José Salvador Ximénez Peset - Historial de revisions

Reval en 15:12 26 jul 2024

2024-07-26T15:12:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:12 26 jul 2024
Llínea 36:		Llínea 36:
	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

	En l'any [[1883]] l'[[Ajuntament de Castelló]] acordà dedicar un carrer al seu nom.		En l'any [[1883]] l'[[Ajuntament de Castelló]] acordà dedicar un carrer al seu nom.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 15:12 26 jul 2024

2024-07-26T15:12:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:12 26 jul 2024
Llínea 36:		Llínea 36:
	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

	En l'any [[1883]] l'[[Ajuntament de Castelló]] acordà dedicar un carrer al seu nom.		En l'any [[1883]] l'[[Ajuntament de Castelló]] acordà dedicar un carrer al seu nom.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 18:22 10 gin 2024

2024-01-10T18:22:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:22 10 gin 2024
Llínea 41:		Llínea 41:

	* [http://dbe.rah.es/biografias/37830/jose-salvador-ximenez-peset Biografia de José Salvador Ximénez Peset - Real Acadèmia de l'Història]		* [http://dbe.rah.es/biografias/37830/jose-salvador-ximenez-peset Biografia de José Salvador Ximénez Peset - Real Acadèmia de l'Història]
			* Mateo Sanz, Gonzalo; Botella Gómez, Juan Vicente «Sobre la “Historia de las plantas” de Salvador Ximénez Peset». Flora Montiberica, Núm. 59, 2015, pàg. 34-40. ISSN: 1138-5952

			== Bibliografia ==
			* del Río Hijas, María Elena «Aportación histórica a la vida de José Salvador Ximénez Peset, boticario y botánico de Castellón de la Plana (1713-1803)». Estudis castellonencs, Núm. 10, 2005, pàg. 189-218. ISSN: 1130-8788
			* Monferrer Guardiola, Rafael «Castellonecs ilustresː el botànic Josep Ximénez Peset (1713-1803)». Penyagolosa: revista de la Excma. Diputación Provincial de Castellón, Núm. 3, 2002, pàg. 43-48. ISSN: 0213-6821

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Jose2 en 13:21 25 nov 2022

2022-11-25T13:21:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:21 25 nov 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''José Salvador Ximénez Peset''' ([[Castelló de la Plana]], [[6 d'agost]] de [[1713]] - [[31 de març]] de [[1803]]) fon un farmacèutic, botànic i escritor [[Valencians\|valencià]].		'''José Salvador Ximénez Peset''' ([[Castelló de la Plana]], [[6 d'agost]] de [[1713]] - † [[31 de març]] de [[1803]]) fon un farmacèutic, botànic i escritor [[Valencians\|valencià]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Jose2: Text reemplaça - 'n on ' a 'n a on '

2021-05-24T19:20:14Z

Text reemplaça - 'n on ' a 'n a on '

← Revisió anterior		Revisió de 19:20 24 maig 2021
Llínea 22:		Llínea 22:
	Junt a la seua activitat de boticari, es va dedicar a herborisar, coleccionar i dibuixar aus i palometes del terme de Castelló. Del seu treball com a botànic, ornitòlec i entomòlec es feu resò [[Antonio José Cavanilles]] que en les seues ''Observaciones sobre la historia natural del Reyno de Valencia'' digué d'ell:		Junt a la seua activitat de boticari, es va dedicar a herborisar, coleccionar i dibuixar aus i palometes del terme de Castelló. Del seu treball com a botànic, ornitòlec i entomòlec es feu resò [[Antonio José Cavanilles]] que en les seues ''Observaciones sobre la historia natural del Reyno de Valencia'' digué d'ell:

	{{Cita\|Vaig trobar en Castelló lo que no es trobarà en Espanya, ni tal volta fòra d'ella, açò és, un home que sense llibres, sense haver vist jardins, ni tractat en botànics ha dibuixat les plantes, aus i palometes d'aquell terme, distinguint-se en el reyno vegetal, puix ha dibuixat i animat en colors naturals com 700 plantes, notant en on es crien, quando florixen, i l'us que tenen en la medicina. Veritat és que són plantes conegudes, i quines a totes falta el sistema de la fructificació; pero en mig d'estos defectes si Linneo hi haguera vist els quatro toms que formen, sense dubte haguera donat l'autor els elogis corresponents. És est el boticari de dita vila nomenaat Joseph Ximénez, home ya sexagenari: va amprar dèu i sis anys en recórrer la marina, els monts, camps i barrancs per a formar la seua flora; i encara que comencen á faltar-li les forces, pero no l'amor á les plantes: viu retirat en la seua pàtria carregat d'anys i pobrea sense ser conegut ni menys recompensat.}}		{{Cita\|Vaig trobar en Castelló lo que no es trobarà en Espanya, ni tal volta fòra d'ella, açò és, un home que sense llibres, sense haver vist jardins, ni tractat en botànics ha dibuixat les plantes, aus i palometes d'aquell terme, distinguint-se en el reyno vegetal, puix ha dibuixat i animat en colors naturals com 700 plantes, notant en a on es crien, quando florixen, i l'us que tenen en la medicina. Veritat és que són plantes conegudes, i quines a totes falta el sistema de la fructificació; pero en mig d'estos defectes si Linneo hi haguera vist els quatro toms que formen, sense dubte haguera donat l'autor els elogis corresponents. És est el boticari de dita vila nomenaat Joseph Ximénez, home ya sexagenari: va amprar dèu i sis anys en recórrer la marina, els monts, camps i barrancs per a formar la seua flora; i encara que comencen á faltar-li les forces, pero no l'amor á les plantes: viu retirat en la seua pàtria carregat d'anys i pobrea sense ser conegut ni menys recompensat.}}

	Cavanilles, el seu descobridor, li va dedicar en el seu nom el gènero "Ximenesia" a on figura en la Flora Europea.		Cavanilles, el seu descobridor, li va dedicar en el seu nom el gènero "Ximenesia" a on figura en la Flora Europea.

Xavier: /* Biografia */

2019-08-31T11:34:07Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:34 31 ago 2019
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	José Salvador fon batejat en l'iglésia parroquial de [[Concatedral de Santa Maria de Castelló\|Santa Maria de Castelló]], tal i com figura en els registres batismals allí conservats, possiblement estudiaria les primeres lletres en les Aules de la Llatinitat i es desconeix en exactitut en quin lloc va cursar els de Farmàcia, possiblement en l'[[Universitat de Valéncia]].		José Salvador fon batejat en l'iglésia parroquial de [[Concatedral de Santa Maria de Castelló\|Santa Maria de Castelló]], tal i com figura en els registres batismals allí conservats, possiblement estudiaria les primeres lletres en les [[Aules de la Llatinitat (Castelló)\|Aules de la Llatinitat]] o Aules de Gramàtica i es desconeix en exactitut en quin lloc va cursar els de Farmàcia, possiblement en l'[[Universitat de Valéncia]].

	En l'any [[1735]] es va casar en Castelló en Teresa Bedós Peligrí, natural de [[Sant Mateu]], de la que enviudà en [[1747]], es tornà a casar en Antonia Pitarch Sanchis i el matrimoni vivia en una casa del carrer d'En Mig a on Ximénez tenia oberta farmàcia. Tota la seua vida va transcórrer en Castelló, lloc en el que va eixercir la seua professió i es va destacar com el més notable dels cinc farmacèutics que eixercien en la població gràcies a la confecció d'ungüents i apòsemes celebrats localment. Feu testament en el notari de Castelló Felipe Meliá Traver en [[4 de maig]] de [[1797]]. A la seua mort fon enterrat, en l'hàbit del Pare Sant Francesc, en la sepultura dels Pitarch en l'iglésia de Santa Maria. Tingué quatre fills, una filla del seu primer matrimoni i dos varons i una femella del segon.		En l'any [[1735]] es va casar en Castelló en Teresa Bedós Peligrí, natural de [[Sant Mateu]], de la que enviudà en [[1747]], es tornà a casar en Antonia Pitarch Sanchis i el matrimoni vivia en una casa del carrer d'En Mig a on Ximénez tenia oberta farmàcia. Tota la seua vida va transcórrer en Castelló, lloc en el que va eixercir la seua professió i es va destacar com el més notable dels cinc farmacèutics que eixercien en la població gràcies a la confecció d'ungüents i apòsemes celebrats localment. Feu testament en el notari de Castelló Felipe Meliá Traver en [[4 de maig]] de [[1797]]. A la seua mort fon enterrat, en l'hàbit del Pare Sant Francesc, en la sepultura dels Pitarch en l'iglésia de Santa Maria. Tingué quatre fills, una filla del seu primer matrimoni i dos varons i una femella del segon.

Jose2 en 17:32 29 ago 2019

2019-08-29T17:32:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:32 29 ago 2019
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''José Salvador Ximénez Peset''' ([[Castelló de la Plana]], 6 d'agost de [[1713]] - 31 de març de [[1803]]) fon un farmacèutic, botànic i escritor [[Valencians\|valencià]].		'''José Salvador Ximénez Peset''' ([[Castelló de la Plana]], [[6 d'agost]] de [[1713]] - [[31 de març]] de [[1803]]) fon un farmacèutic, botànic i escritor [[Valencians\|valencià]].

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 16:		Llínea 16:
	José Salvador fon batejat en l'iglésia parroquial de [[Concatedral de Santa Maria de Castelló\|Santa Maria de Castelló]], tal i com figura en els registres batismals allí conservats, possiblement estudiaria les primeres lletres en les Aules de la Llatinitat i es desconeix en exactitut en quin lloc va cursar els de Farmàcia, possiblement en l'[[Universitat de Valéncia]].		José Salvador fon batejat en l'iglésia parroquial de [[Concatedral de Santa Maria de Castelló\|Santa Maria de Castelló]], tal i com figura en els registres batismals allí conservats, possiblement estudiaria les primeres lletres en les Aules de la Llatinitat i es desconeix en exactitut en quin lloc va cursar els de Farmàcia, possiblement en l'[[Universitat de Valéncia]].

	En l'any [[1735]] es va casar en Castelló en Teresa Bedós Peligrí, natural de [[Sant Mateu]], de la que enviudà en [[1747]], es tornà a casar en Antonia Pitarch Sanchis i el matrimoni vivia en una casa del carrer d'En Mig on Ximénez tenia oberta farmàcia. Tota la seua vida va transcórrer en Castelló, lloc en el que va eixercir la seua professió i es va destacar com el més notable dels cinc farmacèutics que eixercien en la població gràcies a la confecció d'ungüents i apòsemes celebrats localment. Feu testament en el notari de Castelló Felipe Meliá Traver en 4 de maig de [[1797]]. A la seua mort fon enterrat, en l'hàbit del Pare Sant Francesc, en la sepultura dels Pitarch en l'iglésia de Santa Maria. Tingué quatre fills, una filla del seu primer matrimoni i dos varons i una femella del segon.		En l'any [[1735]] es va casar en Castelló en Teresa Bedós Peligrí, natural de [[Sant Mateu]], de la que enviudà en [[1747]], es tornà a casar en Antonia Pitarch Sanchis i el matrimoni vivia en una casa del carrer d'En Mig a on Ximénez tenia oberta farmàcia. Tota la seua vida va transcórrer en Castelló, lloc en el que va eixercir la seua professió i es va destacar com el més notable dels cinc farmacèutics que eixercien en la població gràcies a la confecció d'ungüents i apòsemes celebrats localment. Feu testament en el notari de Castelló Felipe Meliá Traver en [[4 de maig]] de [[1797]]. A la seua mort fon enterrat, en l'hàbit del Pare Sant Francesc, en la sepultura dels Pitarch en l'iglésia de Santa Maria. Tingué quatre fills, una filla del seu primer matrimoni i dos varons i una femella del segon.

	== Cavanilles ==		== Cavanilles ==
Llínea 30:		Llínea 30:
	== Obra ==		== Obra ==

	En l'any [[1873]] la revista ''La Unión Médica'' editada en Castelló, en el seu primer número es feya resò de l'existència en la ciutat de l'obra de Ximénez, ''La flora de Castellón de la Plana'', que en aquell moment es trobava en poder dels seus descendents i en perfecte estat de conservació. En [[1879]] el científic Fernando Bou va consultar la mencionada obra per a la confecció d'un estudi sobre la família de les auranciàcees.		En l'any [[1873]] la revista ''La Unión Médica'' editada en Castelló, en el seu primer número es feya resò de l'existència en la ciutat de l'obra de Ximénez, ''La flora de Castellón de la Plana'', que en aquell moment es trobava en poder dels seus descendents i en perfecte estat de conservació. En l'any [[1879]] el científic Fernando Bou va consultar la mencionada obra per a la confecció d'un estudi sobre la família de les auranciàcees.

	Del manuscrit, reiteradament citat en numerosos estudis i pràcticament donat per perdut, res es va saber fins a l'any 2005 en que algunes investigacions ho han localisat en mans particulars en la ciutat de Castelló.		Del manuscrit, reiteradament citat en numerosos estudis i pràcticament donat per perdut, res es va saber fins a l'any [[2005]] en que algunes investigacions ho han localisat en mans particulars en la ciutat de Castelló.

	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

Xavier en 16:35 29 ago 2019

2019-08-29T16:35:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:35 29 ago 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = José Salvador Ximénez Peset
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Española]]
			\| ocupació = Farmacèutic, botànic i escritor
			\| data_naix = 6 d'agost de [[1713]]
			\| lloc_naix = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			\| data_mort = 31 de març de [[1803]]
			\| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			}}
	'''José Salvador Ximénez Peset''' ([[Castelló de la Plana]], 6 d'agost de [[1713]] - 31 de març de [[1803]]) fon un farmacèutic, botànic i escritor [[Valencians\|valencià]].		'''José Salvador Ximénez Peset''' ([[Castelló de la Plana]], 6 d'agost de [[1713]] - 31 de març de [[1803]]) fon un farmacèutic, botànic i escritor [[Valencians\|valencià]].

Xavier en 16:32 29 ago 2019

2019-08-29T16:32:38Z

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''José Salvador Ximénez Peset''' ([[Castelló de la Plana]], 6 d'agost de [[1713]] - 31 de març de [[1803]]) fon un farmacèutic i botànic [[Valencians|valencià]].
+'''José Salvador Ximénez Peset''' ([[Castelló de la Plana]], 6 d'agost de [[1713]] - 31 de març de [[1803]]) fon un farmacèutic, botànic i escritor [[Valencians|valencià]].
 == Biografia ==
@@ Llínea 30: / Llínea 30: @@
 * [http://dbe.rah.es/biografias/37830/jose-salvador-ximenez-peset Biografia de José Salvador Ximénez Peset - Real Acadèmia de l'Història]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''José Salvador Ximénez Peset''' (Castelló de la Plana, 6 d'agost de 1713 - 31 de març de 1803) fon un farmacèutic i botànic Valencians|val...»

2019-08-29T16:30:27Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''José Salvador Ximénez Peset''' (Castelló de la Plana, 6 d'agost de 1713 - 31 de març de 1803) fon un farmacèutic i botànic Valencians|val...»

Pàgina nova

'''José Salvador Ximénez Peset''' ([[Castelló de la Plana]], 6 d'agost de [[1713]] - 31 de març de [[1803]]) fon un farmacèutic i botànic [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

José Salvador fon batejat en l'iglésia parroquial de [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Santa Maria de Castelló]], tal i com figura en els registres batismals allí conservats, possiblement estudiaria les primeres lletres en les Aules de la Llatinitat i es desconeix en exactitut en quin lloc va cursar els de Farmàcia, possiblement en l'[[Universitat de Valéncia]].

En l'any [[1735]] es va casar en Castelló en Teresa Bedós Peligrí, natural de [[Sant Mateu]], de la que enviudà en [[1747]], es tornà a casar en Antonia Pitarch Sanchis i el matrimoni vivia en una casa del carrer d'En Mig on Ximénez tenia oberta farmàcia. Tota la seua vida va transcórrer en Castelló, lloc en el que va eixercir la seua professió i es va destacar com el més notable dels cinc farmacèutics que eixercien en la població gràcies a la confecció d'ungüents i apòsemes celebrats localment. Feu testament en el notari de Castelló Felipe Meliá Traver en 4 de maig de [[1797]]. A la seua mort fon enterrat, en l'hàbit del Pare Sant Francesc, en la sepultura dels Pitarch en l'iglésia de Santa Maria. Tingué quatre fills, una filla del seu primer matrimoni i dos varons i una femella del segon.

== Cavanilles ==

Junt a la seua activitat de boticari, es va dedicar a herborisar, coleccionar i dibuixar aus i palometes del terme de Castelló. Del seu treball com a botànic, ornitòlec i entomòlec es feu resò [[Antonio José Cavanilles]] que en les seues ''Observaciones sobre la historia natural del Reyno de Valencia'' digué d'ell:

{{Cita|Vaig trobar en Castelló lo que no es trobarà en Espanya, ni tal volta fòra d'ella, açò és, un home que sense llibres, sense haver vist jardins, ni tractat en botànics ha dibuixat les plantes, aus i palometes d'aquell terme, distinguint-se en el reyno vegetal, puix ha dibuixat i animat en colors naturals com 700 plantes, notant en on es crien, quando florixen, i l'us que tenen en la medicina. Veritat és que són plantes conegudes, i quines a totes falta el sistema de la fructificació; pero en mig d'estos defectes si Linneo hi haguera vist els quatro toms que formen, sense dubte haguera donat l'autor els elogis corresponents. És est el boticari de dita vila nomenaat Joseph Ximénez, home ya sexagenari: va amprar dèu i sis anys en recórrer la marina, els monts, camps i barrancs per a formar la seua flora; i encara que comencen á faltar-li les forces, pero no l'amor á les plantes: viu retirat en la seua pàtria carregat d'anys i pobrea sense ser conegut ni menys recompensat.}}

Cavanilles, el seu descobridor, li va dedicar en el seu nom el gènero "Ximenesia" a on figura en la Flora Europea.

Ximénez tenia redactats quatre toms en 700 plantes que habia recollit a lo llarc de setze anys.

== Obra ==

En l'any [[1873]] la revista ''La Unión Médica'' editada en Castelló, en el seu primer número es feya resò de l'existència en la ciutat de l'obra de Ximénez, ''La flora de Castellón de la Plana'', que en aquell moment es trobava en poder dels seus descendents i en perfecte estat de conservació. En [[1879]] el científic Fernando Bou va consultar la mencionada obra per a la confecció d'un estudi sobre la família de les auranciàcees.

Del manuscrit, reiteradament citat en numerosos estudis i pràcticament donat per perdut, res es va saber fins a l'any 2005 en que algunes investigacions ho han localisat en mans particulars en la ciutat de Castelló.

== Reconeiximents ==

En l'any [[1883]] l'[[Ajuntament de Castelló]] acordà dedicar un carrer al seu nom.

== Referències ==

* [http://dbe.rah.es/biografias/37830/jose-salvador-ximenez-peset Biografia de José Salvador Ximénez Peset - Real Acadèmia de l'Història]