Joan Romero i Moya - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Monasteri d'El Puig' a 'Monasteri de Santa Maria d'El Puig'

2025-08-15T11:01:05Z

Text reemplaça - 'Monasteri d'El Puig' a 'Monasteri de Santa Maria d'El Puig'

← Revisió anterior		Revisió de 11:01 15 ago 2025
Llínea 24:		Llínea 24:
	== Obra ==		== Obra ==

	Els llibrets escrits per Joan Romero tracten de donar a conéixer passages poc coneguts de l'història valenciana, des del primer dedicat "A les Glòries valencianes" (1987). Despuix d’ell ha escrit: "L’Albufera de Valéncia" (1988), “Gregori Mayans” (1999), "El Corpus de Valéncia" (1989), "El Pare Jofre" (1990), "El Monasteri d'El Puig" (1991), "Lluís de Santàngel" (1992), "75 Aniversari de la Fira Mostrari Internacional de Valéncia" (1993), “Constantí Llombart” (1994), "Morella i el seu Sexeni" (1995), "La Primitiva i l'Unió Musical" (1996), "Manises i la seua ceràmica" (1997), "Elig en el seu Bimilenari" (1998), "Alboraya-L'horta" (2000), "Ginés, Comes i Cavanilles" (2001), "El Síndic d'Agravis o de Greuges" (2002), “La Llengua Valenciana" (2003), "El Ferrocarril valencià" (2004), “Pere Delmonte i Hurtado” (2005), “Agres” (2006); “Vallada" (2007), "Capdet-La vila real" (2008). En l'any 2007 feu també el llibret del 25 Aniversari de la falla.		Els llibrets escrits per Joan Romero tracten de donar a conéixer passages poc coneguts de l'història valenciana, des del primer dedicat "A les Glòries valencianes" (1987). Despuix d’ell ha escrit: "L’Albufera de Valéncia" (1988), “Gregori Mayans” (1999), "El Corpus de Valéncia" (1989), "El Pare Jofre" (1990), "El Monasteri de Santa Maria d'El Puig" (1991), "Lluís de Santàngel" (1992), "75 Aniversari de la Fira Mostrari Internacional de Valéncia" (1993), “Constantí Llombart” (1994), "Morella i el seu Sexeni" (1995), "La Primitiva i l'Unió Musical" (1996), "Manises i la seua ceràmica" (1997), "Elig en el seu Bimilenari" (1998), "Alboraya-L'horta" (2000), "Ginés, Comes i Cavanilles" (2001), "El Síndic d'Agravis o de Greuges" (2002), “La Llengua Valenciana" (2003), "El Ferrocarril valencià" (2004), “Pere Delmonte i Hurtado” (2005), “Agres” (2006); “Vallada" (2007), "Capdet-La vila real" (2008). En l'any 2007 feu també el llibret del 25 Aniversari de la falla.

	S’ha dedicat també al llibret infantil, creant diferents personages que són els protagonistes que un any darrere de l'atre s'encarreguen de narrar en els contes un passage o la vida d'un personage de l'història valenciana, destacant els contes: "El rapte", "La màquina del temps", "La fira del Joguet", "Germanor", "Incendi en la devesa" o el relat ilustrat titulat "Francesc de Vinatea" (guions de Joan Romero i dibuixos d'Enric Cerdán), del qual l'Ajuntament de Valéncia edità deumil eixemplars per a ser repartits en les escoles del Cap i Casal.		S’ha dedicat també al llibret infantil, creant diferents personages que són els protagonistes que un any darrere de l'atre s'encarreguen de narrar en els contes un passage o la vida d'un personage de l'història valenciana, destacant els contes: "El rapte", "La màquina del temps", "La fira del Joguet", "Germanor", "Incendi en la devesa" o el relat ilustrat titulat "Francesc de Vinatea" (guions de Joan Romero i dibuixos d'Enric Cerdán), del qual l'Ajuntament de Valéncia edità deumil eixemplars per a ser repartits en les escoles del Cap i Casal.

Caro de Segeda en 10:55 30 jul 2025

2025-07-30T10:55:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:55 30 jul 2025
Llínea 123:		Llínea 123:
	[[Categoria:Escritors valencians]]		[[Categoria:Escritors valencians]]
	[[Categoria:Escritors en valencià]]		[[Categoria:Escritors en valencià]]
	[[Categoria:~~Valencianisme~~]]		[[Categoria:Valencianistes]]

Jose2: Text reemplaça - ' l’' a ' l''

2025-07-24T17:31:42Z

Text reemplaça - ' l’' a ' l''

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 24 jul 2025
Llínea 26:		Llínea 26:
	Els llibrets escrits per Joan Romero tracten de donar a conéixer passages poc coneguts de l'història valenciana, des del primer dedicat "A les Glòries valencianes" (1987). Despuix d’ell ha escrit: "L’Albufera de Valéncia" (1988), “Gregori Mayans” (1999), "El Corpus de Valéncia" (1989), "El Pare Jofre" (1990), "El Monasteri d'El Puig" (1991), "Lluís de Santàngel" (1992), "75 Aniversari de la Fira Mostrari Internacional de Valéncia" (1993), “Constantí Llombart” (1994), "Morella i el seu Sexeni" (1995), "La Primitiva i l'Unió Musical" (1996), "Manises i la seua ceràmica" (1997), "Elig en el seu Bimilenari" (1998), "Alboraya-L'horta" (2000), "Ginés, Comes i Cavanilles" (2001), "El Síndic d'Agravis o de Greuges" (2002), “La Llengua Valenciana" (2003), "El Ferrocarril valencià" (2004), “Pere Delmonte i Hurtado” (2005), “Agres” (2006); “Vallada" (2007), "Capdet-La vila real" (2008). En l'any 2007 feu també el llibret del 25 Aniversari de la falla.		Els llibrets escrits per Joan Romero tracten de donar a conéixer passages poc coneguts de l'història valenciana, des del primer dedicat "A les Glòries valencianes" (1987). Despuix d’ell ha escrit: "L’Albufera de Valéncia" (1988), “Gregori Mayans” (1999), "El Corpus de Valéncia" (1989), "El Pare Jofre" (1990), "El Monasteri d'El Puig" (1991), "Lluís de Santàngel" (1992), "75 Aniversari de la Fira Mostrari Internacional de Valéncia" (1993), “Constantí Llombart” (1994), "Morella i el seu Sexeni" (1995), "La Primitiva i l'Unió Musical" (1996), "Manises i la seua ceràmica" (1997), "Elig en el seu Bimilenari" (1998), "Alboraya-L'horta" (2000), "Ginés, Comes i Cavanilles" (2001), "El Síndic d'Agravis o de Greuges" (2002), “La Llengua Valenciana" (2003), "El Ferrocarril valencià" (2004), “Pere Delmonte i Hurtado” (2005), “Agres” (2006); “Vallada" (2007), "Capdet-La vila real" (2008). En l'any 2007 feu també el llibret del 25 Aniversari de la falla.

	S’ha dedicat també al llibret infantil, creant diferents personages que són els protagonistes que un any darrere de ~~l’atre~~ s'encarreguen de narrar en els contes un passage o la vida d'un personage de l'història valenciana, destacant els contes: "El rapte", "La màquina del temps", "La fira del Joguet", "Germanor", "Incendi en la devesa" o el relat ilustrat titulat "Francesc de Vinatea" (guions de Joan Romero i dibuixos d'Enric Cerdán), del qual l'Ajuntament de Valéncia edità deumil eixemplars per a ser repartits en les escoles del Cap i Casal.		S’ha dedicat també al llibret infantil, creant diferents personages que són els protagonistes que un any darrere de l'atre s'encarreguen de narrar en els contes un passage o la vida d'un personage de l'història valenciana, destacant els contes: "El rapte", "La màquina del temps", "La fira del Joguet", "Germanor", "Incendi en la devesa" o el relat ilustrat titulat "Francesc de Vinatea" (guions de Joan Romero i dibuixos d'Enric Cerdán), del qual l'Ajuntament de Valéncia edità deumil eixemplars per a ser repartits en les escoles del Cap i Casal.

	Uns atres títuls de llibrets infantils de Joan Romero són: "Kolo i Kolita" (1987), “La caça de la pantera" (1988), “750 Aniversari de Jaume I" (1989), "500 Aniversari d'Alacant (títul de ciutat)” (1990), "9 d'Octubre" (1991), "Lluís de Santàngel" (1992), "Fira del Joguet" (1993), "Francesc de Vinatea" (1994), "El Drac del Patriarca" (1995), "Francesc Climent" (1996), "Zoo de Valéncia" (1997), "Ausias March" (1998), "Regino Mas" (1999), "Alboraya i l'horta" (2000), "¿Qué saps?" (2006) i "¡Uruguai, che que guay!" (2007).		Uns atres títuls de llibrets infantils de Joan Romero són: "Kolo i Kolita" (1987), “La caça de la pantera" (1988), “750 Aniversari de Jaume I" (1989), "500 Aniversari d'Alacant (títul de ciutat)” (1990), "9 d'Octubre" (1991), "Lluís de Santàngel" (1992), "Fira del Joguet" (1993), "Francesc de Vinatea" (1994), "El Drac del Patriarca" (1995), "Francesc Climent" (1996), "Zoo de Valéncia" (1997), "Ausias March" (1998), "Regino Mas" (1999), "Alboraya i l'horta" (2000), "¿Qué saps?" (2006) i "¡Uruguai, che que guay!" (2007).
Llínea 36:		Llínea 36:
	Joan Romero ha conseguit el premi "al llibret millor editat" de [[Lo Rat Penat]], des de [[1988]] fins a [[1993]].		Joan Romero ha conseguit el premi "al llibret millor editat" de [[Lo Rat Penat]], des de [[1988]] fins a [[1993]].

	Des de que Lo Rat Penat incorporà per primera vegada en [[1991]] el premi extraordinari "al millor llibret en el seu conjunt", que més avant se denominaria "Premi Extraordinari Lo Rat Penat-Constantí Llombart", Joan Romero ~~l’ha~~ guanyat ininterrompudament des de llavors fins a [[2008]], llevat de ~~l’edició~~ de [[2001]] en que quedà desert.		Des de que Lo Rat Penat incorporà per primera vegada en [[1991]] el premi extraordinari "al millor llibret en el seu conjunt", que més avant se denominaria "Premi Extraordinari Lo Rat Penat-Constantí Llombart", Joan Romero l'ha guanyat ininterrompudament des de llavors fins a [[2008]], llevat de l'edició de [[2001]] en que quedà desert.

	En l'any [[1996]], Lo Rat Penat li concedí la "Medalla del Centenari de Lo Rat Penat" per la seua producció en el món del llibret i aportació a la recuperació de les publicacions falleres.		En l'any [[1996]], Lo Rat Penat li concedí la "Medalla del Centenari de Lo Rat Penat" per la seua producció en el món del llibret i aportació a la recuperació de les publicacions falleres.

	En l'any [[2003]], al complir-se el centenar d’anys de ~~l’instauració~~ del concurs de llibrets per Lo Rat Penat, el seu llibret dedicat a la [[llengua valenciana]] guanyà el "Premi Extraordinari del Centenari del Llibret". En l'any [[2004]], fon guardonat en la "Medalla del primer Centenari del Concurs de Llibrets", concedit per Lo Rat Penat. Ha rebut este mateix guardó per segona vegada en [[2008]], segons consta en ~~l’Acta~~ corresponent "en reconeiximent a la patriòtica llabor realisada durant vintidós anys dirigint el llibret de la falla Francesc Climent-Uruguai, fomentant la llengua, cultura i tradicions valencianes i conseguint els màxims guardons i fent passar este llibret a l'història de la festa de les falles i de la lliteratura en llengua valenciana".		En l'any [[2003]], al complir-se el centenar d’anys de l'instauració del concurs de llibrets per Lo Rat Penat, el seu llibret dedicat a la [[llengua valenciana]] guanyà el "Premi Extraordinari del Centenari del Llibret". En l'any [[2004]], fon guardonat en la "Medalla del primer Centenari del Concurs de Llibrets", concedit per Lo Rat Penat. Ha rebut este mateix guardó per segona vegada en [[2008]], segons consta en l'Acta corresponent "en reconeiximent a la patriòtica llabor realisada durant vintidós anys dirigint el llibret de la falla Francesc Climent-Uruguai, fomentant la llengua, cultura i tradicions valencianes i conseguint els màxims guardons i fent passar este llibret a l'història de la festa de les falles i de la lliteratura en llengua valenciana".

	També ha guanyat diverses voltes els premis al llibret instituïts per la [[Generalitat Valenciana]]: tres vegades el primer premi, una vegada el segon, tres vegades el tercer i unes atres tres vegades el quart.		També ha guanyat diverses voltes els premis al llibret instituïts per la [[Generalitat Valenciana]]: tres vegades el primer premi, una vegada el segon, tres vegades el tercer i unes atres tres vegades el quart.

	En l'any [[2005]], obtingué el segon premi en el concurs de microrrelats organisats per l'[[Entitat Cultural Valenciana El Piló\|Associació Cultural El Piló de Burjassot]], concurs en el qual conseguí el primer premi en ~~l’edició~~ de [[2007]].		En l'any [[2005]], obtingué el segon premi en el concurs de microrrelats organisats per l'[[Entitat Cultural Valenciana El Piló\|Associació Cultural El Piló de Burjassot]], concurs en el qual conseguí el primer premi en l'edició de [[2007]].

	També en [[2008]] ha rebut la Distinció de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) “per la seua aportació com a escritor a la llengua i lliteratura valencianes", i en [[2010]] el premi "Germanor" al millor microrrelat.		També en [[2008]] ha rebut la Distinció de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) “per la seua aportació com a escritor a la llengua i lliteratura valencianes", i en [[2010]] el premi "Germanor" al millor microrrelat.

Xavier en 09:54 5 maig 2025

2025-05-05T09:54:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:54 5 maig 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort =		\| lloc_mort =
	}}		}}
	'''Joan Romero i Moya''' ([[Valéncia]], [[1 de juny]] de [[1943]]) és un agent comercial colegiat i un escritor [[Valencians\|valencià]] en [[llengua valenciana]].		'''Joan Romero i Moya''' ([[Valéncia]], [[1 de juny]] de [[1943]]) és un agent comercial colegiat i un escritor [[Valencians\|valencià]] en [[llengua valenciana]]. És un investigador, escritor i articuliste en temàtica cultural valenciana. Membre de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 18:02 17 ago 2024

2024-08-17T18:02:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:02 17 ago 2024
Llínea 61:		Llínea 61:

	{{Cita\|Cientificament parlant, la llengua valenciana es una llengua autoctona que te les seues arraïls en terres valencianes. La seua formacio historica s´explica per mig del parlar romanic vernacul de la Valencia musulmana, viu i actiu en el moment de la reconquista del sigle XIII. La llengua romanç dels mossaraps i els musulmans de Valencia no era una llengua fossil sino una llengua evolutiva i modernisant, d´estructura fonetica identica a la llengua valenciana posterior a la reconquista. Aço es lo que mostren i demostren les mes de trenta lleis de fonética historica que descriu Leopoldo Peñarroja a través d´un exhaustiu material extret de fonts arabigues i llatines dels sigles X-XIII en la seua obra magna “El mozárabe de Valencia”. Este romanç es parlava en una area territorial que concorda, en sorprenent exactitut, en lo que Jaume I va designar com a Regnum Valentiae a on molt pronte sorgiria una consciencia valenciana no dialectal, lliteraria i sociologica.\|'Idioma valencià front al pancatalanisme', per Joan Romero. Artícul publicat en la revista 'El Palleter', de 12.3.2008.}}		{{Cita\|Cientificament parlant, la llengua valenciana es una llengua autoctona que te les seues arraïls en terres valencianes. La seua formacio historica s´explica per mig del parlar romanic vernacul de la Valencia musulmana, viu i actiu en el moment de la reconquista del sigle XIII. La llengua romanç dels mossaraps i els musulmans de Valencia no era una llengua fossil sino una llengua evolutiva i modernisant, d´estructura fonetica identica a la llengua valenciana posterior a la reconquista. Aço es lo que mostren i demostren les mes de trenta lleis de fonética historica que descriu Leopoldo Peñarroja a través d´un exhaustiu material extret de fonts arabigues i llatines dels sigles X-XIII en la seua obra magna “El mozárabe de Valencia”. Este romanç es parlava en una area territorial que concorda, en sorprenent exactitut, en lo que Jaume I va designar com a Regnum Valentiae a on molt pronte sorgiria una consciencia valenciana no dialectal, lliteraria i sociologica.\|'Idioma valencià front al pancatalanisme', per Joan Romero. Artícul publicat en la revista 'El Palleter', de 12.3.2008.}}

			== Cites poètiques ==

			{{Cita\|Si el que fulleja l'història

			ya sap a poquet que llig

			que allí s'inventa i afig

			lo que vol cada escrivà,

			¿que direm si la falòria

			la programen uns senyors

			que són els depredadors

			de l'esperit valencià?


			I encara és més terrorífic

			la salvage falsetat

			de nostra Universitat

			obligant a dir que el brau

			és del bou el nom científic,

			quan tot el poble sap be

			que és bou i que a més el té

			en el carrer de la Nau.


			De tots és sabut que els llibres

			d'història son paridors

			dels triumfants, i els escritors

			els borreguets del poder

			ya que, segons els calibres

			de les boles que han escrit,

			tenen cadires i llit,

			premis, títuls i diners....\|'Pere Delmonte i els llibrets de Falla' per Joan Romero. Poema citat en el llibre ''Tres referents valencians. Joan Costa. Pere Delmonte. Josep Melià''. VV.AA. Editat per l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA). Valéncia, 2007}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 17:14 6 jul 2024

2024-07-06T17:14:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:14 6 jul 2024
Llínea 61:		Llínea 61:

	{{Cita\|Cientificament parlant, la llengua valenciana es una llengua autoctona que te les seues arraïls en terres valencianes. La seua formacio historica s´explica per mig del parlar romanic vernacul de la Valencia musulmana, viu i actiu en el moment de la reconquista del sigle XIII. La llengua romanç dels mossaraps i els musulmans de Valencia no era una llengua fossil sino una llengua evolutiva i modernisant, d´estructura fonetica identica a la llengua valenciana posterior a la reconquista. Aço es lo que mostren i demostren les mes de trenta lleis de fonética historica que descriu Leopoldo Peñarroja a través d´un exhaustiu material extret de fonts arabigues i llatines dels sigles X-XIII en la seua obra magna “El mozárabe de Valencia”. Este romanç es parlava en una area territorial que concorda, en sorprenent exactitut, en lo que Jaume I va designar com a Regnum Valentiae a on molt pronte sorgiria una consciencia valenciana no dialectal, lliteraria i sociologica.\|'Idioma valencià front al pancatalanisme', per Joan Romero. Artícul publicat en la revista 'El Palleter', de 12.3.2008.}}		{{Cita\|Cientificament parlant, la llengua valenciana es una llengua autoctona que te les seues arraïls en terres valencianes. La seua formacio historica s´explica per mig del parlar romanic vernacul de la Valencia musulmana, viu i actiu en el moment de la reconquista del sigle XIII. La llengua romanç dels mossaraps i els musulmans de Valencia no era una llengua fossil sino una llengua evolutiva i modernisant, d´estructura fonetica identica a la llengua valenciana posterior a la reconquista. Aço es lo que mostren i demostren les mes de trenta lleis de fonética historica que descriu Leopoldo Peñarroja a través d´un exhaustiu material extret de fonts arabigues i llatines dels sigles X-XIII en la seua obra magna “El mozárabe de Valencia”. Este romanç es parlava en una area territorial que concorda, en sorprenent exactitut, en lo que Jaume I va designar com a Regnum Valentiae a on molt pronte sorgiria una consciencia valenciana no dialectal, lliteraria i sociologica.\|'Idioma valencià front al pancatalanisme', per Joan Romero. Artícul publicat en la revista 'El Palleter', de 12.3.2008.}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 17:23 10 nov 2023

2023-11-10T17:23:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:23 10 nov 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Joan Romero i Moya		\| nom = Joan Romero i Moya
	\| image =		\| image = [[Archiu:Joanromero.jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]

Xavier en 17:28 7 nov 2023

2023-11-07T17:28:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:28 7 nov 2023
Llínea 57:		Llínea 57:

	En l'any [[2016]] rep la Creu de Sant Jordi de la [[Insigne Capítul de l'Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma\|Confraria de Sant Jordi del Centenar de la Ploma]], en la categoria ''Pro Meritis''.		En l'any [[2016]] rep la Creu de Sant Jordi de la [[Insigne Capítul de l'Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma\|Confraria de Sant Jordi del Centenar de la Ploma]], en la categoria ''Pro Meritis''.

			== Cites ==

			{{Cita\|Cientificament parlant, la llengua valenciana es una llengua autoctona que te les seues arraïls en terres valencianes. La seua formacio historica s´explica per mig del parlar romanic vernacul de la Valencia musulmana, viu i actiu en el moment de la reconquista del sigle XIII. La llengua romanç dels mossaraps i els musulmans de Valencia no era una llengua fossil sino una llengua evolutiva i modernisant, d´estructura fonetica identica a la llengua valenciana posterior a la reconquista. Aço es lo que mostren i demostren les mes de trenta lleis de fonética historica que descriu Leopoldo Peñarroja a través d´un exhaustiu material extret de fonts arabigues i llatines dels sigles X-XIII en la seua obra magna “El mozárabe de Valencia”. Este romanç es parlava en una area territorial que concorda, en sorprenent exactitut, en lo que Jaume I va designar com a Regnum Valentiae a on molt pronte sorgiria una consciencia valenciana no dialectal, lliteraria i sociologica.\|'Idioma valencià front al pancatalanisme', per Joan Romero. Artícul publicat en la revista 'El Palleter', de 12.3.2008.}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Obra */

2023-04-11T11:37:19Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 11:37 11 abr 2023
Llínea 24:		Llínea 24:
	== Obra ==		== Obra ==

	Els llibrets escrits per Joan Romero tracten de donar a conéixer passages poc coneguts l'història valenciana, des del primer dedicat "A les Glòries valencianes" (1987). Despuix d’ell ha escrit: "L’Albufera de Valéncia" (1988), “Gregori Mayans” (1999), "El Corpus de Valéncia" (1989), "El Pare Jofre" (1990), "El Monasteri d'El Puig" (1991), "Lluís de Santàngel" (1992), "75 Aniversari de la Fira Mostrari Internacional de Valéncia" (1993), “Constantí Llombart” (1994), "Morella i el seu Sexeni" (1995), "La Primitiva i l'Unió Musical" (1996), "Manises i la seua ceràmica" (1997), "Elig en el seu Bimilenari" (1998), "Alboraya-L'horta" (2000), "Ginés, Comes i Cavanilles" (2001), "El Síndic d'Agravis o de Greuges" (2002), “La Llengua Valenciana" (2003), "El Ferrocarril valencià" (2004), “Pere Delmonte i Hurtado” (2005), “Agres” (2006); “Vallada" (2007), "Capdet-La vila real" (2008). En l'any 2007 feu també el llibret del 25 Aniversari de la falla.		Els llibrets escrits per Joan Romero tracten de donar a conéixer passages poc coneguts de l'història valenciana, des del primer dedicat "A les Glòries valencianes" (1987). Despuix d’ell ha escrit: "L’Albufera de Valéncia" (1988), “Gregori Mayans” (1999), "El Corpus de Valéncia" (1989), "El Pare Jofre" (1990), "El Monasteri d'El Puig" (1991), "Lluís de Santàngel" (1992), "75 Aniversari de la Fira Mostrari Internacional de Valéncia" (1993), “Constantí Llombart” (1994), "Morella i el seu Sexeni" (1995), "La Primitiva i l'Unió Musical" (1996), "Manises i la seua ceràmica" (1997), "Elig en el seu Bimilenari" (1998), "Alboraya-L'horta" (2000), "Ginés, Comes i Cavanilles" (2001), "El Síndic d'Agravis o de Greuges" (2002), “La Llengua Valenciana" (2003), "El Ferrocarril valencià" (2004), “Pere Delmonte i Hurtado” (2005), “Agres” (2006); “Vallada" (2007), "Capdet-La vila real" (2008). En l'any 2007 feu també el llibret del 25 Aniversari de la falla.

	S’ha dedicat també al llibret infantil, creant diferents personages que són els protagonistes que un any darrere de l’atre s'encarreguen de narrar en els contes un passage o la vida d'un personage de l'història valenciana, destacant els contes: "El rapte", "La màquina del temps", "La fira del Joguet", "Germanor", "Incendi en la devesa" o el relat ilustrat titulat "Francesc de Vinatea" (guions de Joan Romero i dibuixos d'Enric Cerdán), del qual l'Ajuntament de Valéncia edità deumil eixemplars per a ser repartits en les escoles del Cap i Casal.		S’ha dedicat també al llibret infantil, creant diferents personages que són els protagonistes que un any darrere de l’atre s'encarreguen de narrar en els contes un passage o la vida d'un personage de l'història valenciana, destacant els contes: "El rapte", "La màquina del temps", "La fira del Joguet", "Germanor", "Incendi en la devesa" o el relat ilustrat titulat "Francesc de Vinatea" (guions de Joan Romero i dibuixos d'Enric Cerdán), del qual l'Ajuntament de Valéncia edità deumil eixemplars per a ser repartits en les escoles del Cap i Casal.
Llínea 30:		Llínea 30:
	Uns atres títuls de llibrets infantils de Joan Romero són: "Kolo i Kolita" (1987), “La caça de la pantera" (1988), “750 Aniversari de Jaume I" (1989), "500 Aniversari d'Alacant (títul de ciutat)” (1990), "9 d'Octubre" (1991), "Lluís de Santàngel" (1992), "Fira del Joguet" (1993), "Francesc de Vinatea" (1994), "El Drac del Patriarca" (1995), "Francesc Climent" (1996), "Zoo de Valéncia" (1997), "Ausias March" (1998), "Regino Mas" (1999), "Alboraya i l'horta" (2000), "¿Qué saps?" (2006) i "¡Uruguai, che que guay!" (2007).		Uns atres títuls de llibrets infantils de Joan Romero són: "Kolo i Kolita" (1987), “La caça de la pantera" (1988), “750 Aniversari de Jaume I" (1989), "500 Aniversari d'Alacant (títul de ciutat)” (1990), "9 d'Octubre" (1991), "Lluís de Santàngel" (1992), "Fira del Joguet" (1993), "Francesc de Vinatea" (1994), "El Drac del Patriarca" (1995), "Francesc Climent" (1996), "Zoo de Valéncia" (1997), "Ausias March" (1998), "Regino Mas" (1999), "Alboraya i l'horta" (2000), "¿Qué saps?" (2006) i "¡Uruguai, che que guay!" (2007).

	Ademés, ha colaborat de forma continuada en la revista fallera ''[[Lletrafaller]]'', editada per [[L'Oronella]].		Ademés, ha colaborat de forma continuada en la revista fallera ''[[Lletrafaller]]'', editada per [[L'Oronella]].

	== Premis i guardons ==		== Premis i guardons ==

Lluísm: /* Biografia */

2023-04-09T17:15:04Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:15 9 abr 2023
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	És sense cap dubte l'escritor que més ha contribuït des de l'any [[1987]] a la recuperació cultural del llibret de Falla, colaborant en treballs monogràfics d'investigació i relats històrics. Treballs d´investigació i d'aportació històrica sempre relacionats en el [[Regne de Valéncia]] omplin el seu espai; té escrits relats curts de ciència ficció, historicistes, d'ensaig, d'humor i costumistes, inclús relacionats en la publicitat; per als chiquets ha escrit contes, historietes i guions per a publicacions infantils. Ha colaborat en les comissions falleres: Francesc Climent-Uruguai-Marqués de Bellet (1988-2010) i la Falla "El Charco" de Catarroja (2012 fins a hui).		És sense cap dubte l'escritor que més ha contribuït des de l'any [[1987]] a la recuperació cultural del [[llibret]] de [[Falles\|Falla]], colaborant en treballs monogràfics d'investigació i relats històrics. Treballs d´investigació i d'aportació històrica sempre relacionats en el [[Regne de Valéncia]] omplin el seu espai; té escrits relats curts de ciència ficció, historicistes, d'ensaig, d'humor i costumistes, inclús relacionats en la publicitat; per als chiquets ha escrit contes, historietes i guions per a publicacions infantils. Ha colaborat en les [[Comissió fallera\|comissions falleres]]: Francesc Climent-Uruguai-Marqués de Bellet ([[1988]]-[[2010]]) i la Falla "El Charco" de Catarroja ([[2012]] fins a hui).

	Compromés en la recuperació dels llibrets de falla en l'àmbit de la ciutat de Valéncia, s'ha encarregat entre 1987 i 2008 de la confecció del Llibret de Falla de la comissió Francesc Climent-Uruguai-Marqués de Bellet, de la qual fon el seu fundador.		Compromés en la recuperació dels llibrets de falla en l'àmbit de la ciutat de Valéncia, s'ha encarregat entre 1987 i 2008 de la confecció del Llibret de Falla de la comissió Francesc Climent-Uruguai-Marqués de Bellet, de la qual fon el seu fundador.