Josep Lluís Carod Rovira - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T13:00:37Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 13:00 28 ago 2023
Llínea 22:		Llínea 22:
	En l'any [[1996]], Colom va protagonisar una escissió en ERC que va donar lloc al Partit per la Independència (PI), despuix del Congrés de Vilafranca, deixant vacant la secretaria general, càrrec per al que Carod Rovira fon elegit com a persona de consens. En [[1999]], [[2003]] i [[2006]] va encapçalar la candidatura de ERC en les eleccions al Parlament de Catalunya.		En l'any [[1996]], Colom va protagonisar una escissió en ERC que va donar lloc al Partit per la Independència (PI), despuix del Congrés de Vilafranca, deixant vacant la secretaria general, càrrec per al que Carod Rovira fon elegit com a persona de consens. En [[1999]], [[2003]] i [[2006]] va encapçalar la candidatura de ERC en les eleccions al Parlament de Catalunya.

	Despuix del [[Pacte del Tinell]] entre ERC, el Partit Socialiste de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA) despuix de les eleccions de novembre de [[2003]], en les que el partit va passar de 12 a 23 diputats i es va situar com a tercera força política de Catalunya, Carod Rovira fon nomenat Conseller Primer del Govern de Catalunya, en el sí del ~~cridat~~ «tripartit», càrrec que va ostentar fins a [[2004]].		Despuix del [[Pacte del Tinell]] entre ERC, el Partit Socialiste de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA) despuix de les eleccions de novembre de [[2003]], en les que el partit va passar de 12 a 23 diputats i es va situar com a tercera força política de Catalunya, Carod Rovira fon nomenat Conseller Primer del Govern de Catalunya, en el sí del nomenat «tripartit», càrrec que va ostentar fins a [[2004]].

	Menys de dos mesos despuix de prendre possessió del càrrec, va presentar la seua dimissió en conéixer-se que havia mantingut una reunió en membres de [[ETA]] en la localitat de [[Perpinyà]], en el sur de [[França]], sense coneiximent del president [[Pasqual Maragall]] i mentres era president en funcions de la Generalitat de Catalunya, ya que Maragall estava de viage oficial. Posteriorment, ETA va declarar una treua només per a Catalunya, lo que va contribuir a aumentar encara més la polèmica. Els adversaris de Carod Rovira el varen acusar d'haver pactat la treua en ETA. Carod Rovira ho va negar, afirmant que es va negar a firmar cap acort a on no hi haguera una condena a la violència.		Menys de dos mesos despuix de prendre possessió del càrrec, va presentar la seua dimissió en conéixer-se que havia mantingut una reunió en membres de [[ETA]] en la localitat de [[Perpinyà]], en el sur de [[França]], sense coneiximent del president [[Pasqual Maragall]] i mentres era president en funcions de la Generalitat de Catalunya, ya que Maragall estava de viage oficial. Posteriorment, ETA va declarar una treua només per a Catalunya, lo que va contribuir a aumentar encara més la polèmica. Els adversaris de Carod Rovira el varen acusar d'haver pactat la treua en ETA. Carod Rovira ho va negar, afirmant que es va negar a firmar cap acort a on no hi haguera una condena a la violència.

Xavier: /* Trayectòria política */

2022-06-22T18:56:07Z

Trayectòria política

← Revisió anterior		Revisió de 18:56 22 jun 2022
Llínea 18:		Llínea 18:
	== Trayectòria política ==		== Trayectòria política ==

	Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) des de [[1970]], fon encarcerat en [[1973]] per la seua pertinença a l'Assamblea de Catalunya. En l'any [[1977]] va deixar el PSAN, i en [[1980]] va encapçalar la candidatura de Nacionalistes d'Esquerra en la circumscripció de [[Tarragona]]. Entre els anys [[1981]] i [[1988]] fon tècnic superior de Planificació Llingüística de la Generalitat de Catalunya i entre [[1982]] i [[1984]] cap dels Servicis Territorials de Cultura de dita administració en Tarragona. En [[1986]] va abandonar Nacionalistes d'Esquerra i va publicar l'artícul ''Crida Nacional a ERC'' (Esquerra Republicana de Catalunya), que recolzava la refundació del partit per mig del seu acostament a posicions clarament independentistes. D'esta manera va passar a militar en dit partit, baix les sigles del qual va conseguir l'acta de diputat en el Parlament de Catalunya en [[1988]]. En el Congrés de [[Lleida]] de [[1989]], Carod va presentar la seua candidatura a secretari general, pero la seua retirada en el segon regrés va permetre que s'impongueren les tesis independentistes en el partit, de la mà d'Àngel Colom.		Militant del [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional]] (PSAN) des de [[1970]], fon encarcerat en [[1973]] per la seua pertinença a l'Assamblea de Catalunya. En l'any [[1977]] va deixar el PSAN, i en [[1980]] va encapçalar la candidatura de Nacionalistes d'Esquerra en la circumscripció de [[Tarragona]]. Entre els anys [[1981]] i [[1988]] fon tècnic superior de Planificació Llingüística de la Generalitat de Catalunya i entre [[1982]] i [[1984]] cap dels Servicis Territorials de Cultura de dita administració en Tarragona. En [[1986]] va abandonar Nacionalistes d'Esquerra i va publicar l'artícul ''Crida Nacional a ERC'' (Esquerra Republicana de Catalunya), que recolzava la refundació del partit per mig del seu acostament a posicions clarament independentistes. D'esta manera va passar a militar en dit partit, baix les sigles del qual va conseguir l'acta de diputat en el Parlament de Catalunya en [[1988]]. En el Congrés de [[Lleida]] de [[1989]], Carod va presentar la seua candidatura a secretari general, pero la seua retirada en el segon regrés va permetre que s'impongueren les tesis independentistes en el partit, de la mà d'Àngel Colom.

	En l'any [[1996]], Colom va protagonisar una escissió en ERC que va donar lloc al Partit per la Independència (PI), despuix del Congrés de Vilafranca, deixant vacant la secretaria general, càrrec per al que Carod Rovira fon elegit com a persona de consens. En [[1999]], [[2003]] i [[2006]] va encapçalar la candidatura de ERC en les eleccions al Parlament de Catalunya.		En l'any [[1996]], Colom va protagonisar una escissió en ERC que va donar lloc al Partit per la Independència (PI), despuix del Congrés de Vilafranca, deixant vacant la secretaria general, càrrec per al que Carod Rovira fon elegit com a persona de consens. En [[1999]], [[2003]] i [[2006]] va encapçalar la candidatura de ERC en les eleccions al Parlament de Catalunya.

Xavier: /* Biografia */

2022-06-22T18:55:42Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:55 22 jun 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Va nàixer en el sí d'una família de pare aragonés i mare catalana, en la ciutat tarraconense de Cambrils. El seu pare va pertànyer al Cos de Carabiners durant la [[II República Espanyola\|República]] i la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]], passà a ser agent de la Guàrdia Civil despuix de desaparéixer els carabiners en l'any [[1940]]. Poc despuix del seu naiximent, el seu pare va deixar el cos i va començar a treballar en les oficines de construcció del port de Cambrils. Carod Rovira va tindre quatre germans, dos varons i dos dònes, pero el major va fallir quan ell tenia catorze anys. Carod Rovira es va llicenciar en Filologia Catalana per l'Universitat de Barcelona.		Va nàixer en el sí d'una família de pare aragonés i mare catalana, en la ciutat tarraconense de Cambrils. El seu pare va pertànyer al Cos de Carabiners durant la [[II República Espanyola\|República]] i la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]], passà a ser agent de la [[Guàrdia Civil]] despuix de desaparéixer els carabiners en l'any [[1940]]. Poc despuix del seu naiximent, el seu pare va deixar el cos i va començar a treballar en les oficines de construcció del port de Cambrils. Carod Rovira va tindre quatre germans, dos varons i dos dònes, pero el major va fallir quan ell tenia catorze anys. Carod Rovira es va llicenciar en Filologia Catalana per l'Universitat de Barcelona.

	== Trayectòria política ==		== Trayectòria política ==

Jose2 en 17:05 13 oct 2021

2021-10-13T17:05:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 13 oct 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Josep Lluís Carod Rovira		\| nom = Josep Lluís Carod Rovira
	\| image = [[File:Carod Rovira 2.jpg~~\|thumb~~\|200px]]		\| image = [[File:Carod Rovira 2.jpg\|200px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
Llínea 53:		Llínea 53:
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Josep-Llu%C3%ADs_Carod-Rovira Josep Lluís Carod Rovira en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Josep-Llu%C3%ADs_Carod-Rovira Josep Lluís Carod Rovira en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Polítics]]
	[[Categoria:Catalanisme]]		[[Categoria:Catalanisme]]
	~~[[Categoria:Polítics]]~~

Jose2: Text reemplaça - 't on ' a 't a on '

2021-05-28T11:32:29Z

Text reemplaça - 't on ' a 't a on '

← Revisió anterior		Revisió de 11:32 28 maig 2021
Llínea 24:		Llínea 24:
	Despuix del [[Pacte del Tinell]] entre ERC, el Partit Socialiste de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA) despuix de les eleccions de novembre de [[2003]], en les que el partit va passar de 12 a 23 diputats i es va situar com a tercera força política de Catalunya, Carod Rovira fon nomenat Conseller Primer del Govern de Catalunya, en el sí del cridat «tripartit», càrrec que va ostentar fins a [[2004]].		Despuix del [[Pacte del Tinell]] entre ERC, el Partit Socialiste de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA) despuix de les eleccions de novembre de [[2003]], en les que el partit va passar de 12 a 23 diputats i es va situar com a tercera força política de Catalunya, Carod Rovira fon nomenat Conseller Primer del Govern de Catalunya, en el sí del cridat «tripartit», càrrec que va ostentar fins a [[2004]].

	Menys de dos mesos despuix de prendre possessió del càrrec, va presentar la seua dimissió en conéixer-se que havia mantingut una reunió en membres de [[ETA]] en la localitat de [[Perpinyà]], en el sur de [[França]], sense coneiximent del president [[Pasqual Maragall]] i mentres era president en funcions de la Generalitat de Catalunya, ya que Maragall estava de viage oficial. Posteriorment, ETA va declarar una treua només per a Catalunya, lo que va contribuir a aumentar encara més la polèmica. Els adversaris de Carod Rovira el varen acusar d'haver pactat la treua en ETA. Carod Rovira ho va negar, afirmant que es va negar a firmar cap acort on no hi haguera una condena a la violència.		Menys de dos mesos despuix de prendre possessió del càrrec, va presentar la seua dimissió en conéixer-se que havia mantingut una reunió en membres de [[ETA]] en la localitat de [[Perpinyà]], en el sur de [[França]], sense coneiximent del president [[Pasqual Maragall]] i mentres era president en funcions de la Generalitat de Catalunya, ya que Maragall estava de viage oficial. Posteriorment, ETA va declarar una treua només per a Catalunya, lo que va contribuir a aumentar encara més la polèmica. Els adversaris de Carod Rovira el varen acusar d'haver pactat la treua en ETA. Carod Rovira ho va negar, afirmant que es va negar a firmar cap acort a on no hi haguera una condena a la violència.

	Davant les pressions i atacs que va rebre Carod Rovira com a conseqüència de la seua trobada en Perpinyà, el seu partit va decidir que encapçalara les llistes electorals per a les eleccions generals d'eixe any en les Corts, previstes per al 14 de març de 2004. ERC va obtindre els millors resultats de la seua història en obtindre 650.000 vots i huit diputats, en contrast en l'únic diputat que tenien en l'anterior llegislatura. Despuix de les eleccions, Carod Rovira va renunciar a la seua acta de diputat en el Congrés dels Diputats. En juliol de 2004, durant el Congrés Nacional de ERC celebrat en Lleida, Carod Rovira fon elegit president del partit, en substitució de Jordi Carbonell.		Davant les pressions i atacs que va rebre Carod Rovira com a conseqüència de la seua trobada en Perpinyà, el seu partit va decidir que encapçalara les llistes electorals per a les eleccions generals d'eixe any en les Corts, previstes per al 14 de març de 2004. ERC va obtindre els millors resultats de la seua història en obtindre 650.000 vots i huit diputats, en contrast en l'únic diputat que tenien en l'anterior llegislatura. Despuix de les eleccions, Carod Rovira va renunciar a la seua acta de diputat en el Congrés dels Diputats. En juliol de 2004, durant el Congrés Nacional de ERC celebrat en Lleida, Carod Rovira fon elegit president del partit, en substitució de Jordi Carbonell.

Xavier en 21:09 25 nov 2019

2019-11-25T21:09:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:09 25 nov 2019
Llínea 39:		Llínea 39:

	En juny de [[2011]] i a la calor del [[Moviment 15-M\|moviment 15-M]] en Catalunya va acusar als "indignats" (membres del 15-M) de ser un moviment "de pacotilla", un "mer instrument del nacionalisme espanyol" i de no ser mereixedors de credibilitat o respecte pel fet de no estar a favor de l'independència de Catalunya i no ser nacionalistes catalans. En un artícul en ''Nació Digital'' va negar el caràcter "català" dels membres del 15-M en Catalunya i els comminà, tildant-los despectivamente de 'espanyols', a marchar-se de Catalunya per a protestar. A principis de juny de 2011 es va anunciar que Carod Rovira havia deixat de ser militant de ERC.		En juny de [[2011]] i a la calor del [[Moviment 15-M\|moviment 15-M]] en Catalunya va acusar als "indignats" (membres del 15-M) de ser un moviment "de pacotilla", un "mer instrument del nacionalisme espanyol" i de no ser mereixedors de credibilitat o respecte pel fet de no estar a favor de l'independència de Catalunya i no ser nacionalistes catalans. En un artícul en ''Nació Digital'' va negar el caràcter "català" dels membres del 15-M en Catalunya i els comminà, tildant-los despectivamente de 'espanyols', a marchar-se de Catalunya per a protestar. A principis de juny de 2011 es va anunciar que Carod Rovira havia deixat de ser militant de ERC.

			== Obra ==

			* ''Rovira i Virgili i la qüestió nacional'' (1984).
			* ''Marcel·lí Domingo, de l'escola a la República'' (1988).
			* ''Tornar amb la gent'' (1997).
			* ''Jubilar la Transició'' (1998).
			* ''El futur a les mans'' (2003).
			* ''113 paraules per salvar'' (2010).

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Trayectòria política */

2019-11-25T21:07:59Z

Trayectòria política

@@ Llínea 18: / Llínea 18: @@
 == Trayectòria política ==
-(Secció per completar)
+Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) des de [[1970]], fon encarcerat en [[1973]] per la seua pertinença a l'Assamblea de Catalunya. En l'any [[1977]] va deixar el PSAN, i en [[1980]] va encapçalar la candidatura de Nacionalistes d'Esquerra en la circumscripció de [[Tarragona]]. Entre els anys [[1981]] i [[1988]] fon tècnic superior de Planificació Llingüística de la Generalitat de Catalunya i entre [[1982]] i [[1984]] cap dels Servicis Territorials de Cultura de dita administració en Tarragona. En [[1986]] va abandonar Nacionalistes d'Esquerra i va publicar l'artícul ''Crida Nacional a ERC'' (Esquerra Republicana de Catalunya), que recolzava la refundació del partit per mig del seu acostament a posicions clarament independentistes. D'esta manera va passar a militar en dit partit, baix les sigles del qual va conseguir l'acta de diputat en el Parlament de Catalunya en [[1988]]. En el Congrés de [[Lleida]] de [[1989]], Carod va presentar la seua candidatura a secretari general, pero la seua retirada en el segon regrés va permetre que s'impongueren les tesis independentistes en el partit, de la mà d'Àngel Colom.
 == Enllaços externs ==

Jose2 en 16:30 24 nov 2019

2019-11-24T16:30:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:30 24 nov 2019
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort =		\| lloc_mort =
	}}		}}
	'''Josep Lluís Carod Rovira''' ([[Cambrils]], [[Tarragona]], [[17 de maig]] de [[1952]]), és un expolític català, d'ideologia [[Catalanisme\|catalanista]] i independentista catalana. Fon president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) durant els anys [[2004]]-[[2008]] i vicepresident del Govern autonòmic de [[Catalunya]] ([[2006]]-[[2010]]).		'''Josep Lluís Carod Rovira''' ([[Cambrils]], [[Tarragona]], [[17 de maig]] de [[1952]]), és un expolític català, d'ideologia [[Catalanisme\|catalanista]] i independentista catalana. Fon president d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC) durant els anys [[2004]]-[[2008]] i vicepresident del Govern autonòmic de [[Catalunya]] ([[2006]]-[[2010]]).

	== Biografia ==		== Biografia ==

Jose2 en 16:30 24 nov 2019

2019-11-24T16:30:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:30 24 nov 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Josep Lluís Carod Rovira		\| nom = Josep Lluís Carod Rovira
	\| image =		\| image = [[File:Carod Rovira 2.jpg\|thumb\|200px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Polític, filòlec i escritor		\| ocupació = Polític, filòlec i escritor
	\| data_naix = 17 de maig de [[1952]]		\| data_naix = [[17 de maig]] de [[1952]]
	\| lloc_naix = [[Cambrils]], [[Tarragona]], [[Espanya]]		\| lloc_naix = [[Cambrils]], [[Tarragona]], [[Espanya]]
	\| data_mort =		\| data_mort =
	\| lloc_mort =		\| lloc_mort =
	}}		}}
	'''Josep Lluís Carod Rovira''' ([[Cambrils]], [[Tarragona]], 17 de maig de [[1952]]), és un expolític català, d'ideologia [[Catalanisme\|catalanista]] i independentista catalana. Fon president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) durant els anys [[2004]]-[[2008]] i vicepresident del Govern autonòmic de [[Catalunya]] ([[2006]]-[[2010]]).		'''Josep Lluís Carod Rovira''' ([[Cambrils]], [[Tarragona]], [[17 de maig]] de [[1952]]), és un expolític català, d'ideologia [[Catalanisme\|catalanista]] i independentista catalana. Fon president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) durant els anys [[2004]]-[[2008]] i vicepresident del Govern autonòmic de [[Catalunya]] ([[2006]]-[[2010]]).

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: /* Biografia */

2019-11-24T13:54:48Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 13:54 24 nov 2019
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Va nàixer en el sí d'una família de pare aragonés i mare catalana, en la ciutat tarraconense de Cambrils. El seu pare va pertànyer al Cos de Carabiners durant la [[II República ~~espanyola~~\|República]] i la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]], passà a ser agent de la Guàrdia Civil despuix de desaparéixer els carabiners en l'any [[1940]]. Poc despuix del seu naiximent, el seu pare va deixar el cos i va començar a treballar en les oficines de construcció del port de Cambrils. Carod Rovira va tindre quatre germans, dos varons i dos dònes, pero el major va fallir quan ell tenia catorze anys. Carod Rovira es va llicenciar en Filologia Catalana per l'Universitat de Barcelona.		Va nàixer en el sí d'una família de pare aragonés i mare catalana, en la ciutat tarraconense de Cambrils. El seu pare va pertànyer al Cos de Carabiners durant la [[II República Espanyola\|República]] i la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]], passà a ser agent de la Guàrdia Civil despuix de desaparéixer els carabiners en l'any [[1940]]. Poc despuix del seu naiximent, el seu pare va deixar el cos i va començar a treballar en les oficines de construcció del port de Cambrils. Carod Rovira va tindre quatre germans, dos varons i dos dònes, pero el major va fallir quan ell tenia catorze anys. Carod Rovira es va llicenciar en Filologia Catalana per l'Universitat de Barcelona.

	== Trayectòria política ==		== Trayectòria política ==