Joan Lerma - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2026-01-06T12:03:42Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 12:03 6 gin 2026
Llínea 35:		Llínea 35:

	== Cites ==		== Cites ==

			{{Cita\|''Para la celebración de esta importante efemérides el 7 de enero de 1982 se constituyó la Comisión Ejecutiva del Centenari dels Jocs Florals presidida por [[Joan Gil Barberà]], y en la que participaban entre otros: [[Vicent Ramón Calatayud]], [[Josep Alminyana i Vallés]], [[Anfós Ramon\|Anfós Ramón i García]], [[Mariví Ferrandis i Olmos]] y [[Rosa Bartual Oliver]].''

			''Se acordó ofrecer la Presidencia de Honor a los Reyes de España y la Cadira d'Or a la Reina. En el escrito de la Casa de S.M. El Rey de fecha 3 de marzo de 1983, firmado por el marqués de Mondéjar, los Reyes aceptaron la Presidencia de Honor, pero anunciaban que no podían asistir a los actos.''

			''El día 30 de junio de 1983, [[Joan Lerma]] recibe a miembros de la Junta de Gobierno y de la Comisión del Centenario y se le hace la propuesta de que, como Presidente de la Generalitat Valenciana, presida los actos del centenario, a pesar de los profundos desacuerdos con la política lingüística del Consell.''

			''Al mismo tiempo que ocurrían estos hechos, [[Ciprià Císcar]] retiraba la oficialidad a los títulos de lengua valenciana de [[Lo Rat Penat]], aprobados por el anterior gobierno, según decreto de 19 de julio de 1982. Además destituyó a todos los profesores seleccionados anteriormente por la Conselleria de Educación, muchos de ellos con titulación de Lo Rat Penat. Con todo, Gil Barberà quería que el Centenario no se hiciera de espaldas a las autoridades democráticas valencianas, de ahí que se las invitara a todas ellas a pesar de la grave discrepancia existente en materia lingüística.''

			''Se acordó proponer como mantenedor a Manuel Broseta, pero no aceptó y finalmente se acordó por unanimidad de la Junta nombrar a Julià San Valero, que aceptó y pronunció un discurso con un final emblemático.''\|''Joan Gil Barberà: el Centenari dels Jocs Florals'', per [[Federico Martínez Roda]] (''[[Las Provincias]]'', 16.8.2007)}}

	{{Cita\|Una autonomia sense anima es lo que hem tingut tot este temps. Dos dels nostres Molt Honorables no eren valencians, lo qual no haguera tingut cap importancia si hagueren demostrat en les seues accions un sentiment de valenciania: [[Eduardo Zaplana]], murcia, es llimità a utilisar Valencia com a trampoli per a situar-se en Madrit mentres afonava, encara mes, als valencians en la creacio de la [[AVL]] i iniciava una absurda politica d'obres faraoniques i grans events que ignorava la tradicio empresarial valenciana i nos abocava a un endeutament incontrolat; i [[José Luis Olivas]], conquense, se carregà, practicament ell a soles, dos de les tres majors entitats financeres valencianes en la seua calitat de president del [[Banc de Valencia]] i de [[Bancaixa]] (que des de la seua arribada sempre se denominà ''Bancaja'').		{{Cita\|Una autonomia sense anima es lo que hem tingut tot este temps. Dos dels nostres Molt Honorables no eren valencians, lo qual no haguera tingut cap importancia si hagueren demostrat en les seues accions un sentiment de valenciania: [[Eduardo Zaplana]], murcia, es llimità a utilisar Valencia com a trampoli per a situar-se en Madrit mentres afonava, encara mes, als valencians en la creacio de la [[AVL]] i iniciava una absurda politica d'obres faraoniques i grans events que ignorava la tradicio empresarial valenciana i nos abocava a un endeutament incontrolat; i [[José Luis Olivas]], conquense, se carregà, practicament ell a soles, dos de les tres majors entitats financeres valencianes en la seua calitat de president del [[Banc de Valencia]] i de [[Bancaixa]] (que des de la seua arribada sempre se denominà ''Bancaja'').

Xavier en 11:26 2 ago 2025

2025-08-02T11:26:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:26 2 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Joan lerma.jpg\|thumb\|250px\|Joan Lerma]]		{{Biografia\|
			\| nom = Joan Lerma i Blasco
			\| image = [[Image:Joan lerma.jpg\|thumb\|250px\|Joan Lerma]]
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Polític
			\| data_naix = [[15 de juliol]] de [[1951]]
			\| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			\| data_mort =
			\| lloc_mort =
			}}
	'''Joan Lerma i Blasco''' ([[Valéncia]], [[15 de juliol]] de [[1951]]) és un polític del partit polític [[PSPV-PSOE]] d'ideologia [[Pancatalanisme\|pancatalanista]]. Fon el primer president triat democràticament de la [[Generalitat Valenciana]] en l'etapa autonòmica oberta despuix de la [[Transició espanyola]]. Ocupà el càrrec des de l'any [[1982]] fins a [[1995]].		'''Joan Lerma i Blasco''' ([[Valéncia]], [[15 de juliol]] de [[1951]]) és un polític del partit polític [[PSPV-PSOE]] d'ideologia [[Pancatalanisme\|pancatalanista]]. Fon el primer president triat democràticament de la [[Generalitat Valenciana]] en l'etapa autonòmica oberta despuix de la [[Transició espanyola]]. Ocupà el càrrec des de l'any [[1982]] fins a [[1995]].

Xavier en 11:07 31 jul 2025

2025-07-31T11:07:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:07 31 jul 2025
Llínea 23:		Llínea 23:

	Se va fer desaparéixer tot vestigi de l'ortografia autorisada per Ampar Cabanes que, en alguns llocs ya estava distribuïda i, en un acte d'imposició més propi de les maneres hitlerianes, s'inicià l'invasió de l'administració, ràdio, televisió, coleges, instituts, universitats, etc., ordenant l'estudi de la llengua en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. No va haver cap tipo de consens en les [[Corts Valencianes]] tampoc cap decret o llei per a fer efectiva l'implantació. Encara hui se seguix aplicant sense que s'arreplegue ni en la [[Llei d'Us\|Llei d'Ús]] del Valencià.		Se va fer desaparéixer tot vestigi de l'ortografia autorisada per Ampar Cabanes que, en alguns llocs ya estava distribuïda i, en un acte d'imposició més propi de les maneres hitlerianes, s'inicià l'invasió de l'administració, ràdio, televisió, coleges, instituts, universitats, etc., ordenant l'estudi de la llengua en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. No va haver cap tipo de consens en les [[Corts Valencianes]] tampoc cap decret o llei per a fer efectiva l'implantació. Encara hui se seguix aplicant sense que s'arreplegue ni en la [[Llei d'Us\|Llei d'Ús]] del Valencià.

			== Cites ==

			{{Cita\|Una autonomia sense anima es lo que hem tingut tot este temps. Dos dels nostres Molt Honorables no eren valencians, lo qual no haguera tingut cap importancia si hagueren demostrat en les seues accions un sentiment de valenciania: [[Eduardo Zaplana]], murcia, es llimità a utilisar Valencia com a trampoli per a situar-se en Madrit mentres afonava, encara mes, als valencians en la creacio de la [[AVL]] i iniciava una absurda politica d'obres faraoniques i grans events que ignorava la tradicio empresarial valenciana i nos abocava a un endeutament incontrolat; i [[José Luis Olivas]], conquense, se carregà, practicament ell a soles, dos de les tres majors entitats financeres valencianes en la seua calitat de president del [[Banc de Valencia]] i de [[Bancaixa]] (que des de la seua arribada sempre se denominà ''Bancaja'').

			Pero els que sí han segut valencians de naiximent tampoc han fet gala d'esta circumstancia.

			[[Joan Lerma]] converti el sistema educatiu en un aparat d'alienacio al servici d'una ideologia tan intensament antivalenciana com es el [[pancatalanisme]]. Un atre tant feu en la creacio de [[RTVV\|Radio Televisio Valenciana]]. Mentrestant, no movia un dit per a defendre els interessos valencians quan eren posats com a moneda de canvi en les negociacions europees (pense's en els citrics) o erem utilisats com a conillets d'indies de la Reconversio Industrial, que començà emportant-se per davant els [[Alts Forns de Sagunt]].

			De [[Francisco Camps]] poc se pot dir que no s'haja dit ya. Negocià una renovacio de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana\|estatut d'autonomia]] al servici dels interessos de Madrit, en el que, imperdonablement, blindà eixa aberracio denominada [[AVL]]. I ya de pas, en el temps lliure que li deixaven les seues visites al sastre, nos afonà en una sima economica de la que tardarém decades en eixir.

			[[Alberto Fabra]] no ha fet sino seguir els passos dels seus predecessors.\|Extracte de l'editorial ([[Revista Rogle]], nº 97, Octubre 2014)}}

	{{Successió		{{Successió

Valencian: Text reemplaça - 'constituit' a 'constituït'

2022-07-05T21:26:08Z

Text reemplaça - 'constituit' a 'constituït'

← Revisió anterior		Revisió de 21:26 5 jul 2022
Llínea 18:		Llínea 18:
	El 19 de setembre de [[1982]], la Consellera de Cultura i Educació, [[Ampar Cabanes Pecourt\|Ampar Cabanes]], va oficialisar l'ortografia general de la [[Llengua Valenciana]], per a aplicar-la al món de l'ensenyança. Se tractava de la normativa científica, pensada i ajustada per al poble valencià, feta pels filòlecs valencians de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], en aquells temps Centre de Cultura Valenciana, fundat per la Diputació de Valéncia l'any [[1915]].		El 19 de setembre de [[1982]], la Consellera de Cultura i Educació, [[Ampar Cabanes Pecourt\|Ampar Cabanes]], va oficialisar l'ortografia general de la [[Llengua Valenciana]], per a aplicar-la al món de l'ensenyança. Se tractava de la normativa científica, pensada i ajustada per al poble valencià, feta pels filòlecs valencians de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], en aquells temps Centre de Cultura Valenciana, fundat per la Diputació de Valéncia l'any [[1915]].

	Se convoquen eleccions (8 de maig 1983) i el govern de la [[UCD]] en el poder, pert les eleccions estrepitosament, front a una avasalladora victoria del socialisme [[PSPV]]. Vintinou dies despuix de l'entrada en vigor de la normativa aprovada per la Conselleria d'un govern llegalment ~~constituit~~, el nou Conseller d'Educació, [[Ceprià Císcar]], soterrava aquell fet que haguera pogut ser el de la normalisació pacificadora de la Llengua Valenciana. La nova Conselleria d'Educació invalida els contractes dels professors de valencià aprovats per l'anterior Conselleria d'Educació. Se produïx un greu conflicte social i laboral. Sense més, se canvia la normativa del valencià per la del català que en aquell moment no estava regulada per ningún ent valencià. Fon el primer atac polític al valencià, a la llengua valenciana.		Se convoquen eleccions (8 de maig 1983) i el govern de la [[UCD]] en el poder, pert les eleccions estrepitosament, front a una avasalladora victoria del socialisme [[PSPV]]. Vintinou dies despuix de l'entrada en vigor de la normativa aprovada per la Conselleria d'un govern llegalment constituït, el nou Conseller d'Educació, [[Ceprià Císcar]], soterrava aquell fet que haguera pogut ser el de la normalisació pacificadora de la Llengua Valenciana. La nova Conselleria d'Educació invalida els contractes dels professors de valencià aprovats per l'anterior Conselleria d'Educació. Se produïx un greu conflicte social i laboral. Sense més, se canvia la normativa del valencià per la del català que en aquell moment no estava regulada per ningún ent valencià. Fon el primer atac polític al valencià, a la llengua valenciana.

	El govern socialiste de [[Joan Lerma]] va governar en la [[Comunitat Valenciana]] des de 1982 fins a 1995 i, apart d'atres coses, aprovaria una llei del valencià, la Llei d'ús i ensenyament (sic) del valencià, l'any [[1983]] i crearia l'any [[1994]] un Institut Universitari ([[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]]) per a fer-li ombra a la força cultural i científica de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].		El govern socialiste de [[Joan Lerma]] va governar en la [[Comunitat Valenciana]] des de 1982 fins a 1995 i, apart d'atres coses, aprovaria una llei del valencià, la Llei d'ús i ensenyament (sic) del valencià, l'any [[1983]] i crearia l'any [[1994]] un Institut Universitari ([[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]]) per a fer-li ombra a la força cultural i científica de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].

Jose2 en 09:55 19 abr 2022

2022-04-19T09:55:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:55 19 abr 2022
Llínea 55:		Llínea 55:
	* [http://www.senado.És/senadors/10560/ Informació sobre Joan Lerma en el Senat]		* [http://www.senado.És/senadors/10560/ Informació sobre Joan Lerma en el Senat]

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
			[[Categoria:Polítics]]
	[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Presidents de la Generalitat Valenciana]]		[[Categoria:Presidents de la Generalitat Valenciana]]

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:11:13Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:11 24 maig 2021
Llínea 12:		Llínea 12:
	Des de juny de [[1995]] fins a març de [[1996]] fon [[ministre d'Administracions Públiques d'Espanya\|ministre d'administracions públiques]] en l'últim govern de [[Felipe González]]. En les [[Eleccions generals d'Espanya de 1996\|eleccions generals de 1996]] és triat senador per [[Valéncia]].		Des de juny de [[1995]] fins a març de [[1996]] fon [[ministre d'Administracions Públiques d'Espanya\|ministre d'administracions públiques]] en l'últim govern de [[Felipe González]]. En les [[Eleccions generals d'Espanya de 1996\|eleccions generals de 1996]] és triat senador per [[Valéncia]].

	En l'actualitat és senador designat per les [[Corts Valencianes]] i fon portaveu del grup socialiste en el [[Senat d'Espanya\|Senat]] entre [[2004]] i [[2008]]. ~~Després~~ de la dimissió de [[Joan Ignasi Pla]] en octubre de [[2007]] com a secretari general del [[PSPV-PSOE]], fon designat president de la comissió gestora prèvia al congrés en que fon proclamat [[Jorge Alarte]] com a nou líder dels socialistes valencians.		En l'actualitat és senador designat per les [[Corts Valencianes]] i fon portaveu del grup socialiste en el [[Senat d'Espanya\|Senat]] entre [[2004]] i [[2008]]. Despuix de la dimissió de [[Joan Ignasi Pla]] en octubre de [[2007]] com a secretari general del [[PSPV-PSOE]], fon designat president de la comissió gestora prèvia al congrés en que fon proclamat [[Jorge Alarte]] com a nou líder dels socialistes valencians.

	== Llengua Valenciana ==		== Llengua Valenciana ==

Xavier: /* Vore també */

2019-03-05T17:41:06Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 17:41 5 març 2019
Llínea 45:		Llínea 45:
	== Vore també ==		== Vore també ==

	* [[Ciprià Císcar]]		* [[Ciprià Císcar Casaban]]
	* [[Llei d'Us\|Llei d'Ús i Ensenyament (sic) del valencià]]		* [[Llei d'Us\|Llei d'Ús i Ensenyament (sic) del valencià]]

Xavier en 17:39 5 març 2019

2019-03-05T17:39:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:39 5 març 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Joan lerma.jpg\|thumb\|250px\|Joan Lerma]]		[[Image:Joan lerma.jpg\|thumb\|250px\|Joan Lerma]]
	'''Joan Lerma i Blasco''' ([[Valéncia]], [[15 de juliol]] de [[1951]]) és un polític del [[PSOE]]. Fon el primer president triat democràticament de la [[Generalitat Valenciana]] en l'etapa autonòmica oberta despuix de la [[Transició espanyola]]. ~~Va ocupar~~ el càrrec des de [[1982]] fins a [[1995]].		'''Joan Lerma i Blasco''' ([[Valéncia]], [[15 de juliol]] de [[1951]]) és un polític del partit polític [[PSPV-PSOE]] d'ideologia [[Pancatalanisme\|pancatalanista]]. Fon el primer president triat democràticament de la [[Generalitat Valenciana]] en l'etapa autonòmica oberta despuix de la [[Transició espanyola]]. Ocupà el càrrec des de l'any [[1982]] fins a [[1995]].

	== Inicis ==		== Inicis ==

	~~Estudia~~ Ciències Econòmiques i Empresarials en l'[[Universitat de Valéncia]]. En el Congrés Extraordinari dels socialistes valencians celebrat en [[1979]] és triat secretari general del [[PSPV-PSOE]], substituint a [[Joan Pastor]]. En [[1979]] és triat diputat per [[Valéncia]] en el [[Congrés dels Diputats]].		Estudià Ciències Econòmiques i Empresarials en l'[[Universitat de Valéncia]]. En el Congrés Extraordinari dels socialistes valencians celebrat en [[1979]] és triat secretari general del [[PSPV-PSOE]], substituint a [[Joan Pastor]]. En [[1979]] és triat diputat per [[Valéncia]] en el [[Congrés dels Diputats]].

	== Trayectòria política ==		== Trayectòria política ==
Llínea 45:		Llínea 45:
	== Vore també ==		== Vore també ==

			* [[Ciprià Císcar]]
	* [[Llei d'Us\|Llei d'Ús i Ensenyament (sic) del valencià]]		* [[Llei d'Us\|Llei d'Ús i Ensenyament (sic) del valencià]]

Llínea 59:		Llínea 60:
	[[Categoria:Ministres d'Espanya]]		[[Categoria:Ministres d'Espanya]]
	[[Categoria:Diputats de les Corts Valencianes]]		[[Categoria:Diputats de les Corts Valencianes]]
			[[Categoria:Pancatalanistes]]
			[[Categoria:Pancatalanisme]]

Xavier: /* Llengua Valenciana */

2018-09-25T06:10:57Z

Llengua Valenciana

← Revisió anterior		Revisió de 06:10 25 set 2018
Llínea 20:		Llínea 20:
	Se convoquen eleccions (8 de maig 1983) i el govern de la [[UCD]] en el poder, pert les eleccions estrepitosament, front a una avasalladora victoria del socialisme [[PSPV]]. Vintinou dies despuix de l'entrada en vigor de la normativa aprovada per la Conselleria d'un govern llegalment constituit, el nou Conseller d'Educació, [[Ceprià Císcar]], soterrava aquell fet que haguera pogut ser el de la normalisació pacificadora de la Llengua Valenciana. La nova Conselleria d'Educació invalida els contractes dels professors de valencià aprovats per l'anterior Conselleria d'Educació. Se produïx un greu conflicte social i laboral. Sense més, se canvia la normativa del valencià per la del català que en aquell moment no estava regulada per ningún ent valencià. Fon el primer atac polític al valencià, a la llengua valenciana.		Se convoquen eleccions (8 de maig 1983) i el govern de la [[UCD]] en el poder, pert les eleccions estrepitosament, front a una avasalladora victoria del socialisme [[PSPV]]. Vintinou dies despuix de l'entrada en vigor de la normativa aprovada per la Conselleria d'un govern llegalment constituit, el nou Conseller d'Educació, [[Ceprià Císcar]], soterrava aquell fet que haguera pogut ser el de la normalisació pacificadora de la Llengua Valenciana. La nova Conselleria d'Educació invalida els contractes dels professors de valencià aprovats per l'anterior Conselleria d'Educació. Se produïx un greu conflicte social i laboral. Sense més, se canvia la normativa del valencià per la del català que en aquell moment no estava regulada per ningún ent valencià. Fon el primer atac polític al valencià, a la llengua valenciana.

	El govern socialiste de [[Joan Lerma]] va governar en la [[Comunitat Valenciana]] des de 1982 fins a 1995 i, apart d'atres coses, aprovaria una llei del valencià, la Llei d'ús i ensenyament (sic) del valencià, l'any [[1983]] i crearia l'any [[1994]] un Institut Universitari ([[Institut ~~Interunivesitari~~ de Filologia Valenciana]]) per a fer-li ombra a la força cultural i científica de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].		El govern socialiste de [[Joan Lerma]] va governar en la [[Comunitat Valenciana]] des de 1982 fins a 1995 i, apart d'atres coses, aprovaria una llei del valencià, la Llei d'ús i ensenyament (sic) del valencià, l'any [[1983]] i crearia l'any [[1994]] un Institut Universitari ([[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]]) per a fer-li ombra a la força cultural i científica de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].

	Se va fer desaparéixer tot vestigi de l'ortografia autorisada per Ampar Cabanes que, en alguns llocs ya estava distribuïda i, en un acte d'imposició més propi de les maneres hitlerianes, s'inicià l'invasió de l'administració, ràdio, televisió, coleges, instituts, universitats, etc., ordenant l'estudi de la llengua en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. No va haver cap tipo de consens en les [[Corts Valencianes]] tampoc cap decret o llei per a fer efectiva l'implantació. Encara hui se seguix aplicant sense que s'arreplegue ni en la [[Llei d'Us\|Llei d'Ús]] del Valencià.		Se va fer desaparéixer tot vestigi de l'ortografia autorisada per Ampar Cabanes que, en alguns llocs ya estava distribuïda i, en un acte d'imposició més propi de les maneres hitlerianes, s'inicià l'invasió de l'administració, ràdio, televisió, coleges, instituts, universitats, etc., ordenant l'estudi de la llengua en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. No va haver cap tipo de consens en les [[Corts Valencianes]] tampoc cap decret o llei per a fer efectiva l'implantació. Encara hui se seguix aplicant sense que s'arreplegue ni en la [[Llei d'Us\|Llei d'Ús]] del Valencià.

Xavier: /* Llengua Valenciana */

2018-09-25T06:10:13Z

Llengua Valenciana

← Revisió anterior		Revisió de 06:10 25 set 2018
Llínea 20:		Llínea 20:
	Se convoquen eleccions (8 de maig 1983) i el govern de la [[UCD]] en el poder, pert les eleccions estrepitosament, front a una avasalladora victoria del socialisme [[PSPV]]. Vintinou dies despuix de l'entrada en vigor de la normativa aprovada per la Conselleria d'un govern llegalment constituit, el nou Conseller d'Educació, [[Ceprià Císcar]], soterrava aquell fet que haguera pogut ser el de la normalisació pacificadora de la Llengua Valenciana. La nova Conselleria d'Educació invalida els contractes dels professors de valencià aprovats per l'anterior Conselleria d'Educació. Se produïx un greu conflicte social i laboral. Sense més, se canvia la normativa del valencià per la del català que en aquell moment no estava regulada per ningún ent valencià. Fon el primer atac polític al valencià, a la llengua valenciana.		Se convoquen eleccions (8 de maig 1983) i el govern de la [[UCD]] en el poder, pert les eleccions estrepitosament, front a una avasalladora victoria del socialisme [[PSPV]]. Vintinou dies despuix de l'entrada en vigor de la normativa aprovada per la Conselleria d'un govern llegalment constituit, el nou Conseller d'Educació, [[Ceprià Císcar]], soterrava aquell fet que haguera pogut ser el de la normalisació pacificadora de la Llengua Valenciana. La nova Conselleria d'Educació invalida els contractes dels professors de valencià aprovats per l'anterior Conselleria d'Educació. Se produïx un greu conflicte social i laboral. Sense més, se canvia la normativa del valencià per la del català que en aquell moment no estava regulada per ningún ent valencià. Fon el primer atac polític al valencià, a la llengua valenciana.

	El govern socialiste de [[Joan Lerma]] va governar en la [[Comunitat Valenciana]] des de 1982 fins a 1995 i, apart d'atres coses, aprovaria una llei del valencià, la Llei d'ús i ensenyament (sic) del valencià, l'any [[1983]] i crearia l'any [[1994]] un Institut Universitari (Institut Interunivesitari de Filologia Valenciana) per a fer-li ombra a la força cultural i científica de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].		El govern socialiste de [[Joan Lerma]] va governar en la [[Comunitat Valenciana]] des de 1982 fins a 1995 i, apart d'atres coses, aprovaria una llei del valencià, la Llei d'ús i ensenyament (sic) del valencià, l'any [[1983]] i crearia l'any [[1994]] un Institut Universitari ([[Institut Interunivesitari de Filologia Valenciana]]) per a fer-li ombra a la força cultural i científica de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].

	Se va fer desaparéixer tot vestigi de l'ortografia autorisada per Ampar Cabanes que, en alguns llocs ya estava distribuïda i, en un acte d'imposició més propi de les maneres hitlerianes, s'inicià l'invasió de l'administració, ràdio, televisió, coleges, instituts, universitats, etc., ordenant l'estudi de la llengua en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. No va haver cap tipo de consens en les [[Corts Valencianes]] tampoc cap decret o llei per a fer efectiva l'implantació. Encara hui se seguix aplicant sense que s'arreplegue ni en la [[Llei d'Us\|Llei d'Ús]] del Valencià.		Se va fer desaparéixer tot vestigi de l'ortografia autorisada per Ampar Cabanes que, en alguns llocs ya estava distribuïda i, en un acte d'imposició més propi de les maneres hitlerianes, s'inicià l'invasió de l'administració, ràdio, televisió, coleges, instituts, universitats, etc., ordenant l'estudi de la llengua en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. No va haver cap tipo de consens en les [[Corts Valencianes]] tampoc cap decret o llei per a fer efectiva l'implantació. Encara hui se seguix aplicant sense que s'arreplegue ni en la [[Llei d'Us\|Llei d'Ús]] del Valencià.