José de San Martín - Historial de revisions

Reval en 16:40 7 jul 2025

2025-07-07T16:40:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 7 jul 2025
Llínea 45:		Llínea 45:
	* Otero, José Pacífico (1978). Historia del Libertador o José de San Martín. Buenos Aires: Círculo Militar		* Otero, José Pacífico (1978). Historia del Libertador o José de San Martín. Buenos Aires: Círculo Militar
	* Piccinalli, Héctor Juan (1977). Vida de San Martín en España. Buenos Aires: Editorial Argentina		* Piccinalli, Héctor Juan (1977). Vida de San Martín en España. Buenos Aires: Editorial Argentina

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|José de San Martín}}		{{Commonscat\|José de San Martín}}

Lluísm en 14:54 10 ago 2023

2023-08-10T14:54:45Z

@@ Llínea 34: / Llínea 34: @@
 En l'any [[1861]] les seues despulles foren traslladades al cementeri de Brunoy, [[França]], fins que el [[28 de maig]] de [[1880]] arribaren a la ciutat de [[Buenos Aires]], rebent sepultura en la seua Catedral.
 Reconegut com a llibertador de tres nacions, els americans recorden d'ell, lo que esta escrit en la seua tomba: «Triumfà en San Lorenzo, afirmà l'Independència [[Argentina]], va creuar els Andes, dugué la seua bandera emancipadora a [[Chile]], a [[Perú]] i a [[Equador]]».
 == Enllaços externs ==

Jose2: Text reemplaça - 'a San ' a 'a Sant '

2022-06-12T16:23:30Z

Text reemplaça - 'a San ' a 'a Sant '

← Revisió anterior		Revisió de 16:23 12 jun 2022
Llínea 21:		Llínea 21:

	== El retorn ==		== El retorn ==
	Tornat a [[Mendoza]] demanà autorisació per a regressar a [[Buenos Aires]] i retrobar-se en la seua esposa que estava greument malalta. Se'l hi va negar argumentant que no seria segur per a ~~San~~ Martín tornar a la ciutat ya que alguns volgueren sometre'l a un juí per la desobediencia a una orde que havia rebut del govern per a reprimir als caudills federals.		Tornat a [[Mendoza]] demanà autorisació per a regressar a [[Buenos Aires]] i retrobar-se en la seua esposa que estava greument malalta. Se'l hi va negar argumentant que no seria segur per a Sant Martín tornar a la ciutat ya que alguns volgueren sometre'l a un juí per la desobediencia a una orde que havia rebut del govern per a reprimir als caudills federals.
	No obstant açò, va decidir viajar a [[Buenos Aires]], a on a la seua arribada ella havia mort.		No obstant açò, va decidir viajar a [[Buenos Aires]], a on a la seua arribada ella havia mort.

Valencian: Text reemplaça - 'produix' a 'produïx'

2021-11-25T16:49:41Z

Text reemplaça - 'produix' a 'produïx'

← Revisió anterior		Revisió de 16:49 25 nov 2021
Llínea 29:		Llínea 29:
	En l'any [[1831]] és radicà en [[França]] en una propietat propenca a [[París]]. Anys més tart i gracies als premis dels governs de [[Mendoza]] i [[Perú]], San Martín s'anà a residir en Grand Bourg. Allí va rebre la visita d'exiliats argentins, i fins els seus últims anys va mantindre correspondencia en el seu amic [[Tomás Guido]].		En l'any [[1831]] és radicà en [[França]] en una propietat propenca a [[París]]. Anys més tart i gracies als premis dels governs de [[Mendoza]] i [[Perú]], San Martín s'anà a residir en Grand Bourg. Allí va rebre la visita d'exiliats argentins, i fins els seus últims anys va mantindre correspondencia en el seu amic [[Tomás Guido]].

	En [[març]] de l'any [[1848]], es ~~produix~~ la revolució en [[París]], es trasllada a la ciutat de Boulogne-sur-Mer, a on va fallir a l'edat de 72 anys, a les tres de la vesprada del [[17 d'agost]] de [[1850]]. Segons conta la llegenda, el rellonge de la casa deixà de funcionar a eixa hora i encara seguix marcant les 3 en punt.		En [[març]] de l'any [[1848]], es produïx la revolució en [[París]], es trasllada a la ciutat de Boulogne-sur-Mer, a on va fallir a l'edat de 72 anys, a les tres de la vesprada del [[17 d'agost]] de [[1850]]. Segons conta la llegenda, el rellonge de la casa deixà de funcionar a eixa hora i encara seguix marcant les 3 en punt.

	== Les seues despulles ==		== Les seues despulles ==

Jose2 en 15:28 22 gin 2020

2020-01-22T15:28:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:28 22 gin 2020
Llínea 31:		Llínea 31:
	En [[març]] de l'any [[1848]], es produix la revolució en [[París]], es trasllada a la ciutat de Boulogne-sur-Mer, a on va fallir a l'edat de 72 anys, a les tres de la vesprada del [[17 d'agost]] de [[1850]]. Segons conta la llegenda, el rellonge de la casa deixà de funcionar a eixa hora i encara seguix marcant les 3 en punt.		En [[març]] de l'any [[1848]], es produix la revolució en [[París]], es trasllada a la ciutat de Boulogne-sur-Mer, a on va fallir a l'edat de 72 anys, a les tres de la vesprada del [[17 d'agost]] de [[1850]]. Segons conta la llegenda, el rellonge de la casa deixà de funcionar a eixa hora i encara seguix marcant les 3 en punt.

	== Les seues ~~restes~~ ==		== Les seues despulles ==
	En l'any [[1861]] les seues ~~restes~~ foren traslladades al cementeri de Brunoy, [[França]], fins que el [[28 de maig]] de [[1880]] arribaren a la ciutat de [[Buenos Aires]], rebent sepultura en la seua Catedral.		En l'any [[1861]] les seues despulles foren traslladades al cementeri de Brunoy, [[França]], fins que el [[28 de maig]] de [[1880]] arribaren a la ciutat de [[Buenos Aires]], rebent sepultura en la seua Catedral.
	Reconegut com a llibertador de tres nacions, els americans recorden d'ell, lo que esta escrit en la seua tomba: «Triumfà en San Lorenzo, afirmà l'Independència [[Argentina]], va creuar els Andes, dugué la seua bandera emancipadora a [[Chile]], a [[Perú]] i a [[Equador]]».		Reconegut com a llibertador de tres nacions, els americans recorden d'ell, lo que esta escrit en la seua tomba: «Triumfà en San Lorenzo, afirmà l'Independència [[Argentina]], va creuar els Andes, dugué la seua bandera emancipadora a [[Chile]], a [[Perú]] i a [[Equador]]».

Loís: /* Les seues restes */ concordança

2020-01-22T14:52:21Z

Les seues restes: concordança

← Revisió anterior		Revisió de 14:52 22 gin 2020
Llínea 32:		Llínea 32:

	== Les seues restes ==		== Les seues restes ==
	En l'any [[1861]] ~~els seus~~ restes foren traslladades al cementeri de Brunoy, [[França]], fins que el [[28 de maig]] de [[1880]] arribaren a la ciutat de [[Buenos Aires]], rebent sepultura en la seua Catedral.		En l'any [[1861]] les seues restes foren traslladades al cementeri de Brunoy, [[França]], fins que el [[28 de maig]] de [[1880]] arribaren a la ciutat de [[Buenos Aires]], rebent sepultura en la seua Catedral.
	Reconegut com a llibertador de tres nacions, els americans recorden d'ell, lo que esta escrit en la seua tomba: «Triumfà en San Lorenzo, afirmà l'Independència [[Argentina]], va creuar els Andes, dugué la seua bandera emancipadora a [[Chile]], a [[Perú]] i a [[Equador]]».		Reconegut com a llibertador de tres nacions, els americans recorden d'ell, lo que esta escrit en la seua tomba: «Triumfà en San Lorenzo, afirmà l'Independència [[Argentina]], va creuar els Andes, dugué la seua bandera emancipadora a [[Chile]], a [[Perú]] i a [[Equador]]».

Loís: restos > restes; com > com a

2020-01-22T14:51:55Z

restos > restes; com > com a

← Revisió anterior		Revisió de 14:51 22 gin 2020
Llínea 31:		Llínea 31:
	En [[març]] de l'any [[1848]], es produix la revolució en [[París]], es trasllada a la ciutat de Boulogne-sur-Mer, a on va fallir a l'edat de 72 anys, a les tres de la vesprada del [[17 d'agost]] de [[1850]]. Segons conta la llegenda, el rellonge de la casa deixà de funcionar a eixa hora i encara seguix marcant les 3 en punt.		En [[març]] de l'any [[1848]], es produix la revolució en [[París]], es trasllada a la ciutat de Boulogne-sur-Mer, a on va fallir a l'edat de 72 anys, a les tres de la vesprada del [[17 d'agost]] de [[1850]]. Segons conta la llegenda, el rellonge de la casa deixà de funcionar a eixa hora i encara seguix marcant les 3 en punt.

	== ~~Els seus restos~~ ==		== Les seues restes ==
	En l'any [[1861]] els seus ~~restos~~ foren ~~traslladats~~ al cementeri de Brunoy, [[França]], fins que el [[28 de maig]] de [[1880]] arribaren a la ciutat de [[Buenos Aires]], rebent sepultura en la seua Catedral.		En l'any [[1861]] els seus restes foren traslladades al cementeri de Brunoy, [[França]], fins que el [[28 de maig]] de [[1880]] arribaren a la ciutat de [[Buenos Aires]], rebent sepultura en la seua Catedral.
	Reconegut com llibertador de tres nacions, els americans recorden d'ell, lo que esta escrit en la seua tomba: «Triumfà en San Lorenzo, afirmà l'Independència [[Argentina]], va creuar els Andes, dugué la seua bandera emancipadora a [[Chile]], a [[Perú]] i a [[Equador]]».		Reconegut com a llibertador de tres nacions, els americans recorden d'ell, lo que esta escrit en la seua tomba: «Triumfà en San Lorenzo, afirmà l'Independència [[Argentina]], va creuar els Andes, dugué la seua bandera emancipadora a [[Chile]], a [[Perú]] i a [[Equador]]».

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: Text reemplaça - ' provincia ' a ' província '

2019-10-08T16:31:41Z

Text reemplaça - ' provincia ' a ' província '

← Revisió anterior		Revisió de 16:31 8 oct 2019
Llínea 2:		Llínea 2:
	El general '''Jose Francisco de San Martín''' naixqué el [[25 de febrer]] de [[1778]] en el chicotet poble de [[Yapeyu]] (provincia de [[Corrientes]], [[Argentina]]) i va fallir en Boulogne Sur Mer, [[França]], el [[17 d'agost]] de [[1850]] ; també nomenat el '''Llibertador José de San Martín''' o, simplement '''El Llibertador''', és una de les personalitats més important de les guerres d'independència de les colonies espanyoles d'[[Amèrica del Sur]]. Està considerat com el llibertador d'Argentina, de [[Chile]] i del [[Perú]] : el primer país li donà el titul de '''Pare de la Patria'''.		El general '''Jose Francisco de San Martín''' naixqué el [[25 de febrer]] de [[1778]] en el chicotet poble de [[Yapeyu]] (provincia de [[Corrientes]], [[Argentina]]) i va fallir en Boulogne Sur Mer, [[França]], el [[17 d'agost]] de [[1850]] ; també nomenat el '''Llibertador José de San Martín''' o, simplement '''El Llibertador''', és una de les personalitats més important de les guerres d'independència de les colonies espanyoles d'[[Amèrica del Sur]]. Està considerat com el llibertador d'Argentina, de [[Chile]] i del [[Perú]] : el primer país li donà el titul de '''Pare de la Patria'''.

	Fill d'un oficial espanyol Juan de San Martín Gómez, tinent governador de l'actual ~~provincia~~ argentina [[Corrientes]], va rebre l'educació en [[Espanya]] a partir de l'any [[1783]].		Fill d'un oficial espanyol Juan de San Martín Gómez, tinent governador de l'actual província argentina [[Corrientes]], va rebre l'educació en [[Espanya]] a partir de l'any [[1783]].

	== Carrera militar ==		== Carrera militar ==

Jose2: Text reemplaça - ' païs ' a ' país '

2019-01-01T11:08:24Z

Text reemplaça - ' païs ' a ' país '

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 1 gin 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Smartin.JPG\|thumb\|Jose de San Martín]]		[[Image:Smartin.JPG\|thumb\|Jose de San Martín]]
	El general '''Jose Francisco de San Martín''' naixqué el [[25 de febrer]] de [[1778]] en el chicotet poble de [[Yapeyu]] (provincia de [[Corrientes]], [[Argentina]]) i va fallir en Boulogne Sur Mer, [[França]], el [[17 d'agost]] de [[1850]] ; també nomenat el '''Llibertador José de San Martín''' o, simplement '''El Llibertador''', és una de les personalitats més important de les guerres d'independència de les colonies espanyoles d'[[Amèrica del Sur]]. Està considerat com el llibertador d'Argentina, de [[Chile]] i del [[Perú]] : el primer ~~païs~~ li donà el titul de '''Pare de la Patria'''.		El general '''Jose Francisco de San Martín''' naixqué el [[25 de febrer]] de [[1778]] en el chicotet poble de [[Yapeyu]] (provincia de [[Corrientes]], [[Argentina]]) i va fallir en Boulogne Sur Mer, [[França]], el [[17 d'agost]] de [[1850]] ; també nomenat el '''Llibertador José de San Martín''' o, simplement '''El Llibertador''', és una de les personalitats més important de les guerres d'independència de les colonies espanyoles d'[[Amèrica del Sur]]. Està considerat com el llibertador d'Argentina, de [[Chile]] i del [[Perú]] : el primer país li donà el titul de '''Pare de la Patria'''.

	Fill d'un oficial espanyol Juan de San Martín Gómez, tinent governador de l'actual provincia argentina [[Corrientes]], va rebre l'educació en [[Espanya]] a partir de l'any [[1783]].		Fill d'un oficial espanyol Juan de San Martín Gómez, tinent governador de l'actual provincia argentina [[Corrientes]], va rebre l'educació en [[Espanya]] a partir de l'any [[1783]].

Jose2: Text reemplaça - ' vencer ' a ' véncer '

2018-08-07T19:15:41Z

Text reemplaça - ' vencer ' a ' véncer '

← Revisió anterior		Revisió de 19:15 7 ago 2018
Llínea 14:		Llínea 14:
	En [[giner]] de l'any [[1812]] San Martín s'embarca cap a [[Buenos Aires]] en la [[fragata]] anglesa George Canning. Fon rebut pels membres del Primer Triumvirat de las [[Provincies Unides del Riu de la Plata]], que li reconegueren el seu grau de Tinent Coronel. El [[16 de març]] li demanaren que creacio d'el [[Regiment de Granaders a Cavall]] per a custodiar les costes del [[riu Paraná]]. Juntament en Carlos Maria d'Alvear i José Matías Zapiola funda la [[Logia Lautaro de Buenos Aires]]. El [[3 de febrer]] de [[1813]] lliurà el Combat de San Lorenzo.		En [[giner]] de l'any [[1812]] San Martín s'embarca cap a [[Buenos Aires]] en la [[fragata]] anglesa George Canning. Fon rebut pels membres del Primer Triumvirat de las [[Provincies Unides del Riu de la Plata]], que li reconegueren el seu grau de Tinent Coronel. El [[16 de març]] li demanaren que creacio d'el [[Regiment de Granaders a Cavall]] per a custodiar les costes del [[riu Paraná]]. Juntament en Carlos Maria d'Alvear i José Matías Zapiola funda la [[Logia Lautaro de Buenos Aires]]. El [[3 de febrer]] de [[1813]] lliurà el Combat de San Lorenzo.

	Fon nomenat Governador de les [[provincies de Cuyo]] i general en cap del [[Eixercit dels Andes]], i el [[12 de giner]] de [[1817]] es va iniciar des de Mendoza el creuament dels [[Andes]] en direcció a [[Chile]], junts al general [[Bernardo O'Higgins]], per a ~~vencer~~ a l'eixercit espanyol en les batalles de [[Chacabuco]] i [[Maipu]], lliuerant [[Chile]] definitivament.		Fon nomenat Governador de les [[provincies de Cuyo]] i general en cap del [[Eixercit dels Andes]], i el [[12 de giner]] de [[1817]] es va iniciar des de Mendoza el creuament dels [[Andes]] en direcció a [[Chile]], junts al general [[Bernardo O'Higgins]], per a véncer a l'eixercit espanyol en les batalles de [[Chacabuco]] i [[Maipu]], lliuerant [[Chile]] definitivament.

	Finalment el [[20 d'agost]] de l'any [[1820]] partix San Martín al front de l'expedició des del port de Valparaïso cap al [[Perú]]. L'expedició estava constituïda pel voltant de 4.500 hòmens, pertanyents al Eixercit dels Andes i al Eixercit de [[Chile]], i s'embarcaren en huit naus de guerra i setze transports, desembarcant en el port de Pisco feent recular a l'eixercit realiste. San Martín ocupa [[Lima]] i el dia [[28 de juliol]] declarà l'independència i és nomenat [[Protector del Perú]] en autoritat civil i militar.		Finalment el [[20 d'agost]] de l'any [[1820]] partix San Martín al front de l'expedició des del port de Valparaïso cap al [[Perú]]. L'expedició estava constituïda pel voltant de 4.500 hòmens, pertanyents al Eixercit dels Andes i al Eixercit de [[Chile]], i s'embarcaren en huit naus de guerra i setze transports, desembarcant en el port de Pisco feent recular a l'eixercit realiste. San Martín ocupa [[Lima]] i el dia [[28 de juliol]] declarà l'independència i és nomenat [[Protector del Perú]] en autoritat civil i militar.