José Pellicer Gandía - Historial de revisions

Jose2 en 16:53 29 oct 2024

2024-10-29T16:53:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:53 29 oct 2024
Llínea 13:		Llínea 13:

	Conegut sobretot per ser el fundador de la [[Columna de Ferro]] durant la [[guerra civil espanyola]]. A sovint se li malnomena el «Durruti valencià».		Conegut sobretot per ser el fundador de la [[Columna de Ferro]] durant la [[guerra civil espanyola]]. A sovint se li malnomena el «Durruti valencià».

	~~== Referències ==~~
	* [https://www.elsaltodiario.com/memoria-historica/ultimo-adios-coral-pellicer-hija-anarquista «Último adiós a Coral Pellicer, la hija del anarquista». www.elsaltodiario.com]

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 43:		Llínea 40:
	* [[Anarquisme]]		* [[Anarquisme]]
	* [[Comunisme]]		* [[Comunisme]]

			== Referències ==
			* [https://www.elsaltodiario.com/memoria-historica/ultimo-adios-coral-pellicer-hija-anarquista «Último adiós a Coral Pellicer, la hija del anarquista». www.elsaltodiario.com]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 16:52 29 oct 2024

2024-10-29T16:52:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:52 29 oct 2024
Llínea 13:		Llínea 13:

	Conegut sobretot per ser el fundador de la [[Columna de Ferro]] durant la [[guerra civil espanyola]]. A sovint se li malnomena el «Durruti valencià».		Conegut sobretot per ser el fundador de la [[Columna de Ferro]] durant la [[guerra civil espanyola]]. A sovint se li malnomena el «Durruti valencià».

			== Referències ==
			* [https://www.elsaltodiario.com/memoria-historica/ultimo-adios-coral-pellicer-hija-anarquista «Último adiós a Coral Pellicer, la hija del anarquista». www.elsaltodiario.com]

	== Biografia ==		== Biografia ==

Jose2 en 16:51 29 oct 2024

2024-10-29T16:51:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:51 29 oct 2024
Llínea 40:		Llínea 40:
	* [[Anarquisme]]		* [[Anarquisme]]
	* [[Comunisme]]		* [[Comunisme]]

			== Bibliografia ==
			* Amorós,Miquel; ''José Pellicer, el anarquista íntegro. Vida y obra del fundador de la heroica Columna de Hierro'', Virus editorial, Barcelona, 2009. ISBN 978-84-92559-02-2
			* Paz, Abel; ''Crónica de la Columna de Hierro''
			* Un "Incontrolado" de la Columna de Hierro, marzo de 1937, edición bilingüe español/francés, presentado por Guy Debord, éditions Champ libre, París, 1979

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 16:49 29 oct 2024

2024-10-29T16:49:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:49 29 oct 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = José Pellicer Gandía		\| nom = José Pellicer Gandía
	\| image =		\| image = [[File:José Pellicer Gandía.jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Paterna]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Paterna]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''José Pellicer Gandía''' ([[Grau de Valéncia]], [[Valéncia]], [[27 d'abril]] de [[1912]] - [[Paterna]], [[8 de juny]] de [[1942]]), fon un [[Anarquisme\|militant anarquiste]] i anarcosindicaliste que fon fusilat pel [[franquisme]].		'''José Pellicer Gandía''' ([[Grau de Valéncia]], [[Valéncia]], [[27 d'abril]] de [[1912]] - † [[Paterna]], [[8 de juny]] de [[1942]]), fon un [[Anarquisme\|militant anarquiste]] i anarcosindicaliste que fon fusilat pel [[franquisme]].

	Conegut sobretot per ser el fundador de la [[Columna de Ferro]] durant la [[guerra civil espanyola]]. A sovint se li malnomena el «Durruti valencià».		Conegut sobretot per ser el fundador de la [[Columna de Ferro]] durant la [[guerra civil espanyola]]. A sovint se li malnomena el «Durruti valencià».
Llínea 26:		Llínea 26:
	La militarisació de la Columna de Ferro —i la seua conversió en la [[83.ª Brigada Mixta]]—, la traïció o abandó dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en benefici de les circumstàncies i del possibilisme, dugué a Pellicer a un enfrontament encarniçat en la direcció d'abdós organisacions. Des de la revista i editorial ''Nosotros'' intentà reforçar a contracorrent el pensament anarquiste, proyecte truncat per la seua detenció i posterior ingrés en les presons secretes del SIM.		La militarisació de la Columna de Ferro —i la seua conversió en la [[83.ª Brigada Mixta]]—, la traïció o abandó dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en benefici de les circumstàncies i del possibilisme, dugué a Pellicer a un enfrontament encarniçat en la direcció d'abdós organisacions. Des de la revista i editorial ''Nosotros'' intentà reforçar a contracorrent el pensament anarquiste, proyecte truncat per la seua detenció i posterior ingrés en les presons secretes del SIM.

	Davant l'imminent derrota de la [[II República espanyola\|República]], es va negar a abandonar [[Espanya]] i fon capturat, jujat i condenat a mort, sent finalment eixecutat junt al seu germà Pedro el 8 de juny de [[1942]].		Davant l'imminent derrota de la [[II República espanyola\|República]], es va negar a abandonar [[Espanya]] i fon capturat, jujat i condenat a mort, sent finalment eixecutat junt al seu germà Pedro el 8 de juny de 1942.

	José Pellicer representa l'esperit d'un anarquisme intransigent en els principis i d'una profunda ètica revolucionària, contraria a la violència vengativa i gratuïta.		José Pellicer representa l'esperit d'un anarquisme intransigent en els principis i d'una profunda ètica revolucionària, contraria a la violència vengativa i gratuïta.

	Pellicer es va casar en Maruja Veloso, que en els anys 30 del [[sigle XX]] fon una de les poques dònes matriculades en Medicina en Espanya, i era pare de l'actriu, escritora i periodista [[Coral Pellicer]]. Durant la seua estància en la [[presó Modelo de Valéncia]], Pellicer li va escriure a la seua filla el conte titulat "Tilín" que va relatar a la seua filla abans de morir, encara que esta no va trobar el manuscrit fins a dos décades despuix del seu decés.		Pellicer es va casar en Maruja Veloso, que en els [[anys 30]] del [[sigle XX]] fon una de les poques dònes matriculades en Medicina en Espanya, i era pare de l'actriu, escritora i periodista [[Coral Pellicer]]. Durant la seua estància en la [[presó Modelo de Valéncia]], Pellicer li va escriure a la seua filla el conte titulat "Tilín" que va relatar a la seua filla abans de morir, encara que esta no va trobar el manuscrit fins a dos décades despuix del seu decés.

	== La Columna de Ferro ==		== La Columna de Ferro ==
Llínea 42:		Llínea 42:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|José Pellicer Gandía}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Pellicer_Gand%C3%ADa José Pellicer Gandía en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Pellicer_Gand%C3%ADa José Pellicer Gandía en Wikipedia]

Xavier en 14:55 22 oct 2024

2024-10-22T14:55:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:55 22 oct 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = José Pellicer Gandía
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Militant anarquiste.
			\| data_naix = [[27 d'abril]] de [[1912]]
			\| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[8 de juny]] de [[1942]]
			\| lloc_mort = [[Paterna]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			}}
	'''José Pellicer Gandía''' ([[Grau de Valéncia]], [[Valéncia]], [[27 d'abril]] de [[1912]] - [[Paterna]], [[8 de juny]] de [[1942]]), fon un [[Anarquisme\|militant anarquiste]] i anarcosindicaliste que fon fusilat pel [[franquisme]].		'''José Pellicer Gandía''' ([[Grau de Valéncia]], [[Valéncia]], [[27 d'abril]] de [[1912]] - [[Paterna]], [[8 de juny]] de [[1942]]), fon un [[Anarquisme\|militant anarquiste]] i anarcosindicaliste que fon fusilat pel [[franquisme]].

Xavier en 14:51 22 oct 2024

2024-10-22T14:51:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:51 22 oct 2024
Llínea 34:		Llínea 34:
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Pellicer_Gand%C3%ADa José Pellicer Gandía en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Pellicer_Gand%C3%ADa José Pellicer Gandía en Wikipedia]
	* [https://sobrelaanarquiayotrostemasii.wordpress.com/2018/07/16/jose-pellicer-gandia-vida-y-obra/ José Pellicer Gandía. (Vida y obra) - Sobre la anarquía y otros temas]		* [https://sobrelaanarquiayotrostemasii.wordpress.com/2018/07/16/jose-pellicer-gandia-vida-y-obra/ José Pellicer Gandía. (Vida y obra) - Sobre la anarquía y otros temas]

			[[Categoria: Biografies]]
			[[Categoria: Valencians]]
			[[Categoria: Anarquistes]]
			[[Categoria: Anarquisme]]
			[[Categoria: Comunistes]]
			[[Categoria: Comunisme]]
			[[Categoria: Sigle XX]]

Xavier en 14:49 22 oct 2024

2024-10-22T14:49:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:49 22 oct 2024
Llínea 15:		Llínea 15:
	La militarisació de la Columna de Ferro —i la seua conversió en la [[83.ª Brigada Mixta]]—, la traïció o abandó dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en benefici de les circumstàncies i del possibilisme, dugué a Pellicer a un enfrontament encarniçat en la direcció d'abdós organisacions. Des de la revista i editorial ''Nosotros'' intentà reforçar a contracorrent el pensament anarquiste, proyecte truncat per la seua detenció i posterior ingrés en les presons secretes del SIM.		La militarisació de la Columna de Ferro —i la seua conversió en la [[83.ª Brigada Mixta]]—, la traïció o abandó dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en benefici de les circumstàncies i del possibilisme, dugué a Pellicer a un enfrontament encarniçat en la direcció d'abdós organisacions. Des de la revista i editorial ''Nosotros'' intentà reforçar a contracorrent el pensament anarquiste, proyecte truncat per la seua detenció i posterior ingrés en les presons secretes del SIM.

	(~~Secció~~ per ~~completar)~~		Davant l'imminent derrota de la [[II República espanyola\|República]], es va negar a abandonar [[Espanya]] i fon capturat, jujat i condenat a mort, sent finalment eixecutat junt al seu germà Pedro el 8 de juny de [[1942]].

			José Pellicer representa l'esperit d'un anarquisme intransigent en els principis i d'una profunda ètica revolucionària, contraria a la violència vengativa i gratuïta.

			Pellicer es va casar en Maruja Veloso, que en els anys 30 del [[sigle XX]] fon una de les poques dònes matriculades en Medicina en Espanya, i era pare de l'actriu, escritora i periodista [[Coral Pellicer]]. Durant la seua estància en la [[presó Modelo de Valéncia]], Pellicer li va escriure a la seua filla el conte titulat "Tilín" que va relatar a la seua filla abans de morir, encara que esta no va trobar el manuscrit fins a dos décades despuix del seu decés.

			== La Columna de Ferro ==

			La Columna de Ferro va colaborar en els llauradors de les poblacions en les que es va desplegar, mostrant-los la manera de ser lliures. Les primeres experiències de comunisme llibertari varen tindre lloc a la calor del combat dels milicians (front de Terol). Més que cap atra, ni tan sols la [[Columna Durruti]], la Columna de Ferro va actuar al mateix temps com a milícia de guerra i com a organisació revolucionària: va alçar actes de les seues assamblees, va publicar un diari ''Línea de Fuego'' (''Llínea de Fòc'', en valencià), va publicar manifests i va llançar comunicats, per a explicar les seues accions en la retaguàrdia i justificar els seus moviments i les seues decisions davant els treballadors i els llauradors.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier en 14:42 22 oct 2024

2024-10-22T14:42:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:42 22 oct 2024
Llínea 11:		Llínea 11:
	Despuix d'una primera experiència com a secretari de l'Ateneu de Divulgació Anarquista i del Comité Regional de la FAI, dos folgues insurreccionals, vàries estàncies en la presó i un primerenc exili, torna a l'acció directa en el Sindicat de la Construcció, del que fon delegat en el Congrés de [[Saragossa]].		Despuix d'una primera experiència com a secretari de l'Ateneu de Divulgació Anarquista i del Comité Regional de la FAI, dos folgues insurreccionals, vàries estàncies en la presó i un primerenc exili, torna a l'acció directa en el Sindicat de la Construcció, del que fon delegat en el Congrés de [[Saragossa]].

	Despuix de l'alçament militar del 18 de juliol, el grup «Nosotros», format per Segarra, Cortés, Rodilla, Berga i ell mateixa, es convertiria en l'impulsor principal de la «Columna de Ferro», junt a persones com Rafael Martí ("Pancho Vila"), Francisco Mares, Diego Navarro o el seu germà Pedro Pellicer.		Despuix de l'alçament militar del 18 de juliol, el grup «Nosotros», format per Segarra, Cortés, Rodilla, Berga i ell mateixa, es convertiria en l'impulsor principal de la «Columna de Ferro», junt a persones com Rafael Martí ("Pancho Vila"), Francisco Mares, Diego Navarro o el seu germà Pedro Pellicer.

			La militarisació de la Columna de Ferro —i la seua conversió en la [[83.ª Brigada Mixta]]—, la traïció o abandó dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en benefici de les circumstàncies i del possibilisme, dugué a Pellicer a un enfrontament encarniçat en la direcció d'abdós organisacions. Des de la revista i editorial ''Nosotros'' intentà reforçar a contracorrent el pensament anarquiste, proyecte truncat per la seua detenció i posterior ingrés en les presons secretes del SIM.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier en 11:55 22 oct 2024

2024-10-22T11:55:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:55 22 oct 2024
Llínea 7:		Llínea 7:
	Naixcut en l'any 1912 en el barri portuari del [[Grau de Valéncia]], en una família acomodada, des de molt jove José Pellicer donà mostres d'un accentuat sentit de la justícia que li du a renunciar a un pervindre burgués i a afiliar-se, en a penes 18 anys, a la [[CNT]] i a la [[FAI]].		Naixcut en l'any 1912 en el barri portuari del [[Grau de Valéncia]], en una família acomodada, des de molt jove José Pellicer donà mostres d'un accentuat sentit de la justícia que li du a renunciar a un pervindre burgués i a afiliar-se, en a penes 18 anys, a la [[CNT]] i a la [[FAI]].

	Naturiste i vegetarià, impenitent llector i posseïdor d'una vasta cultura, partidari de l'insurrecció proletaria i de l'associacionisme obrer, defén d'obra i de paraula una concepció revolucionària de la lluita de classes de signe anarquiste, la meta del qual és el comunisme llibertari.		Naturiste i vegetarià, impenitent llector i posseïdor d'una vasta cultura, partidari de l'[[Insurrecció\|insurrecció]] proletaria i de l'associacionisme obrer, defén d'obra i de paraula una concepció revolucionària de la lluita de classes de signe anarquiste, la meta del qual és el comunisme llibertari.

			Despuix d'una primera experiència com a secretari de l'Ateneu de Divulgació Anarquista i del Comité Regional de la FAI, dos folgues insurreccionals, vàries estàncies en la presó i un primerenc exili, torna a l'acció directa en el Sindicat de la Construcció, del que fon delegat en el Congrés de [[Saragossa]].

			Despuix de l'alçament militar del 18 de juliol, el grup «Nosotros», format per Segarra, Cortés, Rodilla, Berga i ell mateixa, es convertiria en l'impulsor principal de la «Columna de Ferro», junt a persones com Rafael Martí ("Pancho Vila"), Francisco Mares, Diego Navarro o el seu germà Pedro Pellicer.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier en 09:27 22 oct 2024

2024-10-22T09:27:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:27 22 oct 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Naixcut en l'any 1912 en el barri portuari del [[Grau de Valéncia]], en una família acomodada, des de molt jove José Pellicer donà mostres d'un accentuat sentit de la justícia que li du a renunciar a un pervindre burgués i a afiliar-se, en a penes 18 anys, a la [[CNT]] i a la [[FAI]].		Naixcut en l'any 1912 en el barri portuari del [[Grau de Valéncia]], en una família acomodada, des de molt jove José Pellicer donà mostres d'un accentuat sentit de la justícia que li du a renunciar a un pervindre burgués i a afiliar-se, en a penes 18 anys, a la [[CNT]] i a la [[FAI]].

			Naturiste i vegetarià, impenitent llector i posseïdor d'una vasta cultura, partidari de l'insurrecció proletaria i de l'associacionisme obrer, defén d'obra i de paraula una concepció revolucionària de la lluita de classes de signe anarquiste, la meta del qual és el comunisme llibertari.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)
Llínea 12:		Llínea 14:

	* [[Anarquisme]]		* [[Anarquisme]]
			* [[Comunisme]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==