José Antonio Labordeta - Historial de revisions

Lluísm: /* Referències */

2026-03-29T12:24:48Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 12:24 29 març 2026
Llínea 110:		Llínea 110:

	== Referències ==		== Referències ==
			* Baeta, Fernando. El hombre que reinventó Aragón. «José Antonio Labordeta (1935-2010)». El Mundo
	* [https://www.congreso.es/es/ Ficha de José Antonio Labordeta en el Congreso de los Diputados]		* [https://www.congreso.es/es/ Ficha de José Antonio Labordeta en el Congreso de los Diputados]
	* [https://web.archive.org/web/20100826011048/http://www.10lineas.com/labordeta/libros.htm José Antonio Labordeta. Biografía, bibliografía y discografía]		* [https://web.archive.org/web/20100826011048/http://www.10lineas.com/labordeta/libros.htm José Antonio Labordeta. Biografía, bibliografía y discografía]

Lluísm: /* Bibliografia */

2026-03-29T12:23:43Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:23 29 març 2026
Llínea 115:		Llínea 115:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* «José Antonio Labordeta Subías» Archivado el 26 de abril de 2015 en Wayback Machine., Gran Enciclopedia Aragonesa		* «José Antonio Labordeta Subías» Archivado el 26 de abril de 2015 en Wayback Machine., Gran Enciclopedia Aragonesa
			* José Antonio Labordeta. 1935-2010. Especial en El Mundo.es. Biografía, álbum, canciones, vídeos, discografía y obra literaria.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm: /* Referències */

2026-03-29T12:23:08Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 12:23 29 març 2026
Llínea 110:		Llínea 110:

	== Referències ==		== Referències ==
			* [https://www.congreso.es/es/ Ficha de José Antonio Labordeta en el Congreso de los Diputados]
	* [https://web.archive.org/web/20100826011048/http://www.10lineas.com/labordeta/libros.htm José Antonio Labordeta. Biografía, bibliografía y discografía]		* [https://web.archive.org/web/20100826011048/http://www.10lineas.com/labordeta/libros.htm José Antonio Labordeta. Biografía, bibliografía y discografía]

Lluísm: /* Bibliografia */

2026-03-29T12:22:37Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:22 29 març 2026
Llínea 113:		Llínea 113:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
			* «José Antonio Labordeta Subías» Archivado el 26 de abril de 2015 en Wayback Machine., Gran Enciclopedia Aragonesa

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|José Antonio Labordeta}}		{{Commonscat\|José Antonio Labordeta}}

Lluísm en 12:21 29 març 2026

2026-03-29T12:21:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:21 29 març 2026
Llínea 108:		Llínea 108:

	En [[TVE]] va participar durant l'any [[1990]] en l'adaptació de l'obra de [[Camilo José Cela]] ''Del Miño al Bidasoa'', a on va interpretar al vagabunt Dupont. Més tart fon guioniste i presentador de l'exitós programa de Televisió Espanyola ''[[Un país en la mochila]]'' (1995-2000), una série de 29 capítuls en la que Labordeta, mochila a l'esquena, recorria l'Espanya interior mostrant la cara més desconeguda del país i de les gents que en ell viuen. En [[1999]] va gravar junt a Juancho Ruiz, el Charro el tema ''Severino el Sordo'' que va servir com a sintonia per a un programa de Televisió Espanyola.		En [[TVE]] va participar durant l'any [[1990]] en l'adaptació de l'obra de [[Camilo José Cela]] ''Del Miño al Bidasoa'', a on va interpretar al vagabunt Dupont. Més tart fon guioniste i presentador de l'exitós programa de Televisió Espanyola ''[[Un país en la mochila]]'' (1995-2000), una série de 29 capítuls en la que Labordeta, mochila a l'esquena, recorria l'Espanya interior mostrant la cara més desconeguda del país i de les gents que en ell viuen. En [[1999]] va gravar junt a Juancho Ruiz, el Charro el tema ''Severino el Sordo'' que va servir com a sintonia per a un programa de Televisió Espanyola.

			== Referències ==
			* [https://web.archive.org/web/20100826011048/http://www.10lineas.com/labordeta/libros.htm José Antonio Labordeta. Biografía, bibliografía y discografía]

			== Bibliografia ==

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 12:19 29 març 2026

2026-03-29T12:19:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:19 29 març 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = José Antonio Labordeta Subías		\| nom = José Antonio Labordeta Subías
	\| image =		\| image = [[File:José Antonio Labordeta (2009) cropped.jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu = José Antonio Labordeta en l'any [[2009]]
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Cantant, escritor i polític.		\| ocupació = Cantant, escritor i polític.
Llínea 110:		Llínea 110:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|José Antonio Labordeta}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Antonio_Labordeta José Antonio Labordeta en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Antonio_Labordeta José Antonio Labordeta en Wikipedia]

Lluísm en 12:18 29 març 2026

2026-03-29T12:18:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:18 29 març 2026
Llínea 108:		Llínea 108:

	En [[TVE]] va participar durant l'any [[1990]] en l'adaptació de l'obra de [[Camilo José Cela]] ''Del Miño al Bidasoa'', a on va interpretar al vagabunt Dupont. Més tart fon guioniste i presentador de l'exitós programa de Televisió Espanyola ''[[Un país en la mochila]]'' (1995-2000), una série de 29 capítuls en la que Labordeta, mochila a l'esquena, recorria l'Espanya interior mostrant la cara més desconeguda del país i de les gents que en ell viuen. En [[1999]] va gravar junt a Juancho Ruiz, el Charro el tema ''Severino el Sordo'' que va servir com a sintonia per a un programa de Televisió Espanyola.		En [[TVE]] va participar durant l'any [[1990]] en l'adaptació de l'obra de [[Camilo José Cela]] ''Del Miño al Bidasoa'', a on va interpretar al vagabunt Dupont. Més tart fon guioniste i presentador de l'exitós programa de Televisió Espanyola ''[[Un país en la mochila]]'' (1995-2000), una série de 29 capítuls en la que Labordeta, mochila a l'esquena, recorria l'Espanya interior mostrant la cara més desconeguda del país i de les gents que en ell viuen. En [[1999]] va gravar junt a Juancho Ruiz, el Charro el tema ''Severino el Sordo'' que va servir com a sintonia per a un programa de Televisió Espanyola.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 18:02 12 ago 2023

2023-08-12T18:02:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:02 12 ago 2023
Llínea 112:		Llínea 112:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Antonio_Labordeta José Antonio Labordeta en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Antonio_Labordeta José Antonio Labordeta en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Cantants]]
			[[Categoria:Cantautors]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Escritors espanyols]]
			[[Categoria:Poetes]]
			[[Categoria:Poetes espanyols]]
			[[Categoria:Polítics]]
			[[Categoria:Polítics espanyols]]
			[[Categoria:Sigle XX]]

Xavier en 17:56 12 ago 2023

2023-08-12T17:56:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:56 12 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = José Antonio Labordeta Subías
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Cantant, escritor i polític.
			\| data_naix = [[10 de març]] de [[1935]]
			\| lloc_naix = [[Saragossa]], [[Aragó]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[19 de setembre]] de [[2010]]
			\| lloc_mort = [[Saragossa]], [[Aragó]], [[Espanya]]
			}}
	'''José Antonio Labordeta Subías''' ([[Saragossa]], [[10 de març]] de [[1935]] - † [[Saragossa]], [[19 de setembre]] de [[2010]]) fon un cantautor, escritor i poeta, polític i professor espanyol, diputat en el [[Congrés dels Diputats\|Congrés]] per [[Chunta Aragonesista]] (CHA) en les llegislatures VII i VIII.		'''José Antonio Labordeta Subías''' ([[Saragossa]], [[10 de març]] de [[1935]] - † [[Saragossa]], [[19 de setembre]] de [[2010]]) fon un cantautor, escritor i poeta, polític i professor espanyol, diputat en el [[Congrés dels Diputats\|Congrés]] per [[Chunta Aragonesista]] (CHA) en les llegislatures VII i VIII.

Reval en 10:17 10 ago 2023

2023-08-10T10:17:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:17 10 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''José Antonio Labordeta Subías''' ([[Saragossa]], [[10 de març]] de [[1935]] - [[Saragossa]], [[19 de setembre]] de [[2010]]) fon un cantautor, escritor i poeta, polític i professor espanyol, diputat en el [[Congrés dels Diputats\|Congrés]] per [[Chunta Aragonesista]] (CHA) en les llegislatures VII i VIII.		'''José Antonio Labordeta Subías''' ([[Saragossa]], [[10 de març]] de [[1935]] - † [[Saragossa]], [[19 de setembre]] de [[2010]]) fon un cantautor, escritor i poeta, polític i professor espanyol, diputat en el [[Congrés dels Diputats\|Congrés]] per [[Chunta Aragonesista]] (CHA) en les llegislatures VII i VIII.

	Fon un personage molt popular que se feu famós al presentar l'exitós programa de [[Televisió Espanyola]] (TVE) ''Un país en la mochila'' ([[1995]]-[[2000]]), una série de 29 capítuls en la que Labordeta, mochila a l'esquena, recorria l'[[Espanya]] interior mostrant la cara més desconeguda del país i de les gents que en ell viuen.		Fon un personage molt popular que se feu famós al presentar l'exitós programa de [[Televisió Espanyola]] (TVE) ''Un país en la mochila'' ([[1995]]-[[2000]]), una série de 29 capítuls en la que Labordeta, mochila a l'esquena, recorria l'[[Espanya]] interior mostrant la cara més desconeguda del país i de les gents que en ell viuen.
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Fill de Miguel Labordeta i Sara Subías, era germà del poeta [[Miguel Labordeta Subías\|Miguel Labordeta]] i es va casar el 29 de setembre de [[1963]] en Juana de Grandes, neboda del general [[Agustín Muñoz Grandes]]. El matrimoni tingueren tres filles, Ana, Ángela i Paula; i dos netes. El seu nebot [[Juan Manuel Labordeta]] és un cantant retirat, antic membre del grup musical humorístic [[Puturrú de Fuá]].		Fill de Miguel Labordeta i Sara Subías, era germà del poeta [[Miguel Labordeta Subías\|Miguel Labordeta]] i es va casar el [[29 de setembre]] de [[1963]] en Juana de Grandes, neboda del general [[Agustín Muñoz Grandes]]. El matrimoni tingueren tres filles, Ana, Ángela i Paula; i dos netes. El seu nebot [[Juan Manuel Labordeta]] és un cantant retirat, antic membre del grup musical humorístic [[Puturrú de Fuá]].

	Va cursar els seus estudis primaris en el Colege Alemà de Saragossa i en l'escola familiar, a on va concloure el bachillerat; es va matricular en Dret i, finalment, es va llicenciar en Filosofia i Lletres per l'[[Universitat de Saragossa]], que el va nomenar en [[2010]] ''doctor honoris causa''. En l'any [[1964]] va aprovar les oposicions d'ensenyances miges, com a professor de Geografia, Història i Art i fon destinat a l'Institut Nacional de Bachillerat Ibáñez Martín de [[Terol]], ciutat en la que va residir sis anys. Tant en este com en el Colege Menor Sant Pau va impartir classe a [[Joaquín Carbonell]], [[Federico Jiménez Losantos]], [[Federico Trillo]] i [[Manuel Pizarro]].		Va cursar els seus estudis primaris en el Colege Alemà de Saragossa i en l'escola familiar, a on va concloure el bachillerat; es va matricular en Dret i, finalment, es va llicenciar en Filosofia i Lletres per l'[[Universitat de Saragossa]], que el va nomenar en l'any [[2010]] ''doctor honoris causa''. En l'any [[1964]] va aprovar les oposicions d'ensenyances miges, com a professor de Geografia, Història i Art i fon destinat a l'Institut Nacional de Bachillerat Ibáñez Martín de [[Terol]], ciutat en la que va residir sis anys. Tant en este com en el Colege Menor Sant Pau va impartir classe a [[Joaquín Carbonell]], [[Federico Jiménez Losantos]], [[Federico Trillo]] i [[Manuel Pizarro]].

	Va retornar a la seua Saragossa natal en [[1970]], a on va seguir impartint docència en el colege El Bon Pastor —com a director i professor d'Història— i en l'institut de bachillerat Ramón Pignatelli —situat en l'Alt Carabinas de Saragossa—. En [[1972]] va fundar, junt en [[Eloy Fernández Clemente]] —a qui havia conegut en la seua estància en Terol—, la revista cultural ''[[Andalán]]''.		Va retornar a la seua Saragossa natal en l'any [[1970]], a on va seguir impartint docència en el colege El Bon Pastor —com a director i professor d'Història— i en l'institut de bachillerat Ramón Pignatelli —situat en l'Alt Carabinas de Saragossa—. En [[1972]] va fundar, junt en [[Eloy Fernández Clemente]] —a qui havia conegut en la seua estància en Terol—, la revista cultural ''[[Andalán]]''.

	En l'any [[1976]] va participar en la creació del [[Partit Socialiste d'Aragó]] i més tart es va presentar al [[Senat d'Espanya\|Senat]] per [[Esquerra Unida]]. Ya com a membre de [[Chunta Aragonesista]] (CHA), fon elegit diputat per Saragossa en l'any [[2000]], i fon el representant d'este partit aragonés en el [[Congrés dels Diputats]] des de l'any [[2000]] fins al [[2008]]. També fon afiliat del sindicat [[Comissiones Obreres]] (CC.OO.) des de [[1977]].		En l'any [[1976]] va participar en la creació del [[Partit Socialiste d'Aragó]] i més tart es va presentar al [[Senat d'Espanya\|Senat]] per [[Esquerra Unida]]. Ya com a membre de [[Chunta Aragonesista]] (CHA), fon elegit diputat per Saragossa en l'any [[2000]], i fon el representant d'este partit aragonés en el [[Congrés dels Diputats]] des de l'any [[2000]] fins a l'any [[2008]]. També fon afiliat del sindicat [[Comissiones Obreres]] (CC.OO.) des de [[1977]].

	Acèrrim defensor del «no a la guerra» i contrari al [[transvasament de l'Ebre]], fon un ardu defensor dels interessos d'[[Aragó]] i els aragonesos i va marcar una nota diferent en l'hemicicle. En un parell d'ocasions va aplegar a un enfrontament verbal en alguns diputats del [[Partit Popular]]. En un d'ells va espetar la seua famosa frase «a la merda». Ell mateixa dia que esta seria la frase que li posarien com a epitafi en la seua làpida, i explicava que va sorgir degut a que havia segut un dia molt dur discutint sobre la [[guerra d'Iraq]] i li increpaven en frases del tipo ''«vete en la mochila a Teruel»'', i en el moment en el que algú li va dir «qué em dius cantautor dels nassos» no va aguantar més i va dir la frase perque no li deixaven parlar.		Acèrrim defensor del «no a la guerra» i contrari al [[transvasament de l'Ebre]], fon un ardu defensor dels interessos d'[[Aragó]] i els aragonesos i va marcar una nota diferent en l'hemicicle. En un parell d'ocasions va aplegar a un enfrontament verbal en alguns diputats del [[Partit Popular]]. En un d'ells va espetar la seua famosa frase «a la merda». Ell mateixa dia que esta seria la frase que li posarien com a epitafi en la seua làpida, i explicava que va sorgir degut a que havia segut un dia molt dur discutint sobre la [[guerra d'Iraq]] i li increpaven en frases del tipo ''«vete en la mochila a Teruel»'', i en el moment en el que algú li va dir «qué em dius cantautor dels nassos» no va aguantar més i va dir la frase perque no li deixaven parlar.

	José Antonio Labordeta va fallir en la matinada del 19 de setembre de [[2010]], en l'[[Hospital Miguel Servet]] de [[Saragossa]], a l'edat de 75 anys, a causa d'un càncer de próstata que li fon diagnosticat en [[2006]], i que li va obligar a permanéixer postrat en la seua casa els últims mesos de sa vida.		José Antonio Labordeta va fallir en la matinada del 19 de setembre de [[2010]], en l'[[Hospital Miguel Servet]] de [[Saragossa]], a l'edat de 75 anys, a causa d'un [[càncer]] de [[próstata]] que li fon diagnosticat en l'any [[2006]], i que li va obligar a permanéixer postrat en la seua casa els últims mesos de sa vida.

	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==
Llínea 25:		Llínea 25:
	* [[2010]].-Medalla d'Aragó. És el màxim guardó de la comunitat autònoma. El seu objecte és reconéixer i prestigiar la llabor de persones físiques o jurídiques, o d'organisacions, centres o colectius de pública i reconeguda identitat social, en la defensa dels valors i identitat aragonesos. Li fon concedida a títul pòstum, i entregada el 20 de setembre de 2010.		* [[2010]].-Medalla d'Aragó. És el màxim guardó de la comunitat autònoma. El seu objecte és reconéixer i prestigiar la llabor de persones físiques o jurídiques, o d'organisacions, centres o colectius de pública i reconeguda identitat social, en la defensa dels valors i identitat aragonesos. Li fon concedida a títul pòstum, i entregada el 20 de setembre de 2010.

	L'últim acte públic que va protagonisar es va produir el 6 de setembre de [[2010]], quan els ministres de Defensa, [[Carme Chacón]], i d'Educació, [[Ángel Gabilondo]], li varen entregar en la seua casa la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Sabi; un reconeiximent que el Govern li va concedir pel seu saber, la seua passió, les seues conviccions i la seua defensa de la llibertat i el poble, motius pels que també li va otorgar la Medalla al Mèrit en el Treball.		L'últim acte públic que va protagonisar es va produir el [[6 de setembre]] de [[2010]], quan els ministres de Defensa, [[Carme Chacón]], i d'Educació, [[Ángel Gabilondo]], li varen entregar en la seua casa la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Sabi; un reconeiximent que el Govern li va concedir pel seu saber, la seua passió, les seues conviccions i la seua defensa de la llibertat i el poble, motius pels que també li va otorgar la Medalla al Mèrit en el Treball.

	En setembre de l'any [[2014]] es va obrir la sèu de la Fundació José Antonio Labordeta en el carrer Mariano Barbasán de Saragossa. Expon gran part del material i biblioteca de Labordeta. La Fundació es va crear en finançació del [[Govern d'Aragó]], [[Ajuntament de Saragossa]] i la [[Diputació Provincial de Saragossa]].		En [[setembre]] de l'any [[2014]] es va obrir la sèu de la Fundació José Antonio Labordeta en el carrer Mariano Barbasán de Saragossa. Expon gran part del material i biblioteca de Labordeta. La Fundació es va crear en finançació del [[Govern d'Aragó]], [[Ajuntament de Saragossa]] i la [[Diputació Provincial de Saragossa]].

	L'ajuntament de Saragossa va aprovar denominar [[Parc Gran José Antonio Labordeta]] (''Parque Grande José Antonio Labordeta'') al que fins a la data duya el nom de Parc de Primo de Rivera, i que la ciutadania coneixia popularment com a Parc Gran, una de les zones verdes més conegudes de la ciutat.		L'ajuntament de Saragossa va aprovar denominar [[Parc Gran José Antonio Labordeta]] (''Parque Grande José Antonio Labordeta'') al que fins a la data duya el nom de Parc de Primo de Rivera, i que la ciutadania coneixia popularment com a Parc Gran, una de les zones verdes més conegudes de la ciutat.