Joaquín Leguina - Historial de revisions

Xavier: /* Procés d'expulsió del PSOE junt a Nicolás Redondo */

2025-02-03T17:08:12Z

Procés d'expulsió del PSOE junt a Nicolás Redondo

← Revisió anterior		Revisió de 17:08 3 feb 2025
Llínea 62:		Llínea 62:
	Per a escomençar, un dia despuix, el dia 7 de maig en una entrevista en ''[[Antena 3]]'', anunciarà accions llegals16 si prosperava l'expedient d'expulsió i acusarà directament al secretari general del PSOE i president del Govern d'Espanya, [[Pedro Sánchez]], d'estar "darrere de tot", avisant de que si finalment se l'expulsara, "me la sua, tornaré al PSOE quan Sánchez es vaja".		Per a escomençar, un dia despuix, el dia 7 de maig en una entrevista en ''[[Antena 3]]'', anunciarà accions llegals16 si prosperava l'expedient d'expulsió i acusarà directament al secretari general del PSOE i president del Govern d'Espanya, [[Pedro Sánchez]], d'estar "darrere de tot", avisant de que si finalment se l'expulsara, "me la sua, tornaré al PSOE quan Sánchez es vaja".

	Fon finalment expulsat del PSOE en decembre de [[2022]] per mig d'un burofax, baix l'acusació d'haver recolzat a Díaz Ayuso en aquelles eleccions. Al sendemà, va concedir una entrevista a ''[[ABC]]'', en la que va sostindre que «el PSOE tindrà remei quan Pedro Sánchez es vaja»		Fon finalment expulsat del PSOE en decembre de [[2022]] per mig d'un [[burofax]], baix l'acusació d'haver recolzat a Díaz Ayuso en aquelles eleccions. Al sendemà, va concedir una entrevista a ''[[ABC]]'', en la que va sostindre que «el PSOE tindrà remei quan Pedro Sánchez es vaja»

	== Obra ==		== Obra ==

Xavier: /* Obra */

2025-02-03T17:07:06Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 17:07 3 feb 2025
Llínea 66:		Llínea 66:
	== Obra ==		== Obra ==

	Joaquín Leguina té una variada obra ~~lliteraria~~, de la que cap destacar:		Joaquín Leguina té una variada obra lliterària, de la que cap destacar:

	;Ensaig		;Ensaig

Lluísm: /* Diputat en el Congrés */

2023-09-25T14:23:10Z

Diputat en el Congrés

← Revisió anterior		Revisió de 14:23 25 set 2023
Llínea 40:		Llínea 40:
	=== Diputat en el Congrés ===		=== Diputat en el Congrés ===

	En les eleccions generals de [[1996]], Leguina va resultar elegit diputat de la VI llegislatura. Va recolzar a [[Joaquín Almunia]] en les primàries socialistes per a elegir candidat a la presidència del govern en [[1998]] (que varen ser guanyades per [[Josep Borrell]]), i eixe mateix any es va postular com a candidat del PSOE a l'alcaldia de Madrit, sent derrotat en les primàries socialistes per [[Fernando Morán]]. Fon reelegit diputat en les generals de [[2000]] per a la VII llegislatura ([[2000]]-[[2004]]), en la que va eixercitar la presidència de la Comissió de Defensa del [[Congrés dels Diputats\|Congrés]]. Despuix de la dimissió de Joaquín Almunia com a secretari general del PSOE, Leguina va recolzar la candidatura de [[José Bono]] en el XXXV Congrés del partit, que fon derrotada per la de [[José Luis Rodríguez Zapatero]].		En les eleccions generals de [[1996]], Leguina va resultar elegit diputat de la VI llegislatura. Va recolzar a [[Joaquín Almunia]] en les primàries socialistes per a elegir candidat a la presidència del govern en [[1998]] (que varen ser guanyades per [[Josep Borrell]]), i eixe mateix any es va postular com a candidat del PSOE a l'alcaldia de Madrit, sent derrotat en les primàries socialistes per [[Fernando Morán]]. Fon reelegit diputat en les generals de l'any [[2000]] per a la VII llegislatura ([[2000]]-[[2004]]), en la que va eixercitar la presidència de la Comissió de Defensa del [[Congrés dels Diputats\|Congrés]]. Despuix de la dimissió de Joaquín Almunia com a secretari general del PSOE, Leguina va recolzar la candidatura de [[José Bono]] en el XXXV Congrés del partit, que fon derrotada per la de [[José Luis Rodríguez Zapatero]].

	Durant la VIII llegislatura ([[2004]]-[[2008]]) fon diputat i president de la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats. En l'any [[2006]] va anunciar la seua retirada en finalisar la llegislatura, no presentant-se a la següent convocatòria electoral.		Durant la VIII llegislatura ([[2004]]-[[2008]]) fon diputat i president de la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats. En l'any [[2006]] va anunciar la seua retirada en finalisar la llegislatura, no presentant-se a la següent convocatòria electoral.

Lluísm: /* Inicis polítics */

2023-09-25T14:22:35Z

Inicis polítics

← Revisió anterior		Revisió de 14:22 25 set 2023
Llínea 24:		Llínea 24:
	=== Inicis polítics ===		=== Inicis polítics ===

	L'activitat política de Joaquín Leguina va començar ya en l'universitat, en grups antifranquistes. Posteriorment va militar en el [[Front de Lliberació Popular]] (FLP), en [[Convergència Socialista de Madrit]] (a on va coincidir en personages com [[Juan Barranco]], [[Enrique Barón]] o [[José Barrionuevo]]) i, despuix de la confluència d'esta en [[1977]] en l'[[Agrupació Socialista Madrilenya]], en el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE).		L'activitat política de Joaquín Leguina va començar ya en l'universitat, en grups antifranquistes. Posteriorment va militar en el [[Front de Lliberació Popular]] (FLP), en [[Convergència Socialista de Madrit]] (a on va coincidir en personages com [[Juan Barranco]], [[Enrique Barón]] o [[José Barrionuevo]]) i, despuix de la confluència d'esta en l'any [[1977]] en l'[[Agrupació Socialista Madrilenya]], en el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE).

	Fon elegit regidor de l'Ajuntament de Madrit en les municipals d'abril de [[1979]], i va passar a encarregar-se de la regidoria de Facenda de la corporació presidida per [[Enrique Tierno Galván]]. En decembre d'eixe mateix any, Joaquín Leguina va resultar elegit secretari general de la Federació Socialista Madrilenya (FSM). En el congrés, els antics convergents, en el respal de l'aparat central del PSOE, en mans de [[Felipe González]], es varen fer en el poder, desbancant a la facció encapçalada per [[Alonso Puerta]].		Fon elegit regidor de l'Ajuntament de Madrit en les municipals d'[[abril]] de [[1979]], i va passar a encarregar-se de la regidoria de Facenda de la corporació presidida per [[Enrique Tierno Galván]]. En decembre d'eixe mateix any, Joaquín Leguina va resultar elegit secretari general de la Federació Socialista Madrilenya (FSM). En el congrés, els antics convergents, en el respal de l'aparat central del PSOE, en mans de [[Felipe González]], es varen fer en el poder, desbancant a la facció encapçalada per [[Alonso Puerta]].

	En les eleccions generals d'octubre de [[1982]], fon elegit diputat per la circumscripció de Madrit, encara que va abandonar l'escan a l'any següent quan, es va presentar com a cap de llista del PSOE en les primeres eleccions a l'[[Assamblea de Madrit]], en les que el PSOE va obtindre majoria absoluta.		En les eleccions generals d'octubre de [[1982]], fon elegit diputat per la circumscripció de Madrit, encara que va abandonar l'escan a l'any següent quan, es va presentar com a cap de llista del PSOE en les primeres eleccions a l'[[Assamblea de Madrit]], en les que el PSOE va obtindre majoria absoluta.

Lluísm: /* Primers anys */

2023-09-25T14:22:14Z

Primers anys

← Revisió anterior		Revisió de 14:22 25 set 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	Joaquín Leguina naixqué en el municipi càntabre de Villaescusa el 5 de maig de l'any 1941. Obtingué una llicenciatura en Economia General, especialitat de [[Ciències Econòmiques]], en l'[[Universitat de Bilbao]] en [[1964]]. A cavall entre [[Madrit]] i [[París]], en [[novembre]] de [[1972]] va conseguir el doctorat en Ciències Econòmiques en l'[[Universitat Complutense de Madrit]] en la llectura de "Fonaments i aplicacions de l'anàlisis demogràfic" i uns mesos més tart, en febrer de [[1973]], en [[Demografia]] per l'Universitat de la Sorbona en la tesis ''Analyse et perspectives de la population totale et de la main d’oeuvre. Espagne 1960-80''.		Joaquín Leguina naixqué en el municipi càntabre de Villaescusa el 5 de maig de l'any 1941. Obtingué una llicenciatura en Economia General, especialitat de [[Ciències Econòmiques]], en l'[[Universitat de Bilbao]] en [[1964]]. A cavall entre [[Madrit]] i [[París]], en [[novembre]] de [[1972]] va conseguir el doctorat en Ciències Econòmiques en l'[[Universitat Complutense de Madrit]] en la llectura de "Fonaments i aplicacions de l'anàlisis demogràfic" i uns mesos més tart, en febrer de [[1973]], en [[Demografia]] per l'Universitat de la Sorbona en la tesis ''Analyse et perspectives de la population totale et de la main d’oeuvre. Espagne 1960-80''.

	Des de [[1967]] és funcionari de l'Estat, com a Estadístic Facultatiu de l'[[Institut Nacional d'Estadística]] (INE). Entre [[1968]] i [[1972]] i, posteriorment, entre [[1974]] i [[1979]], fon professor en la UCM. Va representar a Espanya, entre [[1970]] i [[1973]], en diversos fòrums internacionals en calitat de demógraf ([[ONU]], [[OCDE]], [[Consell d'Europa]]).		Des de l'any [[1967]] és funcionari de l'Estat, com a Estadístic Facultatiu de l'[[Institut Nacional d'Estadística]] (INE). Entre [[1968]] i [[1972]] i, posteriorment, entre [[1974]] i [[1979]], fon professor en la UCM. Va representar a Espanya, entre [[1970]] i [[1973]], en diversos fòrums internacionals en calitat de demógraf ([[ONU]], [[OCDE]], [[Consell d'Europa]]).

	En l'any 1973 fon contractat com a demógraf expert per la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) de l'ONU, sent comissionat per dita institució en [[Chile]]. Allí, fon testic del [[colp d'Estat del general Augusto Pinochet]] contra el govern de [[Salvador Allende]].		En l'any 1973 fon contractat com a demógraf expert per la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) de l'ONU, sent comissionat per dita institució en [[Chile]]. Allí, fon testic del [[colp d'Estat del general Augusto Pinochet]] contra el govern de [[Salvador Allende]].

Xavier: /* Obra */

2023-09-25T11:43:12Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 11:43 25 set 2023
Llínea 84:		Llínea 84:
	* ''Historias de la Calle Cádiz''. Ediciones Akal, 1985.		* ''Historias de la Calle Cádiz''. Ediciones Akal, 1985.
	* ''La fiesta de los locos''. Editorial Mondadori, 1990.		* ''La fiesta de los locos''. Editorial Mondadori, 1990.
	* ''[[Tu nombre envenena mis sueños]]''. Plaza & Janés editores, 1992.		* ''Tu nombre envenena mis sueños''. Plaza & Janés editores, 1992.
	* ''La tierra más hermosa''. Alfaguara, 1996.		* ''La tierra más hermosa''. Alfaguara, 1996.
	* ''El corazón del viento''. Alfaguara, 2000.		* ''El corazón del viento''. Alfaguara, 2000.
Llínea 96:		Llínea 96:

	;Manuals tècnics		;Manuals tècnics
	* ''Fundamentos de demografía''. Siglo XXI de España, [[1973, revisat en 1981]].		* ''Fundamentos de demografía''. Siglo XXI de España, 1973, revisat en 1981.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 11:42 25 set 2023

2023-09-25T11:42:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:42 25 set 2023
Llínea 63:		Llínea 63:

	Fon finalment expulsat del PSOE en decembre de [[2022]] per mig d'un burofax, baix l'acusació d'haver recolzat a Díaz Ayuso en aquelles eleccions. Al sendemà, va concedir una entrevista a ''[[ABC]]'', en la que va sostindre que «el PSOE tindrà remei quan Pedro Sánchez es vaja»		Fon finalment expulsat del PSOE en decembre de [[2022]] per mig d'un burofax, baix l'acusació d'haver recolzat a Díaz Ayuso en aquelles eleccions. Al sendemà, va concedir una entrevista a ''[[ABC]]'', en la que va sostindre que «el PSOE tindrà remei quan Pedro Sánchez es vaja»

			== Obra ==

			Joaquín Leguina té una variada obra lliteraria, de la que cap destacar:

			;Ensaig
			* ''Los ríos desbordados: un ensayo político''. Plaza & Janés Editores, 1994.
			* ''Defensa de la política''. Ediciones B, 1995.
			* ''Malvadas y virtuosas: retratos de mujeres inquietantes''. Temas de Hoy, 1997.
			* ''El Chile de la unidad popular, 1970-1973''. Ateneo de Córdoba, 1998.
			* ''Años de hierro y esperanza''. Espasa-Calpe, 2000.
			* ''Ramón Franco, el hermano olvidado del dictador''. J. Leguina y A. Núñez. Temas de Hoy, 2002.
			* ''Conocer gente: recuerdos casi políticos''. Aguilar, 2005.
			* ''El duelo y la revancha''. La esfera de los libros, 2010. ISBN 978-84-9734-349-7.
			* ''Impostores y otros artistas''. Ediciones Cálamo, 2013.
			* ''Historia de un despropósito''. Temas de hoy, 2014. ISBN 978-84-9998-383-7.
			* ''Pedro Sánchez, historia de una ambición''. Espasa-Calpe, 2021. ISBN 978-84-67062-2-29.

			;Novela
			* ''Historias de la Calle Cádiz''. Ediciones Akal, 1985.
			* ''La fiesta de los locos''. Editorial Mondadori, 1990.
			* ''[[Tu nombre envenena mis sueños]]''. Plaza & Janés editores, 1992.
			* ''La tierra más hermosa''. Alfaguara, 1996.
			* ''El corazón del viento''. Alfaguara, 2000.
			* ''Cuernos''. Cuentos. Alfaguara, 2002.
			* ''Por encima de toda sospecha''. Ediciones Témpora, 2003.
			* ''El rescoldo''. Novela. Editorial Alfaguara, 2004.
			* ''Por encima de toda sospecha''. Ediciones Témpora, 2006.
			* ''Las pruebas de la infamia: un nuevo caso del abogado Baquedano''. Novela negra. Tropismos, 2006.
			* ''La luz crepuscular''. Alfaguara, 2009.
			* ''Os salvaré la vida'' (junt a [[Rubén Buren]]). Espasa, 2017.

			;Manuals tècnics
			* ''Fundamentos de demografía''. Siglo XXI de España, [[1973, revisat en 1981]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 11:38 25 set 2023

2023-09-25T11:38:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:38 25 set 2023
Llínea 54:		Llínea 54:
	En decembre de [[2022]] l'actor valencià i també polític [[Toni Cantó]] li va propondre per a ser el cap visible, junt a [[Rosa Díez]] per a fer una moció de censura contra el Govern del PSOE.		En decembre de [[2022]] l'actor valencià i també polític [[Toni Cantó]] li va propondre per a ser el cap visible, junt a [[Rosa Díez]] per a fer una moció de censura contra el Govern del PSOE.

			=== Procés d'expulsió del PSOE junt a Nicolás Redondo ===

			Despuix de les eleccions autonòmiques del 4 de maig de [[2021]], a on el PSOE va obtindre el seu pijor resultat electoral de l'història (24 escans de 136 en disputa, sent la tercera força parlamentària per darrere de [[Más Madrid]]), [[José Manuel Franco]] (secretari general del PSM) dimitirà del seu càrrec. La valenciana [[Isaura Leal Fernández]], diputada en el Congrés, és nomenada per la Comissió Eixecutiva Federal del PSOE presidenta de la Comissió Gestora del PSM.

			També s'acusa a Joaquín Leguina, aixina com a [[Nicolás Redondo Terreros]], ex secretari general del PSE, d'haver recolzat a la candidata del Partit Popular, [[Isabel Díaz Ayuso]], en haver participat els tres en un acte públic, per lo que a abdós i d'acort als Estatuts, l'Eixecutiva Federal del PSOE els obrirà un expedient. Que en el cas de Redondo serà archivat despuix de les seues alegacions, al contrari que el de Leguina, que iniciarà de forma immediata una ronda per tots els mijos conservadors atacant al secretari general de la seua encara formació política.

			Per a escomençar, un dia despuix, el dia 7 de maig en una entrevista en ''[[Antena 3]]'', anunciarà accions llegals16 si prosperava l'expedient d'expulsió i acusarà directament al secretari general del PSOE i president del Govern d'Espanya, [[Pedro Sánchez]], d'estar "darrere de tot", avisant de que si finalment se l'expulsara, "me la sua, tornaré al PSOE quan Sánchez es vaja".

			Fon finalment expulsat del PSOE en decembre de [[2022]] per mig d'un burofax, baix l'acusació d'haver recolzat a Díaz Ayuso en aquelles eleccions. Al sendemà, va concedir una entrevista a ''[[ABC]]'', en la que va sostindre que «el PSOE tindrà remei quan Pedro Sánchez es vaja»

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 11:32 25 set 2023

2023-09-25T11:32:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:32 25 set 2023
Llínea 43:		Llínea 43:

	Durant la VIII llegislatura ([[2004]]-[[2008]]) fon diputat i president de la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats. En l'any [[2006]] va anunciar la seua retirada en finalisar la llegislatura, no presentant-se a la següent convocatòria electoral.		Durant la VIII llegislatura ([[2004]]-[[2008]]) fon diputat i president de la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats. En l'any [[2006]] va anunciar la seua retirada en finalisar la llegislatura, no presentant-se a la següent convocatòria electoral.

			=== Activitat posterior ===

			En calitat d'expresident de la Comunitat de Madrit, va passar a ser membre en [[2008]] del Consell Consultiu de la Comunitat de Madrit, eixercint de conseller fins a la dissolució de l'organisme en [[2015]]. La biblioteca de la Comunitat de Madrit du el seu nom: Biblioteca Regional Joaquín Leguina.

			Ha colaborat en ràdio en el locutor [[Carlos Herrera]] en programes com "La Mañana", "Herrera en la Onda", en [[Onda Cero]] i en "Herrera en la COPE" en [[COPE]].

			En l'any [[2014]] en la publicació d'''Història d'un despropòsit'', manifesta desacort en els postulats de la corrent en el PSOE anomenada la [[Nova Via]] i en el que fa un repàs pels anys del ''zapaterismo''. Des de [[2018]], Leguina expressa obertament el seu descontent i critica cap a l'actual secretari general del PSOE [[Pedro Sánchez]]. Sobre la seua figura ha abocat juïns negatius respecte a la forma en que va conseguir la seua posició actual de president del govern en el respal de grups separatistes, nacionalistes i d'extrema esquerra.

			En decembre de [[2022]] l'actor valencià i també polític [[Toni Cantó]] li va propondre per a ser el cap visible, junt a [[Rosa Díez]] per a fer una moció de censura contra el Govern del PSOE.

Xavier en 11:24 25 set 2023

2023-09-25T11:24:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 25 set 2023
Llínea 30:		Llínea 30:
	En les eleccions generals d'octubre de [[1982]], fon elegit diputat per la circumscripció de Madrit, encara que va abandonar l'escan a l'any següent quan, es va presentar com a cap de llista del PSOE en les primeres eleccions a l'[[Assamblea de Madrit]], en les que el PSOE va obtindre majoria absoluta.		En les eleccions generals d'octubre de [[1982]], fon elegit diputat per la circumscripció de Madrit, encara que va abandonar l'escan a l'any següent quan, es va presentar com a cap de llista del PSOE en les primeres eleccions a l'[[Assamblea de Madrit]], en les que el PSOE va obtindre majoria absoluta.

	== Presidència de la Comunitat de Madrit ==		=== Presidència de la Comunitat de Madrit ===

	Investit president de la Comunitat de Madrit, va prendre possessió del càrrec el 15 de juny de [[1983]] en el [[Palau de Borghetto]] (antiga sèu de la Diputació Provincial). En juny de 1989 va conseguir superar una moció de censura gràcies al vot d'un diputat trànsfuga, Nicolás Piñeiro Cuesta, que havia segut elegit diputat en les llistes d'[[Aliança Popular]] pero va votar a favor del president socialiste.		Investit president de la Comunitat de Madrit, va prendre possessió del càrrec el 15 de juny de [[1983]] en el [[Palau de Borghetto]] (antiga sèu de la Diputació Provincial). En juny de 1989 va conseguir superar una moció de censura gràcies al vot d'un diputat trànsfuga, Nicolás Piñeiro Cuesta, que havia segut elegit diputat en les llistes d'[[Aliança Popular]] pero va votar a favor del president socialiste.
Llínea 37:		Llínea 37:

	Despuix de les eleccions a l'Assamblea de Madrit de [[1995]], en les que el [[Partit Popular]] va obtindre majoria absoluta, va cessar com a president de la Comunitat de Madrit, sent succeït per [[Alberto Ruiz-Gallardón]].		Despuix de les eleccions a l'Assamblea de Madrit de [[1995]], en les que el [[Partit Popular]] va obtindre majoria absoluta, va cessar com a president de la Comunitat de Madrit, sent succeït per [[Alberto Ruiz-Gallardón]].

			=== Diputat en el Congrés ===

			En les eleccions generals de [[1996]], Leguina va resultar elegit diputat de la VI llegislatura. Va recolzar a [[Joaquín Almunia]] en les primàries socialistes per a elegir candidat a la presidència del govern en [[1998]] (que varen ser guanyades per [[Josep Borrell]]), i eixe mateix any es va postular com a candidat del PSOE a l'alcaldia de Madrit, sent derrotat en les primàries socialistes per [[Fernando Morán]]. Fon reelegit diputat en les generals de [[2000]] per a la VII llegislatura ([[2000]]-[[2004]]), en la que va eixercitar la presidència de la Comissió de Defensa del [[Congrés dels Diputats\|Congrés]]. Despuix de la dimissió de Joaquín Almunia com a secretari general del PSOE, Leguina va recolzar la candidatura de [[José Bono]] en el XXXV Congrés del partit, que fon derrotada per la de [[José Luis Rodríguez Zapatero]].

			Durant la VIII llegislatura ([[2004]]-[[2008]]) fon diputat i president de la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats. En l'any [[2006]] va anunciar la seua retirada en finalisar la llegislatura, no presentant-se a la següent convocatòria electoral.


	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==