Joaquim Sorolla - Historial de revisions

Reval: /* Etapa de culminació o plenitut (1900-1910) */

2026-02-04T18:20:32Z

Etapa de culminació o plenitut (1900-1910)

← Revisió anterior		Revisió de 18:20 4 feb 2026
Llínea 90:		Llínea 90:
	* [[Les tres veles]] (1903)		* [[Les tres veles]] (1903)
	* [[Mar i roques de Sant Esteve, Astúries]] (1903)		* [[Mar i roques de Sant Esteve, Astúries]] (1903)
	* Bous en el mar. Estudi per a “Sol de la vesprada” (1903)		* [[Bous en el mar. Estudi per a “Sol de la vesprada”]] (1903)
	* [[A l'ombra de la barca, Valéncia]] (1903-1904)		* [[A l'ombra de la barca, Valéncia]] (1903-1904)
	* [[Autorretrat]] (1904)		* [[Autorretrat]] (1904)

Jose2: /* Etapa de consolidació (1889-1899) */

2026-01-29T19:39:15Z

Etapa de consolidació (1889-1899)

← Revisió anterior		Revisió de 19:39 29 gin 2026
Llínea 59:		Llínea 59:
	* [[La Font, Bunyol]] (1890-1895)		* [[La Font, Bunyol]] (1890-1895)
	* [[El pillastre de plaja]] (1891)		* [[El pillastre de plaja]] (1891)
			* [[El vendedor de naranjas]] (1891)
	* [[El bes de la reliquia]] (1893)		* [[El bes de la reliquia]] (1893)
	* [[Tràfic de blanques (Sorolla)\|Tràfic de blanques]] (1894)		* [[Tràfic de blanques (Sorolla)\|Tràfic de blanques]] (1894)

Jose2: /* Vida */

2025-04-23T16:13:14Z

Vida

← Revisió anterior		Revisió de 16:13 23 abr 2025
Llínea 31:		Llínea 31:

	En aquell moment, [[Valéncia]] li nomenà fill predilecte i meritori, i se li posà el seu nom a un carrer. Despuix de molts viages per [[Europa]], principalment [[Anglaterra]] i [[França]], celebrà una exposició en [[París]] en més de mig miler d'obres, que li donà un reconeiximent internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota [[Europa]] i [[Amèrica]]. Expongué la seua obra en [[Nova York]] en [[1909]] i collí un èxit sense cap precedent, en obres com ''Sol de vesprada'' o ''Nadadors'', entre moltes atres. També ho va fer, en [[1911]], en el City Art Museum de [[Saint Louis]] i en l'Art Institute de [[Chicago]]. En [[novembre]] d'eixe mateix any, firmà un encàrrec per a l'[[Hispanic Society of America]] per al que realisaria catorze murals que decorarien les sales de l'institució. En esta obra, realisada entre [[1913]] i [[1919]] i de tres metros i mig d'alt per setanta metros de llarc, alçà un imborrable monument a [[Espanya]], perque en ella se representaven escenes característiques de diverses províncies tant [[Espanya\|espanyoles]] com [[Portugal\|portugueses]]. Necessità quasi tot [[1912]] per a viajar per tot el territori, realisant esbossos i treballs de costums i païsages.		En aquell moment, [[Valéncia]] li nomenà fill predilecte i meritori, i se li posà el seu nom a un carrer. Despuix de molts viages per [[Europa]], principalment [[Anglaterra]] i [[França]], celebrà una exposició en [[París]] en més de mig miler d'obres, que li donà un reconeiximent internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota [[Europa]] i [[Amèrica]]. Expongué la seua obra en [[Nova York]] en [[1909]] i collí un èxit sense cap precedent, en obres com ''Sol de vesprada'' o ''Nadadors'', entre moltes atres. També ho va fer, en [[1911]], en el City Art Museum de [[Saint Louis]] i en l'Art Institute de [[Chicago]]. En [[novembre]] d'eixe mateix any, firmà un encàrrec per a l'[[Hispanic Society of America]] per al que realisaria catorze murals que decorarien les sales de l'institució. En esta obra, realisada entre [[1913]] i [[1919]] i de tres metros i mig d'alt per setanta metros de llarc, alçà un imborrable monument a [[Espanya]], perque en ella se representaven escenes característiques de diverses províncies tant [[Espanya\|espanyoles]] com [[Portugal\|portugueses]]. Necessità quasi tot [[1912]] per a viajar per tot el territori, realisant esbossos i treballs de costums i païsages.
	[[Image:Peixcateres Valencianes.jpg\|thumb\|left\|~~200px~~\|<center>''Peixcateres Valencianes'' ([[1915]]).</center>]] D'esta obra destaquen els olis pintats en [[1916]] dedicats a chiquets i dones en [[plages de la Comunitat Valenciana#Valéncia, cap i casal\|les plages de Valéncia]], a on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns eixemples són ''Mare i filla'' o ''Peixcateres valencianes''. També destacava, fòra d'esta temàtica, el seu incommensurable llenç ''Visió d'Espanya''.		[[Image:Peixcateres Valencianes.jpg\|thumb\|left\|250px\|<center>''Peixcateres Valencianes'' ([[1915]]).</center>]] D'esta obra destaquen els olis pintats en [[1916]] dedicats a chiquets i dones en [[plages de la Comunitat Valenciana#Valéncia, cap i casal\|les plages de Valéncia]], a on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns eixemples són ''Mare i filla'' o ''Peixcateres valencianes''. També destacava, fòra d'esta temàtica, el seu incommensurable llenç ''Visió d'Espanya''.

	Una atra important faceta seua fon la de retratista, de figures importants com foren [[Juan Ramón Jiménez]], el rei [[Alfons XIII]], [[Blasco Ibànyez\|Vicente Blasco Ibányez]], [[Ortega i Gasset]], etc. També, en [[1914]], havia segut nomenat acadèmic i, quan acabà els treballs per a l'[[Hispanic Society of America\|Hispanic Society]], treballà com a professor de composició i color en l'Escola de Belles Arts de [[Madrit]]. La seua pintura representà l'aplicació directa del [[lluminisme]] en el païsage i la figura, acostant per tant esta tendència a la societat de l'época.		Una atra important faceta seua fon la de retratista, de figures importants com foren [[Juan Ramón Jiménez]], el rei [[Alfons XIII]], [[Blasco Ibànyez\|Vicente Blasco Ibányez]], [[Ortega i Gasset]], etc. També, en [[1914]], havia segut nomenat acadèmic i, quan acabà els treballs per a l'[[Hispanic Society of America\|Hispanic Society]], treballà com a professor de composició i color en l'Escola de Belles Arts de [[Madrit]]. La seua pintura representà l'aplicació directa del [[lluminisme]] en el païsage i la figura, acostant per tant esta tendència a la societat de l'época.

Jose2 en 16:12 23 abr 2025

2025-04-23T16:12:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:12 23 abr 2025
Llínea 27:		Llínea 27:
	En el seu amic, el pintor Pedro Gil, se desplaçà a [[Paris]] durant el primer semestre de [[1885]], vivint de prop la pintura [[Impressionisme\|impressionista]] que produïx en ell, ya de tornada en [[Roma]], variacions en la seua temàtica i estil, arribant a pintar el quadro [[religió\|religiós]] ''L'enterrament de Crist'', en el que no va tindre l'èxit esperat.		En el seu amic, el pintor Pedro Gil, se desplaçà a [[Paris]] durant el primer semestre de [[1885]], vivint de prop la pintura [[Impressionisme\|impressionista]] que produïx en ell, ya de tornada en [[Roma]], variacions en la seua temàtica i estil, arribant a pintar el quadro [[religió\|religiós]] ''L'enterrament de Crist'', en el que no va tindre l'èxit esperat.

	[[File:Joaquín Sorolla y Bastida - White Slave Trade - Google Art Project.jpg \|thumb\|left\|~~200px~~\|<center>[[Tràfic de blanques (Sorolla)\|Tràfic de blanques]] ([[1894]])</center>]]		[[File:Joaquín Sorolla y Bastida - White Slave Trade - Google Art Project.jpg \|thumb\|left\|250px\|<center>[[Tràfic de blanques (Sorolla)\|Tràfic de blanques]] ([[1894]])</center>]]
	En l'any [[1888]] contragué matrimoni en Clotilde Garcia en [[Valéncia]], pero viurien un any més en [[Itàlia]], esta vegada en la localitat d'[[Assís]]. En [[1889]] s'instalaren en [[Madrit]] i, en a penes cinc anys, Sorolla conseguix una certa fama i prestigi com a pintor. En l'any [[1894]] viajà de nou a [[París]], a on desenrollà el [[lluminisme]], que seria característic de la seua obra a partir d'ara. Començà a pintar a l'aire lliure, dominant en mestrage la llum i combinant-la en escenes quotidianes i paisagístiques de la vida [[Mar Mediterràneu\|mediterrànea]]. En obres com ''La volta de la peixca'', ''La plaja de Valéncia'' o ''Trista herència'', descrigué el sentiment que produïa la visió del [[mar Mediterràneu]], comunicant l'esplendor d'un matí de plaja en un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.[[File:Triste herencia, por Joaquín Sorolla.jpg\|right\|thumb\|<center>''Trista herència'' ([[1899]])</center>]] En ''Trista herència'' rep, en [[1900]], el Grand Prix en el certamen internacional de [[Paris]]. Ademés seguix en la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys en obres com ''I encara diuen que el peix és car'' ([[1895]]).		En l'any [[1888]] contragué matrimoni en Clotilde Garcia en [[Valéncia]], pero viurien un any més en [[Itàlia]], esta vegada en la localitat d'[[Assís]]. En [[1889]] s'instalaren en [[Madrit]] i, en a penes cinc anys, Sorolla conseguix una certa fama i prestigi com a pintor. En l'any [[1894]] viajà de nou a [[París]], a on desenrollà el [[lluminisme]], que seria característic de la seua obra a partir d'ara. Començà a pintar a l'aire lliure, dominant en mestrage la llum i combinant-la en escenes quotidianes i paisagístiques de la vida [[Mar Mediterràneu\|mediterrànea]]. En obres com ''La volta de la peixca'', ''La plaja de Valéncia'' o ''Trista herència'', descrigué el sentiment que produïa la visió del [[mar Mediterràneu]], comunicant l'esplendor d'un matí de plaja en un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.[[File:Triste herencia, por Joaquín Sorolla.jpg\|right\|thumb\|<center>''Trista herència'' ([[1899]])</center>]] En ''Trista herència'' rep, en [[1900]], el Grand Prix en el certamen internacional de [[Paris]]. Ademés seguix en la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys en obres com ''I encara diuen que el peix és car'' ([[1895]]).

Jose2 en 16:11 23 abr 2025

2025-04-23T16:11:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:11 23 abr 2025
Llínea 13:		Llínea 13:
	'''Joaquim Sorolla i Bastida''', conegut popularment com a '''Sorolla''', ([[Valéncia, cap i casal\|Valéncia]], [[27 de febrer]] de [[1863]] - † [[Cercedilla]], [[Madrit]], [[10 d'agost]] de [[1923]]), fon un [[pintor]] i artiste gràfic [[Comunitat Valenciana\|valencià]]. Fon un dels pintors valencians més prolífics, en més de 2.200 obres catalogades.		'''Joaquim Sorolla i Bastida''', conegut popularment com a '''Sorolla''', ([[Valéncia, cap i casal\|Valéncia]], [[27 de febrer]] de [[1863]] - † [[Cercedilla]], [[Madrit]], [[10 d'agost]] de [[1923]]), fon un [[pintor]] i artiste gràfic [[Comunitat Valenciana\|valencià]]. Fon un dels pintors valencians més prolífics, en més de 2.200 obres catalogades.

	==Vida==		== Vida ==
	[[Image:Moro en taronges.jpg\|thumb\|left\|~~200px~~\|<center>''Moro en taronges'' (1885-86).</center>]]		[[Image:Moro en taronges.jpg\|thumb\|left\|250px\|<center>''Moro en taronges'' (1885-86).</center>]]
	Va nàixer en el número 4 de l'antic carrer Nou (hui en dia carrer de les Mantes). Quan a penes contava en dos anys d'edat, moriren els seus pares a causa d'una epidèmia de [[Còlera\|còlera]]. Al quedar òrfens la seua germana Concha i ell, la seua tia Isabel, germana de sa mare, i el seu marit, de professió manyà, els recolliren. Passats els anys intentaren ensenyar-li, en va, l'ofici de la manyeria, advertint pronte que la seua verdadera vocació era la [[pintura]].		Va nàixer en el número 4 de l'antic carrer Nou (hui en dia carrer de les Mantes). Quan a penes contava en dos anys d'edat, moriren els seus pares a causa d'una epidèmia de [[Còlera\|còlera]]. Al quedar òrfens la seua germana Concha i ell, la seua tia Isabel, germana de sa mare, i el seu marit, de professió manyà, els recolliren. Passats els anys intentaren ensenyar-li, en va, l'ofici de la manyeria, advertint pronte que la seua verdadera vocació era la [[pintura]].

Jose2: /* Etapa de culminació o plenitut (1900-1910) */

2025-04-23T16:11:34Z

Etapa de culminació o plenitut (1900-1910)

← Revisió anterior		Revisió de 16:11 23 abr 2025
Llínea 79:		Llínea 79:

	També d'esta etapa són de destacar els retrats de la primera década del [[sigle XX]], precisament la seua millor época en est genero, aixina com els retrats a l'aire lliure, destacant entre molts atres la pintura ''La meua dòna i les meues filles en el jardí'' de l'any [[1910]].		També d'esta etapa són de destacar els retrats de la primera década del [[sigle XX]], precisament la seua millor época en est genero, aixina com els retrats a l'aire lliure, destacant entre molts atres la pintura ''La meua dòna i les meues filles en el jardí'' de l'any [[1910]].

			[[Archiu:Llauraval.jpg\|thumb\|250px\|Llauradora Valenciana]]

	* [[Sénia, Xàbia]] (1900)		* [[Sénia, Xàbia]] (1900)
	* [[~~Labradora~~ Valenciana]] (anterior a 1901)		* [[Llauradora Valenciana]] (anterior a 1901)
	* [[La chiqueta Maria Figueroa vestida de menina]] (1901)		* [[La chiqueta Maria Figueroa vestida de menina]] (1901)
	* [[Retrat de Beruete]] (1902)		* [[Retrat de Beruete]] (1902)

Jose2: /* Etapa de culminació o plenitut (1900-1910) */

2025-04-23T16:07:47Z

Etapa de culminació o plenitut (1900-1910)

← Revisió anterior		Revisió de 16:07 23 abr 2025
Llínea 81:		Llínea 81:

	* [[Sénia, Xàbia]] (1900)		* [[Sénia, Xàbia]] (1900)
	* Labradora Valenciana (anterior a 1901)		* [[Labradora Valenciana]] (anterior a 1901)
	* [[La chiqueta Maria Figueroa vestida de menina]] (1901)		* [[La chiqueta Maria Figueroa vestida de menina]] (1901)
	* [[Retrat de Beruete]] (1902)		* [[Retrat de Beruete]] (1902)

Jose2: /* Etapa de culminació o plenitut (1900-1910) */

2025-04-23T16:07:34Z

Etapa de culminació o plenitut (1900-1910)

← Revisió anterior		Revisió de 16:07 23 abr 2025
Llínea 81:		Llínea 81:

	* [[Sénia, Xàbia]] (1900)		* [[Sénia, Xàbia]] (1900)
			* Labradora Valenciana (anterior a 1901)
	* [[La chiqueta Maria Figueroa vestida de menina]] (1901)		* [[La chiqueta Maria Figueroa vestida de menina]] (1901)
	* [[Retrat de Beruete]] (1902)		* [[Retrat de Beruete]] (1902)

Xavier: /* Obra */

2024-07-26T11:19:26Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 11:19 26 jul 2024
Llínea 38:		Llínea 38:

	== Obra ==		== Obra ==
			[[File:Joaquín_Sorolla._Santiago_Ramón_y_Cajal_1906.jpg\|thumb\|350px\|Quadro de [[Joaquim Sorolla]] "Retrat de Santiago Ramón i Cajal"]]
	Entre les principals pintures de Joaquim Sorolla, podem destacar:		Entre les principals pintures de Joaquim Sorolla, podem destacar:

Píntego en 17:24 22 set 2023

2023-09-22T17:24:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:24 22 set 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	\| peu = Joaquim Sorolla		\| peu = Joaquim Sorolla
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Pintor.		\| ocupació = Pintor
	\| data_naix = [[27 de febrer]] de [[1863]]		\| data_naix = [[27 de febrer]] de [[1863]]
	\| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

← Revisió anterior		Revisió de 16:13 23 abr 2025
Llínea 31:		Llínea 31:

	En aquell moment, [[Valéncia]] li nomenà fill predilecte i meritori, i se li posà el seu nom a un carrer. Despuix de molts viages per [[Europa]], principalment [[Anglaterra]] i [[França]], celebrà una exposició en [[París]] en més de mig miler d'obres, que li donà un reconeiximent internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota [[Europa]] i [[Amèrica]]. Expongué la seua obra en [[Nova York]] en [[1909]] i collí un èxit sense cap precedent, en obres com ''Sol de vesprada'' o ''Nadadors'', entre moltes atres. També ho va fer, en [[1911]], en el City Art Museum de [[Saint Louis]] i en l'Art Institute de [[Chicago]]. En [[novembre]] d'eixe mateix any, firmà un encàrrec per a l'[[Hispanic Society of America]] per al que realisaria catorze murals que decorarien les sales de l'institució. En esta obra, realisada entre [[1913]] i [[1919]] i de tres metros i mig d'alt per setanta metros de llarc, alçà un imborrable monument a [[Espanya]], perque en ella se representaven escenes característiques de diverses províncies tant [[Espanya\|espanyoles]] com [[Portugal\|portugueses]]. Necessità quasi tot [[1912]] per a viajar per tot el territori, realisant esbossos i treballs de costums i païsages.		En aquell moment, [[Valéncia]] li nomenà fill predilecte i meritori, i se li posà el seu nom a un carrer. Despuix de molts viages per [[Europa]], principalment [[Anglaterra]] i [[França]], celebrà una exposició en [[París]] en més de mig miler d'obres, que li donà un reconeiximent internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota [[Europa]] i [[Amèrica]]. Expongué la seua obra en [[Nova York]] en [[1909]] i collí un èxit sense cap precedent, en obres com ''Sol de vesprada'' o ''Nadadors'', entre moltes atres. També ho va fer, en [[1911]], en el City Art Museum de [[Saint Louis]] i en l'Art Institute de [[Chicago]]. En [[novembre]] d'eixe mateix any, firmà un encàrrec per a l'[[Hispanic Society of America]] per al que realisaria catorze murals que decorarien les sales de l'institució. En esta obra, realisada entre [[1913]] i [[1919]] i de tres metros i mig d'alt per setanta metros de llarc, alçà un imborrable monument a [[Espanya]], perque en ella se representaven escenes característiques de diverses províncies tant [[Espanya\|espanyoles]] com [[Portugal\|portugueses]]. Necessità quasi tot [[1912]] per a viajar per tot el territori, realisant esbossos i treballs de costums i païsages.
	[[Image:Peixcateres Valencianes.jpg\|thumb\|left\|~~200px~~\|<center>''Peixcateres Valencianes'' ([[1915]]).</center>]] D'esta obra destaquen els olis pintats en [[1916]] dedicats a chiquets i dones en [[plages de la Comunitat Valenciana#Valéncia, cap i casal\|les plages de Valéncia]], a on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns eixemples són ''Mare i filla'' o ''Peixcateres valencianes''. També destacava, fòra d'esta temàtica, el seu incommensurable llenç ''Visió d'Espanya''.		[[Image:Peixcateres Valencianes.jpg\|thumb\|left\|250px\|<center>''Peixcateres Valencianes'' ([[1915]]).</center>]] D'esta obra destaquen els olis pintats en [[1916]] dedicats a chiquets i dones en [[plages de la Comunitat Valenciana#Valéncia, cap i casal\|les plages de Valéncia]], a on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns eixemples són ''Mare i filla'' o ''Peixcateres valencianes''. També destacava, fòra d'esta temàtica, el seu incommensurable llenç ''Visió d'Espanya''.

	Una atra important faceta seua fon la de retratista, de figures importants com foren [[Juan Ramón Jiménez]], el rei [[Alfons XIII]], [[Blasco Ibànyez\|Vicente Blasco Ibányez]], [[Ortega i Gasset]], etc. També, en [[1914]], havia segut nomenat acadèmic i, quan acabà els treballs per a l'[[Hispanic Society of America\|Hispanic Society]], treballà com a professor de composició i color en l'Escola de Belles Arts de [[Madrit]]. La seua pintura representà l'aplicació directa del [[lluminisme]] en el païsage i la figura, acostant per tant esta tendència a la societat de l'época.		Una atra important faceta seua fon la de retratista, de figures importants com foren [[Juan Ramón Jiménez]], el rei [[Alfons XIII]], [[Blasco Ibànyez\|Vicente Blasco Ibányez]], [[Ortega i Gasset]], etc. També, en [[1914]], havia segut nomenat acadèmic i, quan acabà els treballs per a l'[[Hispanic Society of America\|Hispanic Society]], treballà com a professor de composició i color en l'Escola de Belles Arts de [[Madrit]]. La seua pintura representà l'aplicació directa del [[lluminisme]] en el païsage i la figura, acostant per tant esta tendència a la societat de l'época.

← Revisió anterior		Revisió de 16:12 23 abr 2025
Llínea 27:		Llínea 27:
	En el seu amic, el pintor Pedro Gil, se desplaçà a [[Paris]] durant el primer semestre de [[1885]], vivint de prop la pintura [[Impressionisme\|impressionista]] que produïx en ell, ya de tornada en [[Roma]], variacions en la seua temàtica i estil, arribant a pintar el quadro [[religió\|religiós]] ''L'enterrament de Crist'', en el que no va tindre l'èxit esperat.		En el seu amic, el pintor Pedro Gil, se desplaçà a [[Paris]] durant el primer semestre de [[1885]], vivint de prop la pintura [[Impressionisme\|impressionista]] que produïx en ell, ya de tornada en [[Roma]], variacions en la seua temàtica i estil, arribant a pintar el quadro [[religió\|religiós]] ''L'enterrament de Crist'', en el que no va tindre l'èxit esperat.

	[[File:Joaquín Sorolla y Bastida - White Slave Trade - Google Art Project.jpg \|thumb\|left\|~~200px~~\|<center>[[Tràfic de blanques (Sorolla)\|Tràfic de blanques]] ([[1894]])</center>]]		[[File:Joaquín Sorolla y Bastida - White Slave Trade - Google Art Project.jpg \|thumb\|left\|250px\|<center>[[Tràfic de blanques (Sorolla)\|Tràfic de blanques]] ([[1894]])</center>]]
	En l'any [[1888]] contragué matrimoni en Clotilde Garcia en [[Valéncia]], pero viurien un any més en [[Itàlia]], esta vegada en la localitat d'[[Assís]]. En [[1889]] s'instalaren en [[Madrit]] i, en a penes cinc anys, Sorolla conseguix una certa fama i prestigi com a pintor. En l'any [[1894]] viajà de nou a [[París]], a on desenrollà el [[lluminisme]], que seria característic de la seua obra a partir d'ara. Començà a pintar a l'aire lliure, dominant en mestrage la llum i combinant-la en escenes quotidianes i paisagístiques de la vida [[Mar Mediterràneu\|mediterrànea]]. En obres com ''La volta de la peixca'', ''La plaja de Valéncia'' o ''Trista herència'', descrigué el sentiment que produïa la visió del [[mar Mediterràneu]], comunicant l'esplendor d'un matí de plaja en un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.[[File:Triste herencia, por Joaquín Sorolla.jpg\|right\|thumb\|<center>''Trista herència'' ([[1899]])</center>]] En ''Trista herència'' rep, en [[1900]], el Grand Prix en el certamen internacional de [[Paris]]. Ademés seguix en la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys en obres com ''I encara diuen que el peix és car'' ([[1895]]).		En l'any [[1888]] contragué matrimoni en Clotilde Garcia en [[Valéncia]], pero viurien un any més en [[Itàlia]], esta vegada en la localitat d'[[Assís]]. En [[1889]] s'instalaren en [[Madrit]] i, en a penes cinc anys, Sorolla conseguix una certa fama i prestigi com a pintor. En l'any [[1894]] viajà de nou a [[París]], a on desenrollà el [[lluminisme]], que seria característic de la seua obra a partir d'ara. Començà a pintar a l'aire lliure, dominant en mestrage la llum i combinant-la en escenes quotidianes i paisagístiques de la vida [[Mar Mediterràneu\|mediterrànea]]. En obres com ''La volta de la peixca'', ''La plaja de Valéncia'' o ''Trista herència'', descrigué el sentiment que produïa la visió del [[mar Mediterràneu]], comunicant l'esplendor d'un matí de plaja en un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.[[File:Triste herencia, por Joaquín Sorolla.jpg\|right\|thumb\|<center>''Trista herència'' ([[1899]])</center>]] En ''Trista herència'' rep, en [[1900]], el Grand Prix en el certamen internacional de [[Paris]]. Ademés seguix en la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys en obres com ''I encara diuen que el peix és car'' ([[1895]]).