Joan Costa i Català - Historial de revisions

Xavier en 11:14 21 dec 2025

2025-12-21T11:14:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:14 21 dec 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Joan Costa i Català''', conegut també com '''Joan Costa''' o el '''Pare Costa''' ([[Palma de Gandia]], [[1935]] - † [[Valéncia]], [[10 de febrer]] de [[2005]]), fon un religiós, llingüiste, escritor i poeta [[Valencians\|valencià]]~~. Jesuïta~~, tota una biografia sacerdotal dedicada als demés, cobrava dimensió intelectual dedicant-se a espigolar, entre els clàssics de la millor lliteratura valenciana, el [[Sigle d'Or\|sigle d'Or de les lletres valencianes]].		'''Joan Costa i Català''', conegut també com '''Joan Costa''' o el '''Pare Costa''' ([[Palma de Gandia]], [[1935]] - † [[Valéncia]], [[10 de febrer]] de [[2005]]), fon un religiós, jesuïta, llingüiste, escritor i poeta [[Valencians\|valencià]], tota una biografia sacerdotal dedicada als demés, cobrava dimensió intelectual dedicant-se a espigolar, entre els clàssics de la millor lliteratura valenciana, el [[Sigle d'Or\|sigle d'Or de les lletres valencianes]].

	~~Jesuïta,~~ llicenciat en Filosofia i Teologia, ademés d'escritor també fon un articuliste i conferenciant. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Ha investigat els texts bíblics valencians i els clàssics de la lliteratura valenciana del Sigle d'Or i ha publicat diverses obres sobre temàtica llingüística de la [[llengua valenciana]].		Joan Costa era llicenciat en Filosofia i Teologia, ademés d'escritor també fon un articuliste i conferenciant. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Ha investigat els texts bíblics valencians i els clàssics de la lliteratura valenciana del Sigle d'Or i ha publicat diverses obres sobre temàtica llingüística de la [[llengua valenciana]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 10:23 21 set 2025

2025-09-21T10:23:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:23 21 set 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Joan Costa i Català''', conegut també com '''Joan Costa''' o el '''Pare Costa''' ([[Palma de Gandia]], [[1935]] - † [[Valéncia]], [[10 de febrer]] de [[2005]]), fon un religiós, escritor i poeta [[Valencians\|valencià]]. Jesuïta, tota una biografia sacerdotal dedicada als demés, cobrava dimensió intelectual dedicant-se a espigolar, entre els clàssics de la millor lliteratura valenciana, el [[Sigle d'Or\|sigle d'Or de les lletres valencianes]].		'''Joan Costa i Català''', conegut també com '''Joan Costa''' o el '''Pare Costa''' ([[Palma de Gandia]], [[1935]] - † [[Valéncia]], [[10 de febrer]] de [[2005]]), fon un religiós, llingüiste, escritor i poeta [[Valencians\|valencià]]. Jesuïta, tota una biografia sacerdotal dedicada als demés, cobrava dimensió intelectual dedicant-se a espigolar, entre els clàssics de la millor lliteratura valenciana, el [[Sigle d'Or\|sigle d'Or de les lletres valencianes]].

			Jesuïta, llicenciat en Filosofia i Teologia, ademés d'escritor també fon un articuliste i conferenciant. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Ha investigat els texts bíblics valencians i els clàssics de la lliteratura valenciana del Sigle d'Or i ha publicat diverses obres sobre temàtica llingüística de la [[llengua valenciana]].

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 318:		Llínea 320:
	[[Archiu:Defe.jpg\|thumb\|250px\|Portada del llibre]]		[[Archiu:Defe.jpg\|thumb\|250px\|Portada del llibre]]

	* ''El ferro que desperta'' ([[Valéncia]], [[1997]] Lo Rat Penat, D.L.) ISBN: 84-89069-37-9		* ''El ferro que desperta'' ([[Valéncia]], [[1997]] Lo Rat Penat, D.L.) ISBN: 84-89069-37-9.
	* ''[[¡Desperta, ferro!]]'' ([[Valéncia]], [[1988]]) ISBN: 84-404-2072-2		* ''[[¡Desperta, ferro!]]'' ([[Valéncia]], [[1988]]) ISBN: 84-404-2072-2.

	=== Artículs ===		=== Artículs ===

Caro de Segeda en 10:53 30 jul 2025

2025-07-30T10:53:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:53 30 jul 2025
Llínea 350:		Llínea 350:
	[[Categoria:Religiosos valencians]]		[[Categoria:Religiosos valencians]]
	[[Categoria:Acadèmics RACV]]		[[Categoria:Acadèmics RACV]]
	[[Categoria:~~Valencianisme~~]]		[[Categoria:Valencianistes]]
	[[Categoria:Sigle XX]]		[[Categoria:Sigle XX]]

Xavier en 18:17 15 jul 2025

2025-07-15T18:17:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:17 15 jul 2025
Llínea 4:		Llínea 4:
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Religiós i ~~escritor~~		\| ocupació = Religiós, escritor i poeta.
	\| data_naix = [[1935]]		\| data_naix = [[1935]]
	\| lloc_naix = [[Palma de Gandia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_naix = [[Palma de Gandia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

Xavier en 18:16 15 jul 2025

2025-07-15T18:16:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 15 jul 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Joan Costa i Català''', conegut també com '''Joan Costa''' o el '''Pare Costa''' ([[Palma de Gandia]], [[1935]] - † [[Valéncia]], [[10 de febrer]] de [[2005]])~~. Fon~~ un religiós [[Valencians\|valencià]]. Jesuïta, tota una biografia sacerdotal dedicada als demés, cobrava dimensió intelectual dedicant-se a espigolar, entre els clàssics de la millor lliteratura valenciana, el [[Sigle d'Or\|sigle d'Or de les lletres valencianes]].		'''Joan Costa i Català''', conegut també com '''Joan Costa''' o el '''Pare Costa''' ([[Palma de Gandia]], [[1935]] - † [[Valéncia]], [[10 de febrer]] de [[2005]]), fon un religiós, escritor i poeta [[Valencians\|valencià]]. Jesuïta, tota una biografia sacerdotal dedicada als demés, cobrava dimensió intelectual dedicant-se a espigolar, entre els clàssics de la millor lliteratura valenciana, el [[Sigle d'Or\|sigle d'Or de les lletres valencianes]].

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 345:		Llínea 345:
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
	[[Categoria:Escritors valencians]]		[[Categoria:Escritors valencians]]
			[[Categoria:Poetes]]
			[[Categoria:Poetes valencians]]
	[[Categoria:Religiosos]]		[[Categoria:Religiosos]]
	[[Categoria:Religiosos valencians]]		[[Categoria:Religiosos valencians]]

Jose2: Text reemplaça - ' a poc a poc ' a ' poc a poc '

2025-06-14T09:00:35Z

Text reemplaça - ' a poc a poc ' a ' poc a poc '

← Revisió anterior		Revisió de 09:00 14 jun 2025
Llínea 82:		Llínea 82:
	{{Cita\|El pare Costa [Joan Costa i Català], aporta les proves històriques de l'existència del sant valencià [Sant Pere Pasqual] i rebat de forma clara i contundent les sospites interessades sobre la veracitat de sa existència i contrasta les afirmacions gratuïtes de Jaume Riera i Saus, recordant lo que sí són falsificacions flagrants, com el 'Libre dels feyts d'armes de Catalunya' o les 'Trobes' de Jaume Febrer. El pare Costa reivindica l'obra de Sant Pere Pasqual, autor que sense solució de continuïtat és el màxim exponent de la permanència d'un romanç llatí que va prenent forma de llengua valenciana.\|[[Sant Pere Pasqual]] (Valéncia, 1227-1300). Biblia Parva. Introducció i transcripció de Joan Costa i Català. Ed. Lo Rat Penat (Valéncia, 1998). [[Paco Tarazona Santabalbina]] (Sedaví, 1971)}}		{{Cita\|El pare Costa [Joan Costa i Català], aporta les proves històriques de l'existència del sant valencià [Sant Pere Pasqual] i rebat de forma clara i contundent les sospites interessades sobre la veracitat de sa existència i contrasta les afirmacions gratuïtes de Jaume Riera i Saus, recordant lo que sí són falsificacions flagrants, com el 'Libre dels feyts d'armes de Catalunya' o les 'Trobes' de Jaume Febrer. El pare Costa reivindica l'obra de Sant Pere Pasqual, autor que sense solució de continuïtat és el màxim exponent de la permanència d'un romanç llatí que va prenent forma de llengua valenciana.\|[[Sant Pere Pasqual]] (Valéncia, 1227-1300). Biblia Parva. Introducció i transcripció de Joan Costa i Català. Ed. Lo Rat Penat (Valéncia, 1998). [[Paco Tarazona Santabalbina]] (Sedaví, 1971)}}

	{{Cita\|¿Qué creuen que sentim els valenciaparlants de tota la vida, que amem i parlem la llengua que hem rebut dels nostres pares, davant de tant d'abús en nom d'una estranya unitat no mai sentida ni volguda? I més quan eixe poble nostre, mantingut en l'ignorància i en l'engany durant tants anys, va descobrint a poc a poc que la llengua que parlem els valencians naix en Valéncia, es fa en Valéncia i arriba en el Regne de Valéncia a un cim lliterari del que molts atres pobles no tenen la sòrt de poder-se ufanar, i sempre baix el nom de llengua valenciana.\|''El ferro que desperta'' ([[Lo Rat Penat]], [[1998]]) per Joan Costa i Català}}		{{Cita\|¿Qué creuen que sentim els valenciaparlants de tota la vida, que amem i parlem la llengua que hem rebut dels nostres pares, davant de tant d'abús en nom d'una estranya unitat no mai sentida ni volguda? I més quan eixe poble nostre, mantingut en l'ignorància i en l'engany durant tants anys, va descobrint poc a poc que la llengua que parlem els valencians naix en Valéncia, es fa en Valéncia i arriba en el Regne de Valéncia a un cim lliterari del que molts atres pobles no tenen la sòrt de poder-se ufanar, i sempre baix el nom de llengua valenciana.\|''El ferro que desperta'' ([[Lo Rat Penat]], [[1998]]) per Joan Costa i Català}}

	{{Cita\|S'han fet facsimils i transcripcions més o manco encertades del primer llibre impres en Valencia, i el primer tambe provablement en tota Espanya. Un llibre colectiu, en el que participaren moltes persones importants de la rica i culta societat valenciana de l'ultim terç del nostre Sigle d'Or. Es tracta d'un recull de poesies presentades a concurs, que tenia com a tema l'alabança a la Mare de Deu. Per aixo titularen el llibre “Les Troves en lahors de la Verge Maria”. Lo més granat dels poetes del temps, i uns atres no tan coneguts, respongueren a la convocatoria.		{{Cita\|S'han fet facsimils i transcripcions més o manco encertades del primer llibre impres en Valencia, i el primer tambe provablement en tota Espanya. Un llibre colectiu, en el que participaren moltes persones importants de la rica i culta societat valenciana de l'ultim terç del nostre Sigle d'Or. Es tracta d'un recull de poesies presentades a concurs, que tenia com a tema l'alabança a la Mare de Deu. Per aixo titularen el llibre “Les Troves en lahors de la Verge Maria”. Lo més granat dels poetes del temps, i uns atres no tan coneguts, respongueren a la convocatoria.

Xavier en 17:34 17 feb 2025

2025-02-17T17:34:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:34 17 feb 2025
Llínea 13:		Llínea 13:

	== Biografia ==		== Biografia ==

			Joan Costa fon un religiós, jesuïta. Llicenciat en Filosofia i Teologia. Llingüiste, escritor, articuliste i conferenciant. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Ha investigat els texts bíblics valencians i els clàssics de la lliteratura valenciana del Sigle d'Or i publicat diverses obres de temàtica valenciana.

	Participà en actes com el SILM de l'any [[2002]], un congrés d'intelectuals que es dediquen a l'estudi, la defensa i la promoció de les diverses llengües minoritàries europees. Fon integrant del grup de jóvens vinculats al [[Colectiu Jovenil d'Associacions Valencianistes]] (CJAV).		Participà en actes com el SILM de l'any [[2002]], un congrés d'intelectuals que es dediquen a l'estudi, la defensa i la promoció de les diverses llengües minoritàries europees. Fon integrant del grup de jóvens vinculats al [[Colectiu Jovenil d'Associacions Valencianistes]] (CJAV).

Xavier: /* Cites */

2024-09-28T10:23:59Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 10:23 28 set 2024
Llínea 48:		Llínea 48:
	[...]		[...]
	D'ahi, en el valencià cult, escrit i parlat, de tots els temps, deriven les dos formes correctes: 'EN casa, EN l'escola, EN el carrer... A la porta de casa, Al costat de l'escola, A l'entrada del carrer...' on les primeres senyalen una ubicacio sense mes i les segones una contigüitat o proximitat.		D'ahi, en el valencià cult, escrit i parlat, de tots els temps, deriven les dos formes correctes: 'EN casa, EN l'escola, EN el carrer... A la porta de casa, Al costat de l'escola, A l'entrada del carrer...' on les primeres senyalen una ubicacio sense mes i les segones una contigüitat o proximitat.
	Tots els autors sense excepcio, exclusivament o de manera abrumadora, usen estes formes en el sentit expost. Alguna A s'escapa, en lloc de EN; pero son excepcions que confirmen la regla.\|'Corrupció llingüistica', per Joan Costa (Las Provincias, 29.11.1986)}}		Tots els autors sense excepcio, exclusivament o de manera abrumadora, usen estes formes en el sentit expost. Alguna A s'escapa, en lloc de EN; pero son excepcions que confirmen la regla.\|'Corrupció llingüistica', per Joan Costa (''Las Provincias'', 29.11.1986)}}

	{{Cita\|''La digam 'promiscuitat' entre moros i cristians espanyols era tan gran, tan masiva i tan quotidiana, que resulta impossible pensar que parlaren respectivament i en exclusivitat llengües tan diferents i tan estranyes una a l'atra com eren l'arap i el llati. Una certa 'koiné' romanç més llatina en els territoris cristians i més mesclada d'arabismes en els musulmans, era la que permetia eixa ininterrompuda comunicació de grans grups, que igual anaven junts que guerrejaven entre ells. Aixo sense tindre en conter la massa rural no guerrera que patia alternativament el domini o les incursions d'uns i atres. I eixa 'koiné' era basicament romanç perque era el llati la llengua originaria de la majoria, encara que una bona part d'ella havera canviat de religió.''\|''Identitat de la Llengua Valenciana'' (Série Filològica nº 2. [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Valéncia, 1987. Joan Costa)}}		{{Cita\|''La digam 'promiscuitat' entre moros i cristians espanyols era tan gran, tan masiva i tan quotidiana, que resulta impossible pensar que parlaren respectivament i en exclusivitat llengües tan diferents i tan estranyes una a l'atra com eren l'arap i el llati. Una certa 'koiné' romanç més llatina en els territoris cristians i més mesclada d'arabismes en els musulmans, era la que permetia eixa ininterrompuda comunicació de grans grups, que igual anaven junts que guerrejaven entre ells. Aixo sense tindre en conter la massa rural no guerrera que patia alternativament el domini o les incursions d'uns i atres. I eixa 'koiné' era basicament romanç perque era el llati la llengua originaria de la majoria, encara que una bona part d'ella havera canviat de religió.''\|''Identitat de la Llengua Valenciana'' (Série Filològica nº 2. [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Valéncia, 1987. Joan Costa)}}
Llínea 67:		Llínea 67:

	{{Cita\|''El último tercio del siglo XIV, todo el siglo XV y el primer tercio del XVI contemplan el desarrollo y esplendor en tierras valencianas de una lengua que todos cuantos escriben y componen en ella coinciden naturalmente en llamar valenciana. Desde el gerundense Eiximenis, a finales del siglo XIV, hasta Martí de Viciana y Cervantes en el XVI, la lengua y literatura valencianas se hacen acreedoras de inusitados elogios, hasta el punto de poderse hablar de un auténtico siglo de Oro, a pesar de todos los esfuerzos de apropiación o minimización por parte de algunos, hace imposible otra denominación que no sea la de 'Lengua Valenciana'''.\|Pròlec de Joan Costa en el llibre ''Antes y después de la conquista de Valencia'' de [[Francisco Lliso i Genovés]] (Valéncia, 1991)}}		{{Cita\|''El último tercio del siglo XIV, todo el siglo XV y el primer tercio del XVI contemplan el desarrollo y esplendor en tierras valencianas de una lengua que todos cuantos escriben y componen en ella coinciden naturalmente en llamar valenciana. Desde el gerundense Eiximenis, a finales del siglo XIV, hasta Martí de Viciana y Cervantes en el XVI, la lengua y literatura valencianas se hacen acreedoras de inusitados elogios, hasta el punto de poderse hablar de un auténtico siglo de Oro, a pesar de todos los esfuerzos de apropiación o minimización por parte de algunos, hace imposible otra denominación que no sea la de 'Lengua Valenciana'''.\|Pròlec de Joan Costa en el llibre ''Antes y después de la conquista de Valencia'' de [[Francisco Lliso i Genovés]] (Valéncia, 1991)}}

			{{Cita\|''Hay un Pere March en Gandía ya en 1249 (Repartiment) y en el documento donde aparece un Pere March, notario de Barcelona, no se dice de donde es y la fecha es de 1261, o sea doce años después del de Gandía. Ciertamente los March no se convierten en nobles catalanes (una rama) hasta que no adquieren 'con dinero' el Castillo de Aramprunyà.''\|El pare Costa, parlant del gran poeta valencià, [[Ausias March]], citat en el llibre ''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991) de [[Francisco Lliso i Genovés]]}}

	{{Cita\|Perqué ya se qui soc		{{Cita\|Perqué ya se qui soc

Xavier en 10:31 17 jun 2024

2024-06-17T10:31:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:31 17 jun 2024
Llínea 324:		Llínea 324:
	* ''Fragments de la biblia valenciana en els interrogatoris de Daniel Vives''. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 8, [[2001]], pags. 61-76.		* ''Fragments de la biblia valenciana en els interrogatoris de Daniel Vives''. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 8, [[2001]], pags. 61-76.
	* ''La denominacio de llemosina per a la [[llengua valenciana]]''. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 9, [[2002]], pags. 107-130.		* ''La denominacio de llemosina per a la [[llengua valenciana]]''. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 9, [[2002]], pags. 107-130.

	~~== Cites ==~~

	{{Cita\|''Aún en plena decadencia, no sólo del valenciano sino del catalán, aragonés y otras variantes romances de la antigua Corona de Aragón, es todavía en Valencia, en el siglo XVIII y parte del XIX, en donde resurge un especial interés por la antigua lengua literaria casi olvidada, hasta el punto de que en Cataluña se proponga como modelo de ello a Valencia''.\|Joan Costa i Català}}

	{{Cita\|En llemosi estava escrita tambe una Biblia d'un tal Llagostera, de la qual, en 1477, vullgueren en Valencia traure una Biblia impresa, 'e perque havia gran treball en mudar los vocables llemosins a la llengua valenciana, cessà de fer dita correccio'.\|'La desqualificacio', per Joan Costa (''[[Levante-EMV]]'', 16.2.1995)}}

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	* Martínez Roda, Federico. ''La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari'' (Arts Gràfiques Soler. [[Valéncia]], [[2006]]). ISBN: 84-96068-81-1		* Martínez Roda, Federico. ''La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari'' (Arts Gràfiques Soler. [[Valéncia]], [[2006]]). ISBN: 84-96068-81-1.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
Llínea 351:		Llínea 345:
	[[Categoria:Acadèmics RACV]]		[[Categoria:Acadèmics RACV]]
	[[Categoria:Valencianisme]]		[[Categoria:Valencianisme]]
			[[Categoria:Sigle XX]]

Xavier: /* Cites */

2024-06-17T10:30:44Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 10:30 17 jun 2024
Llínea 37:		Llínea 37:

	== Cites ==		== Cites ==

			{{Cita\|''Aún en plena decadencia, no sólo del valenciano sino del catalán, aragonés y otras variantes romances de la antigua Corona de Aragón, es todavía en Valencia, en el siglo XVIII y parte del XIX, en donde resurge un especial interés por la antigua lengua literaria casi olvidada, hasta el punto de que en Cataluña se proponga como modelo de ello a Valencia''.\|Joan Costa i Català}}

	{{Cita\|La millor promocio que es pot fer per a induir a la gent de la nostra terra al lliure conreu del valencià es reconeixer-li per una banda a este sa categoria de llengua i, per atra, ofertar un valencià autentic i no una llengua sustituta.\|'Corrupció llingüistica', per Joan Costa (''[[Las Provincias]]'', 29.11.1986)}}		{{Cita\|La millor promocio que es pot fer per a induir a la gent de la nostra terra al lliure conreu del valencià es reconeixer-li per una banda a este sa categoria de llengua i, per atra, ofertar un valencià autentic i no una llengua sustituta.\|'Corrupció llingüistica', per Joan Costa (''[[Las Provincias]]'', 29.11.1986)}}

← Revisió anterior		Revisió de 09:00 14 jun 2025
Llínea 82:		Llínea 82:
	{{Cita\|El pare Costa [Joan Costa i Català], aporta les proves històriques de l'existència del sant valencià [Sant Pere Pasqual] i rebat de forma clara i contundent les sospites interessades sobre la veracitat de sa existència i contrasta les afirmacions gratuïtes de Jaume Riera i Saus, recordant lo que sí són falsificacions flagrants, com el 'Libre dels feyts d'armes de Catalunya' o les 'Trobes' de Jaume Febrer. El pare Costa reivindica l'obra de Sant Pere Pasqual, autor que sense solució de continuïtat és el màxim exponent de la permanència d'un romanç llatí que va prenent forma de llengua valenciana.\|[[Sant Pere Pasqual]] (Valéncia, 1227-1300). Biblia Parva. Introducció i transcripció de Joan Costa i Català. Ed. Lo Rat Penat (Valéncia, 1998). [[Paco Tarazona Santabalbina]] (Sedaví, 1971)}}		{{Cita\|El pare Costa [Joan Costa i Català], aporta les proves històriques de l'existència del sant valencià [Sant Pere Pasqual] i rebat de forma clara i contundent les sospites interessades sobre la veracitat de sa existència i contrasta les afirmacions gratuïtes de Jaume Riera i Saus, recordant lo que sí són falsificacions flagrants, com el 'Libre dels feyts d'armes de Catalunya' o les 'Trobes' de Jaume Febrer. El pare Costa reivindica l'obra de Sant Pere Pasqual, autor que sense solució de continuïtat és el màxim exponent de la permanència d'un romanç llatí que va prenent forma de llengua valenciana.\|[[Sant Pere Pasqual]] (Valéncia, 1227-1300). Biblia Parva. Introducció i transcripció de Joan Costa i Català. Ed. Lo Rat Penat (Valéncia, 1998). [[Paco Tarazona Santabalbina]] (Sedaví, 1971)}}

	{{Cita\|¿Qué creuen que sentim els valenciaparlants de tota la vida, que amem i parlem la llengua que hem rebut dels nostres pares, davant de tant d'abús en nom d'una estranya unitat no mai sentida ni volguda? I més quan eixe poble nostre, mantingut en l'ignorància i en l'engany durant tants anys, va descobrint a poc a poc que la llengua que parlem els valencians naix en Valéncia, es fa en Valéncia i arriba en el Regne de Valéncia a un cim lliterari del que molts atres pobles no tenen la sòrt de poder-se ufanar, i sempre baix el nom de llengua valenciana.\|''El ferro que desperta'' ([[Lo Rat Penat]], [[1998]]) per Joan Costa i Català}}		{{Cita\|¿Qué creuen que sentim els valenciaparlants de tota la vida, que amem i parlem la llengua que hem rebut dels nostres pares, davant de tant d'abús en nom d'una estranya unitat no mai sentida ni volguda? I més quan eixe poble nostre, mantingut en l'ignorància i en l'engany durant tants anys, va descobrint poc a poc que la llengua que parlem els valencians naix en Valéncia, es fa en Valéncia i arriba en el Regne de Valéncia a un cim lliterari del que molts atres pobles no tenen la sòrt de poder-se ufanar, i sempre baix el nom de llengua valenciana.\|''El ferro que desperta'' ([[Lo Rat Penat]], [[1998]]) per Joan Costa i Català}}

	{{Cita\|S'han fet facsimils i transcripcions més o manco encertades del primer llibre impres en Valencia, i el primer tambe provablement en tota Espanya. Un llibre colectiu, en el que participaren moltes persones importants de la rica i culta societat valenciana de l'ultim terç del nostre Sigle d'Or. Es tracta d'un recull de poesies presentades a concurs, que tenia com a tema l'alabança a la Mare de Deu. Per aixo titularen el llibre “Les Troves en lahors de la Verge Maria”. Lo més granat dels poetes del temps, i uns atres no tan coneguts, respongueren a la convocatoria.		{{Cita\|S'han fet facsimils i transcripcions més o manco encertades del primer llibre impres en Valencia, i el primer tambe provablement en tota Espanya. Un llibre colectiu, en el que participaren moltes persones importants de la rica i culta societat valenciana de l'ultim terç del nostre Sigle d'Or. Es tracta d'un recull de poesies presentades a concurs, que tenia com a tema l'alabança a la Mare de Deu. Per aixo titularen el llibre “Les Troves en lahors de la Verge Maria”. Lo més granat dels poetes del temps, i uns atres no tan coneguts, respongueren a la convocatoria.