John Langshaw Austin - Historial de revisions

Reval en 12:42 30 oct 2025

2025-10-30T12:42:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:42 30 oct 2025
Llínea 16:		Llínea 16:
	* ''Ensayos filosóficos''. Madrid: Revista de Occidente, 1975. ISBN\|978-84-292-8705-9		* ''Ensayos filosóficos''. Madrid: Revista de Occidente, 1975. ISBN\|978-84-292-8705-9
	* ''Sentido y percepción'' (''Sense and sensibilia''), Tecnos, Madrid, 1981. ISBN\|978-84-309-0881-3 (ed. original anglesa de 1959)<ref>{{Ref-llibre \|títol = Diccionario de Filosofía\|edició = 1a\|llengua = castellà\|data = 2003\|editorial = SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales)\|lloc = Barcelona\|pàgines = 16\|isbn = 84-8332-398-2\|col·lecció = Biblioteca de Consulta Larousse}}</ref>		* ''Sentido y percepción'' (''Sense and sensibilia''), Tecnos, Madrid, 1981. ISBN\|978-84-309-0881-3 (ed. original anglesa de 1959)<ref>{{Ref-llibre \|títol = Diccionario de Filosofía\|edició = 1a\|llengua = castellà\|data = 2003\|editorial = SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales)\|lloc = Barcelona\|pàgines = 16\|isbn = 84-8332-398-2\|col·lecció = Biblioteca de Consulta Larousse}}</ref>

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Referències}}		{{Referències}}

Valencian: Text reemplaça - '{{Infotaula persona' a '{{Biografia|'

2022-06-16T14:03:56Z

Text reemplaça - '{{Infotaula persona' a '{{Biografia|'

← Revisió anterior		Revisió de 14:03 16 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{~~Infotaula persona~~}}		{{Biografia\|}}
	'''John Langshaw Austin''' ([[Lancaster (Lancashire)\|Lancaster]], [[Regne Unit]], [[28 de març]] de [[1911]] - [[Oxford]], [[8 de febrer]] de [[1960]]) fon un [[filòsof]] britànic, una de les figures més rellevants de la nomenada [[filosofia del llenguage]]. Ad ell es deu el concepte d'[[acte de parla]].		'''John Langshaw Austin''' ([[Lancaster (Lancashire)\|Lancaster]], [[Regne Unit]], [[28 de març]] de [[1911]] - [[Oxford]], [[8 de febrer]] de [[1960]]) fon un [[filòsof]] britànic, una de les figures més rellevants de la nomenada [[filosofia del llenguage]]. Ad ell es deu el concepte d'[[acte de parla]].

Jose2: /* Vejau també */

2018-12-11T20:43:22Z

Vejau també

← Revisió anterior		Revisió de 20:43 11 dec 2018
Llínea 20:		Llínea 20:
	{{Referències}}		{{Referències}}

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* «Perlocució», tipo d'[[acte de parla]]		* «Perlocució», tipo d'[[acte de parla]]

Jose2 en 20:42 11 dec 2018

2018-12-11T20:42:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:42 11 dec 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Infotaula persona}}		{{Infotaula persona}}
	'''John Langshaw Austin''' ([[Lancaster (Lancashire)\|Lancaster]], [[Regne Unit]], 28 de març de 1911 - [[Oxford]], 8 de febrer de 1960) fon un [[filòsof]] britànic, una de les figures més rellevants de la nomenada [[filosofia del llenguage]]. Ad ell es deu el concepte d'[[acte de parla]].		'''John Langshaw Austin''' ([[Lancaster (Lancashire)\|Lancaster]], [[Regne Unit]], [[28 de març]] de [[1911]] - [[Oxford]], [[8 de febrer]] de [[1960]]) fon un [[filòsof]] britànic, una de les figures més rellevants de la nomenada [[filosofia del llenguage]]. Ad ell es deu el concepte d'[[acte de parla]].
	Austin va estudiar en el Balliol College d'Oxford. En 1935 ya va començar a colaborar en el Magdalen College. Estudiós de les llengües clàssiques, va colaborar en el [[MI6]], el Servici d'Inteligència britànic durant la [[Segona Guerra Mundial]]. En acabar la guerra, va ocupar una plaça al costat de [[Ludwig Wittgenstein]], especialisant-se en la branca de filosofia del llenguage, que fonamentalment tracta la manera en que les paraules són utilisades per a aclarir significats. No obstant, el propi Austin va descartar qualsevol tipo d'influència de filòsofs posteriors a Wittgenstein, considerant més pròxim a la filosofia del sentit comú de George Edward Moore. Fon catedràtic de filosofia moral en Oxford entre 1952 i 1960. Se'l considera membre de la nomenada escola d'Oxford, que seguia la filosofia del llenguage peculiar. Per això va utilisar el mètodo empíric.
			Austin va estudiar en el Balliol College d'Oxford. En l'any [[1935]] ya va començar a colaborar en el Magdalen College. Estudiós de les llengües clàssiques, va colaborar en el [[MI6]], el Servici d'Inteligència britànic durant la [[Segona Guerra Mundial]]. En acabar la guerra, va ocupar una plaça al costat de [[Ludwig Wittgenstein]], especialisant-se en la branca de filosofia del llenguage, que fonamentalment tracta la manera en que les paraules són utilisades per a aclarir significats. No obstant, el propi Austin va descartar qualsevol tipo d'influència de filòsofs posteriors a Wittgenstein, considerant més pròxim a la filosofia del sentit comú de George Edward Moore. Fon catedràtic de filosofia moral en Oxford entre els anys [[1952]] i 1960. Se'l considera membre de la nomenada escola d'Oxford, que seguia la filosofia del llenguage peculiar. Per això va utilisar el mètodo empíric.

	La seua obra més coneguda, publicada pòstumament (1962) és ''How to Do Things with Words'' (Com fer coses en paraules). Este treball, que arreplega les conferències que Austin va pronunciar l'any 1955 en l'Universitat de Harvard, constituïx la culminació de la seua teoria dels [[Acte de parla\|actes de parla]], en la qual estava treballant des de feya unes quantes décades.		La seua obra més coneguda, publicada pòstumament ([[1962]]) és ''How to Do Things with Words'' (Com fer coses en paraules). Este treball, que arreplega les conferències que Austin va pronunciar en l'any [[1955]] en l'[[Universitat de Harvard]], constituïx la culminació de la seua teoria dels [[Acte de parla\|actes de parla]], en la qual estava treballant des de feya unes quantes décades.
	El punt de partida d'Austin és la crítica als filòsofs que ~~erròniament~~ varen supondre que l'única rellevància d'un enunciat és descriure algun estat de coses o enunciar algun fet. Eixa suposició comporta cometre lo que Austin denomina "falàcia descriptiva", és dir, obstinar en que només mantenen interés teòric els enunciats descriptius. Davant d'eixa posició Austin planteja l'existència de dos tipos d'enunciats: constatatius i performatius. Els primers els utilisem per a descriure determinades coses, en els segons no es constata o descriu res, sino que es realisa un acte.
			El punt de partida d'Austin és la crítica als filòsofs que erròneament varen supondre que l'única rellevància d'un enunciat és descriure algun estat de coses o enunciar algun fet. Eixa suposició comporta cometre lo que Austin denomina "falàcia descriptiva", és dir, obstinar en que només mantenen interés teòric els enunciats descriptius. Davant d'eixa posició Austin planteja l'existència de dos tipos d'enunciats: constatatius i performatius. Els primers els utilisem per a descriure determinades coses, en els segons no es constata o descriu res, sino que es realisa un acte.

	Austin arriba a la teoria general partint d'una teoria especial que es fonamenta en la distinció entre constatatiu o performatiu. Segons ell, durant molt de temps s'havia supost que l'únic fi de les emissions era el de constatar fets. Per això, només podien ser verdaders o falsos. No obstant, Austin afirma que no tot enunciat és verdader o fals. Una emissió llingüística és qualsevol cosa que es diga.		Austin arriba a la teoria general partint d'una teoria especial que es fonamenta en la distinció entre constatatiu o performatiu. Segons ell, durant molt de temps s'havia supost que l'únic fi de les emissions era el de constatar fets. Per això, només podien ser verdaders o falsos. No obstant, Austin afirma que no tot enunciat és verdader o fals. Una emissió llingüística és qualsevol cosa que es diga.

Llínea 25:		Llínea 28:
	* [http://praxis.univalle.edu.co/numeros/n17/danilo_guzman.pdf Artícul JOHN LANGSHAW AUSTIN: FUERZAS ILOCUCIONARIAS Y PODERES MÁGICOS]		* [http://praxis.univalle.edu.co/numeros/n17/danilo_guzman.pdf Artícul JOHN LANGSHAW AUSTIN: FUERZAS ILOCUCIONARIAS Y PODERES MÁGICOS]

			[[Categoria:Filòsofs]]
	[[Categoria:Filòsofs anglesos]]		[[Categoria:Filòsofs anglesos]]

Loís: article > artícul; enllaç wiki a artícul Acte de parla

2018-12-11T16:41:47Z

article > artícul; enllaç wiki a artícul Acte de parla

← Revisió anterior		Revisió de 16:41 11 dec 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Infotaula persona}}		{{Infotaula persona}}
	'''John Langshaw Austin''' ([[Lancaster (Lancashire)\|Lancaster]], [[Regne Unit]], 28 de març de 1911 - [[Oxford]], 8 de febrer de 1960) fon un [[filòsof]] britànic, una de les figures més rellevants de la nomenada [[filosofia del llenguage]]. Ad ell es deu el concepte d'acte de parla.		'''John Langshaw Austin''' ([[Lancaster (Lancashire)\|Lancaster]], [[Regne Unit]], 28 de març de 1911 - [[Oxford]], 8 de febrer de 1960) fon un [[filòsof]] britànic, una de les figures més rellevants de la nomenada [[filosofia del llenguage]]. Ad ell es deu el concepte d'[[acte de parla]].
	Austin va estudiar en el Balliol College d'Oxford. En 1935 ya va començar a colaborar en el Magdalen College. Estudiós de les llengües clàssiques, va colaborar en el [[MI6]], el Servici d'Inteligència britànic durant la [[Segona Guerra Mundial]]. En acabar la guerra, va ocupar una plaça al costat de [[Ludwig Wittgenstein]], especialisant-se en la branca de filosofia del llenguage, que fonamentalment tracta la manera en que les paraules són utilisades per a aclarir significats. No obstant, el propi Austin va descartar qualsevol tipo d'influència de filòsofs posteriors a Wittgenstein, considerant més pròxim a la filosofia del sentit comú de George Edward Moore. Fon catedràtic de filosofia moral en Oxford entre 1952 i 1960. Se'l considera membre de la nomenada escola d'Oxford, que seguia la filosofia del llenguage peculiar. Per això va utilisar el mètodo empíric.		Austin va estudiar en el Balliol College d'Oxford. En 1935 ya va començar a colaborar en el Magdalen College. Estudiós de les llengües clàssiques, va colaborar en el [[MI6]], el Servici d'Inteligència britànic durant la [[Segona Guerra Mundial]]. En acabar la guerra, va ocupar una plaça al costat de [[Ludwig Wittgenstein]], especialisant-se en la branca de filosofia del llenguage, que fonamentalment tracta la manera en que les paraules són utilisades per a aclarir significats. No obstant, el propi Austin va descartar qualsevol tipo d'influència de filòsofs posteriors a Wittgenstein, considerant més pròxim a la filosofia del sentit comú de George Edward Moore. Fon catedràtic de filosofia moral en Oxford entre 1952 i 1960. Se'l considera membre de la nomenada escola d'Oxford, que seguia la filosofia del llenguage peculiar. Per això va utilisar el mètodo empíric.

Llínea 22:		Llínea 22:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/austin.htm Biografia de John Langshaw Austin]		* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/austin.htm Biografia de John Langshaw Austin]
	* [http://pcweb.info/john-langshaw-austin/ ~~Article~~ sobre John Langshar Austin]		* [http://pcweb.info/john-langshaw-austin/ Artícul sobre John Langshar Austin]
	* [http://praxis.univalle.edu.co/numeros/n17/danilo_guzman.pdf ~~Article~~ JOHN LANGSHAW AUSTIN: FUERZAS ILOCUCIONARIAS Y PODERES MÁGICOS]		* [http://praxis.univalle.edu.co/numeros/n17/danilo_guzman.pdf Artícul JOHN LANGSHAW AUSTIN: FUERZAS ILOCUCIONARIAS Y PODERES MÁGICOS]

	[[Categoria:Filòsofs anglesos]]		[[Categoria:Filòsofs anglesos]]

Loís: Creació d'artícul John Langshaw Austin

2018-12-11T16:38:46Z

Creació d'artícul John Langshaw Austin

Pàgina nova

{{Infotaula persona}}
'''John Langshaw Austin''' ([[Lancaster (Lancashire)|Lancaster]], [[Regne Unit]], 28 de març de 1911 - [[Oxford]], 8 de febrer de 1960) fon un [[filòsof]] britànic, una de les figures més rellevants de la nomenada [[filosofia del llenguage]]. Ad ell es deu el concepte d'acte de parla.
Austin va estudiar en el Balliol College d'Oxford. En 1935 ya va començar a colaborar en el Magdalen College. Estudiós de les llengües clàssiques, va colaborar en el [[MI6]], el Servici d'Inteligència britànic durant la [[Segona Guerra Mundial]]. En acabar la guerra, va ocupar una plaça al costat de [[Ludwig Wittgenstein]], especialisant-se en la branca de filosofia del llenguage, que fonamentalment tracta la manera en que les paraules són utilisades per a aclarir significats. No obstant, el propi Austin va descartar qualsevol tipo d'influència de filòsofs posteriors a Wittgenstein, considerant més pròxim a la filosofia del sentit comú de George Edward Moore. Fon catedràtic de filosofia moral en Oxford entre 1952 i 1960. Se'l considera membre de la nomenada escola d'Oxford, que seguia la filosofia del llenguage peculiar. Per això va utilisar el mètodo empíric.

La seua obra més coneguda, publicada pòstumament (1962) és ''How to Do Things with Words'' (Com fer coses en paraules). Este treball, que arreplega les conferències que Austin va pronunciar l'any 1955 en l'Universitat de Harvard, constituïx la culminació de la seua teoria dels [[Acte de parla|actes de parla]], en la qual estava treballant des de feya unes quantes décades.
El punt de partida d'Austin és la crítica als filòsofs que erròniament varen supondre que l'única rellevància d'un enunciat és descriure algun estat de coses o enunciar algun fet. Eixa suposició comporta cometre lo que Austin denomina "falàcia descriptiva", és dir, obstinar en que només mantenen interés teòric els enunciats descriptius. Davant d'eixa posició Austin planteja l'existència de dos tipos d'enunciats: constatatius i performatius. Els primers els utilisem per a descriure determinades coses, en els segons no es constata o descriu res, sino que es realisa un acte.
Austin arriba a la teoria general partint d'una teoria especial que es fonamenta en la distinció entre constatatiu o performatiu. Segons ell, durant molt de temps s'havia supost que l'únic fi de les emissions era el de constatar fets. Per això, només podien ser verdaders o falsos. No obstant, Austin afirma que no tot enunciat és verdader o fals. Una emissió llingüística és qualsevol cosa que es diga.

== Obres (anglés i castellà)==
* ''Otras mentes''. En Austin, Ensayos filosóficos. Madrid: Revista de Occidente, 1975. 87-117. ISBN|978-84-292-8705-9
* ''Un alegato en pro de las excusas''. En Austin, Ensayos filosóficos. Madrid: Revista de Occidente, 1975. 169-92. ISBN|978-84-292-8705-9
* ''Cómo hacer cosas con palabras: Palabras y acciones'' (''How to Do Things with Words''). Barcelona: Paidós, 1982. ISBN|978-84-7509-141-9 (ed. original anglesa de 1962)
* ''Ensayos filosóficos''. Madrid: Revista de Occidente, 1975. ISBN|978-84-292-8705-9
* ''Sentido y percepción'' (''Sense and sensibilia''), Tecnos, Madrid, 1981. ISBN|978-84-309-0881-3 (ed. original anglesa de 1959)<ref>{{Ref-llibre |títol = Diccionario de Filosofía|edició = 1a|llengua = castellà|data = 2003|editorial = SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales)|lloc = Barcelona|pàgines = 16|isbn = 84-8332-398-2|col·lecció = Biblioteca de Consulta Larousse}}</ref>

== Referències ==
{{Referències}}

== Vejau també ==
* «Perlocució», tipo d'[[acte de parla]]

== Enllaços externs ==
* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/austin.htm Biografia de John Langshaw Austin]
* [http://pcweb.info/john-langshaw-austin/ Article sobre John Langshar Austin]
* [http://praxis.univalle.edu.co/numeros/n17/danilo_guzman.pdf Article JOHN LANGSHAW AUSTIN: FUERZAS ILOCUCIONARIAS Y PODERES MÁGICOS]

[[Categoria:Filòsofs anglesos]]