2 = Navarro Brotons\|nom2 = Víctor}}</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier en 18:59 4 nov 2022

2022-11-04T18:59:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:59 4 nov 2022
Llínea 11:		Llínea 11:
	}}		}}
	'''Jeroni Torrella''' ([[Valéncia]], [[1450]] - † [[Valéncia]], [[1512]]) , germà de [[Gaspar Torrella]], fon mege i astrònom. Va llançar unes teories en la finalitat d'aplicar l'[[astronomia]] a la [[medicina]].		'''Jeroni Torrella''' ([[Valéncia]], [[1450]] - † [[Valéncia]], [[1512]]) , germà de [[Gaspar Torrella]], fon mege i astrònom. Va llançar unes teories en la finalitat d'aplicar l'[[astronomia]] a la [[medicina]].

			== Biografia ==

	Va estudiar en [[Siena]] i en [[Pisa]], a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any [[1474]], en [[Bolonya]], va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra.		Va estudiar en [[Siena]] i en [[Pisa]], a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any [[1474]], en [[Bolonya]], va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra.
Llínea 17:		Llínea 19:

	En l'any [[1502]] fon elegit per la ciutat examinador d'arts i de medicina, i de l'any [[1505]] a l'any [[1508]] va ocupar la primera càtedra de medicina de l'Estudi General, que s'havia fundat pocs anys abans.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Fuster\|nom=Just Pastor\|títol=Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días\|pàgines=p. 56\|lloc=València\|editorial=Imp. y librería de José Ximeno\|any=1827, tom I\|url=https://books.google.cat/books?id=JNRyRAMESK0C&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false}}</ref>		En l'any [[1502]] fon elegit per la ciutat examinador d'arts i de medicina, i de l'any [[1505]] a l'any [[1508]] va ocupar la primera càtedra de medicina de l'Estudi General, que s'havia fundat pocs anys abans.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Fuster\|nom=Just Pastor\|títol=Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días\|pàgines=p. 56\|lloc=València\|editorial=Imp. y librería de José Ximeno\|any=1827, tom I\|url=https://books.google.cat/books?id=JNRyRAMESK0C&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false}}</ref>

			== Obra ==

	En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferran el Catòlic, esposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'[[or]] i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de l'imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.<ref>{{ref-llibre\|cognom=López Piñero\|nom=José María\|títol=Història de la ciència al País Valencià\|pàgines=p. 142s\|lloc=València\|editorial=Alfons el Magnànim-IVEI\|any=1995\|isbn=8478221549\|cognom2 = Navarro Brotons\|nom2 = Víctor}}</ref>		En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferran el Catòlic, esposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'[[or]] i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de l'imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.<ref>{{ref-llibre\|cognom=López Piñero\|nom=José María\|títol=Història de la ciència al País Valencià\|pàgines=p. 142s\|lloc=València\|editorial=Alfons el Magnànim-IVEI\|any=1995\|isbn=8478221549\|cognom2 = Navarro Brotons\|nom2 = Víctor}}</ref>

Jose2 en 17:36 4 nov 2022

2022-11-04T17:36:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:36 4 nov 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]
	}}		}}
	'''Jeroni Torrella''' ([[Valéncia]], [[1450]] - [[Valéncia]], [[1512]]) , germà de [[Gaspar Torrella]], fon mege i astrònom. Va llançar unes teories en la finalitat d'aplicar l'[[astronomia]] a la [[medicina]].		'''Jeroni Torrella''' ([[Valéncia]], [[1450]] - † [[Valéncia]], [[1512]]) , germà de [[Gaspar Torrella]], fon mege i astrònom. Va llançar unes teories en la finalitat d'aplicar l'[[astronomia]] a la [[medicina]].

	Va estudiar en [[Siena]] i en [[Pisa]], a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any [[1474]], en [[Bolonya]], va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra.		Va estudiar en [[Siena]] i en [[Pisa]], a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any [[1474]], en [[Bolonya]], va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra.

Jose2 en 17:23 24 ago 2021

2021-08-24T17:23:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:23 24 ago 2021
Llínea 23:		Llínea 23:
	{{referències}}		{{referències}}

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Meges]]		[[Categoria:Meges]]
	[[Categoria:Meges valencians]]		[[Categoria:Meges valencians]]

Xavier en 15:49 17 jul 2019

2019-07-17T15:49:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:49 17 jul 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Jeroni Torrella
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Regne de Valéncia\|Valenciana]]
			\| ocupació = Mege i astrònom
			\| data_naix = [[1450]]
			\| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]
			\| data_mort = [[1512]]
			\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]
			}}
	'''Jeroni Torrella''' ([[Valéncia]], [[1450]] - [[Valéncia]], [[1512]]) , germà de [[Gaspar Torrella]], fon mege i astrònom. Va llançar unes teories en la finalitat d'aplicar l'[[astronomia]] a la [[medicina]].		'''Jeroni Torrella''' ([[Valéncia]], [[1450]] - [[Valéncia]], [[1512]]) , germà de [[Gaspar Torrella]], fon mege i astrònom. Va llançar unes teories en la finalitat d'aplicar l'[[astronomia]] a la [[medicina]].

	Va estudiar en [[Siena]] i en [[Pisa]],a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any [[1474]], en [[Bolonya]], va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra.		Va estudiar en [[Siena]] i en [[Pisa]], a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any [[1474]], en [[Bolonya]], va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra.

	Tornat a València, es guanyà una gran reputació, com a mege i com a cirujà i per això fon cridat per a fer de mege personal de [[Reis Catòlics\|Ferran el Catòlic]] i de la germana d'este, Joana d'Aragó, posteriorment Joana de Nàpols.		Tornat a València, es guanyà una gran reputació, com a mege i com a cirujà i per això fon cridat per a fer de mege personal de [[Reis Catòlics\|Ferran el Catòlic]] i de la germana d'este, Joana d'Aragó, posteriorment Joana de Nàpols.

	En l'any [[1502]] ~~va ser~~ elegit per la ciutat examinador d'arts i de medicina, i de l'any [[1505]] a l'any [[1508]] va ocupar la primera càtedra de medicina de l'Estudi General, que s'havia fundat pocs anys abans.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Fuster\|nom=Just Pastor\|títol=Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días\|pàgines=p. 56\|lloc=València\|editorial=Imp. y librería de José Ximeno\|any=1827, tom I\|url=https://books.google.cat/books?id=JNRyRAMESK0C&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false}}</ref>		En l'any [[1502]] fon elegit per la ciutat examinador d'arts i de medicina, i de l'any [[1505]] a l'any [[1508]] va ocupar la primera càtedra de medicina de l'Estudi General, que s'havia fundat pocs anys abans.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Fuster\|nom=Just Pastor\|títol=Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días\|pàgines=p. 56\|lloc=València\|editorial=Imp. y librería de José Ximeno\|any=1827, tom I\|url=https://books.google.cat/books?id=JNRyRAMESK0C&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false}}</ref>

	En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferran el Catòlic, esposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'[[or]] i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de l'imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.<ref>{{ref-llibre\|cognom=López Piñero\|nom=José María\|títol=Història de la ciència al País Valencià\|pàgines=p. 142s\|lloc=València\|editorial=Alfons el Magnànim-IVEI\|any=1995\|isbn=8478221549\|cognom2 = Navarro Brotons\|nom2 = Víctor}}</ref>		En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferran el Catòlic, esposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'[[or]] i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de l'imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.<ref>{{ref-llibre\|cognom=López Piñero\|nom=José María\|títol=Història de la ciència al País Valencià\|pàgines=p. 142s\|lloc=València\|editorial=Alfons el Magnànim-IVEI\|any=1995\|isbn=8478221549\|cognom2 = Navarro Brotons\|nom2 = Víctor}}</ref>

Jose2 en 11:48 17 jul 2019

2019-07-17T11:48:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:48 17 jul 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Jeroni Torrella''' ([[Valéncia]], [[1450]] - [[Valéncia]], [[1512]]) , germà de [[Gaspar Torrella]], fon mege i astrònom. Va llançar unes teories en la finalitat d'aplicar l'astronomia a la medicina.		'''Jeroni Torrella''' ([[Valéncia]], [[1450]] - [[Valéncia]], [[1512]]) , germà de [[Gaspar Torrella]], fon mege i astrònom. Va llançar unes teories en la finalitat d'aplicar l'[[astronomia]] a la [[medicina]].

	Va estudiar en ~~Siena i en Pisa~~,a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any 1474, ~~en Bolonya~~, va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra.		Va estudiar en [[Siena]] i en [[Pisa]],a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any [[1474]], en [[Bolonya]], va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra.

	Tornat a València, es guanyà una gran reputació, com a mege i com a cirujà i per això fon ~~creidat~~ per a fer de mege personal ~~de Ferran~~ el ~~Catòlic i~~ de la germana d'este, Joana d'Aragó, posteriorment Joana de Nàpols.		Tornat a València, es guanyà una gran reputació, com a mege i com a cirujà i per això fon cridat per a fer de mege personal de [[Reis Catòlics\|Ferran el Catòlic]] i de la germana d'este, Joana d'Aragó, posteriorment Joana de Nàpols.

	En l'any 1502 va ser elegit per la ciutat examinador d'arts i de medicina, i de l'any 1505 a l'any 1508 va ocupar la primera càtedra de medicina de l'Estudi General, que s'havia fundat pocs anys abans.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Fuster\|nom=Just Pastor\|títol=Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días\|pàgines=p. 56\|lloc=València\|editorial=Imp. y librería de José Ximeno\|any=1827, tom I\|url=https://books.google.cat/books?id=JNRyRAMESK0C&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false}}</ref>		En l'any [[1502]] va ser elegit per la ciutat examinador d'arts i de medicina, i de l'any [[1505]] a l'any [[1508]] va ocupar la primera càtedra de medicina de l'Estudi General, que s'havia fundat pocs anys abans.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Fuster\|nom=Just Pastor\|títol=Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días\|pàgines=p. 56\|lloc=València\|editorial=Imp. y librería de José Ximeno\|any=1827, tom I\|url=https://books.google.cat/books?id=JNRyRAMESK0C&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false}}</ref>

	En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferran el Catòlic, esposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'or i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de la imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.<ref>{{ref-llibre\|cognom=López Piñero\|nom=José María\|títol=Història de la ciència al País Valencià\|pàgines=p. 142s\|lloc=València\|editorial=Alfons el Magnànim-IVEI\|any=1995\|isbn=8478221549\|cognom2 = Navarro Brotons\|nom2 = Víctor}}</ref>		En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferran el Catòlic, esposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'[[or]] i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de l'imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.<ref>{{ref-llibre\|cognom=López Piñero\|nom=José María\|títol=Història de la ciència al País Valencià\|pàgines=p. 142s\|lloc=València\|editorial=Alfons el Magnànim-IVEI\|any=1995\|isbn=8478221549\|cognom2 = Navarro Brotons\|nom2 = Víctor}}</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 11:45 17 jul 2019

2019-07-17T11:45:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:45 17 jul 2019
Llínea 7:		Llínea 7:
	En l'any 1502 va ser elegit per la ciutat examinador d'arts i de medicina, i de l'any 1505 a l'any 1508 va ocupar la primera càtedra de medicina de l'Estudi General, que s'havia fundat pocs anys abans.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Fuster\|nom=Just Pastor\|títol=Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días\|pàgines=p. 56\|lloc=València\|editorial=Imp. y librería de José Ximeno\|any=1827, tom I\|url=https://books.google.cat/books?id=JNRyRAMESK0C&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false}}</ref>		En l'any 1502 va ser elegit per la ciutat examinador d'arts i de medicina, i de l'any 1505 a l'any 1508 va ocupar la primera càtedra de medicina de l'Estudi General, que s'havia fundat pocs anys abans.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Fuster\|nom=Just Pastor\|títol=Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días\|pàgines=p. 56\|lloc=València\|editorial=Imp. y librería de José Ximeno\|any=1827, tom I\|url=https://books.google.cat/books?id=JNRyRAMESK0C&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false}}</ref>

	En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferran el Catòlic, esposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'or i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de la imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.		En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferran el Catòlic, esposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'or i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de la imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.<ref>{{ref-llibre\|cognom=López Piñero\|nom=José María\|títol=Història de la ciència al País Valencià\|pàgines=p. 142s\|lloc=València\|editorial=Alfons el Magnànim-IVEI\|any=1995\|isbn=8478221549\|cognom2 = Navarro Brotons\|nom2 = Víctor}}</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 11:44 17 jul 2019

2019-07-17T11:44:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:44 17 jul 2019
Llínea 8:		Llínea 8:

	En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferran el Catòlic, esposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'or i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de la imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.		En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferran el Catòlic, esposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'or i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de la imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.

			== Referències ==
			{{referències}}

	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Meges]]		[[Categoria:Meges]]
	[[Categoria:Meges valencians]]		[[Categoria:Meges valencians]]