José María Esquerdo - Historial de revisions

Jose2 en 10:59 23 nov 2022

2022-11-23T10:59:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 23 nov 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:José María Esquerdo, de Compañy.jpg\|thumb\|200px\|José María Esquerdo, fotografiat per [[Manuel Compañy]]]]		[[Image:José María Esquerdo, de Compañy.jpg\|thumb\|200px\|José María Esquerdo, fotografiat per [[Manuel Compañy]]]]
	'''José María Esquerdo Zaragoza''' ([[La Vila]], [[2 de febrer]] de [[1842]] - [[Madrit]], [[30 de giner]] de [[1912]]) fon un [[siquiatria\|siquiatra]] i polític [[Comunitat Valenciana\|valencià]]. Com a [[mege]], es va interessar especialment per l'assistència als malalts mentals i els problemes jurídics que plantegen.		'''José María Esquerdo Zaragoza''' ([[La Vila]], [[2 de febrer]] de [[1842]] - † [[Madrit]], [[30 de giner]] de [[1912]]) fon un [[siquiatria\|siquiatra]] i polític [[Comunitat Valenciana\|valencià]]. Com a [[mege]], es va interessar especialment per l'assistència als malalts mentals i els problemes jurídics que plantegen.

	Introduí en Espanya la [[neurosiquiatria]] i la [[teràpia ocupacional]]. En l'any [[1877]] fundà un famós sanatori mental, el Sanatori Esquerdo, emplaçat en [[Carabanchel]], notable pel teatre en que els interns i els cuidadors representaven obres dramàtiques i a on eliminà el tractament coercitiu extrem dels sanatoris de l'época, substituint-ho per una assistència a càrrec de meges i enfermers adequadament instruïts.		Introduí en Espanya la [[neurosiquiatria]] i la [[teràpia ocupacional]]. En l'any [[1877]] fundà un famós sanatori mental, el Sanatori Esquerdo, emplaçat en [[Carabanchel]], notable pel teatre en que els interns i els cuidadors representaven obres dramàtiques i a on eliminà el tractament coercitiu extrem dels sanatoris de l'época, substituint-ho per una assistència a càrrec de meges i enfermers adequadament instruïts.

Jose2 en 16:52 27 ago 2021

2021-08-27T16:52:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:52 27 ago 2021
Llínea 11:		Llínea 11:
	{{Commonscat\|José María Esquerdo}}		{{Commonscat\|José María Esquerdo}}

			[[categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
			[[categoria:Polítics]]
	[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
			[[Categoria:Meges]]
	[[Categoria:Meges valencians]]		[[Categoria:Meges valencians]]
	[[Categoria:Naturals de la província d'Alacant]]		[[Categoria:Naturals de la província d'Alacant]]

Jose2 en 23:07 11 abr 2019

2019-04-11T23:07:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:07 11 abr 2019
Llínea 4:		Llínea 4:
	Introduí en Espanya la [[neurosiquiatria]] i la [[teràpia ocupacional]]. En l'any [[1877]] fundà un famós sanatori mental, el Sanatori Esquerdo, emplaçat en [[Carabanchel]], notable pel teatre en que els interns i els cuidadors representaven obres dramàtiques i a on eliminà el tractament coercitiu extrem dels sanatoris de l'época, substituint-ho per una assistència a càrrec de meges i enfermers adequadament instruïts.		Introduí en Espanya la [[neurosiquiatria]] i la [[teràpia ocupacional]]. En l'any [[1877]] fundà un famós sanatori mental, el Sanatori Esquerdo, emplaçat en [[Carabanchel]], notable pel teatre en que els interns i els cuidadors representaven obres dramàtiques i a on eliminà el tractament coercitiu extrem dels sanatoris de l'época, substituint-ho per una assistència a càrrec de meges i enfermers adequadament instruïts.

	Ademés, fon membre del [[Partit Republicà Progressiste (Espanya, 1880)\|Partit Republicà Progressiste]] fundat per [[Manuel Ruiz Zorrilla]] i [[Nicolás Salmerón]], fon elegit regidor (1892) i diputat per Madrit (1893). Fon nomenat cap nacional del partit en [[1895]], a la mort de Ruiz Zorrilla. En l'any 1897 fundà, junt en atres destacats polítics, l'Unió Republicana Nacional. En 1910 presidí una [[Conjunció Republicà-Socialista\|coalició de republicans i socialistes]], per la que fon elegit diputat junt en [[Pablo Iglesias Posse\|Pablo Iglesias]] i [[Benito Pérez Galdós]].		Ademés, fon membre del [[Partit Republicà Progressiste (Espanya, [[1880]])\|Partit Republicà Progressiste]] fundat per [[Manuel Ruiz Zorrilla]] i [[Nicolás Salmerón]], fon elegit regidor ([[1892]]) i diputat per Madrit ([[1893]]). Fon nomenat cap nacional del partit en [[1895]], a la mort de Ruiz Zorrilla. En l'any [[1897]] fundà, junt en atres destacats polítics, l'Unió Republicana Nacional. En [[1910]] presidí una [[Conjunció Republicà-Socialista\|coalició de republicans i socialistes]], per la que fon elegit diputat junt en [[Pablo Iglesias Posse\|Pablo Iglesias]] i [[Benito Pérez Galdós]].

	Muigué el 30 de giner de 1912, en la seua casa de Madrit, en el número 29 del carrer Serrano. Fon enterrat en la Sacramental de Sant Lorenzo i Sant Josep, en [[Carabanchel Baix]].		Muigué el 30 de giner de 1912, en la seua casa de Madrit, en el número 29 del carrer Serrano. Fon enterrat en la Sacramental de Sant Lorenzo i Sant Josep, en [[Carabanchel Baix]].

Jose2 en 12:16 29 oct 2018

2018-10-29T12:16:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 29 oct 2018
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''José María Esquerdo Zaragoza''' ([[La Vila]], [[2 de febrer]] de [[1842]] - [[Madrit]], [[30 de giner]] de [[1912]]) fon un [[siquiatria\|siquiatra]] i polític [[Comunitat Valenciana\|valencià]]. Com a [[mege]], es va interessar especialment per l'assistència als malalts mentals i els problemes jurídics que plantegen.		'''José María Esquerdo Zaragoza''' ([[La Vila]], [[2 de febrer]] de [[1842]] - [[Madrit]], [[30 de giner]] de [[1912]]) fon un [[siquiatria\|siquiatra]] i polític [[Comunitat Valenciana\|valencià]]. Com a [[mege]], es va interessar especialment per l'assistència als malalts mentals i els problemes jurídics que plantegen.

	Introduí en Espanya la [[neurosiquiatria]] i la [[teràpia ocupacional]]. En [[1877]] fundà un famós sanatori mental, el Sanatori Esquerdo, emplaçat en [[Carabanchel]], notable pel teatre en que els interns i els cuidadors representaven obres dramàtiques i on eliminà el tractament coercitiu extrem dels sanatoris de l'época, substituint-ho per una assistència a càrrec de meges i enfermers adequadament instruïts.		Introduí en Espanya la [[neurosiquiatria]] i la [[teràpia ocupacional]]. En l'any [[1877]] fundà un famós sanatori mental, el Sanatori Esquerdo, emplaçat en [[Carabanchel]], notable pel teatre en que els interns i els cuidadors representaven obres dramàtiques i a on eliminà el tractament coercitiu extrem dels sanatoris de l'época, substituint-ho per una assistència a càrrec de meges i enfermers adequadament instruïts.

	Ademés, fon membre del [[Partit Republicà Progressiste (Espanya, 1880)\|Partit Republicà Progressiste]] fundat per [[Manuel Ruiz Zorrilla]] i [[Nicolás Salmerón]], fon elegit regidor (1892) i diputat per Madrit (1893). Fon nomenat cap nacional del partit en [[1895]], a la mort de Ruiz Zorrilla. En 1897 fundà, junt en atres destacats polítics, l'Unió Republicana Nacional. En 1910 presidí una [[Conjunció Republicà-Socialista\|coalició de republicans i socialistes]], per la que fon elegit diputat junt en [[Pablo Iglesias Posse\|Pablo Iglesias]] i [[Benito Pérez Galdós]].		Ademés, fon membre del [[Partit Republicà Progressiste (Espanya, 1880)\|Partit Republicà Progressiste]] fundat per [[Manuel Ruiz Zorrilla]] i [[Nicolás Salmerón]], fon elegit regidor (1892) i diputat per Madrit (1893). Fon nomenat cap nacional del partit en [[1895]], a la mort de Ruiz Zorrilla. En l'any 1897 fundà, junt en atres destacats polítics, l'Unió Republicana Nacional. En 1910 presidí una [[Conjunció Republicà-Socialista\|coalició de republicans i socialistes]], per la que fon elegit diputat junt en [[Pablo Iglesias Posse\|Pablo Iglesias]] i [[Benito Pérez Galdós]].

	Muigué el 30 de giner de 1912, en la seua casa de Madrit, en el número 29 del carrer Serrano. Fon enterrat en la Sacramental de Sant Lorenzo i Sant Josep, en [[Carabanchel Baix]].		Muigué el 30 de giner de 1912, en la seua casa de Madrit, en el número 29 del carrer Serrano. Fon enterrat en la Sacramental de Sant Lorenzo i Sant Josep, en [[Carabanchel Baix]].

Posmo en 18:04 21 març 2016

2016-03-21T18:04:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:04 21 març 2016
Llínea 4:		Llínea 4:
	Introduí en Espanya la [[neurosiquiatria]] i la [[teràpia ocupacional]]. En [[1877]] fundà un famós sanatori mental, el Sanatori Esquerdo, emplaçat en [[Carabanchel]], notable pel teatre en que els interns i els cuidadors representaven obres dramàtiques i on eliminà el tractament coercitiu extrem dels sanatoris de l'época, substituint-ho per una assistència a càrrec de meges i enfermers adequadament instruïts.		Introduí en Espanya la [[neurosiquiatria]] i la [[teràpia ocupacional]]. En [[1877]] fundà un famós sanatori mental, el Sanatori Esquerdo, emplaçat en [[Carabanchel]], notable pel teatre en que els interns i els cuidadors representaven obres dramàtiques i on eliminà el tractament coercitiu extrem dels sanatoris de l'época, substituint-ho per una assistència a càrrec de meges i enfermers adequadament instruïts.

	Ademés, fon membre del [[Partit Republicà Progressiste (Espanya, 1880)\|Partit Republicà Progressiste]] fundat per [[Manuel Ruiz Zorrilla]] i [[Nicolás Salmerón]], fon elegit regidor (1892) i diputat per Madrit (1893). Fon nomenat cap nacional del partit en [[1895]], a la mort de Ruiz Zorrilla. En 1897 fundà, junt en atres destacats polítics, l'Unió Republicana Nacional. En 1910 presidí una [[Conjunció Republicà-Socialista\|coalició de republicans i socialistes]], per la que fon elegit diputat junt en [[Pablo Iglesias ~~Possé~~\|Pablo Iglesias]] i [[Benito Pérez Galdós]].		Ademés, fon membre del [[Partit Republicà Progressiste (Espanya, 1880)\|Partit Republicà Progressiste]] fundat per [[Manuel Ruiz Zorrilla]] i [[Nicolás Salmerón]], fon elegit regidor (1892) i diputat per Madrit (1893). Fon nomenat cap nacional del partit en [[1895]], a la mort de Ruiz Zorrilla. En 1897 fundà, junt en atres destacats polítics, l'Unió Republicana Nacional. En 1910 presidí una [[Conjunció Republicà-Socialista\|coalició de republicans i socialistes]], per la que fon elegit diputat junt en [[Pablo Iglesias Posse\|Pablo Iglesias]] i [[Benito Pérez Galdós]].

	Muigué el 30 de giner de 1912, en la seua casa de Madrit, en el número 29 del carrer Serrano. Fon enterrat en la Sacramental de Sant Lorenzo i Sant Josep, en [[Carabanchel Baix]].		Muigué el 30 de giner de 1912, en la seua casa de Madrit, en el número 29 del carrer Serrano. Fon enterrat en la Sacramental de Sant Lorenzo i Sant Josep, en [[Carabanchel Baix]].

Jose2 en 09:44 7 dec 2015

2015-12-07T09:44:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:44 7 dec 2015
Llínea 11:		Llínea 11:
	{{Commonscat\|José María Esquerdo}}		{{Commonscat\|José María Esquerdo}}

			[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Meges valencians]]		[[Categoria:Meges valencians]]
	[[Categoria:Naturals de la província d'Alacant]]		[[Categoria:Naturals de la província d'Alacant]]

Posmo: /* Enllaços externs */

2015-12-06T19:33:40Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 19:33 6 dec 2015
Llínea 13:		Llínea 13:
	[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Meges valencians]]		[[Categoria:Meges valencians]]
	[[Categoria:~~Alacantins~~]]		[[Categoria:Naturals de la província d'Alacant]]

Posmo en 19:32 6 dec 2015

2015-12-06T19:32:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:32 6 dec 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:José María Esquerdo, de Compañy.jpg\|thumb\|200px\|José María Esquerdo, fotografiat per [[Manuel Compañy]]]]		[[Image:José María Esquerdo, de Compañy.jpg\|thumb\|200px\|José María Esquerdo, fotografiat per [[Manuel Compañy]]]]
	'''José María Esquerdo Zaragoza''' ([[La Vila]], [[2 de febrer]] de [[1842]] - [[Madrit]], [[30 de giner]] de [[1912]]) fon un [[siquiatria\|~~psiquiatra~~]] i polític [[Comunitat Valenciana\|valencià]]. Com a ~~mèdic~~, es va interessar especialment per l'assistència als malalts mentals i els problemes jurídics que plantegen.		'''José María Esquerdo Zaragoza''' ([[La Vila]], [[2 de febrer]] de [[1842]] - [[Madrit]], [[30 de giner]] de [[1912]]) fon un [[siquiatria\|siquiatra]] i polític [[Comunitat Valenciana\|valencià]]. Com a [[mege]], es va interessar especialment per l'assistència als malalts mentals i els problemes jurídics que plantegen.

	Introduí en Espanya la [[~~neuropsiquiatria~~]] i la [[teràpia ocupacional]]. En [[1877]] fundà un famós sanatori mental, el Sanatori Esquerdo, emplaçat en [[Carabanchel]], notable pel teatre en que els interns i els cuidadors representaven obres dramàtiques i on eliminà el tractament coercitiu extrem dels sanatoris de l'época, substituint-ho per una assistència a càrrec de meges i enfermers adequadament instruïts.		Introduí en Espanya la [[neurosiquiatria]] i la [[teràpia ocupacional]]. En [[1877]] fundà un famós sanatori mental, el Sanatori Esquerdo, emplaçat en [[Carabanchel]], notable pel teatre en que els interns i els cuidadors representaven obres dramàtiques i on eliminà el tractament coercitiu extrem dels sanatoris de l'época, substituint-ho per una assistència a càrrec de meges i enfermers adequadament instruïts.

	Ademés, fon membre del [[Partit Republicà Progressiste (Espanya, 1880)\|Partit Republicà Progressiste]] fundat per [[Manuel Ruiz Zorrilla]] i [[Nicolás Salmerón]], fon elegit regidor (1892) i diputat per Madrit (1893). Fon nomenat cap nacional del partit en [[1895]], a la mort de Ruiz Zorrilla. En 1897 fundà, junt en atres destacats polítics, l'Unió Republicana Nacional. En 1910 presidí una [[Conjunció Republicà-Socialista\|coalició de republicans i socialistes]], per la que fon elegit diputat junt en [[Pablo Iglesias Possé\|Pablo Iglesias]] i [[Benito Pérez Galdós]].		Ademés, fon membre del [[Partit Republicà Progressiste (Espanya, 1880)\|Partit Republicà Progressiste]] fundat per [[Manuel Ruiz Zorrilla]] i [[Nicolás Salmerón]], fon elegit regidor (1892) i diputat per Madrit (1893). Fon nomenat cap nacional del partit en [[1895]], a la mort de Ruiz Zorrilla. En 1897 fundà, junt en atres destacats polítics, l'Unió Republicana Nacional. En 1910 presidí una [[Conjunció Republicà-Socialista\|coalició de republicans i socialistes]], per la que fon elegit diputat junt en [[Pablo Iglesias Possé\|Pablo Iglesias]] i [[Benito Pérez Galdós]].
Llínea 10:		Llínea 10:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|José María Esquerdo}}		{{Commonscat\|José María Esquerdo}}

			[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
			[[Categoria:Meges valencians]]
			[[Categoria:Alacantins]]

Posmo: Pàgina nova, en el contingut: «José María Esquerdo, fotografiat per [[Manuel Compañy]] '''José María Esquerdo Zaragoza''' (...»

2015-12-06T19:26:29Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|200px|José María Esquerdo, fotografiat per [[Manuel Compañy]] '''José María Esquerdo Zaragoza''' (...»

Pàgina nova

[[Image:José María Esquerdo, de Compañy.jpg|thumb|200px|José María Esquerdo, fotografiat per [[Manuel Compañy]]]]
'''José María Esquerdo Zaragoza''' ([[La Vila]], [[2 de febrer]] de [[1842]] - [[Madrit]], [[30 de giner]] de [[1912]]) fon un [[siquiatria|psiquiatra]] i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Com a mèdic, es va interessar especialment per l'assistència als malalts mentals i els problemes jurídics que plantegen.

Introduí en Espanya la [[neuropsiquiatria]] i la [[teràpia ocupacional]]. En [[1877]] fundà un famós sanatori mental, el Sanatori Esquerdo, emplaçat en [[Carabanchel]], notable pel teatre en que els interns i els cuidadors representaven obres dramàtiques i on eliminà el tractament coercitiu extrem dels sanatoris de l'época, substituint-ho per una assistència a càrrec de meges i enfermers adequadament instruïts.

Ademés, fon membre del [[Partit Republicà Progressiste (Espanya, 1880)|Partit Republicà Progressiste]] fundat per [[Manuel Ruiz Zorrilla]] i [[Nicolás Salmerón]], fon elegit regidor (1892) i diputat per Madrit (1893). Fon nomenat cap nacional del partit en [[1895]], a la mort de Ruiz Zorrilla. En 1897 fundà, junt en atres destacats polítics, l'Unió Republicana Nacional. En 1910 presidí una [[Conjunció Republicà-Socialista|coalició de republicans i socialistes]], per la que fon elegit diputat junt en [[Pablo Iglesias Possé|Pablo Iglesias]] i [[Benito Pérez Galdós]].

Muigué el 30 de giner de 1912, en la seua casa de Madrit, en el número 29 del carrer Serrano. Fon enterrat en la Sacramental de Sant Lorenzo i Sant Josep, en [[Carabanchel Baix]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|José María Esquerdo}}