Jibuti (ciutat) - Historial de revisions

Valencian en 13:12 26 oct 2022

2022-10-26T13:12:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:12 26 oct 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	La '''ciutat de Jibuti''' <ref>{{Països RACV}}</ref> ({{Lang-ar\|جيبوتي\|tr=Jībūtī}}; [[somalí]], ''Jabuuti''; [[francés]], ''Ville de Djibouti'') és una ciutat i port, capital de la [[Jibuti\|República de Jibuti]], situada en una península (Ras Djibouti) que separa el [[golf d'Aden]] del [[golf de Tadjoura]]. Té estatus de regió en la [[Regions de Djibouti\|divisió administrativa de l'estat]]. La seua població és d'uns 400.000 habitants. Supon el final o l'inici del trayecte del ferrocarril Jibuti-[[Addis Abeba]]. El seu aeroport es diu Djibouti-Ambouli.		La '''ciutat de Jibuti''' <ref>{{Països RACV}}</ref> ({{Lang-ar\|جيبوتي\|tr=Jībūtī}}; [[somalí]], ''Jabuuti''; [[francés]], ''Ville de Djibouti'') és una ciutat i port, capital de la [[Jibuti\|República de Jibuti]], situada en una península (Ras Djibouti) que separa el [[golf d'Aden]] del [[golf de Tadjoura]]. Té estatus de regió en la [[Regions de Djibouti\|divisió administrativa de l'estat]]. La seua població és d'uns 400.000 habitants. Supon el final o l'inici del trayecte del ferrocarril Jibuti-[[Addis Abeba]]. El seu aeroport es diu Djibouti-Ambouli.

	Els llocs més representatius ~~són~~ el port, el mercat central, l'estadi nacional, el palau presidencial i la mesquita Hamouli.		Els llocs més representatius son el port, el mercat central, l'estadi nacional, el palau presidencial i la mesquita Hamouli.

	== Història ==		== Història ==

Valencian: /* Història */

2022-10-26T13:12:09Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 13:12 26 oct 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	En l'any [[1897]] s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en [[1917]] (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de [[Zeila]] i [[Tadjoura]].		En l'any [[1897]] s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en [[1917]] (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de [[Zeila]] i [[Tadjoura]].

	Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos ~~terçis~~ de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadí de la ciutat.		Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terços de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadí de la ciutat.

	Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va permanéixer com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]].		Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va permanéixer com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]].

Valencian: /* Història */

2022-10-26T13:11:08Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 13:11 26 oct 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	En l'any [[1897]] s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en [[1917]] (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de [[Zeila]] i [[Tadjoura]].		En l'any [[1897]] s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en [[1917]] (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de [[Zeila]] i [[Tadjoura]].

	Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terçis de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el ~~cadi~~ de la ciutat.		Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terçis de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadí de la ciutat.

	Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va permanéixer com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]].		Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va permanéixer com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]].

Valencian: /* Història */

2022-10-26T13:07:00Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 13:07 26 oct 2022
Llínea 12:		Llínea 12:
	Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terçis de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadi de la ciutat.		Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terçis de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadi de la ciutat.

	Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va ~~romandre~~ com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]].		Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va permanéixer com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]].

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: /* Història */

2022-10-26T12:59:57Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 12:59 26 oct 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	En l'any [[1897]] s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en [[1917]] (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de [[Zeila]] i [[Tadjoura]].		En l'any [[1897]] s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en [[1917]] (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de [[Zeila]] i [[Tadjoura]].

	Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terçis de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadi de la ciutat. Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va romandre com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]].		Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terçis de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadi de la ciutat.

			Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va romandre com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]].

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: /* Història */

2022-10-26T12:59:35Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 12:59 26 oct 2022
Llínea 8:		Llínea 8:
	[https://www.britannica.com/place/Djibouti-capital Djibouti], britannica.com, USA, accedit el 26 d'octubre de 2022</ref> En [[1891]], només tres anys despuix de la seua creació, substituí com a capital del país a la ciutat de [[Tadjoura]].		[https://www.britannica.com/place/Djibouti-capital Djibouti], britannica.com, USA, accedit el 26 d'octubre de 2022</ref> En [[1891]], només tres anys despuix de la seua creació, substituí com a capital del país a la ciutat de [[Tadjoura]].

	En l'any [[1897]] s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en [[1917]] (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de [[Zeila]] i [[Tadjoura]]. Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terçis de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadi de la ciutat. Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va romandre com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]].		En l'any [[1897]] s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en [[1917]] (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de [[Zeila]] i [[Tadjoura]].

			Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terçis de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadi de la ciutat. Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va romandre com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]].

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: /* Història */

2022-10-26T12:59:17Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 12:59 26 oct 2022
Llínea 6:		Llínea 6:
	== Història ==		== Història ==
	El seu territori fon cedit a [[França]] pels notables de la tribu [[isses\|issa]]. Esta ciutat portuaria fon fundada en [[1888]] per colons [[França\|francesos]].<ref> Britannica,		El seu territori fon cedit a [[França]] pels notables de la tribu [[isses\|issa]]. Esta ciutat portuaria fon fundada en [[1888]] per colons [[França\|francesos]].<ref> Britannica,
	[https://www.britannica.com/place/Djibouti-capital Djibouti], britannica.com, USA, accedit el 26 d'octubre de 2022</ref> En [[1891]], només tres anys despuix de la seua creació, ~~sustituí~~ com a capital del país a la ciutat de [[Tadjoura]]. En l'any [[1897]] s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en [[1917]] (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de [[Zeila]] i [[Tadjoura]]. Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terçis de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadi de la ciutat. Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va romandre com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]].		[https://www.britannica.com/place/Djibouti-capital Djibouti], britannica.com, USA, accedit el 26 d'octubre de 2022</ref> En [[1891]], només tres anys despuix de la seua creació, substituí com a capital del país a la ciutat de [[Tadjoura]].

			En l'any [[1897]] s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en [[1917]] (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de [[Zeila]] i [[Tadjoura]]. Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terçis de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadi de la ciutat. Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va romandre com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]].

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: /* Història */

2022-10-26T12:58:24Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 12:58 26 oct 2022
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Història ==		== Història ==
	El seu territori fon cedit a [[França]] pels notables de la tribu [[isses\|issa]]. La ciutat ~~de Jibuti~~ fon fundada ~~pel català [[Eloi Pino]] el~~ [[1888]] ~~i inaugurada pel governador Lagarde el dia~~ [[~~6 de març~~]] de [~~[1888]~~]. En ~~l'any~~ [[~~1896]] va substituir a [[Obock~~]] com a capital ~~dels~~ [[~~Establiments Francesos de la Costa dels Somalis~~]]. En l'any [[1897]] s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en [[1917]] (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de [[Zeila]] i [[Tadjoura]]. Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terçis de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadi de la ciutat. Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va romandre com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]].		El seu territori fon cedit a [[França]] pels notables de la tribu [[isses\|issa]]. Esta ciutat portuaria fon fundada en [[1888]] per colons [[França\|francesos]].<ref> Britannica,
			[https://www.britannica.com/place/Djibouti-capital Djibouti], britannica.com, USA, accedit el 26 d'octubre de 2022</ref> En [[1891]], només tres anys despuix de la seua creació, sustituí com a capital del país a la ciutat de [[Tadjoura]]. En l'any [[1897]] s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en [[1917]] (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de [[Zeila]] i [[Tadjoura]]. Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terçis de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadi de la ciutat. Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va romandre com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]].

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian en 12:52 26 oct 2022

2022-10-26T12:52:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:52 26 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Djibcapital.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Vistes de la ciutat de Jibuti.]]		[[Archiu:Djibcapital.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Vistes de la ciutat de Jibuti.]]
	La '''ciutat de Jibuti''' <ref>{{Països RACV}}</ref> ({{Lang-ar\|جيبوتي\|tr=Jībūtī}}; [[somalí]], ''Jabuuti''; [[francés]], ''Ville de Djibouti'') és una ciutat i port, capital de la [[Jibuti\|República de Jibuti]], situada en una península (Ras Djibouti) que separa el [[golf d'Aden]] del [[golf de Tadjoura]]. Té estatus de regió en la [[Regions de Djibouti\|divisió administrativa de l'estat]]. La seua població és d'uns 400.000 habitants. És final o inici de trayecte del ferrocarril Jibuti-[[Addis Abeba]]. El seu aeroport es diu Djibouti-Ambouli.		La '''ciutat de Jibuti''' <ref>{{Països RACV}}</ref> ({{Lang-ar\|جيبوتي\|tr=Jībūtī}}; [[somalí]], ''Jabuuti''; [[francés]], ''Ville de Djibouti'') és una ciutat i port, capital de la [[Jibuti\|República de Jibuti]], situada en una península (Ras Djibouti) que separa el [[golf d'Aden]] del [[golf de Tadjoura]]. Té estatus de regió en la [[Regions de Djibouti\|divisió administrativa de l'estat]]. La seua població és d'uns 400.000 habitants. Supon el final o l'inici del trayecte del ferrocarril Jibuti-[[Addis Abeba]]. El seu aeroport es diu Djibouti-Ambouli.

	Els llocs més representatius són el port, el mercat central, l'estadi nacional, el palau presidencial i la mesquita Hamouli.		Els llocs més representatius són el port, el mercat central, l'estadi nacional, el palau presidencial i la mesquita Hamouli.

Valencian en 12:52 26 oct 2022

2022-10-26T12:52:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:52 26 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Djibcapital.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Vistes de la ciutat de Jibuti.]]		[[Archiu:Djibcapital.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Vistes de la ciutat de Jibuti.]]
	La '''ciutat de Jibuti''' <ref>{{Països RACV}}</ref> ({{Lang-ar\|جيبوتي\|tr=Jībūtī}}; [[somalí]], ''Jabuuti''; [[francés]], ''Ville de Djibouti'') és una ciutat i port, capital de la [Jibuti\|República de Jibuti]], situada en una península (Ras Djibouti) que separa el [[golf d'Aden]] del [[golf de Tadjoura]]. Té estatus de regió en la [[Regions de Djibouti\|divisió administrativa de l'estat]]. La seua població és d'uns 400.000 habitants. És final o inici de trayecte del ferrocarril Jibuti-[[Addis Abeba]]. El seu aeroport es diu Djibouti-Ambouli.		La '''ciutat de Jibuti''' <ref>{{Països RACV}}</ref> ({{Lang-ar\|جيبوتي\|tr=Jībūtī}}; [[somalí]], ''Jabuuti''; [[francés]], ''Ville de Djibouti'') és una ciutat i port, capital de la [[Jibuti\|República de Jibuti]], situada en una península (Ras Djibouti) que separa el [[golf d'Aden]] del [[golf de Tadjoura]]. Té estatus de regió en la [[Regions de Djibouti\|divisió administrativa de l'estat]]. La seua població és d'uns 400.000 habitants. És final o inici de trayecte del ferrocarril Jibuti-[[Addis Abeba]]. El seu aeroport es diu Djibouti-Ambouli.

	Els llocs més representatius són el port, el mercat central, l'estadi nacional, el palau presidencial i la mesquita Hamouli.		Els llocs més representatius són el port, el mercat central, l'estadi nacional, el palau presidencial i la mesquita Hamouli.