Joan Coromines - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

2025-08-08T15:37:28Z

Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 20:		Llínea 20:
	En l'any [[1950]] fon nomenat membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans (l'acadèmia de la llengua catalana), encara que no es va incorporar fins a [[1952]], quan va retornar temporalment a [[Espanya]] despuix de tretze anys d'[[exili]]. En [[1967]] es va jubilar com a professor en Chicago i va retornar a [[Catalunya]], instalant-se en [[Pineda de Mar]], en la comarca del Maresme. Es va centrar llavors en les grans obres lexicogràfiques que constituïen la raó de ser de la seua vida, i va rebujar qualsevol oferiment que ho distraguera de dit objectiu. Entre [[1980]] i [[1991]] va preparar el ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''.		En l'any [[1950]] fon nomenat membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans (l'acadèmia de la llengua catalana), encara que no es va incorporar fins a [[1952]], quan va retornar temporalment a [[Espanya]] despuix de tretze anys d'[[exili]]. En [[1967]] es va jubilar com a professor en Chicago i va retornar a [[Catalunya]], instalant-se en [[Pineda de Mar]], en la comarca del Maresme. Es va centrar llavors en les grans obres lexicogràfiques que constituïen la raó de ser de la seua vida, i va rebujar qualsevol oferiment que ho distraguera de dit objectiu. Entre [[1980]] i [[1991]] va preparar el ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''.

	Rebé en [[1984]] el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i en [[1989]] el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, alta distinció que otorga el Govern espanyol. Corominas va acceptar el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, dotat en cinc millons de pessetes, pero va escriure una carta al Ministeri de Cultura queixant-se del tracte a la llengua catalana i a Catalunya —«l'única nació meua, i la meua única llengua, a les que preste incondicional obediència i cortesia són la nació i la llengua catalanes»— per part del govern central; acabant la seua carta en una crida a «les nacions ~~menudes~~ o modestes com la nostra, rebujant la farsa dels coleges electorals únics, imposts per dominadors mediocres». Per la mateixa raó va rebujar la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Sabi i un silló en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).		Rebé en [[1984]] el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i en [[1989]] el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, alta distinció que otorga el Govern espanyol. Corominas va acceptar el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, dotat en cinc millons de pessetes, pero va escriure una carta al Ministeri de Cultura queixant-se del tracte a la llengua catalana i a Catalunya —«l'única nació meua, i la meua única llengua, a les que preste incondicional obediència i cortesia són la nació i la llengua catalanes»— per part del govern central; acabant la seua carta en una crida a «les nacions chicotetes o modestes com la nostra, rebujant la farsa dels coleges electorals únics, imposts per dominadors mediocres». Per la mateixa raó va rebujar la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Sabi i un silló en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).

	En octubre de [[1994]] va acabar el ''Onomasticon Cataloniae'', en 89 anys, frut d'un intens i exhaustiu treball, gràcies a l'ajuda dels seus colaboradors, entre els quals cal mencionar principalment a Xavier Terrado, Joseph Gulsoy, Philip D. Rasico, i Joan Ferrer. El primer volum (de huit) fon publicat en [[1989]].		En octubre de [[1994]] va acabar el ''Onomasticon Cataloniae'', en 89 anys, frut d'un intens i exhaustiu treball, gràcies a l'ajuda dels seus colaboradors, entre els quals cal mencionar principalment a Xavier Terrado, Joseph Gulsoy, Philip D. Rasico, i Joan Ferrer. El primer volum (de huit) fon publicat en [[1989]].

Jose2: Text reemplaça - ' s’' a ' s''

2025-07-24T17:37:00Z

Text reemplaça - ' s’' a ' s''

← Revisió anterior		Revisió de 17:37 24 jul 2025
Llínea 31:		Llínea 31:

	* ''Vocabulario aranés'' (1931)		* ''Vocabulario aranés'' (1931)
	* ''What Should Be Known About the Catalan Language'' (1951), chicotet opúscul publicat en anglés per a presentar la llengua catalana al públic estadounidenc, fon traduït al català en 1954 en el títul ''El que ~~s’ha~~ de saber de la llengua catalana''.		* ''What Should Be Known About the Catalan Language'' (1951), chicotet opúscul publicat en anglés per a presentar la llengua catalana al públic estadounidenc, fon traduït al català en 1954 en el títul ''El que s'ha de saber de la llengua catalana''.
	* ''Algunes lleis fonètiques catalanes no observades fins ara'' (1954)		* ''Algunes lleis fonètiques catalanes no observades fins ara'' (1954)
	* ''Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana'' (1954-1957). Esta obra tingué una segunda edició, més ampliada, portada a cap en l'ajuda de José Antonio Pascual i titulada ''Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico'' (1984-1991).		* ''Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana'' (1954-1957). Esta obra tingué una segunda edició, més ampliada, portada a cap en l'ajuda de José Antonio Pascual i titulada ''Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico'' (1984-1991).

Xavier: /* Comentaris */

2025-05-14T11:17:01Z

Comentaris

← Revisió anterior		Revisió de 11:17 14 maig 2025
Llínea 49:		Llínea 49:
	Joan Coromines, encara que fon una persona declarada totalment catalanista, en les seues obres del Diccionari reconeixia aquelles paraules autènticament valencianes i per lo tant, que perteneixen a la [[llengua valenciana]]. Fiquem uns eixemples:		Joan Coromines, encara que fon una persona declarada totalment catalanista, en les seues obres del Diccionari reconeixia aquelles paraules autènticament valencianes i per lo tant, que perteneixen a la [[llengua valenciana]]. Fiquem uns eixemples:

	{{Cita\|Multitut d'autors valencians, que ademes afirmaven escriure en llengua valenciana, utilisaren la paraula 'llonja' i no 'llotja' en els seus escrits [...]. En el diccionari de Joan Coromines 'Diccionari Etimologic i Complementari de la Llengua Catalana (sic)', volum 5, pagina 283 trobem: 'en lo Regne de Valencia, la forma llonja no a soles es llegitima, si no que no crec que ningu haja pensat en rebujarla' (traduit del catala al valencià).<br>		{{Cita\|Multitut d'autors valencians, que ademes afirmaven escriure en llengua valenciana, utilisaren la paraula 'llonja' i no 'llotja' en els seus escrits [...]. En el diccionari de [[Joan Coromines]] 'Diccionari Etimologic i Complementari de la Llengua Catalana (sic)', volum 5, pagina 283 trobem: 'en lo Regne de Valencia, la forma llonja no a soles es llegitima, si no que no crec que ningu haja pensat en rebujarla' (traduit del catala al valencià).<br>
	En el volum 2, en la pagina 282 del mateix diccionari, podem llegir: 'recordem: valencià llonja, castellà lonja, català llotja'.<br>		En el volum 2, en la pagina 282 del mateix diccionari, podem llegir: 'recordem: valencià llonja, castellà lonja, català llotja'.<br>
	Ya veuen la manipulacio que fan els immersors llingüistics catalanistes, que fins Coromines pareix un Santet al costat dels depredadors de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'Academia Valenciana de la Llengua (AVL), que no respecten l'original paraula valenciana llonja, que inclus el filolec catala Coromines no tingue agalles per a rebujar-la, pot ser en un signe d'honradea, davant la liquidacio llingüistica a la que estava sometent a la llengua valenciana ell i el mateix IEC, organisme per al que treballava el tal Corominas, aixina batejat al seu naiximent, i d'on, per cert, cobrava 'pasta gansa'.\|Articul XIV 'Giner en la llonja', del llibre ''[[Apunts Valencianistes. Breu manual per a defendre la llengua valenciana, les Normes d'El Puig i el Regne de Valencia]]'' (2008), per [[Julio Filippi Domínguez]]}}		Ya veuen la manipulacio que fan els immersors llingüistics catalanistes, que fins Coromines pareix un Santet al costat dels depredadors de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'Academia Valenciana de la Llengua (AVL), que no respecten l'original paraula valenciana llonja, que inclus el filolec catala Coromines no tingue agalles per a rebujar-la, pot ser en un signe d'honradea, davant la liquidacio llingüistica a la que estava sometent a la llengua valenciana ell i el mateix IEC, organisme per al que treballava el tal Corominas, aixina batejat al seu naiximent, i d'on, per cert, cobrava 'pasta gansa'.\|Articul XIV 'Giner en la llonja', del llibre ''[[Apunts Valencianistes. Breu manual per a defendre la llengua valenciana, les Normes d'El Puig i el Regne de Valencia]]'' (2008), per [[Julio Filippi Domínguez]]}}

	{{Cita\|En el ''Diccionari etimologic de la llengua catalana'' ([[1980]]-[[1991]]) de Joan Coromines, no fa cap referència a la paraula "Vacances", donant a entendre que eixa paraula es un galicisme (que prové del ~~frances~~, vacance- vacances) i s'ha incorporat darrerament ad eixa llengua.\|''Estem de Vacacions'', per [[Xavier Gimeno i Alonso]] (''[[Levante-EMV]]'', 3.8.2011)}}		{{Cita\|En el ''Diccionari etimologic de la llengua catalana ([[1980]]-[[1991]])'' de [[Joan Coromines]], no fa cap referència a la paraula 'Vacances', donant a entendre que eixa paraula és un galicisme (que prové del francés, ''vacance-vacances'') i s'ha incorporat darrerament ad eixa llengua.\|''Estem de Vacacions'', per [[Xavier Gimeno i Alonso]] (''[[Levante-EMV]]'', 3.8.2011)}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Comentaris */

2025-05-13T16:22:43Z

Comentaris

← Revisió anterior		Revisió de 16:22 13 maig 2025
Llínea 47:		Llínea 47:
	== Comentaris ==		== Comentaris ==

	Joan Coromines, encara que fon una persona declarada totalment catalanista, en les seues obres del Diccionari reconeixia aquelles paraules autènticament valencianes i per lo tant, que perteneixen a la [[llengua valenciana]]. Fiquem ~~un eixemple~~:		Joan Coromines, encara que fon una persona declarada totalment catalanista, en les seues obres del Diccionari reconeixia aquelles paraules autènticament valencianes i per lo tant, que perteneixen a la [[llengua valenciana]]. Fiquem uns eixemples:

	{{Cita\|En el ''Diccionari etimologic de la llengua catalana'' ([[1980]]-[[1991]]) de Joan Coromines, no fa cap referència a la paraula "Vacances", donant a entendre que eixa paraula es un galicisme (que prové del frances, vacance- vacances) i s'ha incorporat darrerament ad eixa llengua.\|''Estem de Vacacions'' - Xavier Gimeno i Alonso - (''[[Levante-EMV]]'', 3.8.2011)}}		{{Cita\|Multitut d'autors valencians, que ademes afirmaven escriure en llengua valenciana, utilisaren la paraula 'llonja' i no 'llotja' en els seus escrits [...]. En el diccionari de Joan Coromines 'Diccionari Etimologic i Complementari de la Llengua Catalana (sic)', volum 5, pagina 283 trobem: 'en lo Regne de Valencia, la forma llonja no a soles es llegitima, si no que no crec que ningu haja pensat en rebujarla' (traduit del catala al valencià).<br>
			En el volum 2, en la pagina 282 del mateix diccionari, podem llegir: 'recordem: valencià llonja, castellà lonja, català llotja'.<br>
			Ya veuen la manipulacio que fan els immersors llingüistics catalanistes, que fins Coromines pareix un Santet al costat dels depredadors de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'Academia Valenciana de la Llengua (AVL), que no respecten l'original paraula valenciana llonja, que inclus el filolec catala Coromines no tingue agalles per a rebujar-la, pot ser en un signe d'honradea, davant la liquidacio llingüistica a la que estava sometent a la llengua valenciana ell i el mateix IEC, organisme per al que treballava el tal Corominas, aixina batejat al seu naiximent, i d'on, per cert, cobrava 'pasta gansa'.\|Articul XIV 'Giner en la llonja', del llibre ''[[Apunts Valencianistes. Breu manual per a defendre la llengua valenciana, les Normes d'El Puig i el Regne de Valencia]]'' (2008), per [[Julio Filippi Domínguez]]}}

			{{Cita\|En el ''Diccionari etimologic de la llengua catalana'' ([[1980]]-[[1991]]) de Joan Coromines, no fa cap referència a la paraula "Vacances", donant a entendre que eixa paraula es un galicisme (que prové del frances, vacance- vacances) i s'ha incorporat darrerament ad eixa llengua.\|''Estem de Vacacions'', per [[Xavier Gimeno i Alonso]] (''[[Levante-EMV]]'', 3.8.2011)}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2023-11-22T12:26:58Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 12:26 22 nov 2023
Llínea 60:		Llínea 60:
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
	[[Categoria:Escritors d'Espanya]]		[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
			[[Categoria:Catalanistes]]
			[[Categoria:Catalanisme]]
	[[Categoria:Sigle XX]]		[[Categoria:Sigle XX]]

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'crida'

2023-08-28T18:16:12Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'crida'

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 28 ago 2023
Llínea 20:		Llínea 20:
	En l'any [[1950]] fon nomenat membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans (l'acadèmia de la llengua catalana), encara que no es va incorporar fins a [[1952]], quan va retornar temporalment a [[Espanya]] despuix de tretze anys d'[[exili]]. En [[1967]] es va jubilar com a professor en Chicago i va retornar a [[Catalunya]], instalant-se en [[Pineda de Mar]], en la comarca del Maresme. Es va centrar llavors en les grans obres lexicogràfiques que constituïen la raó de ser de la seua vida, i va rebujar qualsevol oferiment que ho distraguera de dit objectiu. Entre [[1980]] i [[1991]] va preparar el ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''.		En l'any [[1950]] fon nomenat membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans (l'acadèmia de la llengua catalana), encara que no es va incorporar fins a [[1952]], quan va retornar temporalment a [[Espanya]] despuix de tretze anys d'[[exili]]. En [[1967]] es va jubilar com a professor en Chicago i va retornar a [[Catalunya]], instalant-se en [[Pineda de Mar]], en la comarca del Maresme. Es va centrar llavors en les grans obres lexicogràfiques que constituïen la raó de ser de la seua vida, i va rebujar qualsevol oferiment que ho distraguera de dit objectiu. Entre [[1980]] i [[1991]] va preparar el ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''.

	Rebé en [[1984]] el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i en [[1989]] el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, alta distinció que otorga el Govern espanyol. Corominas va acceptar el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, dotat en cinc millons de pessetes, pero va escriure una carta al Ministeri de Cultura queixant-se del tracte a la llengua catalana i a Catalunya —«l'única nació meua, i la meua única llengua, a les que preste incondicional obediència i cortesia són la nació i la llengua catalanes»— per part del govern central; acabant la seua carta en una ~~cridada~~ a «les nacions menudes o modestes com la nostra, rebujant la farsa dels coleges electorals únics, imposts per dominadors mediocres». Per la mateixa raó va rebujar la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Sabi i un silló en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).		Rebé en [[1984]] el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i en [[1989]] el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, alta distinció que otorga el Govern espanyol. Corominas va acceptar el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, dotat en cinc millons de pessetes, pero va escriure una carta al Ministeri de Cultura queixant-se del tracte a la llengua catalana i a Catalunya —«l'única nació meua, i la meua única llengua, a les que preste incondicional obediència i cortesia són la nació i la llengua catalanes»— per part del govern central; acabant la seua carta en una crida a «les nacions menudes o modestes com la nostra, rebujant la farsa dels coleges electorals únics, imposts per dominadors mediocres». Per la mateixa raó va rebujar la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Sabi i un silló en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).

	En octubre de [[1994]] va acabar el ''Onomasticon Cataloniae'', en 89 anys, frut d'un intens i exhaustiu treball, gràcies a l'ajuda dels seus colaboradors, entre els quals cal mencionar principalment a Xavier Terrado, Joseph Gulsoy, Philip D. Rasico, i Joan Ferrer. El primer volum (de huit) fon publicat en [[1989]].		En octubre de [[1994]] va acabar el ''Onomasticon Cataloniae'', en 89 anys, frut d'un intens i exhaustiu treball, gràcies a l'ajuda dels seus colaboradors, entre els quals cal mencionar principalment a Xavier Terrado, Joseph Gulsoy, Philip D. Rasico, i Joan Ferrer. El primer volum (de huit) fon publicat en [[1989]].

Lluísm en 13:49 7 nov 2022

2022-11-07T13:49:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:49 7 nov 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Pineda de Mar]], [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Pineda de Mar]], [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Joan Coromines i Vigneaux''', conegut també com a '''Joan Corominas''' ([[Barcelona]], [[21 de març]] de [[1905]] - [[Pineda de Mar]], [[Barcelona]], [[2 de giner]] de [[1997]]) fon un filòlec, lexicògraf, etimòlec i escritor espanyol d'ideologia [[Catalanisme\|catalanista]], autor del ''Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico'', del ''Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana'' i del ''Breve diccionario etimológico de la lengua castellana'', que feu grans aportacions a l'estudi del [[català]], [[castellà]] i atres [[Llengües romances\|llengües romançades]].		'''Joan Coromines i Vigneaux''', conegut també com a '''Joan Corominas''' ([[Barcelona]], [[21 de març]] de [[1905]] - † [[Pineda de Mar]], [[Barcelona]], [[2 de giner]] de [[1997]]) fon un filòlec, lexicògraf, etimòlec i escritor espanyol d'ideologia [[Catalanisme\|catalanista]], autor del ''Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico'', del ''Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana'' i del ''Breve diccionario etimológico de la lengua castellana'', que feu grans aportacions a l'estudi del [[català]], [[castellà]] i atres [[Llengües romances\|llengües romançades]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: /* Biografia */

2022-08-05T10:59:07Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 5 ago 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Fill del polític Pere Coromines i de la pedagoga Celestina Vigneaux, i germà del matemàtic Ernest Corominas i de la sicoanalista Júlia Coromines, des de molt jove va mostrar interés per la llingüística. Estudià en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Barcelona i completà els seus estudis en vàries ciutats europees entre [[1925]] i [[1929]]: estàncies en [[Montpeller]] (a on va tindre que refugiar-se per les seues activitats contra la dictadura de [[Primo de Rivera]]), en [[Madrit]], a on va cursar el doctorat, i en [[Zuric]], a on viaja en [[1929]] per a ampliar estudis en Jakob Jud, qui tant li va influir. També va mantindre contacte en grans professors: Grammont i Millardet en Montpeller, [[Américo Castro]] i [[Ramón Menéndez Pidal]] en Madrit. En [[1930]] va escomençar a treballar en l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) en l'equip lexicogràfic de [[Pompeu Fabra]]; en l'any [[1931]] va publicar la seus tesis doctoral ''Vocabulario aranés''. El mateix any va començar a preparar el seu ''Onomasticon Cataloniae'', recopilació etimològica de tots els topònims del domini llingüístic catalanoparlant basada en enquestes orals, un proyecte únic en Europa que va conseguir finalisar en l'últim tram de la seua longeva vida.		Fill del polític Pere Coromines i de la pedagoga Celestina Vigneaux, i germà del matemàtic Ernest Corominas i de la sicoanalista Júlia Coromines, des de molt jove va mostrar interés per la llingüística. Estudià en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Barcelona i completà els seus estudis en vàries ciutats europees entre [[1925]] i [[1929]]: estàncies en [[Montpeller]] (a on va tindre que refugiar-se per les seues activitats contra la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]]), en [[Madrit]], a on va cursar el doctorat, i en [[Zuric]], a on viaja en [[1929]] per a ampliar estudis en Jakob Jud, qui tant li va influir. També va mantindre contacte en grans professors: Grammont i Millardet en Montpeller, [[Américo Castro]] i [[Ramón Menéndez Pidal]] en Madrit. En [[1930]] va escomençar a treballar en l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) en l'equip lexicogràfic de [[Pompeu Fabra]]; en l'any [[1931]] va publicar la seus tesis doctoral ''Vocabulario aranés''. El mateix any va començar a preparar el seu ''Onomasticon Cataloniae'', recopilació etimològica de tots els topònims del domini llingüístic catalanoparlant basada en enquestes orals, un proyecte únic en Europa que va conseguir finalisar en l'últim tram de la seua longeva vida.

	Joan Coromines, catalaniste, republicà declarat i antifranquiste, despuix de la [[guerra civil espanyola]] es va exiliar en diversos països, fins a conseguir una càtedra en l'Universitat de [[Chicago]] en [[1946]]. Entre els països en els que va estar es troba [[Argentina]]. Allí, en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Nacional de Cuyo, va fundar l'Institut de Llingüística denominat Joan Corominas i va iniciar la publicació de la revista ''Anals de l'Institut de Llingüística'', publicació actualment vigent. En tal Institut se celebren en setembre de [[2017]] les I JELING (Primeres Jornades d'Estudis Llingüístics), les quals donen conte de la persistència de la llabor de Corominas en [[Mendoza]] (Argentina).		Joan Coromines, catalaniste, republicà declarat i antifranquiste, despuix de la [[guerra civil espanyola]] es va exiliar en diversos països, fins a conseguir una càtedra en l'Universitat de [[Chicago]] en [[1946]]. Entre els països en els que va estar es troba [[Argentina]]. Allí, en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Nacional de Cuyo, va fundar l'Institut de Llingüística denominat Joan Corominas i va iniciar la publicació de la revista ''Anals de l'Institut de Llingüística'', publicació actualment vigent. En tal Institut se celebren en setembre de [[2017]] les I JELING (Primeres Jornades d'Estudis Llingüístics), les quals donen conte de la persistència de la llabor de Corominas en [[Mendoza]] (Argentina).

Xavier: /* Comentaris */

2022-08-05T10:58:01Z

Comentaris

← Revisió anterior		Revisió de 10:58 5 ago 2022
Llínea 47:		Llínea 47:
	== Comentaris ==		== Comentaris ==

	Joan Coromines, encara que fon una persona declarada totalment catalanista, en les seues obres del Diccionari reconeixia aquelles paraules autènticament valencianes i per lo tant, que perteneixen a la [[llengua valenciana]].		Joan Coromines, encara que fon una persona declarada totalment catalanista, en les seues obres del Diccionari reconeixia aquelles paraules autènticament valencianes i per lo tant, que perteneixen a la [[llengua valenciana]]. Fiquem un eixemple:

			{{Cita\|En el ''Diccionari etimologic de la llengua catalana'' ([[1980]]-[[1991]]) de Joan Coromines, no fa cap referència a la paraula "Vacances", donant a entendre que eixa paraula es un galicisme (que prové del frances, vacance- vacances) i s'ha incorporat darrerament ad eixa llengua.\|''Estem de Vacacions'' - Xavier Gimeno i Alonso - (''[[Levante-EMV]]'', 3.8.2011)}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Comentaris */

2022-08-05T10:55:16Z

Comentaris

← Revisió anterior		Revisió de 10:55 5 ago 2022
Llínea 47:		Llínea 47:
	== Comentaris ==		== Comentaris ==

	~~(Secció~~ per ~~completar)~~		Joan Coromines, encara que fon una persona declarada totalment catalanista, en les seues obres del Diccionari reconeixia aquelles paraules autènticament valencianes i per lo tant, que perteneixen a la [[llengua valenciana]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==