Joaquín Rodrigo - Historial de revisions

Reval en 11:05 17 març 2025

2025-03-17T11:05:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:05 17 març 2025
Llínea 145:		Llínea 145:
	* Zarzuela : ''El Hijo Fingido''		* Zarzuela : ''El Hijo Fingido''
	* Oratorio : ''La Azucena de Quito'' (inacabada)		* Oratorio : ''La Azucena de Quito'' (inacabada)

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://www.bne.es/es/noticias/0523-paisaje-acustico-joaquin-rodrigo-bne «El paisaje acústico de Joaquín Rodrigo en la Biblioteca Nacional \| Biblioteca Nacional de España». www.bne.es]		* [https://www.bne.es/es/noticias/0523-paisaje-acustico-joaquin-rodrigo-bne «El paisaje acústico de Joaquín Rodrigo en la Biblioteca Nacional \| Biblioteca Nacional de España». www.bne.es]

Lluísm: /* Referències */

2023-08-12T19:30:58Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 19:30 12 ago 2023
Llínea 147:		Llínea 147:

	== Referències ==		== Referències ==
			* [https://www.bne.es/es/noticias/0523-paisaje-acustico-joaquin-rodrigo-bne «El paisaje acústico de Joaquín Rodrigo en la Biblioteca Nacional \| Biblioteca Nacional de España». www.bne.es]
	* [https://dbe.rah.es/biografias/4585/joaquin-rodrigo-vidre «Joaquín Rodrigo Vidre \| Real Academia de la Historia». dbe.rah.es. ]		* [https://dbe.rah.es/biografias/4585/joaquin-rodrigo-vidre «Joaquín Rodrigo Vidre \| Real Academia de la Historia». dbe.rah.es. ]
	* Laredo, Carlos. (2015). ''Joaquín Rodrigo''. Sinerrata Editores. ISBN 9788415521235		* Laredo, Carlos. (2015). ''Joaquín Rodrigo''. Sinerrata Editores. ISBN 9788415521235

Lluísm: /* Bibliografia */

2023-08-12T19:29:45Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:29 12 ago 2023
Llínea 152:		Llínea 152:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Kamhi de Rodrigo, Victoria; translated by Ellen Wilkerson. Hand in Hand With Joaquín Rodrigo: My Life at the Maestro's Side. Pittsburgh: Latin American Literary Review Press, 1992. ISBN 093548051X		* Carrillo, Luisa. (D.L. 2012). ''25 años de música''. Ajuntament de València, Servicio de Publicaciones. ISBN 9788484843726. OCLC 828281089.
	* Marco, Tomás. Historia de la música española. Siglo XX. Madrid: Alianza Editorial, 1983. ISBN 84-206-8506-2		* Kamhi de Rodrigo, Victoria; translated by Ellen Wilkerson. ''Hand in Hand With Joaquín Rodrigo: My Life at the Maestro's Side''. Pittsburgh: Latin American Literary Review Press, 1992. ISBN 093548051X
	* Sopeña, Federico. Historia de la música española contemporánea. Madrid: Rialp, 1976. ISBN 84-321-1873-7		* Marco, Tomás. ''Historia de la música española. Siglo XX.'' Madrid: Alianza Editorial, 1983. ISBN 84-206-8506-2
			* Sopeña, Federico. ''Historia de la música española contemporánea.'' Madrid: Rialp, 1976. ISBN 84-321-1873-7

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm: /* Referències */

2023-08-12T19:28:27Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 19:28 12 ago 2023
Llínea 149:		Llínea 149:
	* [https://dbe.rah.es/biografias/4585/joaquin-rodrigo-vidre «Joaquín Rodrigo Vidre \| Real Academia de la Historia». dbe.rah.es. ]		* [https://dbe.rah.es/biografias/4585/joaquin-rodrigo-vidre «Joaquín Rodrigo Vidre \| Real Academia de la Historia». dbe.rah.es. ]
	* Laredo, Carlos. (2015). ''Joaquín Rodrigo''. Sinerrata Editores. ISBN 9788415521235		* Laredo, Carlos. (2015). ''Joaquín Rodrigo''. Sinerrata Editores. ISBN 9788415521235
			* [https://recursos.march.es/web/musica/publicaciones/semblanzas/pdf/rodrigo.pdf Suárez Pajares, Javier «Semblanzas de compositores españoles, Nueva serie: Joaquín Rodrigo (1901-1999)». Revista de la Fundación Juan March, 384, 2009, pàg. 2-7]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm en 19:27 12 ago 2023

2023-08-12T19:27:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:27 12 ago 2023
Llínea 156:		Llínea 156:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Joaquín Rodrigo}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Rodrigo Joaquín Rodrigo en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Rodrigo Joaquín Rodrigo en Wikipedia]

Lluísm en 19:26 12 ago 2023

2023-08-12T19:26:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:26 12 ago 2023
Llínea 145:		Llínea 145:
	* Zarzuela : ''El Hijo Fingido''		* Zarzuela : ''El Hijo Fingido''
	* Oratorio : ''La Azucena de Quito'' (inacabada)		* Oratorio : ''La Azucena de Quito'' (inacabada)

			== Referències ==
			* [https://dbe.rah.es/biografias/4585/joaquin-rodrigo-vidre «Joaquín Rodrigo Vidre \| Real Academia de la Historia». dbe.rah.es. ]
			* Laredo, Carlos. (2015). ''Joaquín Rodrigo''. Sinerrata Editores. ISBN 9788415521235

			== Bibliografia ==
			* Kamhi de Rodrigo, Victoria; translated by Ellen Wilkerson. Hand in Hand With Joaquín Rodrigo: My Life at the Maestro's Side. Pittsburgh: Latin American Literary Review Press, 1992. ISBN 093548051X
			* Marco, Tomás. Historia de la música española. Siglo XX. Madrid: Alianza Editorial, 1983. ISBN 84-206-8506-2
			* Sopeña, Federico. Historia de la música española contemporánea. Madrid: Rialp, 1976. ISBN 84-321-1873-7

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 20:14 10 nov 2022

2022-11-10T20:14:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:14 10 nov 2022
Llínea 11:		Llínea 11:
	}}		}}

	'''Joaquín Rodrigo Vidre''', I marqués dels Jardins d'Aranjuez ([[Sagunt]], [[22 de novembre]] de [[1901]] - [[Madrit]], [[6 de juliol]] de [[1999]]), també conegut com el '''Mestre Rodrigo''', fon un músic i compositor [[Valencians\|valencià]] de música culta.		'''Joaquín Rodrigo Vidre''', I marqués dels Jardins d'Aranjuez ([[Sagunt]], [[22 de novembre]] de [[1901]] - † [[Madrit]], [[6 de juliol]] de [[1999]]), també conegut com el '''Mestre Rodrigo''', fon un músic i compositor [[Valencians\|valencià]] de música culta.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Valencian: Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya'

2022-06-23T19:14:03Z

Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya'

← Revisió anterior		Revisió de 19:14 23 jun 2022
Llínea 19:		Llínea 19:
	Inicià els seus estudis musicals en a soles 9 anys, estudiant solfeig, violí i piano. En 16 anys estudià harmonia i composició en professors del Conservatori de [[Valéncia]]. Les seues primeres composicions (Suite per a [[Piano\|piano]], Dos esbossos, suite per a piano i [[Violí\|violí]] i Siciliana, per a [[Violonchelo\|violonchelo]]) daten de l'any [[1923]]. La seua primera obra per a orquesta és ''Juglares'', que data de [[1924]] i fon premiada en Valéncia i [[Madrit]]. També obté un diploma en un concurs nacional per l'obra ''Cinc peces infantils'', que més tart seria premiada també en [[París]]. Des del principi de la seua carrera, Rodrigo escrivia els seus treballs en [[Braille\|braille]], sent posteriorment editats els seus escrits per un escrivent.		Inicià els seus estudis musicals en a soles 9 anys, estudiant solfeig, violí i piano. En 16 anys estudià harmonia i composició en professors del Conservatori de [[Valéncia]]. Les seues primeres composicions (Suite per a [[Piano\|piano]], Dos esbossos, suite per a piano i [[Violí\|violí]] i Siciliana, per a [[Violonchelo\|violonchelo]]) daten de l'any [[1923]]. La seua primera obra per a orquesta és ''Juglares'', que data de [[1924]] i fon premiada en Valéncia i [[Madrit]]. També obté un diploma en un concurs nacional per l'obra ''Cinc peces infantils'', que més tart seria premiada també en [[París]]. Des del principi de la seua carrera, Rodrigo escrivia els seus treballs en [[Braille\|braille]], sent posteriorment editats els seus escrits per un escrivent.

	En l'any [[1927]], seguint l'eixemple dels seus antecessors [[Isaac Albéniz]], [[Manuel de Falla]], [[Enrique Granados]] i [[Joaquín Turina]], Rodrigo es trasllada a París per a inscriure's en la ''École Normale de Musique'', a on va estudiar durant cinc anys, en Paul Dukas. Allí entaula amistat en [[Maurice Ravel]], [[Darius Milhaud]], [[Arthur Honegger]], [[Ígor Stravinski]] i Manuel de Falla. En París coneix també a la seua futura dòna, la pianista turca Victoria Kamhi, en la que es va casar el [[19 de giner]] de [[1933]]. Victoria Kamhi era professora diplomada en el Conservatori de París i alumna de Jorge Lalewicz en [[Viena]], i de Lazare Lévy i Ricardo Viñes en París. Rodrigo va escriure ''Sonata d'adeu'', per a piano, en memòria del seu mestre Dukas despuix de la seua mort en l'any [[1935]]. Continuà els seus estudis de música en [[França]] en el Conservatori de París de la Sorbona, treballant també en [[~~Alemània~~]], [[Àustria]] i [[Suïssa]], abans de tornar a [[Espanya]] en l'any [[1939]] i instalar-se definitivament en Madrit.		En l'any [[1927]], seguint l'eixemple dels seus antecessors [[Isaac Albéniz]], [[Manuel de Falla]], [[Enrique Granados]] i [[Joaquín Turina]], Rodrigo es trasllada a París per a inscriure's en la ''École Normale de Musique'', a on va estudiar durant cinc anys, en Paul Dukas. Allí entaula amistat en [[Maurice Ravel]], [[Darius Milhaud]], [[Arthur Honegger]], [[Ígor Stravinski]] i Manuel de Falla. En París coneix també a la seua futura dòna, la pianista turca Victoria Kamhi, en la que es va casar el [[19 de giner]] de [[1933]]. Victoria Kamhi era professora diplomada en el Conservatori de París i alumna de Jorge Lalewicz en [[Viena]], i de Lazare Lévy i Ricardo Viñes en París. Rodrigo va escriure ''Sonata d'adeu'', per a piano, en memòria del seu mestre Dukas despuix de la seua mort en l'any [[1935]]. Continuà els seus estudis de música en [[França]] en el Conservatori de París de la Sorbona, treballant també en [[Alemanya]], [[Àustria]] i [[Suïssa]], abans de tornar a [[Espanya]] en l'any [[1939]] i instalar-se definitivament en Madrit.

	En l'any [[1940]] té lloc en [[Barcelona]] l'estrena mundial del [[Concert d'Aranjuez]] per a guitarra i orquesta, un eixemple definitiu de la seua personalitat musical i una obra que li portaria fama universal. Des d'eixe moment, Joaquín Rodrigo va mamprendre numeroses activitats artístiques, creatives i acadèmiques. En l'any [[1943]] és guardonat en el Premi Nacional de Composició pel seu ''Concert heròic per a piano i orquesta'', obra extenuant per al soliste per la seua dificultat de la part i el dens entramat orquestal. En [[1996]], seria revisat per [[Joaquín Achúcarro]], allaugerant la càrrega solista.		En l'any [[1940]] té lloc en [[Barcelona]] l'estrena mundial del [[Concert d'Aranjuez]] per a guitarra i orquesta, un eixemple definitiu de la seua personalitat musical i una obra que li portaria fama universal. Des d'eixe moment, Joaquín Rodrigo va mamprendre numeroses activitats artístiques, creatives i acadèmiques. En l'any [[1943]] és guardonat en el Premi Nacional de Composició pel seu ''Concert heròic per a piano i orquesta'', obra extenuant per al soliste per la seua dificultat de la part i el dens entramat orquestal. En [[1996]], seria revisat per [[Joaquín Achúcarro]], allaugerant la càrrega solista.

Jose2 en 11:44 23 oct 2021

2021-10-23T11:44:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:44 23 oct 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Joaquín Rodrigo Vidre		\| nom = Joaquín Rodrigo Vidre
	\| image = <center>[[File:Joaquin Rodrigo en Rosario.JPG~~\|thumb~~\|250px\|]]</center>		\| image = <center>[[File:Joaquin Rodrigo en Rosario.JPG\|250px\|]]</center>
	\| peu = Bust de Joaquín Rodrigo		\| peu = Bust de Joaquín Rodrigo
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]

Jose2: Text reemplaça - ' només ' a ' a soles '

2020-06-24T11:12:42Z

Text reemplaça - ' només ' a ' a soles '

← Revisió anterior		Revisió de 11:12 24 jun 2020
Llínea 17:		Llínea 17:
	Joaquín Rodrigo va nàixer en Sagunt, en la comarca del [[Camp de Morvedre]], el 22 de novembre (dia de la patrona dels músics, [[Santa Cecilia]]) de l'any 1901. Als tres anys d'edat es va quedar pràcticament cego a causa de l'infecció de grup o [[Diftèria\|diftèria]]. Segons ell, la pèrdua parcial de la vista el va posar en el camí de la [[Música\|música]].		Joaquín Rodrigo va nàixer en Sagunt, en la comarca del [[Camp de Morvedre]], el 22 de novembre (dia de la patrona dels músics, [[Santa Cecilia]]) de l'any 1901. Als tres anys d'edat es va quedar pràcticament cego a causa de l'infecció de grup o [[Diftèria\|diftèria]]. Segons ell, la pèrdua parcial de la vista el va posar en el camí de la [[Música\|música]].

	Inicià els seus estudis musicals en ~~només~~ 9 anys, estudiant solfeig, violí i piano. En 16 anys estudià harmonia i composició en professors del Conservatori de [[Valéncia]]. Les seues primeres composicions (Suite per a [[Piano\|piano]], Dos esbossos, suite per a piano i [[Violí\|violí]] i Siciliana, per a [[Violonchelo\|violonchelo]]) daten de l'any [[1923]]. La seua primera obra per a orquesta és ''Juglares'', que data de [[1924]] i fon premiada en Valéncia i [[Madrit]]. També obté un diploma en un concurs nacional per l'obra ''Cinc peces infantils'', que més tart seria premiada també en [[París]]. Des del principi de la seua carrera, Rodrigo escrivia els seus treballs en [[Braille\|braille]], sent posteriorment editats els seus escrits per un escrivent.		Inicià els seus estudis musicals en a soles 9 anys, estudiant solfeig, violí i piano. En 16 anys estudià harmonia i composició en professors del Conservatori de [[Valéncia]]. Les seues primeres composicions (Suite per a [[Piano\|piano]], Dos esbossos, suite per a piano i [[Violí\|violí]] i Siciliana, per a [[Violonchelo\|violonchelo]]) daten de l'any [[1923]]. La seua primera obra per a orquesta és ''Juglares'', que data de [[1924]] i fon premiada en Valéncia i [[Madrit]]. També obté un diploma en un concurs nacional per l'obra ''Cinc peces infantils'', que més tart seria premiada també en [[París]]. Des del principi de la seua carrera, Rodrigo escrivia els seus treballs en [[Braille\|braille]], sent posteriorment editats els seus escrits per un escrivent.

	En l'any [[1927]], seguint l'eixemple dels seus antecessors [[Isaac Albéniz]], [[Manuel de Falla]], [[Enrique Granados]] i [[Joaquín Turina]], Rodrigo es trasllada a París per a inscriure's en la ''École Normale de Musique'', a on va estudiar durant cinc anys, en Paul Dukas. Allí entaula amistat en [[Maurice Ravel]], [[Darius Milhaud]], [[Arthur Honegger]], [[Ígor Stravinski]] i Manuel de Falla. En París coneix també a la seua futura dòna, la pianista turca Victoria Kamhi, en la que es va casar el [[19 de giner]] de [[1933]]. Victoria Kamhi era professora diplomada en el Conservatori de París i alumna de Jorge Lalewicz en [[Viena]], i de Lazare Lévy i Ricardo Viñes en París. Rodrigo va escriure ''Sonata d'adeu'', per a piano, en memòria del seu mestre Dukas despuix de la seua mort en l'any [[1935]]. Continuà els seus estudis de música en [[França]] en el Conservatori de París de la Sorbona, treballant també en [[Alemània]], [[Àustria]] i [[Suïssa]], abans de tornar a [[Espanya]] en l'any [[1939]] i instalar-se definitivament en Madrit.		En l'any [[1927]], seguint l'eixemple dels seus antecessors [[Isaac Albéniz]], [[Manuel de Falla]], [[Enrique Granados]] i [[Joaquín Turina]], Rodrigo es trasllada a París per a inscriure's en la ''École Normale de Musique'', a on va estudiar durant cinc anys, en Paul Dukas. Allí entaula amistat en [[Maurice Ravel]], [[Darius Milhaud]], [[Arthur Honegger]], [[Ígor Stravinski]] i Manuel de Falla. En París coneix també a la seua futura dòna, la pianista turca Victoria Kamhi, en la que es va casar el [[19 de giner]] de [[1933]]. Victoria Kamhi era professora diplomada en el Conservatori de París i alumna de Jorge Lalewicz en [[Viena]], i de Lazare Lévy i Ricardo Viñes en París. Rodrigo va escriure ''Sonata d'adeu'', per a piano, en memòria del seu mestre Dukas despuix de la seua mort en l'any [[1935]]. Continuà els seus estudis de música en [[França]] en el Conservatori de París de la Sorbona, treballant també en [[Alemània]], [[Àustria]] i [[Suïssa]], abans de tornar a [[Espanya]] en l'any [[1939]] i instalar-se definitivament en Madrit.