Joanot Martorell - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2025-11-21T19:36:37Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 21 nov 2025
Llínea 73:		Llínea 73:

	''En su "Tirant lo Blanch" Martorell escribe'', 'en vulgar valenciana, per ço que la nacio d'on jo soc natural se'n puixa alegrar e molt ajudar....'.\|'Breu historia de la Llengua Valenciana', recopilació feta per Francesc Moreno, 1995}}		''En su "Tirant lo Blanch" Martorell escribe'', 'en vulgar valenciana, per ço que la nacio d'on jo soc natural se'n puixa alegrar e molt ajudar....'.\|'Breu historia de la Llengua Valenciana', recopilació feta per Francesc Moreno, 1995}}

			== Artícul de Joan Ignaci Culla sobre el Tirant lo Blanch ==

			{{Cita\|El Tirant lo Blanch, la primera novela moderna del mon.

			El 2 de giner de 1460 Joanot Martorell va escomençar la redaccio de la novela Tirant lo Blanch, com consta en la mateixa dedicatoria. D'asta fa molt poquet, el colofo de l'obra fea interpretar que Galba va ser el que va finalisar la novela per la mort de Martorell, ya que diu que «es va traduir del angles al portugues i despres en llengua valenciana per el magnific i virtuos cavaller Joanot Martorell, qui, a causa de la seua mort, no va poder acabar de traduir mes que tres parts. La quarta, que es el final del llibre, va ser traduïda, a precs de la noble dama Isabel de Lloris, per el magnific cavaller mossén Martí Joan de Galba».
			Este colofo entra en contradiccio, precisament, en lo que afirma Joanot en la seua dedicatoria, ya que en ella diu que es ell l'unic autor de l'obra i que a soles a d'ell li correspon la responsabilitat dels fallos: «si defalliment algu trobat hi sera, yo, Joanot Martorell, cavaller, sols vull portar lo carrech, e no altri ab mi, com per mi sols sia stada ventilada».

			Des de 1990, els especialistes descarten a Galba en la redaccio de la quarta part del Tirant i mantenen l'autoria unica de Joanot. Es pensa que Galva a soles participaria en la distribucio dels capituls per a portar-los a imprenta.

			Segon sostenen Entwistle, Martí de Riquer i el propi Villalmanzo, en el segon viage de Joanot a Anglaterra, formant part de l'embaixada enviada per Alfons V des de Napols per a agrair al sobirà angles el seu ingres en l'Orde de la Garrotera, seria quan va coneixer el llibre anglo-normant del sigle XIII Guy de Warwick, en versio francesa, propietat del rei Enric VI de Lancaster, que li serviria com a base per al seu Guillem de Varoich, que finalment el refondrà en els primers capituls del Tirant lo Blanch: «Aquest es un tractat d'horde de caualeria tret d'un libre que fon del rey d'Anglaterra e de França».

			Les experiencies vixcudes en sa propia vida foren arguments que despres plasmaria en la seua novela. Era realment la diferencia en respecte a qualsevol atra novela. Martorell trenca lo que d'asta eixe moment eren els llibres de cavalleria, i crea la novela cavalleresca inspirada en personages, llocs i ambientacions creibles (en molts casos reals).

			La crítica lliteraria del Tirant escomença en Cervantes. Es de sobra conegut l'elogi que formula de la mateixa en el Quixot (Part I, cap. VI), calificant-la de ser «el mejor libro del mundo». Cervantes enaltix l'obra i no a l'autor perque desconeixia el seu nom per haver segut omes en la dedicatoria original de Joanot a on apareixia la referencia de la seua autoria (edicio vallisoletana de Diego Gumiel de 1511).

			En 1951, Damaso Alonso, en un estudi sobre el Tirant (Tirant lo Blanch, novela moderna), resalta tots els elements que caracterisaran la novela moderna: el realisme.

			Joanot Martorell, defensor de l'espirit cavalleresc, ya en decadencia, s'allunta de la clasica novela de cavalleries i li dona veracitat al protagoniste. Llunt dels heroes migevals, mor en el llit d´una pulmonia, com va destacar Cervantes.

			El rumà Constantin Marinesco i Villalmanzo sostenen que, possiblement, Joanot s'inspirara en les gestes del gran heroe de la creuada contra els turcs, el capita Janós Hunyadi, que en Occident era conegut com el ´Comte Blanch´ o ´rey Blach´, e inclus en l'eleccio del nom.

			Pero l'historia del manuscrit del Tirant no acaba en la mort del nostre insigne novelista. A la mort d'este, el seu germa major, Galcerán, va intentar recuperar els drets de l'obra a Martí Joan de Galba, que estaven en el seu poder des de fea mes d'un any. Joanot Martorell ses els havia pignorat com garantia d'un prestam de cent reals en la condicio de que si en un any no saldava el deute, Galba es quedaria en el manuscrit, com aixina va succeir: «Lo dit moceen Johanot pasava moltes necesitats e lo dit en Martí Joan li prestava Diners sovent».

			El Tirant lo Blanch es la primera novela del mon modern i que, com predecesora de totes, obri les portes als demes escritors, cas de Cervantes o Shakesperare. Per a orgull nostre, la va escriure el cavaller valencià Joanot Martorell en la seua llengua, en llengua valenciana, i se la va dedicar a la nacio a on ell era natural: Valencia.\|[[Joan Ignaci Culla]]}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Tirant lo Blanch */

2025-10-16T15:02:23Z

Tirant lo Blanch

← Revisió anterior		Revisió de 15:02 16 oct 2025
Llínea 62:		Llínea 62:
	Per fi, en l'imprenta de Nicolas Spindeler, el [[20 de novembre]] de [[1490]] es varen fer 700 eixemplars, dels que ara només ne queden tres: en l'[[Universitat de Valéncia]], en el museu de [[Londres]] i en [[Nova York]]. Fon traduïda al [[castellà]], al [[francés]] i a l'[[italià]] i es repetiren edicions en [[1497]], [[1873]], [[1905]], [[1920]], [[1924]], [[1929]], [[1947]], [[1954]], [[1969]], [[1980]] i moltes atres més que s'han elaborat en els nostres dies. Ha segut considerada com una joya de la novelística migeval i alguns episodis han aprofitat de font lliterària a Ariosto, Bandello i [[Shakespeare]].		Per fi, en l'imprenta de Nicolas Spindeler, el [[20 de novembre]] de [[1490]] es varen fer 700 eixemplars, dels que ara només ne queden tres: en l'[[Universitat de Valéncia]], en el museu de [[Londres]] i en [[Nova York]]. Fon traduïda al [[castellà]], al [[francés]] i a l'[[italià]] i es repetiren edicions en [[1497]], [[1873]], [[1905]], [[1920]], [[1924]], [[1929]], [[1947]], [[1954]], [[1969]], [[1980]] i moltes atres més que s'han elaborat en els nostres dies. Ha segut considerada com una joya de la novelística migeval i alguns episodis han aprofitat de font lliterària a Ariosto, Bandello i [[Shakespeare]].

	L'obra Tirant lo Blanch fon escrita entre els anys [[1460]] i [[1464]] i publicada en [[Valéncia]] en l'any [[1490]], més tart reimpresa en Barcelona l'any [[1497]]. Durant el [[sigle XVI]] fon traduïda al castellà (''Tirante el Blanco'', [[1511]]) i a l'italià (''Tirante il Bianco'', [[1538]]); més tart al francés (''Tirant le Blanc'', [[1737]]) i modernament a l'anglés (~~Nomenat~~ també Tirant lo Blanch [[1984]]) i a moltes atres llengües.		L'obra Tirant lo Blanch fon escrita entre els anys [[1460]] i [[1464]] i publicada en [[Valéncia]] en l'any [[1490]], més tart reimpresa en Barcelona l'any [[1497]]. Durant el [[sigle XVI]] fon traduïda al castellà (''Tirante el Blanco'', [[1511]]) i a l'italià (''Tirante il Bianco'', [[1538]]); més tart al francés (''Tirant le Blanc'', [[1737]]) i modernament a l'anglés (nomenat també ''Tirant lo Blanch'' [[1984]]) i a moltes atres llengües.

			{{Cita\|...me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar...\|Dedicatòria del ''Tirant lo Blanch'' (Valéncia, 1490), per Joanot Martorell}}

	== Cites ==		== Cites ==

Xavier: /* El personage */

2025-10-16T15:00:03Z

El personage

← Revisió anterior		Revisió de 15:00 16 oct 2025
Llínea 50:		Llínea 50:
	Pel seu caràcter, Joanot formaria part en més d'una acció de guerra, pero només consta que son pare i germans Galceran i Jofre participaren en l'expedició d'[[Alfons el Magnànim]] a [[Còrsega]] i [[Sardenya]], junt en Andreu Febrer i [[Ausiàs March]].		Pel seu caràcter, Joanot formaria part en més d'una acció de guerra, pero només consta que son pare i germans Galceran i Jofre participaren en l'expedició d'[[Alfons el Magnànim]] a [[Còrsega]] i [[Sardenya]], junt en Andreu Febrer i [[Ausiàs March]].

	Martorell va escriure moltes cartes i un relat de novela cavalleresca i tractat teòric sobre la cavalleria baix el títul "Guillem de Varoich", pero l'obra que l'immortalisà fon "[[Tirant lo Blanch]]", catalogada com la primera gran novela moderna, per la seua riquea de procediments i realisme. És una obra original, sorprenent, d'excelent narrativa i exuberant imaginació, pròpia d'un gran escritor que ha llegit i viajat molt.		== Tirant lo Blanch ==
			{{AP\|Tirant lo Blanch}}
			Martorell va escriure moltes cartes i un relat de novela cavalleresca i tractat teòric sobre la cavalleria baix el títul ''Guillem de Varoich'', pero l'obra que l'immortalisà fon ''[[Tirant lo Blanch]]'', catalogada com la primera gran novela moderna, per la seua riquea de procediments i realisme. És una obra original, sorprenent, d'excelent narrativa i exuberant imaginació, pròpia d'un gran escritor que ha llegit i viajat molt.

	La novela està basada en ~~gents~~ d'heroïcitat i llegenda. Està protagonisada per [[Tirant lo Blanch]], personage novelesc fill de Blanca, descendent del Duc de Bretanya i senyor de la Tirania, propet d'[[Anglaterra]]. L'història te lloc per Europa, per la [[Mediterrànea]] i per Costantinoble.		La novela està basada en gent d'heroïcitat i llegenda. Està protagonisada per Tirant lo Blanch, personage novelesc fill de Blanca, descendent del Duc de Bretanya i senyor de la Tirania, propet d'[[Anglaterra]]. L'història té lloc per Europa, per la [[Mediterrànea]] i per Costantinoble.

	Com la majoria dels escritors de la seua época, Martorell resalta que la seua obra havia segut escrita en "vulgar" llengua valenciana, la normal i usada en terres valencianes. (Lo de vulgar fa referencia al ~~Llati~~, llengua culta, en contraposicio al 'romanç', 'llengua vernacula' o 'vulgar' llengua del poble, la llengua valenciana).		Com la majoria dels escritors de la seua época, Martorell resalta que la seua obra havia segut escrita en "vulgar" llengua valenciana, la normal i usada en terres valencianes. (Lo de vulgar fa referencia al llatí, llengua culta, en contraposicio al 'romanç', 'llengua vernacula' o 'vulgar' llengua del poble, la llengua valenciana).

	Joanot Martorell no va vore l'obra acabada, muiguí fadrí en l'any [[1462]]. Per a que fora impresa la dugué al seu fi el valencià [[Martí Joan de Galba]], a ~~peticio~~ de ~~n’Isabel~~ de Llopis, pero ni este ni l'editor pogueren vore'l puix muigueren abdós.		Joanot Martorell no va vore l'obra acabada, muiguí fadrí en l'any [[1462]]. Per a que fora impresa la dugué al seu fi el valencià [[Martí Joan de Galba]], a petició de Na Isabel de Llopis, pero ni este ni l'editor pogueren vore'l puix muigueren abdós.

	Per fi, en l'imprenta de Nicolas Spindeler, el [[20 de novembre]] de [[1490]] es varen fer 700 eixemplars, dels que ara només ne queden tres: en l'[[Universitat de Valéncia]], en el museu de [[Londres]] i en [[Nova York]]. Fon traduïda al [[castellà]], al [[francés]] i a l'[[italià]] i es repetiren edicions en [[1497]], [[1873]], [[1905]], [[1920]], [[1924]], [[1929]],[[ 1947]], [[1954]], [[1969]], [[1980]] i moltes atres més que s'han elaborat en els nostres dies. Ha segut considerada com una joya de la novelística migeval i alguns episodis han aprofitat de font lliterària a Ariosto, Bandello i [[Shakespeare]].		Per fi, en l'imprenta de Nicolas Spindeler, el [[20 de novembre]] de [[1490]] es varen fer 700 eixemplars, dels que ara només ne queden tres: en l'[[Universitat de Valéncia]], en el museu de [[Londres]] i en [[Nova York]]. Fon traduïda al [[castellà]], al [[francés]] i a l'[[italià]] i es repetiren edicions en [[1497]], [[1873]], [[1905]], [[1920]], [[1924]], [[1929]], [[1947]], [[1954]], [[1969]], [[1980]] i moltes atres més que s'han elaborat en els nostres dies. Ha segut considerada com una joya de la novelística migeval i alguns episodis han aprofitat de font lliterària a Ariosto, Bandello i [[Shakespeare]].

			L'obra Tirant lo Blanch fon escrita entre els anys [[1460]] i [[1464]] i publicada en [[Valéncia]] en l'any [[1490]], més tart reimpresa en Barcelona l'any [[1497]]. Durant el [[sigle XVI]] fon traduïda al castellà (''Tirante el Blanco'', [[1511]]) i a l'italià (''Tirante il Bianco'', [[1538]]); més tart al francés (''Tirant le Blanc'', [[1737]]) i modernament a l'anglés (Nomenat també Tirant lo Blanch [[1984]]) i a moltes atres llengües.

	== Cites ==		== Cites ==

Xavier en 14:48 16 oct 2025

2025-10-16T14:48:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:48 16 oct 2025
Llínea 27:		Llínea 27:
	\| notes a peu =		\| notes a peu =
	}}		}}
	'''Joanot Martorell i Mompalau''' ([[Gandia]], [[1405]]-[[1410]] - † [[Gandia]], [[1468]]), fon un escritor migeval [[Regne de Valéncia\|valencià]], autor de la novela [[Tirant lo Blanch]], l'obra de cavalleria més coneguda a ~~nivel~~ mundial.		'''Joanot Martorell i Mompalau''' ([[Gandia]], [[1405]]-[[1410]] - † [[Gandia]], [[1468]]), fon un escritor migeval [[Regne de Valéncia\|valencià]], autor de la novela [[Tirant lo Blanch]], l'obra de cavalleria més coneguda a nivell mundial.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Jose2: Text reemplaça - ' s’' a ' s''

2025-07-24T17:36:58Z

Text reemplaça - ' s’' a ' s''

← Revisió anterior		Revisió de 17:36 24 jul 2025
Llínea 34:		Llínea 34:
	Son yayo fon conseller real i son pare, cambrer del rei [[Marti l'Humà]].		Son yayo fon conseller real i son pare, cambrer del rei [[Marti l'Humà]].

	La vida de '''Joanot Martorell''' està documentada principalment a través dels litigis que va mantindre en atres cavallers i que en ocasions motivaren càrtels de desafius, alguns a mort, que no passaren de la forcejada verbal. U d'estos conflictes li dugué a [[Anglaterra]] ([[1438]]) a on conegué el poema anglonormant del [[sigle XII]] [[Guy de Warwick]], que despuix va traduir en prosa en el títul de [[Guillem de Varoich]]. L'esperit dels càrtels de desafius sintetisa en esta traducció i de manera molt especial, en el [[Llibre de l'orde de cavalleria]] de [[Ramon Llull]], en la primera part del [[Tirant lo Blanch]], a on el protagoniste ~~s’inicia~~ com a valerós cavaller en [[Anglaterra]].		La vida de '''Joanot Martorell''' està documentada principalment a través dels litigis que va mantindre en atres cavallers i que en ocasions motivaren càrtels de desafius, alguns a mort, que no passaren de la forcejada verbal. U d'estos conflictes li dugué a [[Anglaterra]] ([[1438]]) a on conegué el poema anglonormant del [[sigle XII]] [[Guy de Warwick]], que despuix va traduir en prosa en el títul de [[Guillem de Varoich]]. L'esperit dels càrtels de desafius sintetisa en esta traducció i de manera molt especial, en el [[Llibre de l'orde de cavalleria]] de [[Ramon Llull]], en la primera part del [[Tirant lo Blanch]], a on el protagoniste s'inicia com a valerós cavaller en [[Anglaterra]].

	== El personage ==		== El personage ==

Jose2: Text reemplaça - ' L’' a ' L''

2025-07-24T17:35:08Z

Text reemplaça - ' L’' a ' L''

← Revisió anterior		Revisió de 17:35 24 jul 2025
Llínea 34:		Llínea 34:
	Son yayo fon conseller real i son pare, cambrer del rei [[Marti l'Humà]].		Son yayo fon conseller real i son pare, cambrer del rei [[Marti l'Humà]].

	La vida de '''Joanot Martorell''' està documentada principalment a través dels litigis que va mantindre en atres cavallers i que en ocasions motivaren càrtels de desafius, alguns a mort, que no passaren de la forcejada verbal. U d'estos conflictes li dugué a [[Anglaterra]] ([[1438]]) a on conegué el poema anglonormant del [[sigle XII]] [[Guy de Warwick]], que despuix va traduir en prosa en el títul de [[Guillem de Varoich]]. ~~L’esperit~~ dels càrtels de desafius sintetisa en esta traducció i de manera molt especial, en el [[Llibre de l'orde de cavalleria]] de [[Ramon Llull]], en la primera part del [[Tirant lo Blanch]], a on el protagoniste s’inicia com a valerós cavaller en [[Anglaterra]].		La vida de '''Joanot Martorell''' està documentada principalment a través dels litigis que va mantindre en atres cavallers i que en ocasions motivaren càrtels de desafius, alguns a mort, que no passaren de la forcejada verbal. U d'estos conflictes li dugué a [[Anglaterra]] ([[1438]]) a on conegué el poema anglonormant del [[sigle XII]] [[Guy de Warwick]], que despuix va traduir en prosa en el títul de [[Guillem de Varoich]]. L'esperit dels càrtels de desafius sintetisa en esta traducció i de manera molt especial, en el [[Llibre de l'orde de cavalleria]] de [[Ramon Llull]], en la primera part del [[Tirant lo Blanch]], a on el protagoniste s’inicia com a valerós cavaller en [[Anglaterra]].

	== El personage ==		== El personage ==
Llínea 44:		Llínea 44:
	Mossén Joan Martorell, Joanot, senyor de Murla i Benibrafim, era un cavaller animós i combatiu, altaner, gran amador i pendencier.		Mossén Joan Martorell, Joanot, senyor de Murla i Benibrafim, era un cavaller animós i combatiu, altaner, gran amador i pendencier.

	En l'any [[1437]] desafià a mort a son cosi Joan de Mompalau, acusant-lo d'haver ofés de paraula i de fet a sa germana Damiata. ~~L’encontre~~ no arribà a produir-se, pero les baralles se prolongaren fins a [[1445]]. El cas quedà resolt en la mediació de la reina. Tingué atres 'enfrontaments' en Jaume Ripoll, Felip Boil, Pere Mercader i Gonçal d'Hijar, per diferents litigis.		En l'any [[1437]] desafià a mort a son cosi Joan de Mompalau, acusant-lo d'haver ofés de paraula i de fet a sa germana Damiata. L'encontre no arribà a produir-se, pero les baralles se prolongaren fins a [[1445]]. El cas quedà resolt en la mediació de la reina. Tingué atres 'enfrontaments' en Jaume Ripoll, Felip Boil, Pere Mercader i Gonçal d'Hijar, per diferents litigis.

	Martorell obtingué el càrrec de procurador de [[Dénia]] i [[Xàbia]], viajà molt per tota [[Europa]], se diu que visità l'Orient, i segons els escrits històrics en [[1438]] estigué en [[Anglaterra]], en [[1443]] en [[Portugal]] i els anys [[1442]] i [[1454]] en [[Nàpols]].		Martorell obtingué el càrrec de procurador de [[Dénia]] i [[Xàbia]], viajà molt per tota [[Europa]], se diu que visità l'Orient, i segons els escrits històrics en [[1438]] estigué en [[Anglaterra]], en [[1443]] en [[Portugal]] i els anys [[1442]] i [[1454]] en [[Nàpols]].

Jose2: Text reemplaça - ' l’' a ' l''

2025-07-24T17:31:32Z

Text reemplaça - ' l’' a ' l''

Jose2 en 08:33 18 set 2024

2024-09-18T08:33:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:33 18 set 2024
Llínea 72:		Llínea 72:
	* [[Tirant lo Blanch]]		* [[Tirant lo Blanch]]
	* [[Ruta dels Clàssics]]		* [[Ruta dels Clàssics]]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm en 10:40 6 jul 2024

2024-07-06T10:40:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:40 6 jul 2024
Llínea 67:		Llínea 67:

	''En su "Tirant lo Blanch" Martorell escribe'', 'en vulgar valenciana, per ço que la nacio d'on jo soc natural se'n puixa alegrar e molt ajudar....'.\|'Breu historia de la Llengua Valenciana', recopilació feta per Francesc Moreno, 1995}}		''En su "Tirant lo Blanch" Martorell escribe'', 'en vulgar valenciana, per ço que la nacio d'on jo soc natural se'n puixa alegrar e molt ajudar....'.\|'Breu historia de la Llengua Valenciana', recopilació feta per Francesc Moreno, 1995}}

			== Vore també ==

			* [[Tirant lo Blanch]]
			* [[Ruta dels Clàssics]]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
Llínea 72:		Llínea 77:
	* "Tirant lo Blanch (I) i (II)" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número. 20. Edició de Josep Pujalt i Alicia Palazón. Editorial [[L'Oronella]].		* "Tirant lo Blanch (I) i (II)" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número. 20. Edició de Josep Pujalt i Alicia Palazón. Editorial [[L'Oronella]].
	* "Guillem de Varoich" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número 6. Edició d'Alicia Palazón. Editorial [[L'Oronella]].		* "Guillem de Varoich" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número 6. Edició d'Alicia Palazón. Editorial [[L'Oronella]].

	~~== Vore també ==~~

	* [[Tirant lo Blanch]]
	* [[Ruta dels Clàssics]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	*[http://www.cervantesvirtual.com/bib_obra/Tirant/ Pàgina dedicada al ''Tirant lo Blanch'' en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]		* [http://www.cervantesvirtual.com/bib_obra/Tirant/ Pàgina dedicada al ''Tirant lo Blanch'' en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]
	*[http://www.gav-valencianistes.com/modules.php?name=News&file=article&sid=135 Biografia en valencià]		* [http://www.gav-valencianistes.com/modules.php?name=News&file=article&sid=135 Biografia en valencià]
	*[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/martorell_joanot.htm Biografia de Joanot Martorell en Biografías y Vidas]		* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/martorell_joanot.htm Biografia de Joanot Martorell en Biografías y Vidas]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Jose2 en 12:09 28 jun 2024

2024-06-28T12:09:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:09 28 jun 2024
Llínea 70:		Llínea 70:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	*"Tirant lo Blanch (I) i (II)" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número. 20. Edició de Josep Pujalt i Alicia Palazón. Editorial [[L'Oronella]].		* "Tirant lo Blanch (I) i (II)" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número. 20. Edició de Josep Pujalt i Alicia Palazón. Editorial [[L'Oronella]].
	*"Guillem de Varoich" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número 6. Edició d'Alicia Palazón. Editorial [[L'Oronella]].		* "Guillem de Varoich" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número 6. Edició d'Alicia Palazón. Editorial [[L'Oronella]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 24 jul 2025
Llínea 31:		Llínea 31:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	El seu naiximent se situa entre els anys [[1405]] i [[1410]] en la ciutat de [[Valéncia]], segons l'historiador [[Jaume Chiner]], en el sí dels [[Martorell]], una família de la mija noblea originària de [[Gandia]], pero establida en [[Valéncia]] des de ~~l’any~~ [[1400]].		El seu naiximent se situa entre els anys [[1405]] i [[1410]] en la ciutat de [[Valéncia]], segons l'historiador [[Jaume Chiner]], en el sí dels [[Martorell]], una família de la mija noblea originària de [[Gandia]], pero establida en [[Valéncia]] des de l'any [[1400]].
	Son yayo fon conseller real i son pare, cambrer del rei [[Marti l'Humà]].		Son yayo fon conseller real i son pare, cambrer del rei [[Marti l'Humà]].

Llínea 38:		Llínea 38:
	== El personage ==		== El personage ==

	Un acte en la vida és suficient per a destacar a una persona en les seues virtuts i defectes, pels sigles dels sigles. I si el motiu és la creació d'un llibre, segons [[Miguel de Cervantes Saavedra\|Cervantes]] 'el millor del món' i que [[Menendez Pelayo]] conceptua com 'un dels millors llibres de cavalleria', el cavaller i senyor Joan Martorell i Mompalau brilla en ~~l’història~~ com estrela d'extraordinària magnitut.		Un acte en la vida és suficient per a destacar a una persona en les seues virtuts i defectes, pels sigles dels sigles. I si el motiu és la creació d'un llibre, segons [[Miguel de Cervantes Saavedra\|Cervantes]] 'el millor del món' i que [[Menendez Pelayo]] conceptua com 'un dels millors llibres de cavalleria', el cavaller i senyor Joan Martorell i Mompalau brilla en l'història com estrela d'extraordinària magnitut.

	Habitualment i segons atres historiadors, naixqué en [[Gandia]] en ~~l’any~~ [[1414]], a on vivien sos yayos, el cavaller Guillem Martorell, de la Tesoreria Real, i la seua dona Beatriu. Sos pares, Francesc Martorell, (Jurat de Valéncia, que estigué al servici del Rei [[Martí l'Humà]]), i Damiata Mompalau, tingueren un bon grapat de fills: Joanot, el segon, Damiata i Isabel (primera esposa d'[[Ausiàs March]], morta en [[1439]], senyora del castell i la Vall de Xaló), Galceran (ciutadà de Valéncia), Joan Jofre i Jaume (que varen ser donzells) i Aldonça.		Habitualment i segons atres historiadors, naixqué en [[Gandia]] en l'any [[1414]], a on vivien sos yayos, el cavaller Guillem Martorell, de la Tesoreria Real, i la seua dona Beatriu. Sos pares, Francesc Martorell, (Jurat de Valéncia, que estigué al servici del Rei [[Martí l'Humà]]), i Damiata Mompalau, tingueren un bon grapat de fills: Joanot, el segon, Damiata i Isabel (primera esposa d'[[Ausiàs March]], morta en [[1439]], senyora del castell i la Vall de Xaló), Galceran (ciutadà de Valéncia), Joan Jofre i Jaume (que varen ser donzells) i Aldonça.

	Mossén Joan Martorell, Joanot, senyor de Murla i Benibrafim, era un cavaller animós i combatiu, altaner, gran amador i pendencier.		Mossén Joan Martorell, Joanot, senyor de Murla i Benibrafim, era un cavaller animós i combatiu, altaner, gran amador i pendencier.
Llínea 46:		Llínea 46:
	En l'any [[1437]] desafià a mort a son cosi Joan de Mompalau, acusant-lo d'haver ofés de paraula i de fet a sa germana Damiata. L’encontre no arribà a produir-se, pero les baralles se prolongaren fins a [[1445]]. El cas quedà resolt en la mediació de la reina. Tingué atres 'enfrontaments' en Jaume Ripoll, Felip Boil, Pere Mercader i Gonçal d'Hijar, per diferents litigis.		En l'any [[1437]] desafià a mort a son cosi Joan de Mompalau, acusant-lo d'haver ofés de paraula i de fet a sa germana Damiata. L’encontre no arribà a produir-se, pero les baralles se prolongaren fins a [[1445]]. El cas quedà resolt en la mediació de la reina. Tingué atres 'enfrontaments' en Jaume Ripoll, Felip Boil, Pere Mercader i Gonçal d'Hijar, per diferents litigis.

	Martorell obtingué el càrrec de procurador de [[Dénia]] i [[Xàbia]], viajà molt per tota [[Europa]], se diu que visità ~~l’Orient~~, i segons els escrits històrics en [[1438]] estigué en [[Anglaterra]], en [[1443]] en [[Portugal]] i els anys [[1442]] i [[1454]] en [[Nàpols]].		Martorell obtingué el càrrec de procurador de [[Dénia]] i [[Xàbia]], viajà molt per tota [[Europa]], se diu que visità l'Orient, i segons els escrits històrics en [[1438]] estigué en [[Anglaterra]], en [[1443]] en [[Portugal]] i els anys [[1442]] i [[1454]] en [[Nàpols]].

	Pel seu caràcter, Joanot formaria part en més d'una acció de guerra, pero només consta que son pare i germans Galceran i Jofre participaren en l'expedició d'[[Alfons el Magnànim]] a [[Còrsega]] i [[Sardenya]], junt en Andreu Febrer i [[Ausiàs March]].		Pel seu caràcter, Joanot formaria part en més d'una acció de guerra, pero només consta que son pare i germans Galceran i Jofre participaren en l'expedició d'[[Alfons el Magnànim]] a [[Còrsega]] i [[Sardenya]], junt en Andreu Febrer i [[Ausiàs March]].

	Martorell va escriure moltes cartes i un relat de novela cavalleresca i tractat teòric sobre la cavalleria baix el títul "Guillem de Varoich", pero ~~l’obra~~ que ~~l’immortalisà~~ fon "[[Tirant lo Blanch]]", catalogada com la primera gran novela moderna, per la seua riquea de procediments i realisme. És una obra original, sorprenent, d'excelent narrativa i exuberant imaginació, pròpia d'un gran escritor que ha llegit i viajat molt.		Martorell va escriure moltes cartes i un relat de novela cavalleresca i tractat teòric sobre la cavalleria baix el títul "Guillem de Varoich", pero l'obra que l'immortalisà fon "[[Tirant lo Blanch]]", catalogada com la primera gran novela moderna, per la seua riquea de procediments i realisme. És una obra original, sorprenent, d'excelent narrativa i exuberant imaginació, pròpia d'un gran escritor que ha llegit i viajat molt.

	La novela està basada en gents d'heroïcitat i llegenda. Està protagonisada per [[Tirant lo Blanch]], personage novelesc fill de Blanca, descendent del Duc de Bretanya i senyor de la Tirania, propet d'[[Anglaterra]]. L'història te lloc per Europa, per la [[Mediterrànea]] i per Costantinoble.		La novela està basada en gents d'heroïcitat i llegenda. Està protagonisada per [[Tirant lo Blanch]], personage novelesc fill de Blanca, descendent del Duc de Bretanya i senyor de la Tirania, propet d'[[Anglaterra]]. L'història te lloc per Europa, per la [[Mediterrànea]] i per Costantinoble.
Llínea 56:		Llínea 56:
	Com la majoria dels escritors de la seua época, Martorell resalta que la seua obra havia segut escrita en "vulgar" llengua valenciana, la normal i usada en terres valencianes. (Lo de vulgar fa referencia al Llati, llengua culta, en contraposicio al 'romanç', 'llengua vernacula' o 'vulgar' llengua del poble, la llengua valenciana).		Com la majoria dels escritors de la seua época, Martorell resalta que la seua obra havia segut escrita en "vulgar" llengua valenciana, la normal i usada en terres valencianes. (Lo de vulgar fa referencia al Llati, llengua culta, en contraposicio al 'romanç', 'llengua vernacula' o 'vulgar' llengua del poble, la llengua valenciana).

	Joanot Martorell no va vore ~~l’obra~~ acabada, muiguí fadrí en ~~l’any~~ [[1462]]. Per a que fora impresa la dugué al seu fi el valencià [[Martí Joan de Galba]], a peticio de n’Isabel de Llopis, pero ni este ni ~~l’editor~~ pogueren vore'l puix muigueren abdós.		Joanot Martorell no va vore l'obra acabada, muiguí fadrí en l'any [[1462]]. Per a que fora impresa la dugué al seu fi el valencià [[Martí Joan de Galba]], a peticio de n’Isabel de Llopis, pero ni este ni l'editor pogueren vore'l puix muigueren abdós.

	Per fi, en ~~l’imprenta~~ de Nicolas Spindeler, el [[20 de novembre]] de [[1490]] es varen fer 700 eixemplars, dels que ara només ne queden tres: en l'[[Universitat de Valéncia]], en el museu de [[Londres]] i en [[Nova York]]. Fon traduïda al [[castellà]], al [[francés]] i a l'[[italià]] i es repetiren edicions en [[1497]], [[1873]], [[1905]], [[1920]], [[1924]], [[1929]],[[ 1947]], [[1954]], [[1969]], [[1980]] i moltes atres més que s'han elaborat en els nostres dies. Ha segut considerada com una joya de la novelística migeval i alguns episodis han aprofitat de font lliterària a Ariosto, Bandello i [[Shakespeare]].		Per fi, en l'imprenta de Nicolas Spindeler, el [[20 de novembre]] de [[1490]] es varen fer 700 eixemplars, dels que ara només ne queden tres: en l'[[Universitat de Valéncia]], en el museu de [[Londres]] i en [[Nova York]]. Fon traduïda al [[castellà]], al [[francés]] i a l'[[italià]] i es repetiren edicions en [[1497]], [[1873]], [[1905]], [[1920]], [[1924]], [[1929]],[[ 1947]], [[1954]], [[1969]], [[1980]] i moltes atres més que s'han elaborat en els nostres dies. Ha segut considerada com una joya de la novelística migeval i alguns episodis han aprofitat de font lliterària a Ariosto, Bandello i [[Shakespeare]].

	== Cites ==		== Cites ==