José Vicente Gómez Bayarri - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2026-05-21T09:57:40Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 09:57 21 maig 2026
Llínea 108:		Llínea 108:
	{{Cita\|Si s'afirma que la Llengua Valenciana naix del catala perque la dugueren els conquistadors, s'afirma necessariament -entre atres coses- que ningu en els antics Regnes moros de Valencia, Denia, Alpuente, etc..., parlava en Romanç Valencià. Demostrar aço es evidentment impossible, per lo que estem davant d'una d'estes hipotesis -mai lleis cientifiques, per incomprovables- a les que a soles els cal un bon «marketing cientifiste» per a impondre's en la societat. Bastaria, no obstant, que els investigadors donaren a coneixer els documents, proves i indicis de l'existencia d'eixe Romanç Valencià baix l'Islam, per a destruir una de les «condicions necessaries» per a mantindre l'hipotesis catalanista de l'orige de la Llengua Valenciana. Est es exactament el valor del llibre d'investigacio, «La lengua valenciana hasta Jaime I, particularidades del proceso histórico», de [[José Vicente Gómez Bayarri\|J. V. Gómez Bayarri]].\|'Les hipotesis catalanistes i l'investigacio' (2003 o anterior), per Juan Cano-Arribi Company, Alacant}}		{{Cita\|Si s'afirma que la Llengua Valenciana naix del catala perque la dugueren els conquistadors, s'afirma necessariament -entre atres coses- que ningu en els antics Regnes moros de Valencia, Denia, Alpuente, etc..., parlava en Romanç Valencià. Demostrar aço es evidentment impossible, per lo que estem davant d'una d'estes hipotesis -mai lleis cientifiques, per incomprovables- a les que a soles els cal un bon «marketing cientifiste» per a impondre's en la societat. Bastaria, no obstant, que els investigadors donaren a coneixer els documents, proves i indicis de l'existencia d'eixe Romanç Valencià baix l'Islam, per a destruir una de les «condicions necessaries» per a mantindre l'hipotesis catalanista de l'orige de la Llengua Valenciana. Est es exactament el valor del llibre d'investigacio, «La lengua valenciana hasta Jaime I, particularidades del proceso histórico», de [[José Vicente Gómez Bayarri\|J. V. Gómez Bayarri]].\|'Les hipotesis catalanistes i l'investigacio' (2003 o anterior), per Juan Cano-Arribi Company, Alacant}}

	{{Cita\|El [[Consell Valencià de Cultura]] presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d'Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom.		{{Cita\|El [[Consell Valencià de Cultura]] presidit pel [[Santiago Grisolía\|Dr. Grisolía]], esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d'Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom.
	Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües pròpies i a l'aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l'àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del sigle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l'ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.\|''Identificació onomàstica valenciana'' José Vte. Gómez Bayarri (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008)}}		Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües pròpies i a l'aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l'àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del sigle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l'ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.\|''Identificació onomàstica valenciana'' José Vte. Gómez Bayarri (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008)}}

Xavier: /* Cites */

2026-05-21T09:51:29Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 09:51 21 maig 2026
Llínea 104:		Llínea 104:
	{{Cita\|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la llengua valenciana, [[Carles Ros i Hebrera\|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.		{{Cita\|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la llengua valenciana, [[Carles Ros i Hebrera\|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.

	La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors [[Lluís Galiana\|Luis Galiana]] (1740-1771), [[Juan Collado]] (1731-1813) i [[Marc Antoni d'Orellana\|Marco Antonio d'Orellana]] (1731-1813) i, posteriorment, [[Juan Bautista Escorigüela]] (1757-1817) i [[Manuel Joaquim Sanelo\|Manuel Joaquin Sanelo]] (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del [[Sigle XIX\|XIX]]\|Carlos Ros, un intelectual proscrit, per José Vicente Gómez Bayarri ([[Revista Renou]], nº 41, novembre 2001), editada per l'[[Cardona Vives\|associació Cardona i Vives de Castelló]]}}		La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors [[Lluís Galiana\|Luis Galiana]] (1740-1771), [[Juan Collado]] (1731-1813) i [[Marc Antoni d'Orellana\|Marco Antonio d'Orellana]] (1731-1813) i, posteriorment, [[Juan Bautista Escorigüela]] (1757-1817) i [[Manuel Joaquim Sanelo\|Manuel Joaquin Sanelo]] (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del [[Sigle XIX\|XIX]]\|'Carlos Ros, un intelectual proscrit', per José Vicente Gómez Bayarri ([[Revista Renou]], nº 41, novembre 2001), editada per l'[[Cardona Vives\|associació Cardona i Vives de Castelló]]}}

	{{Cita\|Si s'afirma que la Llengua Valenciana naix del catala perque la dugueren els conquistadors, s'afirma necessariament -entre atres coses- que ningu en els antics Regnes moros de Valencia, Denia, Alpuente, etc..., parlava en Romanç Valencià. Demostrar aço es evidentment impossible, per lo que estem davant d'una d'estes hipotesis -mai lleis cientifiques, per incomprovables- a les que a soles els cal un bon «marketing cientifiste» per a impondre's en la societat. Bastaria, no obstant, que els investigadors donaren a coneixer els documents, proves i indicis de l'existencia d'eixe Romanç Valencià baix l'Islam, per a destruir una de les «condicions necessaries» per a mantindre l'hipotesis catalanista de l'orige de la Llengua Valenciana. Est es exactament el valor del llibre d'investigacio, «La lengua valenciana hasta Jaime I, particularidades del proceso histórico», de [[José Vicente Gómez Bayarri\|J. V. Gómez Bayarri]].\|'Les hipotesis catalanistes i l'investigacio' (2003 o anterior), per Juan Cano-Arribi Company, Alacant}}		{{Cita\|Si s'afirma que la Llengua Valenciana naix del catala perque la dugueren els conquistadors, s'afirma necessariament -entre atres coses- que ningu en els antics Regnes moros de Valencia, Denia, Alpuente, etc..., parlava en Romanç Valencià. Demostrar aço es evidentment impossible, per lo que estem davant d'una d'estes hipotesis -mai lleis cientifiques, per incomprovables- a les que a soles els cal un bon «marketing cientifiste» per a impondre's en la societat. Bastaria, no obstant, que els investigadors donaren a coneixer els documents, proves i indicis de l'existencia d'eixe Romanç Valencià baix l'Islam, per a destruir una de les «condicions necessaries» per a mantindre l'hipotesis catalanista de l'orige de la Llengua Valenciana. Est es exactament el valor del llibre d'investigacio, «La lengua valenciana hasta Jaime I, particularidades del proceso histórico», de [[José Vicente Gómez Bayarri\|J. V. Gómez Bayarri]].\|'Les hipotesis catalanistes i l'investigacio' (2003 o anterior), per Juan Cano-Arribi Company, Alacant}}

Xavier en 12:56 5 nov 2025

2025-11-05T12:56:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:56 5 nov 2025
Llínea 11:		Llínea 11:
	}}		}}
	'''José Vicente Gómez Bayarri''' ([[Valéncia]], [[3 d'octubre]] de [[1948]]), és un historiador, articuliste, conferenciant, escritor, professor i acadèmic [[Valencians\|valencià]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), especialiste en temes històrics.		'''José Vicente Gómez Bayarri''' ([[Valéncia]], [[3 d'octubre]] de [[1948]]), és un historiador, articuliste, conferenciant, escritor, professor i acadèmic [[Valencians\|valencià]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), especialiste en temes històrics.

			És Doctor en Història i Catedràtic en l'Institut 'Lluís Vives' de Valéncia,

	==Biografia==		==Biografia==

Valencian: Text reemplaça - 'Salzedella' a 'Salzadella'

2025-08-15T04:14:27Z

Text reemplaça - 'Salzedella' a 'Salzadella'

← Revisió anterior		Revisió de 04:14 15 ago 2025
Llínea 86:		Llínea 86:
	*“Les Institucions gremials. II. [[Els Gremis]]”. La Valéncia Musulmana i Cristiana. Valéncia, 1998		*“Les Institucions gremials. II. [[Els Gremis]]”. La Valéncia Musulmana i Cristiana. Valéncia, 1998
	*“[[Valéncia]] en la gesta cidiana”. Serie Històrica, núm. 21. [[RACV]]. [[Valéncia]], [[2000]].		*“[[Valéncia]] en la gesta cidiana”. Serie Històrica, núm. 21. [[RACV]]. [[Valéncia]], [[2000]].
	*“Toponomàstica de [[Sant Mateu]], [[Sant Jordi]], [[Sant Rafel del Riu]], Xert o [[Chert]], [[~~Salzedella~~]] i [[Rossell]]”. Anals de la [[RACV]]., núm. 75. [[Valéncia]], [[2000]].		*“Toponomàstica de [[Sant Mateu]], [[Sant Jordi]], [[Sant Rafel del Riu]], Xert o [[Chert]], [[Salzadella]] i [[Rossell]]”. Anals de la [[RACV]]., núm. 75. [[Valéncia]], [[2000]].
	*“Context sociopolitic i cultural de la Valéncia d'Ausias March i el seu entorn personal”. [[Ausias March]] i la Valéncia tardomigeval. [[Lo Rat Penat]]. [[Valéncia]], [[2000]].		*“Context sociopolitic i cultural de la Valéncia d'Ausias March i el seu entorn personal”. [[Ausias March]] i la Valéncia tardomigeval. [[Lo Rat Penat]]. [[Valéncia]], [[2000]].
	* Figura i predicació del “pare [[Vicent Ferrer]]”. Anals de la [[RACV]]. Núm. 76. [[Valéncia]], [[2001]].		* Figura i predicació del “pare [[Vicent Ferrer]]”. Anals de la [[RACV]]. Núm. 76. [[Valéncia]], [[2001]].

Reval en 10:19 30 jul 2025

2025-07-30T10:19:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:19 30 jul 2025
Llínea 145:		Llínea 145:
	[[Categoria:Escritors valencians]]		[[Categoria:Escritors valencians]]
	[[Categoria:Acadèmics RACV]]		[[Categoria:Acadèmics RACV]]
	[[Categoria:~~Valencianisme~~]]		[[Categoria:Valencianistes]]

Xavier: /* Cites */

2025-07-15T11:33:18Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:33 15 jul 2025
Llínea 98:		Llínea 98:
	== Cites ==		== Cites ==

	{{Cita\|''Los idiomas del Reino de Valencia no son consecuencia determinante de la repoblación. La parla romanç fue la base fundamental en el desarrollo y consolidación de la lengua valenciana. El habla románica valenciana es mayoritariamente latín, con aportaciones de elementos íberos, celtas, fenicios, griegos, germánicos y arábigos.''\|''Gómez Bayarri leyó su tesis doctoral en Zaragoza'', per [[Baltasar Bueno]] (''[[Las Provincias]]'', 11.11.1988)}}		{{Cita\|''Los idiomas del Reino de Valencia no son consecuencia determinante de la repoblación. La parla romanç fue la base fundamental en el desarrollo y consolidación de la lengua valenciana. El habla románica valenciana es mayoritariamente latín, con aportaciones de elementos íberos, celtas, fenicios, griegos, germánicos y arábigos.''\|'Gómez Bayarri leyó su tesis doctoral en Zaragoza', per [[Baltasar Bueno]] (''[[Las Provincias]]'', 11.11.1988)}}

	{{Cita\|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la llengua valenciana, [[Carles Ros i Hebrera\|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.		{{Cita\|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la llengua valenciana, [[Carles Ros i Hebrera\|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.

Xavier: /* Premis */

2025-07-15T11:31:17Z

Premis

← Revisió anterior		Revisió de 11:31 15 jul 2025
Llínea 38:		Llínea 38:
	El professor Gómez Bayarri també va participar en la fundació i va dirigir l'[[Escola Superior d'Estudis Valencians]] de la mateixa [[RACV]].		El professor Gómez Bayarri també va participar en la fundació i va dirigir l'[[Escola Superior d'Estudis Valencians]] de la mateixa [[RACV]].

	==Premis==		==Premis i guardons==

	'''Josep Vicent Gómez Bayarri''' ha segut premiat en reiterades ocasions per distints organismes i associacions valencianes. Destacar entre atres guardons, el Premi extraordinari de l'Excm. [[Ajuntament de Valéncia]] en els “[[Jocs Florals]]” de [[1989]], els Premis “[[Vinatea]]” ([[1990]]) i “Jaume I” ([[1999]]) o el “[[Jaume Roig]]” de [[2002]], convocat per la [[RACV]]. No podem deixar de fer menció al “Premi [[Josep Mª Guinot]] i Galán dels Lletres Valencianes”, de l'Associació Cultural “[[Cardona i Vives]]” de Castelló l'any [[2002]], o el “Vicente González Lizondo”, de “Amics de la [[RACV]]” l'any [[2006]].		'''Josep Vicent Gómez Bayarri''' ha segut premiat en reiterades ocasions per distints organismes i associacions valencianes. Destacar entre atres guardons, el Premi extraordinari de l'Excm. [[Ajuntament de Valéncia]] en els “[[Jocs Florals]]” de [[1989]], els Premis “[[Vinatea]]” ([[1990]]) i “Jaume I” ([[1999]]) o el “[[Jaume Roig]]” de [[2002]], convocat per la [[RACV]]. No podem deixar de fer menció al “Premi [[Josep Mª Guinot]] i Galán dels Lletres Valencianes”, de l'Associació Cultural “[[Cardona i Vives]]” de Castelló l'any [[2002]], o el “Vicente González Lizondo”, de “Amics de la [[RACV]]” l'any [[2006]].

	==Llibres publicats==		==Llibres publicats==
	[[Archiu:Rforalbayarri.jpg\|thumb\|180px\|Portada del llibre '''“Reyes forales medievales del Reino de Valencia"''' [[Editorial del Senia al Segura]], (2000)]]		[[Archiu:Rforalbayarri.jpg\|thumb\|180px\|Portada del llibre '''“Reyes forales medievales del Reino de Valencia"''' [[Editorial del Senia al Segura]], (2000)]]

Xavier: /* Currículum */

2025-07-15T11:30:39Z

Currículum

← Revisió anterior		Revisió de 11:30 15 jul 2025
Llínea 30:		Llínea 30:
	== Currículum ==		== Currículum ==

	'''Josep Vicent Gómez Bayarri''' és Doctor en [[Història]], Catedràtic en l'Institut “[[Lluís Vives]]” de [[Valéncia]], professor en l'''Universitat de l'Experiència'' del [[Universitat CEU-Cardenal Herrera\|CEU-Cardenal Herrera]] i en l'''Universitat Senior'' de l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]].		'''Josep Vicent Gómez Bayarri''' és Doctor en [[Història]], Catedràtic en l'Institut “[[Lluís Vives]]” de [[Valéncia]], professor en l'''Universitat de l'Experiència'' del [[Universitat CEU-Cardenal Herrera\|CEU-Cardenal Herrera]] i en l'Universitat Senior de l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] (UPV).

	Impartix cursos sobre distints temes relacionats en la faceta docent i d'actualisació de coneiximents per a professors de [[Educació secundària\|Secundària]] i [[Educació primària\|Primària]], recolzats per la [[Conselleria]] d'Educació de la [[Generalitat Valenciana]].		Impartix cursos sobre distints temes relacionats en la faceta docent i d'actualisació de coneiximents per a professors de [[Educació secundària\|Secundària]] i [[Educació primària\|Primària]], recolzats per la [[Conselleria]] d'Educació de la [[Generalitat Valenciana]].

Xavier: /* Cites */

2025-03-13T16:32:25Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 16:32 13 març 2025
Llínea 120:		Llínea 120:

	{{Cita\|La parla especificament valenciana reunix les premisses que otorguen a esta llengua el maxim nivell llingüistic i, que segons Stewart, son: 1. Estandarisacio, 2. Autonomia, 3. Historicitat, i 4. Vitalitat; condicions que determinen que se puga elevar una manera d´expressio a la categoria llingüistica d´idioma.\|'Llengua i politica', per José Vicente Gómez Bayarri ([[Revista Renou]], nº 76, juliol 2013, editada per l'[[Cardona i Vives\|associació cultural Cardona Vives de Castelló]])}}		{{Cita\|La parla especificament valenciana reunix les premisses que otorguen a esta llengua el maxim nivell llingüistic i, que segons Stewart, son: 1. Estandarisacio, 2. Autonomia, 3. Historicitat, i 4. Vitalitat; condicions que determinen que se puga elevar una manera d´expressio a la categoria llingüistica d´idioma.\|'Llengua i politica', per José Vicente Gómez Bayarri ([[Revista Renou]], nº 76, juliol 2013, editada per l'[[Cardona i Vives\|associació cultural Cardona Vives de Castelló]])}}

			* Sobre la repoblació del [[Regne de Valéncia]] durant la Reconquista:

			{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier: /* Llibres publicats */

2025-01-12T12:23:22Z

Llibres publicats

← Revisió anterior		Revisió de 12:23 12 gin 2025
Llínea 63:		Llínea 63:
	* ''Intitulaciones de los reyes de la Corona de Aragón'' ([[2017]])		* ''Intitulaciones de los reyes de la Corona de Aragón'' ([[2017]])
	* ''Historiadors, cronistes i dietaristes valencians'' ([[2017]]) VV.AA. XXVI Jornades dels Escritors. Del 6 al 8 de novembre de 2017.		* ''Historiadors, cronistes i dietaristes valencians'' ([[2017]]) VV.AA. XXVI Jornades dels Escritors. Del 6 al 8 de novembre de 2017.
	* ''Valencianisme. Identitat i dignitat'' (L'Oronella, Valéncia, 2025). Coautor, junt a Luis Sebastián Castañares, director, i coordinada per José Vicente Gómez Bayarri i José Bonet Navarro.		* ''Valencianisme. Identitat i dignitat'' (L'Oronella, Valéncia, [[2025]]). Coautor, junt a Luis Sebastián Castañares, director, i coordinada per José Vicente Gómez Bayarri i José Bonet Navarro.

	==Artículs de prensa==		==Artículs de prensa==

← Revisió anterior		Revisió de 09:57 21 maig 2026
Llínea 108:		Llínea 108:
	{{Cita\|Si s'afirma que la Llengua Valenciana naix del catala perque la dugueren els conquistadors, s'afirma necessariament -entre atres coses- que ningu en els antics Regnes moros de Valencia, Denia, Alpuente, etc..., parlava en Romanç Valencià. Demostrar aço es evidentment impossible, per lo que estem davant d'una d'estes hipotesis -mai lleis cientifiques, per incomprovables- a les que a soles els cal un bon «marketing cientifiste» per a impondre's en la societat. Bastaria, no obstant, que els investigadors donaren a coneixer els documents, proves i indicis de l'existencia d'eixe Romanç Valencià baix l'Islam, per a destruir una de les «condicions necessaries» per a mantindre l'hipotesis catalanista de l'orige de la Llengua Valenciana. Est es exactament el valor del llibre d'investigacio, «La lengua valenciana hasta Jaime I, particularidades del proceso histórico», de [[José Vicente Gómez Bayarri\|J. V. Gómez Bayarri]].\|'Les hipotesis catalanistes i l'investigacio' (2003 o anterior), per Juan Cano-Arribi Company, Alacant}}		{{Cita\|Si s'afirma que la Llengua Valenciana naix del catala perque la dugueren els conquistadors, s'afirma necessariament -entre atres coses- que ningu en els antics Regnes moros de Valencia, Denia, Alpuente, etc..., parlava en Romanç Valencià. Demostrar aço es evidentment impossible, per lo que estem davant d'una d'estes hipotesis -mai lleis cientifiques, per incomprovables- a les que a soles els cal un bon «marketing cientifiste» per a impondre's en la societat. Bastaria, no obstant, que els investigadors donaren a coneixer els documents, proves i indicis de l'existencia d'eixe Romanç Valencià baix l'Islam, per a destruir una de les «condicions necessaries» per a mantindre l'hipotesis catalanista de l'orige de la Llengua Valenciana. Est es exactament el valor del llibre d'investigacio, «La lengua valenciana hasta Jaime I, particularidades del proceso histórico», de [[José Vicente Gómez Bayarri\|J. V. Gómez Bayarri]].\|'Les hipotesis catalanistes i l'investigacio' (2003 o anterior), per Juan Cano-Arribi Company, Alacant}}

	{{Cita\|El [[Consell Valencià de Cultura]] presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d'Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom.		{{Cita\|El [[Consell Valencià de Cultura]] presidit pel [[Santiago Grisolía\|Dr. Grisolía]], esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d'Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom.
	Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües pròpies i a l'aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l'àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del sigle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l'ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.\|''Identificació onomàstica valenciana'' José Vte. Gómez Bayarri (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008)}}		Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües pròpies i a l'aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l'àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del sigle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l'ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.\|''Identificació onomàstica valenciana'' José Vte. Gómez Bayarri (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008)}}

← Revisió anterior		Revisió de 09:51 21 maig 2026
Llínea 104:		Llínea 104:
	{{Cita\|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la llengua valenciana, [[Carles Ros i Hebrera\|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.		{{Cita\|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la llengua valenciana, [[Carles Ros i Hebrera\|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.

	La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors [[Lluís Galiana\|Luis Galiana]] (1740-1771), [[Juan Collado]] (1731-1813) i [[Marc Antoni d'Orellana\|Marco Antonio d'Orellana]] (1731-1813) i, posteriorment, [[Juan Bautista Escorigüela]] (1757-1817) i [[Manuel Joaquim Sanelo\|Manuel Joaquin Sanelo]] (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del [[Sigle XIX\|XIX]]\|Carlos Ros, un intelectual proscrit, per José Vicente Gómez Bayarri ([[Revista Renou]], nº 41, novembre 2001), editada per l'[[Cardona Vives\|associació Cardona i Vives de Castelló]]}}		La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors [[Lluís Galiana\|Luis Galiana]] (1740-1771), [[Juan Collado]] (1731-1813) i [[Marc Antoni d'Orellana\|Marco Antonio d'Orellana]] (1731-1813) i, posteriorment, [[Juan Bautista Escorigüela]] (1757-1817) i [[Manuel Joaquim Sanelo\|Manuel Joaquin Sanelo]] (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del [[Sigle XIX\|XIX]]\|'Carlos Ros, un intelectual proscrit', per José Vicente Gómez Bayarri ([[Revista Renou]], nº 41, novembre 2001), editada per l'[[Cardona Vives\|associació Cardona i Vives de Castelló]]}}

	{{Cita\|Si s'afirma que la Llengua Valenciana naix del catala perque la dugueren els conquistadors, s'afirma necessariament -entre atres coses- que ningu en els antics Regnes moros de Valencia, Denia, Alpuente, etc..., parlava en Romanç Valencià. Demostrar aço es evidentment impossible, per lo que estem davant d'una d'estes hipotesis -mai lleis cientifiques, per incomprovables- a les que a soles els cal un bon «marketing cientifiste» per a impondre's en la societat. Bastaria, no obstant, que els investigadors donaren a coneixer els documents, proves i indicis de l'existencia d'eixe Romanç Valencià baix l'Islam, per a destruir una de les «condicions necessaries» per a mantindre l'hipotesis catalanista de l'orige de la Llengua Valenciana. Est es exactament el valor del llibre d'investigacio, «La lengua valenciana hasta Jaime I, particularidades del proceso histórico», de [[José Vicente Gómez Bayarri\|J. V. Gómez Bayarri]].\|'Les hipotesis catalanistes i l'investigacio' (2003 o anterior), per Juan Cano-Arribi Company, Alacant}}		{{Cita\|Si s'afirma que la Llengua Valenciana naix del catala perque la dugueren els conquistadors, s'afirma necessariament -entre atres coses- que ningu en els antics Regnes moros de Valencia, Denia, Alpuente, etc..., parlava en Romanç Valencià. Demostrar aço es evidentment impossible, per lo que estem davant d'una d'estes hipotesis -mai lleis cientifiques, per incomprovables- a les que a soles els cal un bon «marketing cientifiste» per a impondre's en la societat. Bastaria, no obstant, que els investigadors donaren a coneixer els documents, proves i indicis de l'existencia d'eixe Romanç Valencià baix l'Islam, per a destruir una de les «condicions necessaries» per a mantindre l'hipotesis catalanista de l'orige de la Llengua Valenciana. Est es exactament el valor del llibre d'investigacio, «La lengua valenciana hasta Jaime I, particularidades del proceso histórico», de [[José Vicente Gómez Bayarri\|J. V. Gómez Bayarri]].\|'Les hipotesis catalanistes i l'investigacio' (2003 o anterior), per Juan Cano-Arribi Company, Alacant}}