Joan Gil-Albert - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' s’' a ' s''

2025-07-24T17:36:59Z

Text reemplaça - ' s’' a ' s''

Jose2: Text reemplaça - ' L’' a ' L''

2025-07-24T17:35:09Z

Text reemplaça - ' L’' a ' L''

← Revisió anterior		Revisió de 17:35 24 jul 2025
Llínea 28:		Llínea 28:

	== Ideologia politica ==		== Ideologia politica ==
	A partir de l'any [[1929]] escomença a interessar-se per la política. Més tart se sent molt d'esquerres, sobretot al conéixer a [[José Bueno]], [[Juan Miguel Romá]] i [[Juan Renau]]. ~~L’actitut~~ política de Gil-Albert va ser sempre lliure i independent, recordem que no va pertànyer mai a cap partit, negant-se a retirar el carnet que el [[Partit Comuniste]] li havia preparat.		A partir de l'any [[1929]] escomença a interessar-se per la política. Més tart se sent molt d'esquerres, sobretot al conéixer a [[José Bueno]], [[Juan Miguel Romá]] i [[Juan Renau]]. L'actitut política de Gil-Albert va ser sempre lliure i independent, recordem que no va pertànyer mai a cap partit, negant-se a retirar el carnet que el [[Partit Comuniste]] li havia preparat.

	Posteriorment coneix a [[Max Aub]] que com era adinerat, rebia revistes internacionals i estava al dia de tots els “ismes” i vanguardes.		Posteriorment coneix a [[Max Aub]] que com era adinerat, rebia revistes internacionals i estava al dia de tots els “ismes” i vanguardes.
Llínea 73:		Llínea 73:
	* En [[1982]] rep el [[Premi de les Lletres Valencianes]] concedit per la ciutat de [[Valéncia]] que ho declara Fill Adoptiu.		* En [[1982]] rep el [[Premi de les Lletres Valencianes]] concedit per la ciutat de [[Valéncia]] que ho declara Fill Adoptiu.
	* En [[Abril]] de [[1983 Alcoy]] li concedix la Medalla d'Or de la ciutat i el nomena Fill Adoptiu.		* En [[Abril]] de [[1983 Alcoy]] li concedix la Medalla d'Or de la ciutat i el nomena Fill Adoptiu.
	* L’[[Universitat d'Alacant]] el nomena Doctor Honoris Causa en [[1985]].		* L'[[Universitat d'Alacant]] el nomena Doctor Honoris Causa en [[1985]].

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Text reemplaça - ' l’' a ' l''

2025-07-24T17:32:20Z

Text reemplaça - ' l’' a ' l''

Jose2 en 12:26 4 ago 2024

2024-08-04T12:26:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:26 4 ago 2024
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Joan Gil-Albert''' ([[Alcoy]], [[1 d'abril]] de [[1904]] - † [[Valéncia]], [[3 de juliol]] de [[1994]]), fon un escritor i poeta [[Comunitat Valenciana\|valencià]] de la [[Generació del 27]].		'''Joan Gil-Albert''' ([[Alcoy]], [[1 d'abril]] de [[1904]] - † [[Valéncia]], [[3 de juliol]] de [[1994]]), fon un escritor i poeta [[Comunitat Valenciana\|valencià]] de la [[Generació del 27]].

	==Infància==		== Infància ==

	Joan Gil-Albert naixqué en la població valenciana d'[[Alcoy]] el [[1 d'abril]] de l'any [[1904]] en el carrer Polavieja nº 4 (en l'actualitat carrer Sant Llorenç).		Joan Gil-Albert naixqué en la població valenciana d'[[Alcoy]] el [[1 d'abril]] de l'any [[1904]] en el carrer Polavieja nº 4 (en l'actualitat carrer Sant Llorenç).
Llínea 24:		Llínea 24:
	Acaba el bachillerat en l'any [[1920]] i es matricula en les facultats de Dret i Filosofia i Lletres. Poc despuix, en [[1922]], decidix abandonar els seus estudis i dedicar-se a escriure, lo que no agrada als seus pares.		Acaba el bachillerat en l'any [[1920]] i es matricula en les facultats de Dret i Filosofia i Lletres. Poc despuix, en [[1922]], decidix abandonar els seus estudis i dedicar-se a escriure, lo que no agrada als seus pares.

	==Primers escrits==		== Primers escrits ==
	En l'any [[1927]] publica dos obres en prosa, “La fascinación de lo irreal” i "Vibración del estío". La publicacio de “La fascinación de lo irreal” fon costejada per ell mateix i posseïx influencies notables de [[Wilde]] i [[Miro]]. La critica va saludar-ho en entusiasme, sobretot [[Las Provincias]] de [[Valencia]] i [[El Noticiero Regional]] d'[[Alcoy]]. Provablement va ser l’unic llibre que li dona diners.		En l'any [[1927]] publica dos obres en prosa, “La fascinación de lo irreal” i "Vibración del estío". La publicacio de “La fascinación de lo irreal” fon costejada per ell mateix i posseïx influencies notables de [[Wilde]] i [[Miro]]. La critica va saludar-ho en entusiasme, sobretot [[Las Provincias]] de [[Valencia]] i [[El Noticiero Regional]] d'[[Alcoy]]. Provablement va ser l’unic llibre que li dona diners.

	==Ideologia politica==		== Ideologia politica ==
	A partir de l'any [[1929]] escomença a interessar-se per la política. Més tart se sent molt d'esquerres, sobretot al conéixer a [[José Bueno]], [[Juan Miguel Romá]] i [[Juan Renau]]. L’actitut política de Gil-Albert va ser sempre lliure i independent, recordem que no va pertànyer mai a cap partit, negant-se a retirar el carnet que el [[Partit Comuniste]] li havia preparat.		A partir de l'any [[1929]] escomença a interessar-se per la política. Més tart se sent molt d'esquerres, sobretot al conéixer a [[José Bueno]], [[Juan Miguel Romá]] i [[Juan Renau]]. L’actitut política de Gil-Albert va ser sempre lliure i independent, recordem que no va pertànyer mai a cap partit, negant-se a retirar el carnet que el [[Partit Comuniste]] li havia preparat.

	Posteriorment coneix a [[Max Aub]] que com era adinerat, rebia revistes internacionals i estava al dia de tots els “ismes” i vanguardes.		Posteriorment coneix a [[Max Aub]] que com era adinerat, rebia revistes internacionals i estava al dia de tots els “ismes” i vanguardes.

	==La Generació del 27 i la II República==		== La Generació del 27 i la II República ==

	En l'any [[1934]] trava amistat en [[Federico Garcia Lorca]] i atres intelectuals que residixen en [[Valéncia]]. En [[1936]] coneix en [[Madrit]] a [[Juan Ramón Jiménez]], [[Cernuda]], [[Manuel Altolaguirre]], [[Neruda]], [[María Zambrano]], [[Rosa Chacel]], [[Miguel Hernandez]] i [[Vicente Aleixandre]], etc. A molts d'ells els retrobaria en motiu del trasllat de la capital de la República a [[Valéncia]].		En l'any [[1934]] trava amistat en [[Federico Garcia Lorca]] i atres intelectuals que residixen en [[Valéncia]]. En [[1936]] coneix en [[Madrit]] a [[Juan Ramón Jiménez]], [[Cernuda]], [[Manuel Altolaguirre]], [[Neruda]], [[María Zambrano]], [[Rosa Chacel]], [[Miguel Hernandez]] i [[Vicente Aleixandre]], etc. A molts d'ells els retrobaria en motiu del trasllat de la capital de la República a [[Valéncia]].
Llínea 42:		Llínea 42:
	En l'any [[1938]] s’incorpora Gil-Albert al XI Cuerpo del Ejército. En [[febrer]] de [[1939]] passen la frontera en [[França]] el [[XI Cuerpo del Ejercito republicà]], els últims en fer-ho. Ya en [[França]] foren conduïts al [[camp de concentracio de Saint Ciprien]], del que Gil-Albert guardava un pesim recort. Als quinze dies al grup de “Hora de España” els reclama l’Aliança d'Intelectuals Antifascistes, transladant-los a [[Perpinya]]. Alli residixen uns mesos, despuix representants del [[Govern de la Republica]] negociaren el seu exili a [[Mexic]].		En l'any [[1938]] s’incorpora Gil-Albert al XI Cuerpo del Ejército. En [[febrer]] de [[1939]] passen la frontera en [[França]] el [[XI Cuerpo del Ejercito republicà]], els últims en fer-ho. Ya en [[França]] foren conduïts al [[camp de concentracio de Saint Ciprien]], del que Gil-Albert guardava un pesim recort. Als quinze dies al grup de “Hora de España” els reclama l’Aliança d'Intelectuals Antifascistes, transladant-los a [[Perpinya]]. Alli residixen uns mesos, despuix representants del [[Govern de la Republica]] negociaren el seu exili a [[Mexic]].

	==L'exili==		== L'exili ==
	En [[Mexic ciutat]] treballà Gil-Albert com a secretari de [[Taller]], revista que dirigia [[Octavio Paz]] i feya la critica de cine en la revista [[Romance]]. Colabora també en les publicacions [[Letras de Méjico]] i [[El hijo Pródigo]]. En estes i atres publicacions mexicanes contínua publicant poemes i obra diversa.		En [[Mexic ciutat]] treballà Gil-Albert com a secretari de [[Taller]], revista que dirigia [[Octavio Paz]] i feya la critica de cine en la revista [[Romance]]. Colabora també en les publicacions [[Letras de Méjico]] i [[El hijo Pródigo]]. En estes i atres publicacions mexicanes contínua publicant poemes i obra diversa.

Llínea 89:		Llínea 89:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*[http://www.colectiuaitana.com/galeria/gil-albert.htm Biografia en valencià de Joan Gil-Albert en Colectiuaitana.com]		* [http://www.colectiuaitana.com/galeria/gil-albert.htm Biografia en valencià de Joan Gil-Albert en Colectiuaitana.com]
	*[http://amediavoz.com/gilalbert.htm Selecció de poemes]		* [http://amediavoz.com/gilalbert.htm Selecció de poemes]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Xavier: /* Enllaços externs */

2023-08-16T11:17:31Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 11:17 16 ago 2023
Llínea 96:		Llínea 96:
	[[Categoria:Escritors valencians]]		[[Categoria:Escritors valencians]]
	[[Categoria:Naturals de la província d'Alacant]]		[[Categoria:Naturals de la província d'Alacant]]
			[[Categoria:Generació del 27]]
	[[Categoria:Alcoyans]]		[[Categoria:Alcoyans]]

Reval en 10:35 29 jun 2023

2023-06-29T10:35:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:35 29 jun 2023
Llínea 74:		Llínea 74:
	* En [[Abril]] de [[1983 Alcoy]] li concedix la Medalla d'Or de la ciutat i el nomena Fill Adoptiu.		* En [[Abril]] de [[1983 Alcoy]] li concedix la Medalla d'Or de la ciutat i el nomena Fill Adoptiu.
	* L’[[Universitat d'Alacant]] el nomena Doctor Honoris Causa en [[1985]].		* L’[[Universitat d'Alacant]] el nomena Doctor Honoris Causa en [[1985]].

			== Referències ==
			* «Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Archivo Inventario, Juan Gi-Albert. Pag. 43, composición Gilalbertiana de José Doménech Part»
			* «Consejo Valenciano de la Cultura. Nuestros Presidentes Juan Gil-Albert. Pag. 28, composición Gilalbertiana de José Doménech Part»
			* Ginart, Belen (10 de abril de 2003). «'Valentín' retrata las pasiones y odios de una compañía teatral». El País. ISSN 1134-6582
			* «Juan Gil-Albert, l'escriptor cívic». ELMUNDO. 14 de abril de 2019

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Reval: /* Bibliografia */

2023-06-29T10:33:36Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 10:33 29 jun 2023
Llínea 79:		Llínea 79:
	* Carnero, Guillermo, ed. (2007). Juan Gil-Albert. La memoria y el mito. Alicante: Instituto Alicantino de Cultura “Juan Gil-Albert”. ISBN 978-84-7784-521-8.		* Carnero, Guillermo, ed. (2007). Juan Gil-Albert. La memoria y el mito. Alicante: Instituto Alicantino de Cultura “Juan Gil-Albert”. ISBN 978-84-7784-521-8.
	* de la Peña, Pedro J. (2004). Juan Gil-Albert. Valencia: Institució Alfons el Magnànim. ISBN 84-7822-406-8.		* de la Peña, Pedro J. (2004). Juan Gil-Albert. Valencia: Institució Alfons el Magnànim. ISBN 84-7822-406-8.
	Moreno, María Paz (2000). El culturalismo en la poesía de Juan Gil-Albert. Alicante: Instituto Alicantino de Cultura “Juan Gil-Albert”. ISBN 84-7784-380-5		* Moreno, María Paz (2000). El culturalismo en la poesía de Juan Gil-Albert. Alicante: Instituto Alicantino de Cultura “Juan Gil-Albert”. ISBN 84-7784-380-5
	* Simón, Cesar. ''Juan Gil-Albert. De su vida y obra''. Edita: Institut d'Estudis Alacantins. Alacant, 1983		* Simón, Cesar. ''Juan Gil-Albert. De su vida y obra''. Edita: Institut d'Estudis Alacantins. Alacant, 1983

Reval: /* Bibliografia */

2023-06-29T10:33:21Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 10:33 29 jun 2023
Llínea 77:		Llínea 77:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	* ''Juan Gil-Albert. De su vida y obra''~~. Autor: Cesar Simón~~. Edita: Institut d'Estudis Alacantins. Alacant, 1983.		* Carnero, Guillermo, ed. (2007). Juan Gil-Albert. La memoria y el mito. Alicante: Instituto Alicantino de Cultura “Juan Gil-Albert”. ISBN 978-84-7784-521-8.
			* de la Peña, Pedro J. (2004). Juan Gil-Albert. Valencia: Institució Alfons el Magnànim. ISBN 84-7822-406-8.
			Moreno, María Paz (2000). El culturalismo en la poesía de Juan Gil-Albert. Alicante: Instituto Alicantino de Cultura “Juan Gil-Albert”. ISBN 84-7784-380-5
			* Simón, Cesar. ''Juan Gil-Albert. De su vida y obra''. Edita: Institut d'Estudis Alacantins. Alacant, 1983

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 17:02 14 oct 2022

2022-10-14T17:02:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:02 14 oct 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Joan Gil-Albert''' ([[Alcoy]], [[1 d'abril]] de [[1904]] - [[Valéncia]], [[3 de juliol]] de [[1994]]), fon un escritor i poeta [[Comunitat Valenciana\|valencià]] de la [[Generació del 27]].		'''Joan Gil-Albert''' ([[Alcoy]], [[1 d'abril]] de [[1904]] - † [[Valéncia]], [[3 de juliol]] de [[1994]]), fon un escritor i poeta [[Comunitat Valenciana\|valencià]] de la [[Generació del 27]].

	==Infància==		==Infància==

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-15T16:33:10Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 16:33 15 set 2022
Llínea 81:		Llínea 81:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*[http://www.colectiuaitana.com/galeria/gil-albert.htm Biografia en valencià de Joan Gil-Albert en Colectiuaitana.com]		*[http://www.colectiuaitana.com/galeria/gil-albert.htm Biografia en valencià de Joan Gil-Albert en Colectiuaitana.com]
	*[http://www.ua.es/va/presentacion/doctores/gilalbert/index.html Universitat d'Alacant]
	*[http://amediavoz.com/gilalbert.htm Selecció de poemes]		*[http://amediavoz.com/gilalbert.htm Selecció de poemes]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	~~[[Categoria:Escritors]]~~
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Escritors valencians]]		[[Categoria:Escritors valencians]]
	[[Categoria:Naturals de la província d'Alacant]]		[[Categoria:Naturals de la província d'Alacant]]
	[[Categoria:Alcoyans]]		[[Categoria:Alcoyans]]

← Revisió anterior		Revisió de 17:36 24 jul 2025
Llínea 16:		Llínea 16:
	Joan Gil-Albert naixqué en la població valenciana d'[[Alcoy]] el [[1 d'abril]] de l'any [[1904]] en el carrer Polavieja nº 4 (en l'actualitat carrer Sant Llorenç).		Joan Gil-Albert naixqué en la població valenciana d'[[Alcoy]] el [[1 d'abril]] de l'any [[1904]] en el carrer Polavieja nº 4 (en l'actualitat carrer Sant Llorenç).

	La casa era propietat de sos pares i en la planta baixa ~~s’obria~~ un taller de ferreteria com a negoci familiar.		La casa era propietat de sos pares i en la planta baixa s'obria un taller de ferreteria com a negoci familiar.

	En l'any [[1912]] es trasllada en la seua família a [[Valéncia]] ciutat, a on son pare monta un almagasén de ferreteria. Ingresa com a intern en el colege d'[[Escolapis]]. Realisa l'examen d'ingrés al bachillerat en l'[[Institut Lluís Vives]] de [[Valéncia]].		En l'any [[1912]] es trasllada en la seua família a [[Valéncia]] ciutat, a on son pare monta un almagasén de ferreteria. Ingresa com a intern en el colege d'[[Escolapis]]. Realisa l'examen d'ingrés al bachillerat en l'[[Institut Lluís Vives]] de [[Valéncia]].
Llínea 40:		Llínea 40:
	El seu primer llibre de versos aparegué publicat en l'any [[1936]], per [[Manuel Altolaguirre]], en el títul de “Misteriosa presencia”, seguit de “Candente horror”, en el mateix any i "Son nombres ignorados" ([[1938]]).		El seu primer llibre de versos aparegué publicat en l'any [[1936]], per [[Manuel Altolaguirre]], en el títul de “Misteriosa presencia”, seguit de “Candente horror”, en el mateix any i "Son nombres ignorados" ([[1938]]).

	En l'any [[1938]] ~~s’incorpora~~ Gil-Albert al XI Cuerpo del Ejército. En [[febrer]] de [[1939]] passen la frontera en [[França]] el [[XI Cuerpo del Ejercito republicà]], els últims en fer-ho. Ya en [[França]] foren conduïts al [[camp de concentracio de Saint Ciprien]], del que Gil-Albert guardava un pesim recort. Als quinze dies al grup de “Hora de España” els reclama l'Aliança d'Intelectuals Antifascistes, transladant-los a [[Perpinya]]. Alli residixen uns mesos, despuix representants del [[Govern de la Republica]] negociaren el seu exili a [[Mexic]].		En l'any [[1938]] s'incorpora Gil-Albert al XI Cuerpo del Ejército. En [[febrer]] de [[1939]] passen la frontera en [[França]] el [[XI Cuerpo del Ejercito republicà]], els últims en fer-ho. Ya en [[França]] foren conduïts al [[camp de concentracio de Saint Ciprien]], del que Gil-Albert guardava un pesim recort. Als quinze dies al grup de “Hora de España” els reclama l'Aliança d'Intelectuals Antifascistes, transladant-los a [[Perpinya]]. Alli residixen uns mesos, despuix representants del [[Govern de la Republica]] negociaren el seu exili a [[Mexic]].

	== L'exili ==		== L'exili ==
Llínea 47:		Llínea 47:
	A finals de [[1942]] viaja a [[Buenos Aires]], a on residix una temporada colaborant en els diaris argentins [[Sur]] i en la pàgina lliterària de [[La Nación]]. Alli coneix entre atres escritors a [[Jose Luis Borges]]. Despuix torna a [[Mexic]] de nou a on va residir dos anys més fins a tornar a [[Valencia]].		A finals de [[1942]] viaja a [[Buenos Aires]], a on residix una temporada colaborant en els diaris argentins [[Sur]] i en la pàgina lliterària de [[La Nación]]. Alli coneix entre atres escritors a [[Jose Luis Borges]]. Despuix torna a [[Mexic]] de nou a on va residir dos anys més fins a tornar a [[Valencia]].

	En [[Mexic]] ~~s’obri~~ una oficina per a resoldre assunts relacionats en [[Espanya]]. Gil-Albert ~~s’interessa~~ per les gestions precises per a tornar, des de [[Valencia]] la seua família ajuda a la seua tornada en els passos oportuns.		En [[Mexic]] s'obri una oficina per a resoldre assunts relacionats en [[Espanya]]. Gil-Albert s'interessa per les gestions precises per a tornar, des de [[Valencia]] la seua família ajuda a la seua tornada en els passos oportuns.

	== Un atra vegada en Valéncia==		== Un atra vegada en Valéncia==
Llínea 60:		Llínea 60:
	Trobà, a partir de l'any [[1970]], el major reconeiximent de la seua poesia de gran sensualitat, bellea i poder reflexiu, en llibres com les ilusions en els poemes de “El convaleciente” ([[1944]]), “Concertar es amor” ([[1951]]), “la Meta-Física” ([[1974]]), “Homenajes e in promptus” ([[1976]]) i “el Ocioso y las profesiones” ([[1979]]), etc.		Trobà, a partir de l'any [[1970]], el major reconeiximent de la seua poesia de gran sensualitat, bellea i poder reflexiu, en llibres com les ilusions en els poemes de “El convaleciente” ([[1944]]), “Concertar es amor” ([[1951]]), “la Meta-Física” ([[1974]]), “Homenajes e in promptus” ([[1976]]) i “el Ocioso y las profesiones” ([[1979]]), etc.

	Aixina es reconeix a un poeta tarda, que deuria d'anar lligat als seus coetàneus de la [[generació del 27]], pero que permaneix en un original aïllament. Este fet ~~s’accentuà~~ despuix de la [[Guerra Civil]], vivint un exili interior creatiu que va produir llibres en regularitat fora de les corrents dominants.		Aixina es reconeix a un poeta tarda, que deuria d'anar lligat als seus coetàneus de la [[generació del 27]], pero que permaneix en un original aïllament. Este fet s'accentuà despuix de la [[Guerra Civil]], vivint un exili interior creatiu que va produir llibres en regularitat fora de les corrents dominants.

	Escrits tots els seus llibres abans de [[1972]], en el que apareix l'antologia Fuentes de la Constancia, el treball de creació de Gil-Albert es va llimitar a redactar els texts de les seues llectures i presentacions.		Escrits tots els seus llibres abans de [[1972]], en el que apareix l'antologia Fuentes de la Constancia, el treball de creació de Gil-Albert es va llimitar a redactar els texts de les seues llectures i presentacions.

← Revisió anterior		Revisió de 17:32 24 jul 2025
Llínea 18:		Llínea 18:
	La casa era propietat de sos pares i en la planta baixa s’obria un taller de ferreteria com a negoci familiar.		La casa era propietat de sos pares i en la planta baixa s’obria un taller de ferreteria com a negoci familiar.

	En l'any [[1912]] es trasllada en la seua família a [[Valéncia]] ciutat, a on son pare monta un almagasén de ferreteria. Ingresa com a intern en el colege d'[[Escolapis]]. Realisa ~~l’examen~~ d'ingrés al bachillerat en l’[[Institut Lluís Vives]] de [[Valéncia]].		En l'any [[1912]] es trasllada en la seua família a [[Valéncia]] ciutat, a on son pare monta un almagasén de ferreteria. Ingresa com a intern en el colege d'[[Escolapis]]. Realisa l'examen d'ingrés al bachillerat en l'[[Institut Lluís Vives]] de [[Valéncia]].

	En l'any del trasllat a [[Valéncia]] son pare acabà la construcció d'una casa en [[El Salt]], a uns quilómetros d'[[Alcoy]], parage fabulos, en el que havia segut un vell moli i a on Gil-Albert escriuria gran part de la seua obra que està plena de referencies -directes o indirectes- al Salt. Tot ~~l’estusiasme~~ de Gil-Albert per [[Azorín]] i [[Miro]] te les seues fonts en esta devocio compartida per la terra de les montanyes de les [[comarques alacantines]].		En l'any del trasllat a [[Valéncia]] son pare acabà la construcció d'una casa en [[El Salt]], a uns quilómetros d'[[Alcoy]], parage fabulos, en el que havia segut un vell moli i a on Gil-Albert escriuria gran part de la seua obra que està plena de referencies -directes o indirectes- al Salt. Tot l'estusiasme de Gil-Albert per [[Azorín]] i [[Miro]] te les seues fonts en esta devocio compartida per la terra de les montanyes de les [[comarques alacantines]].

	Acaba el bachillerat en l'any [[1920]] i es matricula en les facultats de Dret i Filosofia i Lletres. Poc despuix, en [[1922]], decidix abandonar els seus estudis i dedicar-se a escriure, lo que no agrada als seus pares.		Acaba el bachillerat en l'any [[1920]] i es matricula en les facultats de Dret i Filosofia i Lletres. Poc despuix, en [[1922]], decidix abandonar els seus estudis i dedicar-se a escriure, lo que no agrada als seus pares.

	== Primers escrits ==		== Primers escrits ==
	En l'any [[1927]] publica dos obres en prosa, “La fascinación de lo irreal” i "Vibración del estío". La publicacio de “La fascinación de lo irreal” fon costejada per ell mateix i posseïx influencies notables de [[Wilde]] i [[Miro]]. La critica va saludar-ho en entusiasme, sobretot [[Las Provincias]] de [[Valencia]] i [[El Noticiero Regional]] d'[[Alcoy]]. Provablement va ser ~~l’unic~~ llibre que li dona diners.		En l'any [[1927]] publica dos obres en prosa, “La fascinación de lo irreal” i "Vibración del estío". La publicacio de “La fascinación de lo irreal” fon costejada per ell mateix i posseïx influencies notables de [[Wilde]] i [[Miro]]. La critica va saludar-ho en entusiasme, sobretot [[Las Provincias]] de [[Valencia]] i [[El Noticiero Regional]] d'[[Alcoy]]. Provablement va ser l'unic llibre que li dona diners.

	== Ideologia politica ==		== Ideologia politica ==
Llínea 36:		Llínea 36:
	En l'any [[1934]] trava amistat en [[Federico Garcia Lorca]] i atres intelectuals que residixen en [[Valéncia]]. En [[1936]] coneix en [[Madrit]] a [[Juan Ramón Jiménez]], [[Cernuda]], [[Manuel Altolaguirre]], [[Neruda]], [[María Zambrano]], [[Rosa Chacel]], [[Miguel Hernandez]] i [[Vicente Aleixandre]], etc. A molts d'ells els retrobaria en motiu del trasllat de la capital de la República a [[Valéncia]].		En l'any [[1934]] trava amistat en [[Federico Garcia Lorca]] i atres intelectuals que residixen en [[Valéncia]]. En [[1936]] coneix en [[Madrit]] a [[Juan Ramón Jiménez]], [[Cernuda]], [[Manuel Altolaguirre]], [[Neruda]], [[María Zambrano]], [[Rosa Chacel]], [[Miguel Hernandez]] i [[Vicente Aleixandre]], etc. A molts d'ells els retrobaria en motiu del trasllat de la capital de la República a [[Valéncia]].

	La casa de Gil-Albert es convertix en centre de reunió dels intelectuals republicans. Allí fundaren la revista “[[Hora de España]]” a on colabora Gil-Albert junt en la publicació [[Nueva Cultura]]. Fon secretari de la Secció de Lliteratura de l’[[Aliança d'Intelectuals Antifascistes]].		La casa de Gil-Albert es convertix en centre de reunió dels intelectuals republicans. Allí fundaren la revista “[[Hora de España]]” a on colabora Gil-Albert junt en la publicació [[Nueva Cultura]]. Fon secretari de la Secció de Lliteratura de l'[[Aliança d'Intelectuals Antifascistes]].

	El seu primer llibre de versos aparegué publicat en l'any [[1936]], per [[Manuel Altolaguirre]], en el títul de “Misteriosa presencia”, seguit de “Candente horror”, en el mateix any i "Son nombres ignorados" ([[1938]]).		El seu primer llibre de versos aparegué publicat en l'any [[1936]], per [[Manuel Altolaguirre]], en el títul de “Misteriosa presencia”, seguit de “Candente horror”, en el mateix any i "Son nombres ignorados" ([[1938]]).

	En l'any [[1938]] s’incorpora Gil-Albert al XI Cuerpo del Ejército. En [[febrer]] de [[1939]] passen la frontera en [[França]] el [[XI Cuerpo del Ejercito republicà]], els últims en fer-ho. Ya en [[França]] foren conduïts al [[camp de concentracio de Saint Ciprien]], del que Gil-Albert guardava un pesim recort. Als quinze dies al grup de “Hora de España” els reclama ~~l’Aliança~~ d'Intelectuals Antifascistes, transladant-los a [[Perpinya]]. Alli residixen uns mesos, despuix representants del [[Govern de la Republica]] negociaren el seu exili a [[Mexic]].		En l'any [[1938]] s’incorpora Gil-Albert al XI Cuerpo del Ejército. En [[febrer]] de [[1939]] passen la frontera en [[França]] el [[XI Cuerpo del Ejercito republicà]], els últims en fer-ho. Ya en [[França]] foren conduïts al [[camp de concentracio de Saint Ciprien]], del que Gil-Albert guardava un pesim recort. Als quinze dies al grup de “Hora de España” els reclama l'Aliança d'Intelectuals Antifascistes, transladant-los a [[Perpinya]]. Alli residixen uns mesos, despuix representants del [[Govern de la Republica]] negociaren el seu exili a [[Mexic]].

	== L'exili ==		== L'exili ==
Llínea 56:		Llínea 56:
	Despuix de tornar del seu exili publica "El existir medita su corriente" ([[1949]]) i "Concertar es amor" ([[1951]]), "Crónica general" ([[1974]]) i els llibres de memories "Heraclés" ([[1975]]) i "Breviarium Vitae" ([[1979]]). Ell mateix presenta la seua obra dividida en tres parts: la prosa, la poesia i la critica.		Despuix de tornar del seu exili publica "El existir medita su corriente" ([[1949]]) i "Concertar es amor" ([[1951]]), "Crónica general" ([[1974]]) i els llibres de memories "Heraclés" ([[1975]]) i "Breviarium Vitae" ([[1979]]). Ell mateix presenta la seua obra dividida en tres parts: la prosa, la poesia i la critica.

	Com a contrast de la seua situació econòmica, lliterariament, en estos últims anys, la figura de Gil-Albert escomença a ser considerada com mereix, tant per la critica com pels grups d'escritors més jovens. En [[Valencia]] Ciutat es constituïx en amic i confident de molts d'ells, atrets per ~~l’honestitat~~ i calitat de la seua persona.		Com a contrast de la seua situació econòmica, lliterariament, en estos últims anys, la figura de Gil-Albert escomença a ser considerada com mereix, tant per la critica com pels grups d'escritors més jovens. En [[Valencia]] Ciutat es constituïx en amic i confident de molts d'ells, atrets per l'honestitat i calitat de la seua persona.

	Trobà, a partir de l'any [[1970]], el major reconeiximent de la seua poesia de gran sensualitat, bellea i poder reflexiu, en llibres com les ilusions en els poemes de “El convaleciente” ([[1944]]), “Concertar es amor” ([[1951]]), “la Meta-Física” ([[1974]]), “Homenajes e in promptus” ([[1976]]) i “el Ocioso y las profesiones” ([[1979]]), etc.		Trobà, a partir de l'any [[1970]], el major reconeiximent de la seua poesia de gran sensualitat, bellea i poder reflexiu, en llibres com les ilusions en els poemes de “El convaleciente” ([[1944]]), “Concertar es amor” ([[1951]]), “la Meta-Física” ([[1974]]), “Homenajes e in promptus” ([[1976]]) i “el Ocioso y las profesiones” ([[1979]]), etc.
Llínea 62:		Llínea 62:
	Aixina es reconeix a un poeta tarda, que deuria d'anar lligat als seus coetàneus de la [[generació del 27]], pero que permaneix en un original aïllament. Este fet s’accentuà despuix de la [[Guerra Civil]], vivint un exili interior creatiu que va produir llibres en regularitat fora de les corrents dominants.		Aixina es reconeix a un poeta tarda, que deuria d'anar lligat als seus coetàneus de la [[generació del 27]], pero que permaneix en un original aïllament. Este fet s’accentuà despuix de la [[Guerra Civil]], vivint un exili interior creatiu que va produir llibres en regularitat fora de les corrents dominants.

	Escrits tots els seus llibres abans de [[1972]], en el que apareix ~~l’antologia~~ Fuentes de la Constancia, el treball de creació de Gil-Albert es va llimitar a redactar els texts de les seues llectures i presentacions.		Escrits tots els seus llibres abans de [[1972]], en el que apareix l'antologia Fuentes de la Constancia, el treball de creació de Gil-Albert es va llimitar a redactar els texts de les seues llectures i presentacions.

	Tota la seua producció està arreplegada en “Obra poética completa” editada per l’[[Institució Alfons el Magnànim]] de la [[Diputació de Valéncia]].		Tota la seua producció està arreplegada en “Obra poética completa” editada per l'[[Institució Alfons el Magnànim]] de la [[Diputació de Valéncia]].

	Va faltar el [[3 de juliol]] de [[1994]], als 90 anys d'edat, en [[Valéncia]] Ciutat.		Va faltar el [[3 de juliol]] de [[1994]], als 90 anys d'edat, en [[Valéncia]] Ciutat.