Josep Estellés i Caballer - Historial de revisions

Reval en 11:27 29 gin 2026

2026-01-29T11:27:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:27 29 gin 2026
Llínea 49:		Llínea 49:

	{{Cita\|''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular y la incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''.\|Artícul de Felipe Pastor Cañas en [[Las Provincias]] (11.02.1984)}}		{{Cita\|''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular y la incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''.\|Artícul de Felipe Pastor Cañas en [[Las Provincias]] (11.02.1984)}}

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 16:34 28 jun 2024

2024-06-28T16:34:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 28 jun 2024
Llínea 46:		Llínea 46:
	Tant l'Ajuntament de [[Godella]], com el de [[Valéncia]] (en la pedania de [[Massarrojos]]) li varen dedicar sengles carrers.		Tant l'Ajuntament de [[Godella]], com el de [[Valéncia]] (en la pedania de [[Massarrojos]]) li varen dedicar sengles carrers.

	==Cites==		== Cites ==

	{{Cita\|''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular y la incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''.\|Artícul de Felipe Pastor Cañas en [[Las Provincias]] (11.02.1984)}}		{{Cita\|''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular y la incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''.\|Artícul de Felipe Pastor Cañas en [[Las Provincias]] (11.02.1984)}}

Lluísm en 15:03 22 jun 2024

2024-06-22T15:03:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:03 22 jun 2024
Llínea 49:		Llínea 49:

	{{Cita\|''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular y la incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''.\|Artícul de Felipe Pastor Cañas en [[Las Provincias]] (11.02.1984)}}		{{Cita\|''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular y la incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''.\|Artícul de Felipe Pastor Cañas en [[Las Provincias]] (11.02.1984)}}

	==~~Bibliografía~~==		== Bibliografia ==

	* González Velasco, Carmelo. ''Un músico para la Virgen, José Estellés Caballer'' (EDICEP. [[Valéncia]], [[2008]]). ISBN: 978-84-7050-952-0		* González Velasco, Carmelo. ''Un músico para la Virgen, José Estellés Caballer'' (EDICEP. [[Valéncia]], [[2008]]). ISBN: 978-84-7050-952-0

Reval en 17:57 5 jun 2024

2024-06-05T17:57:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:57 5 jun 2024
Llínea 52:		Llínea 52:
	==Bibliografía==		==Bibliografía==

	* ~~GONZÁLEZ VELASCO~~, Carmelo. ''Un músico para la Virgen, José Estellés Caballer'' (EDICEP. [[Valéncia]], [[2008]]). ISBN: 978-84-7050-952-0		* González Velasco, Carmelo. ''Un músico para la Virgen, José Estellés Caballer'' (EDICEP. [[Valéncia]], [[2008]]). ISBN: 978-84-7050-952-0

	* ~~LLÁCER BOSBACH~~, Miguel. “José Estellés Caballer y la Escolanía de Nuestra Señora de los Desamparados de Valencia” (Taller d'història local de Godella, Querns, Quaderns de Godella número 4, pàgines 19-28 [[2009]]) ISSN: 1695-839X		* Llácer Bosbach, Miguel. “José Estellés Caballer y la Escolanía de Nuestra Señora de los Desamparados de Valencia” (Taller d'història local de Godella, Querns, Quaderns de Godella número 4, pàgines 19-28 [[2009]]) ISSN: 1695-839X

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==
	*[http://tallerhistoriagodella.org/wp-content/uploads/2023/03/Vore-index Taller de història de Godella]		* [http://tallerhistoriagodella.org/wp-content/uploads/2023/03/Vore-index Taller de història de Godella]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Miquelantoni en 16:03 24 maig 2023

2023-05-24T16:03:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:03 24 maig 2023
Llínea 42:		Llínea 42:
	Va morir el 4 de febrer de 1984 a les sèt de la vesprada d'un infart de miocardi, a tretze dies de complir els 59 anys, i en acabant d'haver dirigit l'Escolania per última volta en la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]].		Va morir el 4 de febrer de 1984 a les sèt de la vesprada d'un infart de miocardi, a tretze dies de complir els 59 anys, i en acabant d'haver dirigit l'Escolania per última volta en la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]].

	Com publicà una semana més tart el profesor d'orige segovià, i responsable de l'àrea educativa del centre, Felipe Pastor Cañas en [[Las Províncias]] (11.02.1984), “''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular ~~i lo~~ incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''”.		Com publicà una semana més tart el profesor d'orige segovià, i responsable de l'àrea educativa del centre, Felipe Pastor Cañas en [[Las Províncias]] (11.02.1984), “''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular y la incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''”.

	Tant l'Ajuntament de [[Godella]], com el de [[Valéncia]] (en la pedania de [[Massarrojos]]) li varen dedicar sengles carrers.		Tant l'Ajuntament de [[Godella]], com el de [[Valéncia]] (en la pedania de [[Massarrojos]]) li varen dedicar sengles carrers.
Llínea 48:		Llínea 48:
	==Cites==		==Cites==

	{{Cita\|''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular ~~i lo~~ incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''.\|Artícul de Felipe Pastor Cañas en [[Las Provincias]] (11.02.1984)}}		{{Cita\|''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular y la incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''.\|Artícul de Felipe Pastor Cañas en [[Las Provincias]] (11.02.1984)}}

	==Bibliografía==		==Bibliografía==
Llínea 54:		Llínea 54:
	* GONZÁLEZ VELASCO, Carmelo. ''Un músico para la Virgen, José Estellés Caballer'' (EDICEP. [[Valéncia]], [[2008]]). ISBN: 978-84-7050-952-0		* GONZÁLEZ VELASCO, Carmelo. ''Un músico para la Virgen, José Estellés Caballer'' (EDICEP. [[Valéncia]], [[2008]]). ISBN: 978-84-7050-952-0

	* LLÁCER BOSBACH, Miguel. “José Estellés Caballer y la Escolanía de Nuestra Señora de los Desamparados de Valencia” (Taller d'història local de Godella), Querns número 4, ~~pàgina~~ 19		* LLÁCER BOSBACH, Miguel. “José Estellés Caballer y la Escolanía de Nuestra Señora de los Desamparados de Valencia” (Taller d'història local de Godella, Querns, Quaderns de Godella número 4, pàgines 19-28 [[2009]]) ISSN: 1695-839X

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

46.222.170.55: Actualisació data

2023-05-24T12:19:43Z

Actualisació data

← Revisió anterior		Revisió de 12:19 24 maig 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Sacerdot i músic		\| ocupació = Sacerdot i músic
	\| data_naix = [[17 de febrer de 1925]]		\| data_naix = 17 de febrer de [[1925]]
	\| lloc_naix = [[Godella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_naix = [[Godella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	\| data_mort = [[1984]]		\| data_mort = 4 de febrer de [[1984]]
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Josep Estellés i Caballer''', va nàixer en [[Godella]], el [[17 de febrer]] de [[1925]] i faltà en la ciutat de [[Valéncia]] el [[4 de febrer]] de [[1984]]. Fon un sacerdot i músic [[Valencians\|valencià]]. Fon cofundador i primer director de l'[[Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats]]. Fudador, ademés, de l'[[Orfeó Parroquial]] de [[Godella]], l'[[Orfeó Parroquial san Pio X]] de [[Massarrojos]], i el [[Cor Laetentur]].		'''Josep Estellés i Caballer''', va nàixer en [[Godella]], el [[17 de febrer]] de [[1925]] i faltà en la ciutat de [[Valéncia]] el [[4 de febrer]] de [[1984]]. Fon un sacerdot i músic [[Valencians\|valencià]]. Fon cofundador i primer director de l'[[Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats]]. Fudador, ademés, de l'[[Orfeó Parroquial de Godella]], l'[[Orfeó Parroquial san Pio X]] de [[Massarrojos]], i el [[Cor Laetentur]].

	==Biografia==		==Biografia==

46.222.170.55: /* Enllaços externs */Afegida categoria

2023-05-24T12:16:17Z

Enllaços externs: Afegida categoria

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 24 maig 2023
Llínea 63:		Llínea 63:
	[[Categoria:Religiosos]]		[[Categoria:Religiosos]]
	[[Categoria:Religiosos valencians]]		[[Categoria:Religiosos valencians]]
			[[Categoria:Músics]]

Lluísm: /* Biografia */

2023-05-24T08:14:23Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 08:14 24 maig 2023
Llínea 14:		Llínea 14:
	==Biografia==		==Biografia==

	Va nàixer en el número 67 del carrer Ample de [[Godella]]. Fon el segon fill de Francesc Estellés Muñoz i Magdalena Caballer Gallur, matrimoni catòlic i d'arraïlades costums religioses. Foren els seus germans Francesc, el major, i Miquel, el menut. No es té constància documental del bateig, per la crema dels registres parroquials durant la [[Guerra Civil]], pero sí consta la seua Primera Comunió, junt al seu germà major, el dia 11 de juny de [[1933]].		Va nàixer en el número 67 del carrer Ample de [[Godella]]. Fon el segon fill de Francesc Estellés Muñoz i Magdalena Caballer Gallur, matrimoni catòlic i d'arraïlades costums religioses. Foren els seus germans Francesc, el major, i Miquel, el menut. No es té constància documental del bateig, per la crema dels registres parroquials durant la [[Guerra Civil]], pero sí consta la seua Primera Comunió, junt al seu germà major, el dia [[11 de juny]] de [[1933]].

	El primer contacte en el món cultural el va tindre en casa de donya Bàrbera Capella Alonso, en ''Ca la senyora Barbereta'', com es conegué durant molts anys l'escoleta d'esta reconeguda godellera. Als cinc anys i mig, fins als nou, estudià en el colege que el partit polític [[Derecha Regional Valenciana\|''Derecha Regional Valenciana'']] tenia en el poble. El [[18 d'octubre]] de [[1934]], en vora dèu anys, havent passat un elemental exàmen de solfeig i de cultura general, per la seua excelent veu i magnífic oït, ingressà com a infantillo en la Capella Musical del [[Real Colege del Corpus Christi]], també conegut com Colege del Patriarca, el que fea 473 de tots els infantillos que havien passat fins ad eixe moment per la casa.		El primer contacte en el món cultural el va tindre en casa de donya Bàrbera Capella Alonso, en ''Ca la senyora Barbereta'', com es conegué durant molts anys l'escoleta d'esta reconeguda godellera. Als cinc anys i mig, fins als nou, estudià en el colege que el partit polític [[Derecha Regional Valenciana\|''Derecha Regional Valenciana'']] tenia en el poble. El [[18 d'octubre]] de [[1934]], en vora dèu anys, havent passat un elemental exàmen de solfeig i de cultura general, per la seua excelent veu i magnífic oït, ingressà com a infantillo en la Capella Musical del [[Real Colege del Corpus Christi]], també conegut com Colege del Patriarca, el que fea 473 de tots els infantillos que havien passat fins ad eixe moment per la casa.

Lluísm en 08:13 24 maig 2023

2023-05-24T08:13:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:13 24 maig 2023
Llínea 20:		Llínea 20:
	Als quinze anys, el [[27 de setembre]] de [[1939]], superà la prova d'accés al Seminari, en aquell moment en el carrer Trinitaris de [[Valéncia]] a on va cursar, en un excelent currículum, una cuidada preparació en moltes i diverses matèries.		Als quinze anys, el [[27 de setembre]] de [[1939]], superà la prova d'accés al Seminari, en aquell moment en el carrer Trinitaris de [[Valéncia]] a on va cursar, en un excelent currículum, una cuidada preparació en moltes i diverses matèries.

	En 19 anys crea i dirigix l'Orfeó Parroquial de Godella, el segon més antic de tota Valéncia darrere de la [[Coral Polifònica Valentina]], iniciant les seues actuacions un 1 d'octubre de [[1944]].		En 19 anys crea i dirigix l'Orfeó Parroquial de Godella, el segon més antic de tota Valéncia darrere de la [[Coral Polifònica Valentina]], iniciant les seues actuacions un [[1 d'octubre]] de [[1944]].

	El [[21 de març]] de [[1946]], obté una beca per a estudiar Sagrada Teologia en el Colege-Seminari del Corpus Christi, com a colegial intern.		El [[21 de març]] de [[1946]], obté una beca per a estudiar Sagrada Teologia en el Colege-Seminari del Corpus Christi, com a colegial intern.
Llínea 34:		Llínea 34:
	Des de l'any [[1952]] fins a l'any [[1970]] fon Encarregat General de la Música i Director de la ''Schola Cantorum'' en el Seminari Conciliar de Moncada en el mateix periodo.		Des de l'any [[1952]] fins a l'any [[1970]] fon Encarregat General de la Música i Director de la ''Schola Cantorum'' en el Seminari Conciliar de Moncada en el mateix periodo.

	L'[[1 d'octubre]] de [[1957]] és nomenat Mestre de Capella de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]], en l'encàrrec implícit de fundar la seua Escolania, per a ser presentada en la festa de la Mare de Deu dels Desamparats en maig de [[1958]], pero la [[Riuada de Valéncia\|riuada]] que Valéncia havia patit en aquell [[octubre]] de [[1957]] feu que no fora possible fins al [[7 de decembre]], vigília de l'Immaculada. Va estar una primera etapa de vint anys, fins que ingressà com a postulant en el monasteri benedictí de San Salvador de Leyre, en la localitat navarra de Yesa, l'1 de setembre de [[1978]], abandonant la vida religiosa el [[25 d'octubre]] de [[1979]] i incorporant-se el [[29 d'Octubre]] com a Capellà de Cor en la Capella Musical del Patriarca.		L'1 d'octubre de [[1957]] és nomenat Mestre de Capella de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]], en l'encàrrec implícit de fundar la seua Escolania, per a ser presentada en la festa de la Mare de Deu dels Desamparats en maig de [[1958]], pero la [[Riuada de Valéncia\|riuada]] que Valéncia havia patit en aquell [[octubre]] de [[1957]] feu que no fora possible fins al [[7 de decembre]], vigília de l'Immaculada. Va estar una primera etapa de vint anys, fins que ingressà com a postulant en el monasteri benedictí de San Salvador de Leyre, en la localitat navarra de Yesa, l'1 de setembre de [[1978]], abandonant la vida religiosa el [[25 d'octubre]] de [[1979]] i incorporant-se el [[29 d'Octubre]] com a Capellà de Cor en la Capella Musical del Patriarca.

	El [[16 de setembre]] de [[1981]], a solicitut dels superiors, torna de nou a la Direcció musical de l'[[Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats]], en acabant d'un nou i molt breu intent de vida monàstica en l'''Abadia benedictina de la Santa Cruz del Valle de los Caídos''.		El [[16 de setembre]] de [[1981]], a solicitut dels superiors, torna de nou a la Direcció musical de l'[[Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats]], en acabant d'un nou i molt breu intent de vida monàstica en l'''Abadia benedictina de la Santa Cruz del Valle de los Caídos''.

Lluísm en 08:13 24 maig 2023

2023-05-24T08:13:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:13 24 maig 2023
Llínea 54:		Llínea 54:
	* GONZÁLEZ VELASCO, Carmelo. ''Un músico para la Virgen, José Estellés Caballer'' (EDICEP. [[Valéncia]], [[2008]]). ISBN: 978-84-7050-952-0		* GONZÁLEZ VELASCO, Carmelo. ''Un músico para la Virgen, José Estellés Caballer'' (EDICEP. [[Valéncia]], [[2008]]). ISBN: 978-84-7050-952-0

	* LLÁCER BOSBACH, Miguel. “José Estellés Caballer y la Escolanía de Nuestra Señora de los Desamparados de Valencia” ([[Taller d'història local de Godella]], Querns número 4, pàgina 19		* LLÁCER BOSBACH, Miguel. “José Estellés Caballer y la Escolanía de Nuestra Señora de los Desamparados de Valencia” (Taller d'història local de Godella), Querns número 4, pàgina 19

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==