Joan Esteve - Historial de revisions

Lluísm en 11:09 6 oct 2025

2025-10-06T11:09:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:09 6 oct 2025
Llínea 39:		Llínea 39:

	* [[Liber Elegantiarum]]		* [[Liber Elegantiarum]]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Xavier en 11:20 6 abr 2025

2025-04-06T11:20:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 6 abr 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Joan Esteve''' ([[sigle XV]]). Notari i escritor valencià. També fon [[curial]] en l'escrivania real de [[Nàpols]].		'''Joan Esteve''' ([[sigle XV]]). Notari i escritor valencià. També fon [[curial]] en l'escrivania real de [[Nàpols]].

			== Biografia ==

	Joan Esteve és conegut per ser l'autor del [[Liber Elegantiarum]], el primer diccionari d'una llengua romanç (escrit en l'any [[1472]] i imprés el [[3 d'octubre]] de [[1489]] en la ciutat italiana de [[Venècia]] per Paganino de Paganinis), ''Joannis Stephani'', nom en que firma en el colofó de la seua obra. El ''Liber Elegantiarum'' és el primer diccionari d'una llengua romanç, la [[llengua valenciana]].		Joan Esteve és conegut per ser l'autor del [[Liber Elegantiarum]], el primer diccionari d'una llengua romanç (escrit en l'any [[1472]] i imprés el [[3 d'octubre]] de [[1489]] en la ciutat italiana de [[Venècia]] per Paganino de Paganinis), ''Joannis Stephani'', nom en que firma en el colofó de la seua obra. El ''Liber Elegantiarum'' és el primer diccionari d'una llengua romanç, la [[llengua valenciana]].

Xavier: /* Cites */

2025-03-30T11:20:13Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 30 març 2025
Llínea 14:		Llínea 14:

	== Cites ==		== Cites ==

			{{Cita\|''La Real Academia de la Lengua (RAE), en 1959, dice: 'Del valenciano, por ejemplo, se decía dialecto de los valencianos. Ahora se le reconoce la categoría de lengua, y se añade, que es hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia'.''

			''¿Por qué la RAE ha cambiado su opinión durante el tiempo?''

			''Antes que el diccionario de Nebrija, el valenciano [[Joan Esteve]] (notario valenciano del siglo XV), editó el '[[Liber Elegantiarum]]' en la ciudad de Venecia el año 1489 (la dedicatoria es del año 1472), diccionario del latín a Lengua Valenciana, primer diccionario en una lengua romance peninsular.
			En el colofón del libro, dice lo siguiente:''

			'Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri eruditissimi, civis Valentiani, regie auctoritate notarii publici, latina et valenciana lingua...'}}

	{{Cita\|En realitat es un llibre compost per a expressar-se elegantment en llati, pero, com l'autor partix de paraules i expressions acomodades al parlar quotidia (ad quotidianum sermonem nostrum accomodatas) en la materna llengua (per maternam linguam) i seguix en elles per orde alfabetic, podem dir que es, en alguna manera, un primer diccionari.		{{Cita\|En realitat es un llibre compost per a expressar-se elegantment en llati, pero, com l'autor partix de paraules i expressions acomodades al parlar quotidia (ad quotidianum sermonem nostrum accomodatas) en la materna llengua (per maternam linguam) i seguix en elles per orde alfabetic, podem dir que es, en alguna manera, un primer diccionari.

Jose2 en 09:02 18 jun 2024

2024-06-18T09:02:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:02 18 jun 2024
Llínea 28:		Llínea 28:

	* [[Liber Elegantiarum]]		* [[Liber Elegantiarum]]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Xavier: /* Cites */

2024-02-29T13:33:17Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 13:33 29 feb 2024
Llínea 21:		Llínea 21:
	El comencament del breu colofo en llati, traduit a la lletra, diu: 'Acaba el llibre de les elegancies de Joan Esteve home eruditissim ciutada valencià per real autoritat notari public, en llatina i valenciana llengua ab exactissima diligencia esmenat. [... Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: latina et valentiana lingua: exactissima diligentia emendatus...]		El comencament del breu colofo en llati, traduit a la lletra, diu: 'Acaba el llibre de les elegancies de Joan Esteve home eruditissim ciutada valencià per real autoritat notari public, en llatina i valenciana llengua ab exactissima diligencia esmenat. [... Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: latina et valentiana lingua: exactissima diligentia emendatus...]

	Ningu sap d'este Johannis Stephanus, o [[Joan Esteve]], més d'allo que posa el colofo i de lo que ell mateix diu en sa carta-proemi. En resum, un erudit notari valencià que publica una especie de diccionari en llengua llatina i valenciana alla per les darreries del nostre sigle d'or.\|'Ensenyar al qui no sap', per [[Joan Costa]] (''[[Las Provincias]]'', 19.7.1988)}}		Ningu sap d'este Johannis Stephanus, o [[Joan Esteve]], més d'allo que posa el colofo i de lo que ell mateix diu en sa carta-proemi. En resum, un erudit notari valencià que publica una especie de diccionari en llengua llatina i valenciana alla per les darreries del nostre sigle d'or.\|'Ensenyar al qui no sap', per [[Joan Costa i Català\|Joan Costa]] (''[[Las Provincias]]'', 19.7.1988)}}

	{{Cita\|L'obra d'Amiguet, igual com la d'Esteve, va tindre gran importància entre els estudiants d'aquell temps, que normalment no coneixien més llengua que la valenciana i que, per a poder accedir als Estudis Generals, havien de tindre un cert domini sobre la llengua llatina.\|[[Revista Renou]] (nº 76, juliol 2013). Editada per l'Associació Cultural [[Cardona i Vives]] de Castelló}}		{{Cita\|L'obra d'Amiguet, igual com la d'Esteve, va tindre gran importància entre els estudiants d'aquell temps, que normalment no coneixien més llengua que la valenciana i que, per a poder accedir als Estudis Generals, havien de tindre un cert domini sobre la llengua llatina.\|[[Revista Renou]] (nº 76, juliol 2013). Editada per l'Associació Cultural [[Cardona i Vives]] de Castelló}}

Xavier: /* Cites */

2024-02-29T13:30:58Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 13:30 29 feb 2024
Llínea 14:		Llínea 14:

	== Cites ==		== Cites ==

			{{Cita\|En realitat es un llibre compost per a expressar-se elegantment en llati, pero, com l'autor partix de paraules i expressions acomodades al parlar quotidia (ad quotidianum sermonem nostrum accomodatas) en la materna llengua (per maternam linguam) i seguix en elles per orde alfabetic, podem dir que es, en alguna manera, un primer diccionari.

			El llibre fon impres en Venecia l'any 1489. En canvi, la cartaproemi de l'autor al mege Ferrer Torrella està datada en 1472, lo qual indica que el manuscrit estava ya acabat a principis d´eixe mateix any en Valencia (giner de 1472).

			El comencament del breu colofo en llati, traduit a la lletra, diu: 'Acaba el llibre de les elegancies de Joan Esteve home eruditissim ciutada valencià per real autoritat notari public, en llatina i valenciana llengua ab exactissima diligencia esmenat. [... Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: latina et valentiana lingua: exactissima diligentia emendatus...]

			Ningu sap d'este Johannis Stephanus, o [[Joan Esteve]], més d'allo que posa el colofo i de lo que ell mateix diu en sa carta-proemi. En resum, un erudit notari valencià que publica una especie de diccionari en llengua llatina i valenciana alla per les darreries del nostre sigle d'or.\|'Ensenyar al qui no sap', per [[Joan Costa]] (''[[Las Provincias]]'', 19.7.1988)}}

	{{Cita\|L'obra d'Amiguet, igual com la d'Esteve, va tindre gran importància entre els estudiants d'aquell temps, que normalment no coneixien més llengua que la valenciana i que, per a poder accedir als Estudis Generals, havien de tindre un cert domini sobre la llengua llatina.\|[[Revista Renou]] (nº 76, juliol 2013). Editada per l'Associació Cultural [[Cardona i Vives]] de Castelló}}		{{Cita\|L'obra d'Amiguet, igual com la d'Esteve, va tindre gran importància entre els estudiants d'aquell temps, que normalment no coneixien més llengua que la valenciana i que, per a poder accedir als Estudis Generals, havien de tindre un cert domini sobre la llengua llatina.\|[[Revista Renou]] (nº 76, juliol 2013). Editada per l'Associació Cultural [[Cardona i Vives]] de Castelló}}

Xavier en 11:34 17 set 2023

2023-09-17T11:34:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:34 17 set 2023
Llínea 24:		Llínea 24:

	* [http://www.loratpenat.org/biblioteca/_CRIT_3.pdf El Crit de la Llengua]		* [http://www.loratpenat.org/biblioteca/_CRIT_3.pdf El Crit de la Llengua]

			== Enllaços externs ==

			* [https://gomezbayarri.wordpress.com/2020/07/28/primers-lexicografs-de-la-llengua-valenciana/ Primers lexicografs de la Llengua Valenciana - José Vte. Gómez Bayarri]]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Valencian: Text reemplaça - 'constituix' a 'constituïx'

2022-07-06T01:31:19Z

Text reemplaça - 'constituix' a 'constituïx'

← Revisió anterior		Revisió de 01:31 6 jul 2022
Llínea 3:		Llínea 3:
	Joan Esteve és conegut per ser l'autor del [[Liber Elegantiarum]], el primer diccionari d'una llengua romanç (escrit en l'any [[1472]] i imprés el [[3 d'octubre]] de [[1489]] en la ciutat italiana de [[Venècia]] per Paganino de Paganinis), ''Joannis Stephani'', nom en que firma en el colofó de la seua obra. El ''Liber Elegantiarum'' és el primer diccionari d'una llengua romanç, la [[llengua valenciana]].		Joan Esteve és conegut per ser l'autor del [[Liber Elegantiarum]], el primer diccionari d'una llengua romanç (escrit en l'any [[1472]] i imprés el [[3 d'octubre]] de [[1489]] en la ciutat italiana de [[Venècia]] per Paganino de Paganinis), ''Joannis Stephani'', nom en que firma en el colofó de la seua obra. El ''Liber Elegantiarum'' és el primer diccionari d'una llengua romanç, la [[llengua valenciana]].

	El ''Liber Elegantiarum'', ~~constituix~~ u dels fruits més originals i grans del nou humanisme filològic del [[sigle XV]] en les [[Regne de Valéncia\|terres valencianes]]. Es tracta d'un repertori de paraules i frases en valencià i llatí d'extensió considerable, que combina al mateix temps una tècnica complexa i heterogènea en una gran diversitat de fonts, tant clàssiques com, sobre tot, migevals i renaixentistes.		El ''Liber Elegantiarum'', constituïx u dels fruits més originals i grans del nou humanisme filològic del [[sigle XV]] en les [[Regne de Valéncia\|terres valencianes]]. Es tracta d'un repertori de paraules i frases en valencià i llatí d'extensió considerable, que combina al mateix temps una tècnica complexa i heterogènea en una gran diversitat de fonts, tant clàssiques com, sobre tot, migevals i renaixentistes.

	El fet de que siga un autor valencià qui escriví sobre estes influències, per als regnes hispànics i per a tot lo món, i que ho fera des d'[[Itàlia]], confirma el paper d'eix cultural que el [[Regne de Valéncia]] tingué en el sigle XV (i principis del XVI), el [[Sigle d'Or valencià\|sigle d'Or de les lletres valencianes]].		El fet de que siga un autor valencià qui escriví sobre estes influències, per als regnes hispànics i per a tot lo món, i que ho fera des d'[[Itàlia]], confirma el paper d'eix cultural que el [[Regne de Valéncia]] tingué en el sigle XV (i principis del XVI), el [[Sigle d'Or valencià\|sigle d'Or de les lletres valencianes]].

Jose2 en 17:52 5 jun 2022

2022-06-05T17:52:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:52 5 jun 2022
Llínea 25:		Llínea 25:
	* [http://www.loratpenat.org/biblioteca/_CRIT_3.pdf El Crit de la Llengua]		* [http://www.loratpenat.org/biblioteca/_CRIT_3.pdf El Crit de la Llengua]

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
			[[Categoria:Escritors]]
	[[Categoria:Escritors valencians]]		[[Categoria:Escritors valencians]]
	[[Categoria:Escritors en valencià]]		[[Categoria:Escritors en valencià]]
	[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]		[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]

Xavier en 18:13 28 maig 2020

2020-05-28T18:13:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:13 28 maig 2020
Llínea 12:		Llínea 12:

	El primer diccionari d'una llengua romanç, el diccionari de la llengua valenciana, per a que els hòmens de l'época pogueren beure de les fonts valencianes ya que en tota Europa es coneixia la llengua valenciana que en eixe moment era una llengua molt culta i la que utilisaven els erudits de molts llocs del món. Esta obra és molt representativa de l'humanisme valencià.		El primer diccionari d'una llengua romanç, el diccionari de la llengua valenciana, per a que els hòmens de l'época pogueren beure de les fonts valencianes ya que en tota Europa es coneixia la llengua valenciana que en eixe moment era una llengua molt culta i la que utilisaven els erudits de molts llocs del món. Esta obra és molt representativa de l'humanisme valencià.

			== Cites ==

			{{Cita\|L'obra d'Amiguet, igual com la d'Esteve, va tindre gran importància entre els estudiants d'aquell temps, que normalment no coneixien més llengua que la valenciana i que, per a poder accedir als Estudis Generals, havien de tindre un cert domini sobre la llengua llatina.\|[[Revista Renou]] (nº 76, juliol 2013). Editada per l'Associació Cultural [[Cardona i Vives]] de Castelló}}

	== Vore també ==		== Vore també ==