Josep Alemany i Bolufer - Historial de revisions

Xavier: /* Resposta al discurs del Pare Fullana */

2025-02-22T12:14:50Z

Resposta al discurs del Pare Fullana

← Revisió anterior		Revisió de 12:14 22 feb 2025
Llínea 49:		Llínea 49:

	{{Cita\|''... la existencia del valenciano como lengua... no es como algunos dicen, una variante del catalán... [...] Y siendo esto así, creo que no debemos callar los valencianos, sino protestar, con todos los respetos debidos, de la tendencia y manera de discurrir de algunos escritores que niegan la existencia de nuestra lengua y de sus manifestaciones, atribuyendo a la suya como propio de ésta lo que no le pertenece por ser de aquella.''}}		{{Cita\|''... la existencia del valenciano como lengua... no es como algunos dicen, una variante del catalán... [...] Y siendo esto así, creo que no debemos callar los valencianos, sino protestar, con todos los respetos debidos, de la tendencia y manera de discurrir de algunos escritores que niegan la existencia de nuestra lengua y de sus manifestaciones, atribuyendo a la suya como propio de ésta lo que no le pertenece por ser de aquella.''}}

			{{Cita\|''... insisto en la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, una absorción del segundo por el primero.''}}

	== Sense cap reconeiximent ==		== Sense cap reconeiximent ==

Xavier en 12:12 22 feb 2025

2025-02-22T12:12:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:12 22 feb 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Josep Alemany i Bolufer''' ([[Cullera]], [[1 de juny]] de [[1866]] - † [[Madrit]], [[26 d'octubre]] de [[1934]]). Fon un filòlec, heleniste, lexicógraf i traductor [[Comunitat Valenciana\|valencià]].		'''Josep Alemany i Bolufer''' ([[Cullera]], [[1 de juny]] de [[1866]] - † [[Madrit]], [[26 d'octubre]] de [[1934]]). Fon un filòlec, heleniste, lexicógraf i traductor [[Comunitat Valenciana\|valencià]]. Doctor en Filosofia i Lletres. Professor i Catedràtic de Grec. Acadèmic de la Real Acadèmia de l'Història i de la Real Acadèmia Espanyola (RAE). Publicà diversos llibres sobre temàtica valenciana.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: /* Obres */

2025-02-04T12:58:27Z

Obres

← Revisió anterior		Revisió de 12:58 4 feb 2025
Llínea 59:		Llínea 59:
	* 1900: ''Diccionario de la lengua española'' (Ramón Sopena Editor, Barcelona). Obra publicada baix la direcció de Josep Alemany i Bolufer.		* 1900: ''Diccionario de la lengua española'' (Ramón Sopena Editor, Barcelona). Obra publicada baix la direcció de Josep Alemany i Bolufer.
	* 1896: ''Bhagavad-gita'', traduït del sànscrit i el francés.		* 1896: ''Bhagavad-gita'', traduït del sànscrit i el francés.
	* 1902: ''Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana''.		* 1902: ''Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana'' (Madrit). Reedició en l'any 1928.
	* 1908: ''Panchatantra'', basat en el ''Hitopadeza'', traduït del sànscrit i el francés.		* 1908: ''Panchatantra'', basat en el ''Hitopadeza'', traduït del sànscrit i el francés.
	* 1912: ''Mánava dharma zástra, o libro de las leyes de Manu'' (traduït del sànscrit i el francés.). Madrit: Llibreria Sucesores de Hernando (primera edició, 444 pàgines).		* 1912: ''Mánava dharma zástra, o libro de las leyes de Manu'' (traduït del sànscrit i el francés.). Madrit: Llibreria Sucesores de Hernando (primera edició, 444 pàgines).

Xavier: /* Obres */

2025-02-04T12:56:04Z

Obres

← Revisió anterior		Revisió de 12:56 4 feb 2025
Llínea 57:		Llínea 57:
	[[Archiu:Josepa2.jpg\|thumb\|250px\|Portada de llibre]]		[[Archiu:Josepa2.jpg\|thumb\|250px\|Portada de llibre]]
	* 1895: ''Hitopadeza o Provechosa enseñanza'' (fábulas indias), traduït del sànscrit i el francés.		* 1895: ''Hitopadeza o Provechosa enseñanza'' (fábulas indias), traduït del sànscrit i el francés.
			* 1900: ''Diccionario de la lengua española'' (Ramón Sopena Editor, Barcelona). Obra publicada baix la direcció de Josep Alemany i Bolufer.
	* 1896: ''Bhagavad-gita'', traduït del sànscrit i el francés.		* 1896: ''Bhagavad-gita'', traduït del sànscrit i el francés.
	* 1902: ''Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana''.		* 1902: ''Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana''.
Llínea 62:		Llínea 63:
	* 1912: ''Mánava dharma zástra, o libro de las leyes de Manu'' (traduït del sànscrit i el francés.). Madrit: Llibreria Sucesores de Hernando (primera edició, 444 pàgines).		* 1912: ''Mánava dharma zástra, o libro de las leyes de Manu'' (traduït del sànscrit i el francés.). Madrit: Llibreria Sucesores de Hernando (primera edició, 444 pàgines).
	* 1915: ''Calila y Dimna'', basat en el ''Panchatantra'', traduït del sànscrit i el francés.		* 1915: ''Calila y Dimna'', basat en el ''Panchatantra'', traduït del sànscrit i el francés.
	* 1917: ''Diccionario de la ~~lengua española~~. Madrit: Ramón Sopena.		* 1917: ''Nuevo Diccionario de la Lengua Española''. Madrit: Ramón Sopena. Obra publicada baix la direcció de Josep Alemany i Bolufer. D'esta obra s'han fet diferents reedicions (1935, 1936, 1941, 1948, 1950, 1960, 1972 .
	* 1920: ''Tratado de la formación de palabras en la lengua castellana : la derivación y la composición estudio de los sufijos y prefijos empleados en una y otra'' (214 págs). Madrit: Llibreria General de Victoriano Suárez.		* 1920: ''Tratado de la formación de palabras en la lengua castellana : la derivación y la composición estudio de los sufijos y prefijos empleados en una y otra'' (214 págs). Madrit: Llibreria General de Victoriano Suárez.
			* 1928: ''Nuevo Diccionario Ilustrado de la Lengua Española'' (Ramón Sopena Editor, Barcelona). Obra publicada baix la direcció de Josep Alemany i Bolufer.
	* 1928: ''Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana'' (381 pàgs.). Madrit: Tipografía de Archivos. Olózaga.		* 1928: ''Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana'' (381 pàgs.). Madrit: Tipografía de Archivos. Olózaga.
	* 1935: ''Nuevo diccionario de la lengua española''. Obra publicada baix la direcció de Josep Alemany i Bolufer. D'esta obra s'han fet diferents reedicions.
	* 1941 (póstumo): ''Gramática de la lengua griega'', revisada i publicada pel seu fill [[Bernardo Alemany Selfa]].		* 1941 (póstumo): ''Gramática de la lengua griega'', revisada i publicada pel seu fill [[Bernardo Alemany Selfa]].
	* 1942 (póstumo): ''Diccionario enciclopédico ilustrado de la lengua española''. Madrit: Ramón Sopena.		* 1942 (póstumo): ''Diccionario enciclopédico ilustrado de la lengua española''. Madrit: Ramón Sopena.

Xavier: /* Obres */

2025-02-04T12:44:55Z

Obres

← Revisió anterior		Revisió de 12:44 4 feb 2025
Llínea 65:		Llínea 65:
	* 1920: ''Tratado de la formación de palabras en la lengua castellana : la derivación y la composición estudio de los sufijos y prefijos empleados en una y otra'' (214 págs). Madrit: Llibreria General de Victoriano Suárez.		* 1920: ''Tratado de la formación de palabras en la lengua castellana : la derivación y la composición estudio de los sufijos y prefijos empleados en una y otra'' (214 págs). Madrit: Llibreria General de Victoriano Suárez.
	* 1928: ''Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana'' (381 pàgs.). Madrit: Tipografía de Archivos. Olózaga.		* 1928: ''Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana'' (381 pàgs.). Madrit: Tipografía de Archivos. Olózaga.
			* 1935: ''Nuevo diccionario de la lengua española''. Obra publicada baix la direcció de Josep Alemany i Bolufer. D'esta obra s'han fet diferents reedicions.
	* 1941 (póstumo): ''Gramática de la lengua griega'', revisada i publicada pel seu fill [[Bernardo Alemany Selfa]].		* 1941 (póstumo): ''Gramática de la lengua griega'', revisada i publicada pel seu fill [[Bernardo Alemany Selfa]].
	* 1942 (póstumo): ''Diccionario enciclopédico ilustrado de la lengua española''. Madrit: Ramón Sopena.		* 1942 (póstumo): ''Diccionario enciclopédico ilustrado de la lengua española''. Madrit: Ramón Sopena.
	* 1943 (póstumo): ''Edipo rey'' y ''Antígona'', de [[Sófocles]], traduït del grec en data descongeguda.		* 1943 (póstumo): ''Edipo rey'' y ''Antígona'', de [[Sófocles]], traduït del grec en data descongeguda.

	** Sófocles (José Alemany Bolufer, traductor), [[Octavio Paz]] (prologuiste): ''Edipo rey'', ''Antígona''. Buenos Aires: Ciordia, 1964.		** Sófocles (José Alemany Bolufer, traductor), [[Octavio Paz]] (prologuiste): ''Edipo rey'', ''Antígona''. Buenos Aires: Ciordia, 1964.

Jose2 en 18:46 2 set 2024

2024-09-02T18:46:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:46 2 set 2024
Llínea 95:		Llínea 95:

	{{Cita\|... l'existència del valencià com a llengua... no és com alguns diuen, una variant del català...}}		{{Cita\|... l'existència del valencià com a llengua... no és com alguns diuen, una variant del català...}}

	== Referencies ==		== Referencies ==
	* Alemany i Bolufer, Josep: Mánava dharma zástra, o libro de las leyes de Manu. Madrid: Librería Sucesores de Hernando (primera edición, 444 páginas), 1912		* Alemany i Bolufer, Josep: Mánava dharma zástra, o libro de las leyes de Manu. Madrid: Librería Sucesores de Hernando (primera edición, 444 páginas), 1912

Xavier: /* Biografia */

2024-08-24T10:02:38Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 10:02 24 ago 2024
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Va nàixer en una família de llauradors de Cullera, junt a la desembocadura del riu [[Xúquer]] en la [[mar Mediterràneu]] (a 38 km. de la capital [[Valéncia]]). Durant el servici militar ([[1886]]-[[1888]]) va estudiar tres anys de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Barcelona, a on en posterioritat va realisar varis cursos de doctorat. El [[12 de març]] de l'any [[1890]] va obtindre la revàlida d'eixe títul de grau en [[Madrit]], en una tesis titulada ''Les idees religioses, polítiques i morals de Jenofonte''. El [[23 de març]] de 1890 es va casar en Dolores Selfa Adán, en qui va tindre catorze fills, entre ells Bernardo, Miguel, Antonio i José.		Va nàixer en una família de llauradors de la població valenciana de Cullera, junt a la desembocadura del riu [[Xúquer]] en la [[mar Mediterràneu]] (a 38 km. de la capital [[Valéncia]]). Durant el servici militar ([[1886]]-[[1888]]) va estudiar tres anys de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Barcelona, a on en posterioritat va realisar varis cursos de doctorat. El [[12 de març]] de l'any [[1890]] va obtindre la revàlida d'eixe títul de grau en [[Madrit]], en una tesis titulada ''Les idees religioses, polítiques i morals de Jenofonte''. El [[23 de març]] de 1890 es va casar en Dolores Selfa Adán, en qui va tindre catorze fills, entre ells Bernardo, Miguel, Antonio i José.

	En l'any [[1891]] es va presentar a un concurs per a obtindre la càtedra d'idioma grec en l'Universitat de Granada. Va tindre com a opositors a Ángel Ganivet ([[1865]]-[[1898]]) i [[Miguel de Unamuno]] ([[1864]]-[[1936]]); abdós jóvens s'havien fet amics mentres varen passar tot l'hivern estudiant grec per a accedir a eixa càtedra. Unamuno conseguiria el mateix lloc en l'Universitat de Salamanca. I com Ganivet ya tenia una mereixcuda fama pels seus escrits polítics, i ademés era de la pròpia ciutat de [[Granada]], el tribunal li va concedir la càtedra ad ell, aduint que si be no sabia molt [[grec]], seria capaç de deprendre-ho. Alemany va declarar incompetent al tribunal i ho va recusar. El nou tribunal va estar presidit per Juan Valera ([[1824]]-[[1905]]), [[Marcelino Menéndez Pelayo]] ([[1856]]-[[1912]]), la reina María Cristina ([[1858]]-[[1929]]) i [[Ramón Menéndez Pidal]] ([[1869]]-[[1968]]).		En l'any [[1891]] es va presentar a un concurs per a obtindre la càtedra d'idioma grec en l'Universitat de Granada. Va tindre com a opositors a Ángel Ganivet ([[1865]]-[[1898]]) i [[Miguel de Unamuno]] ([[1864]]-[[1936]]); abdós jóvens s'havien fet amics mentres varen passar tot l'hivern estudiant grec per a accedir a eixa càtedra. Unamuno conseguiria el mateix lloc en l'Universitat de Salamanca. I com Ganivet ya tenia una mereixcuda fama pels seus escrits polítics, i ademés era de la pròpia ciutat de [[Granada]], el tribunal li va concedir la càtedra ad ell, aduint que si be no sabia molt [[grec]], seria capaç de deprendre-ho. Alemany va declarar incompetent al tribunal i ho va recusar. El nou tribunal va estar presidit per Juan Valera ([[1824]]-[[1905]]), [[Marcelino Menéndez Pelayo]] ([[1856]]-[[1912]]), la reina María Cristina ([[1858]]-[[1929]]) i [[Ramón Menéndez Pidal]] ([[1869]]-[[1968]]).

Lluísm en 18:22 18 ago 2024

2024-08-18T18:22:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:22 18 ago 2024
Llínea 108:		Llínea 108:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|José Alemany y Bolufer}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Alemany_y_Bolufer Josep Alemany en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Alemany_y_Bolufer Josep Alemany en Wikipedia]

Lluísm en 18:21 18 ago 2024

2024-08-18T18:21:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:21 18 ago 2024
Llínea 95:		Llínea 95:

	{{Cita\|... l'existència del valencià com a llengua... no és com alguns diuen, una variant del català...}}		{{Cita\|... l'existència del valencià com a llengua... no és com alguns diuen, una variant del català...}}

			== Referencies ==
			* Alemany i Bolufer, Josep: Mánava dharma zástra, o libro de las leyes de Manu. Madrid: Librería Sucesores de Hernando (primera edición, 444 páginas), 1912
			* «Notas sobre el “Diccionario de la lengua española” (1917) de José Alemany y Bolufer», escrit per David Prieto García-Seco, profesor del Departament de Llengua espanyola i Llingüística general de l'Universitat de Múrcia i publicat en la Revista de Lexicografía, 13 (2007), pp. 125-138
			* Zamora Vicente, 1999: 206 y 374; Seco, 1994

			== Bibliografia ==

			* Prieto García-Seco, David (2010): «José Alemany y Bolufer», en Diccionario biográfico español, Madrid, Real Academia de la Historia, vol. II, pp. 579-580.
			* Prieto García-Seco, David (2019): «José Alemany y Bolufer: trayectoria filológica e hitos fundamentales», en Josep L. Aparici Gayon (ed. y coord.), XIII Jornades d'Estudis de Cullera. Cullera, 24, 25 i 26 de novembre de 2017, Cullera, Ajuntament de Cullera, pp. 47-95
			* Sanchis Guarner, Manuel (1986). La llengua dels valencians (en catalán). Valencia: 3i4. p. 59. ISBN 8475020828

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 07:49 1 jul 2024

2024-07-01T07:49:06Z

@@ Llínea 53: / Llínea 53: @@
 En Madrit mai se li va fer cap reconeiximent perque era valencià, i en Valéncia tampoc perque va viure en Madrit i amava profundament a l'idioma espanyol i a [[Espanya]] com a nació pluricultural. Alemany va defendre la llengua valenciana degut a tots els seus coneiximents lexicogràfics recriminant al [[Pare Fullana]] que no declarara l'independència del valencià ''de la manera expressa i contundent que el cas requerix per a que tots s'enteren''. Sobre estos temes, el filòlec i escritor pancatalaniste [[Manuel Sanchis Guarner]] recrimina en el seu llibre ''La llengua dels valencians'' el que Alemany, ''a pesar d'haver dedicat tota la seua vida a l'estudi de numeroses llengües d'Europa, Àsia i Amèrica, jamai haguera dedicat cap atenció a la llengua pròpia''. No obstant, cal remarcar que durant tota la seua vida es va comunicar en la seua dòna utilisant la llengua valenciana.
 == Cites sobre la llengua valenciana ==
@@ Llínea 58: / Llínea 74: @@
 {{Cita|... el valencià naixqué i es desenrollà en el [[Regne de Valéncia]]...}}
-{{Cita| Encara que açò és aixina i estiga hui reconegut per tots els que es dediquen a estos estudis, hi ha certa tendència patrocinada... per alguns que no volen reconéixer l'independència del valencià i ho inclouen en la mateixa denominació de la llengua pròpia d'ells}}
+{{Cita| Encara que açò és aixina i estiga hui reconegut per tots els que es dediquen ad estos estudis, hi ha certa tendència patrocinada... per alguns que no volen reconéixer l'independència del valencià i ho inclouen en la mateixa denominació de la llengua pròpia d'ells}}
 {{Cita|El valencià també en els seus orígens és diferència del català ... tot açò nos diu que el valencià és un romanç independent}}
@@ Llínea 79: / Llínea 95: @@
 {{Cita|... l'existència del valencià com a llengua... no és com alguns diuen, una variant del català...}}
 == Enllaços externs ==