Josep Romeu i Parras - Historial de revisions

Xavier: /* Primers anys */

2026-04-04T10:57:53Z

Primers anys

← Revisió anterior		Revisió de 10:57 4 abr 2026
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==
	=== Primers anys ===		=== Primers anys ===
	'''~~José~~ Romeu ~~i Parras~~''' ~~va nàixer~~ en la vila de [[Morvedre]] (actual Sagunt, [[província de Valéncia]]) el [[26 de giner]] de [[1778]]. Fill de D. José Romeu i Matas i Sra. Francisca Parras i Casasús. ~~Va nàixer~~ en la casa ubicada en el número 7 del carrer Tintorer (actualment carrer Romeu).		'''Josep Romeu''' naixqué en la vila de [[Morvedre]] (actual Sagunt, [[província de Valéncia]]) el [[26 de giner]] de l'any [[1778]]. Fill de D. José Romeu i Matas i Sra. Francisca Parras i Casasús. Naixqué en la casa ubicada en el número 7 del carrer Tintorer (actualment carrer Romeu).

	A causa de l'elevada posició de la seua família, ~~va rebre~~ una minuciosa educació. Esta educació, junt en el seu caràcter amable, ~~va fer~~ que es guanyara l'apreci dels seus conciutadans. Ad açò se li va unir el seu valor i la seua perícia per a manejar a les gents, lo que li ~~va valdre~~ per a ser nomenat comandant de les milícies de [[Morvedre]].		A causa de l'elevada posició de la seua família, rebé una minuciosa educació. Esta educació, junt en el seu caràcter amable, feu que es guanyara l'apreci dels seus conciutadans. Ad açò se li va unir el seu valor i la seua perícia per a manejar a les gents, lo que li valgué per a ser nomenat comandant de les milícies de Morvedre.

	En l'any [[1800]] contrau matrimoni en ~~Maria~~ Correa Navarro, jove natural de [[San Roque (Càdis)\|San Roque]] ([[Càdis]]). Al poc de contraure matrimoni, mor son pare, obligant-li a fer-se càrrec dels negocis familiars. La casa de comerç Romeu i Comp. es dedicava al suministrament de vins i licors aixina com també fon l'encarregada d'abastir a l'eixèrcit i a l'armada, prestant per ad este motiu importants servicis a la pàtria que no sempre varen ser recompensats com es mereixien, inclús ocasionant grans pèrdues durant la [[guerra de l'independència]] que varen propiciar la quebra d'eixa important casa.		En l'any [[1800]] contrau matrimoni en María Correa Navarro, jove natural de [[San Roque (Càdis)\|San Roque]] ([[Càdis]]). Al poc de contraure matrimoni, mor son pare, obligant-li a fer-se càrrec dels negocis familiars. La casa de comerç Romeu i Comp. es dedicava al suministrament de vins i licors aixina com també fon l'encarregada d'abastir a l'eixèrcit i a l'armada, prestant per ad este motiu importants servicis a la pàtria que no sempre varen ser recompensats com es mereixien, inclús ocasionant grans pèrdues durant la [[guerra de l'independència]] que varen propiciar la quebra d'eixa important casa.

	Fruit del seu matrimoni, Romeu tingué 3 fills: José ([[1804]]), Ana Matilde ([[1807]]) i Matilde.		Fruit del seu matrimoni, Romeu tingué 3 fills: José ([[1804]]), Ana Matilde ([[1807]]) i Matilde.

Xavier: /* La guerra */

2025-10-29T13:51:58Z

La guerra

Xavier: /* Primers anys */

2025-10-29T13:34:41Z

Primers anys

← Revisió anterior		Revisió de 13:34 29 oct 2025
Llínea 16:		Llínea 16:
	'''José Romeu i Parras''' va nàixer en la vila de [[Morvedre]] (actual Sagunt, [[província de Valéncia]]) el [[26 de giner]] de [[1778]]. Fill de D. José Romeu i Matas i Sra. Francisca Parras i Casasús. Va nàixer en la casa ubicada en el número 7 del carrer Tintorer (actualment carrer Romeu).		'''José Romeu i Parras''' va nàixer en la vila de [[Morvedre]] (actual Sagunt, [[província de Valéncia]]) el [[26 de giner]] de [[1778]]. Fill de D. José Romeu i Matas i Sra. Francisca Parras i Casasús. Va nàixer en la casa ubicada en el número 7 del carrer Tintorer (actualment carrer Romeu).

	A causa de l'elevada posició de la seua família, va rebre una minuciosa educació. Esta educació, junt en el seu caràcter amable, va fer que es guanyara l'apreci dels seus conciutadans. A açò se li va unir el seu valor i la seua perícia per a manejar les gents, lo que li va valdre per a ser nomenat comandant de les milícies de [[Morvedre]].		A causa de l'elevada posició de la seua família, va rebre una minuciosa educació. Esta educació, junt en el seu caràcter amable, va fer que es guanyara l'apreci dels seus conciutadans. Ad açò se li va unir el seu valor i la seua perícia per a manejar a les gents, lo que li va valdre per a ser nomenat comandant de les milícies de [[Morvedre]].

	En l'any [[1800]] contrau matrimoni en Maria Correa Navarro, jove natural de ~~Sant Roc~~ ([[~~Cadis~~]]). Al poc de contraure matrimoni, mor son pare, obligant-li a fer-se càrrec dels negocis familiars. La casa de comerç Romeu i Comp. Es dedicava al suministrament de vins i licors aixina com també fon l'encarregada d'abastir a l'eixèrcit i a l'armada, prestant per este motiu importants servicis a la pàtria que no sempre varen ser recompensats com es mereixien, inclús ocasionant grans pèrdues durant la guerra de la independència que varen propiciar la quebra d'eixa important casa.		En l'any [[1800]] contrau matrimoni en Maria Correa Navarro, jove natural de [[San Roque (Càdis)\|San Roque]] ([[Càdis]]). Al poc de contraure matrimoni, mor son pare, obligant-li a fer-se càrrec dels negocis familiars. La casa de comerç Romeu i Comp. es dedicava al suministrament de vins i licors aixina com també fon l'encarregada d'abastir a l'eixèrcit i a l'armada, prestant per ad este motiu importants servicis a la pàtria que no sempre varen ser recompensats com es mereixien, inclús ocasionant grans pèrdues durant la [[guerra de l'independència]] que varen propiciar la quebra d'eixa important casa.

	Fruit del seu matrimoni, Romeu ~~va tindre~~ 3 fills: José ([[1804]]), Ana Matilde ([[1807]]) i Matilde.		Fruit del seu matrimoni, Romeu tingué 3 fills: José ([[1804]]), Ana Matilde ([[1807]]) i Matilde.

	=== La guerra ===		=== La guerra ===

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-04-04T14:22:59Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:22 4 abr 2025
Llínea 134:		Llínea 134:
	[[Categoria:Militars de la Guerra de l'Independència Espanyola]]		[[Categoria:Militars de la Guerra de l'Independència Espanyola]]
	[[Categoria:Guerra de l'Independència Espanyola]]		[[Categoria:Guerra de l'Independència Espanyola]]
			[[Categoria:Sigle XVIII]]

Lluísm en 17:16 22 oct 2024

2024-10-22T17:16:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:16 22 oct 2024
Llínea 113:		Llínea 113:
	* [[Junta Suprema Central]]		* [[Junta Suprema Central]]
	* [[Espanya durant l'ocupació francesa]]		* [[Espanya durant l'ocupació francesa]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Lluísm en 16:43 8 set 2024

2024-09-08T16:43:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:43 8 set 2024
Llínea 113:		Llínea 113:
	* [[Junta Suprema Central]]		* [[Junta Suprema Central]]
	* [[Espanya durant l'ocupació francesa]]		* [[Espanya durant l'ocupació francesa]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Lluísm en 16:19 7 set 2024

2024-09-07T16:19:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:19 7 set 2024
Llínea 113:		Llínea 113:
	* [[Junta Suprema Central]]		* [[Junta Suprema Central]]
	* [[Espanya durant l'ocupació francesa]]		* [[Espanya durant l'ocupació francesa]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Jose2 en 15:45 19 ago 2024

2024-08-19T15:45:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:45 19 ago 2024
Llínea 117:		Llínea 117:
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

	==Bibliografia==		== Bibliografia ==
	*Sagunt. La seua història i els seus monuments.Chabret, Antonio.Sucesores de N. Ramírez i CIA. Barcelona. Ed. cit. Vol II 1908.		* Sagunt. La seua història i els seus monuments.Chabret, Antonio.Sucesores de N. Ramírez i CIA. Barcelona. Ed. cit. Vol II 1908.
	*Diccionario Biogràfic del Camp de Morvedre. Llueca, Emilio. Associació Cultural l'Archiu. Sagunt. 2008.		* Diccionario Biogràfic del Camp de Morvedre. Llueca, Emilio. Associació Cultural l'Archiu. Sagunt. 2008.
	*Romeu. Héroe de l'Independència. Cueco Adrián, José Mª. Publicaciones de l'Ilm. Ajuntament de Sagunt. Sagunt. 1962		* Romeu. Héroe de l'Independència. Cueco Adrián, José Mª. Publicaciones de l'Ilm. Ajuntament de Sagunt. Sagunt. 1962

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Vore també */

2024-04-04T11:42:16Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 11:42 4 abr 2024
Llínea 109:		Llínea 109:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Guerra de l'Independència ~~d'Espanya~~]]
			* [[Guerra de l'Independència Espanyola]]
	* [[Junta Suprema Central]]		* [[Junta Suprema Central]]
	* [[Espanya durant l'ocupació francesa]]		* [[Espanya durant l'ocupació francesa]]

Lluísm en 16:57 29 dec 2023

2023-12-29T16:57:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:57 29 dec 2023
Llínea 115:		Llínea 115:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

	==Bibliografia==		==Bibliografia==
	*Sagunt. La seua història i els seus monuments.Chabret, Antonio.Sucesores de N. Ramírez i CIA. Barcelona. Ed. cit. Vol II 1908.		*Sagunt. La seua història i els seus monuments.Chabret, Antonio.Sucesores de N. Ramírez i CIA. Barcelona. Ed. cit. Vol II 1908.
Llínea 121:		Llínea 122:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.1808-1814.Org Pàgina dedicada a la Guerra de la Independència Espanyola].		* [http://www.1808-1814.Org Pàgina dedicada a la Guerra de la Independència Espanyola]

	[[Categoria:Naixcuts en 1778]]		[[Categoria:Naixcuts en 1778]]

← Revisió anterior		Revisió de 13:51 29 oct 2025
Llínea 24:		Llínea 24:
	=== La guerra ===		=== La guerra ===
	[[File:Dos de mayo, por Joaquín Sorolla.jpg\|thumb\|250px\|Dos de maig ([[Joaquin Sorolla]])]]		[[File:Dos de mayo, por Joaquín Sorolla.jpg\|thumb\|250px\|Dos de maig ([[Joaquin Sorolla]])]]
	El [[25 de maig]] de [[1808]] s'allista en l'eixèrcit segons una orde expedida per la Junta de [[Valéncia]] obligant a l'allistament de tots els hòmens útils des dels 16 als 40 anys del [[Regne de Valéncia]]. Es ~~crega a~~ [[Sagunt]] una Junta per a activar l'organisació i l'armament de les milícies, segons les órdens que arribaven des de [[Valéncia]], de la qual formava part Romeu.		El [[25 de maig]] de [[1808]] s'allista en l'eixèrcit segons una orde expedida per la Junta de [[Valéncia]] obligant a l'allistament de tots els hòmens útils des dels 16 als 40 anys del [[Regne de Valéncia]]. Es crea en [[Sagunt]] una Junta per a activar l'organisació i l'armament de les milícies, segons les órdens que arribaven des de [[Valéncia]], de la qual formava part Romeu.

	En [[juny]] del mateix any fon nomenat comandant de les milícies de [[Morvedre]] per la Junta. Va recórrer els pobles pròxims a [[Sagunt]] a fi de captar gent. Va arribar a reunir 2.000 hòmens. Eixe mateix més es varen presentar en [[Sagunt]] tots els hòmens reclutats, enfront de l'esplanada de San Francisco. Allí formats Romeu els va arengar en les paraules següents:		En [[juny]] del mateix any fon nomenat comandant de les milícies de [[Morvedre]] per la Junta. Va recórrer els pobles pròxims a [[Sagunt]] a fi de captar gent. Va arribar a reunir 2.000 hòmens. Eixe mateix més es varen presentar en [[Sagunt]] tots els hòmens reclutats, enfront de l'esplanada de San Francisco. Allí formats Romeu els va arengar en les paraules següents:

	{{cita \|~~''“Volem~~, fills de [[Sagunt]], volem cap al camp de l'honor. Pres nostre rei, vilment humiliada la nostra pàtria, jurem no doblegar mai el bascoll al jou afrontós d'eixos advenediços enganyadors que, baix color d'amistat, pretenen tiranisar-nos: Véncer o Morir siga el jurament irrevocable de la divisió ~~saguntina”''~~<ref>Totes les cites que apareixen en la distinta bibliografia són preses de l'única biografia que es coneix, un manuscrit d'Antonio Sarmiento y Sotomayor, agregat a l'Estat Major i Major General de l'Eixèrcit de Milícies del [[Regne de Valéncia]]. El manuscrit es titula ''Resum dels fets principals del tinent coronel El senyor José Romeu.''</ref>}}		{{cita \|Volem, fills de [[Sagunt]], volem cap al camp de l'honor. Pres nostre rei, vilment humiliada la nostra pàtria, jurem no doblegar mai el bascoll al jou afrontós d'eixos advenediços enganyadors que, baix color d'amistat, pretenen tiranisar-nos: Véncer o Morir siga el jurament irrevocable de la divisió saguntina<ref>Totes les cites que apareixen en la distinta bibliografia són preses de l'única biografia que es coneix, un manuscrit d'Antonio Sarmiento y Sotomayor, agregat a l'Estat Major i Major General de l'Eixèrcit de Milícies del [[Regne de Valéncia]]. El manuscrit es titula ''Resum dels fets principals del tinent coronel El senyor José Romeu.''</ref>}}

	La columna va partir en Romeu al cap de la divisió des de l'esplanada de San Francisco pel carrer Real direcció a [[Valéncia]]. En [[Valéncia]] varen véncer els espanyols a les órdens de [[Saint-Marcq]] als francesos, pero abans varen patir derrotes en el pont de Pajazo i en Cabrilla. No se sap segur si Romeu va prendre part en estes desgraciades accions, pero pareix indicar que aixina fon.<ref>José Mª Cueco Adrián. "Romeu. Héroe de l'Independència"</ref> Lo que sí que és segur és que Romeu va combatre a les órdens de Saint-Marcq en [[Valéncia]]. Despuix de véncer als francesos en [[Valéncia]] va tornar Romeu a [[Sagunt]] i allí va estudiar tàctica militar.		La columna va partir en Romeu al cap de la divisió des de l'esplanada de San Francisco pel carrer Real direcció a [[Valéncia]]. En la ciutat de [[Valéncia]] varen véncer els espanyols a les órdens de [[Saint-Marcq]] als francesos, pero abans varen patir derrotes en el pont de Pajazo i en Cabrilla. No se sap segur si Romeu va prendre part en estes desgraciades accions, pero pareix indicar que aixina fon.<ref>José Mª Cueco Adrián. "Romeu. Héroe de l'Independència"</ref> Lo que sí que és segur és que Romeu va combatre a les órdens de Saint-Marcq en [[Valéncia]]. Despuix de véncer als francesos en [[Valéncia]] va tornar Romeu a [[Sagunt]] i allí va estudiar tàctica militar.

	En [[setembre]] de l'any [[1808]] viaja a [[Madrit]] per a atendre assunts de família en les oficines de l'Estat. Permaneix allí fins [[decembre]] d'eixe mateix any, quan [[Napoleó]] entra en el seu eixèrcit en [[Madrit]]. En conte de tornar a la seua ciutat, Romeu s'oferix al tinent general D. Manuel Miranda Gayoso, el qual li ~~atorgà~~ un lloc preferent en les portes de Recoletos i Veterinària. A pesar de rendir-se la Vila de [[Madrit]], Romeu conseguix escapar. En la seua fugida és ferit per una descàrrega en el seu braç esquerre. Ferit en un braç i sense els diners i els seus documents que li havien fet viajar a [[Madrit]], va tornar a la seua ciutat.		En [[setembre]] de l'any [[1808]] viaja a [[Madrit]] per a atendre assunts de família en les oficines de l'Estat. Permaneix allí fins decembre d'eixe mateix any, quan [[Napoleó]] entra en el seu eixèrcit en [[Madrit]]. En conte de tornar a la seua ciutat, Romeu s'oferix al tinent general, Manuel Miranda Gayoso, el qual li otorgà un lloc preferent en les portes de Recoletos i Veterinària. A pesar de rendir-se la Vila de [[Madrit]], Romeu conseguix escapar. En la seua fugida és ferit per una descàrrega en el seu braç esquerre. Ferit en un braç i sense els diners i els seus documents que li havien fet viajar a [[Madrit]], va tornar a la seua ciutat.

	En l'any [[1809]] és nomenat capità de la Companyia de Granaders que es va organisar en [[Morvedre]]. Al cap d'esta companyia, Romeu ~~va anar~~ cap a [[Morella]], que es trobava sitiada, a combatre ~~devall~~ les órdens del General Roca. Des d'~~ací~~ fon a [[Albentosa]] ([[província de Terol\|Terol]]) on va conseguir arrebatar diversos combois als francesos.		En l'any [[1809]] és nomenat capità de la Companyia de Granaders, que es va organisar en [[Morvedre]]. Al cap d'esta companyia, Romeu anà cap a [[Morella]], que es trobava sitiada, a combatre baix les órdens del General Roca. Des d'allí fon a [[Albentosa]] ([[província de Terol\|Terol]]) on va conseguir arrebatar diversos combois als francesos.

	En [[març]] de [[1810]], el [[Mariscal de Camp\|Mariscal]] [[Suchet]] alvançava cap a [[Valéncia]] i Romeu picà incessantment la seua retaguàrdia. Al pas dels francesos per [[Morvedre]], estos es varen venjar i varen destrossar les seues pertinences. Es varen apoderar també ~~del~~ seu diners i atres papers a pesar de que l'esposa de Romeu els havia amagat en un hort de la seua propietat.		En març de l'any [[1810]], el [[Mariscal de Camp\|Mariscal]] [[Suchet]] alvançava cap a [[Valéncia]] i Romeu picà incessantment la seua retaguàrdia. Al pas dels francesos per [[Morvedre]], estos es varen venjar i varen destrossar les seues pertinences. Es varen apoderar també dels seu diners i atres papers a pesar de que l'esposa de Romeu els havia amagat en un hort de la seua propietat.

	En eixe mateix més fon nomenat comandant dels dos batallons de milícies honrades de [[Chest]] i [[Chiva]], que componien el quint cos saguntí.		En eixe mateix més fon nomenat comandant dels dos batallons de milícies honrades de [[Chest]] i [[Chiva]], que componien el quint cos saguntí.

	En l'any [[1811]], el [[25 d'octubre]], es lliurà la batalla de [[Sagunt]] en derrota per als espanyols. Romeu, al cap dels 2 batallons de les Milícies Honrades de [[Chest]] i [[Chiva]], s'aquartera en [[~~Riba-roja~~ del Túria]] per a la defensa del pont sobre el [[Túria]] d'esta població. Per a l'eixèrcit francés, que venia d'[[Aragó]], este era pas obligat abans de sitiar [[Valéncia]]. A pesar de la derrota, Romeu va meréixer el reconeiximent per la defensa del pont del General [[Joaquín Blake\|Blake]].		En l'any [[1811]], el [[25 d'octubre]], es lliurà la [[batalla de Sagunt]] en derrota per als espanyols. Romeu, al cap dels 2 batallons de les Milícies Honrades de [[Chest]] i [[Chiva]], s'aquartera en [[Ribarroja del Túria]] per a la defensa del pont sobre el [[riu Túria]] d'esta població. Per a l'eixèrcit francés, que venia d'[[Aragó]], este era pas obligat abans de sitiar la [ciutat de [Valéncia]]. A pesar de la derrota, Romeu va meréixer el reconeiximent per la defensa del pont del General [[Joaquín Blake\|Blake]].

	Quan es va rendir [[Valéncia]] als francesos es varen dissoldre ~~quasi~~ totes les milícies organisades en el [[Regne de Valéncia]]. Romeu es va dirigir llavors a [[Alacant]] a oferir els seus servicis a la Junta de Guerra d'aquella ciutat. Mentrestant, la seua dòna s'amagava en les montanyes en els seus 3 fills.		Quan es va rendir [[Valéncia]] als francesos es varen dissoldre casi totes les milícies organisades en el [[Regne de Valéncia]]. Romeu es va dirigir llavors a [[Alacant]] a oferir els seus servicis a la Junta de Guerra d'aquella ciutat. Mentrestant, la seua dòna s'amagava en les montanyes en els seus 3 fills.

	En l'any [[1812]] organisa alçaments populars en uns quants pobles d'[[Alacant]]. Creua ~~els~~ montanyes d'[[Elig]] i dispersa una partida enemiga que intentava tallar-li el pas en les Pedreres. Des d'~~ací contínua~~ cap a [[Novelda]], des d'a on acodix a reunir-se en els llauradors en “Les Salinetes”. Acodixen voluntaris de [[Capdet]], [[Font de la Figuera]], [[Ibi]], [[Cocentaina]], [[Bocairent]], i conseguix formar un complet grup de guerrillers. En [[Ontinyent]] s'entrevistà en el guerriller Cortés, i junts reunixen ya uns ~~huit-cents~~ hòmens, que com a batisme real de sanc tindran un dur enfrontament entre [[Xixona]] i [[Muchamel]].		En l'any [[1812]] organisa alçaments populars en uns quants pobles d'[[Alacant]]. Creua les montanyes d'[[Elig]] i dispersa una partida enemiga que intentava tallar-li el pas en les Pedreres. Des d'allí continua cap a [[Novelda]], des d'a on acodix a reunir-se en els llauradors en “Les Salinetes”. Acodixen voluntaris de [[Capdet]], [[Font de la Figuera]], [[Ibi]], [[Cocentaina]], [[Bocairent]], i conseguix formar un complet grup de guerrillers. En [[Ontinyent]] s'entrevistà en el guerriller Cortés, i junts reunixen ya uns huitcents hòmens, que com a batisme real de sanc tindran un dur enfrontament entre [[Xixona]] i [[Muchamel]].

	Despuix d'organisar les guerrilles de la ~~vall~~ d'Albaida, Romeu ~~part~~ a nous destins. Combats a [[Cocentaina]], [[Alcoy]], [[Petrer]], [[Albaida]].		Despuix d'organisar les guerrilles de la [[Vall d'Albaida]], Romeu partix a nous destins. Combats en [[Cocentaina]], [[Alcoy]], [[Petrer]] i [[Albaida]].

	Pronte els francesos es varen donar conte dels coneiximents militars que tenia i de les seues habilitats per a alçar l'ànim als espanyols, i varen escomençar a perseguir-li activament. Romeu es va refugiar en [[Alatoz]], al peu de la serra de [[Chinchilla]] en els llímits de les províncies de [[Albacete]] i [[Conca]] i es convertix en el lloc de recluta i entrenament dels voluntaris.		Pronte els francesos es varen donar conte dels coneiximents militars que tenia i de les seues habilitats per a alçar l'ànim als espanyols, i varen escomençar a perseguir-lo activament. Romeu es va refugiar en [[Alatoz]], al peu de la serra de [[Chinchilla]] en els llímits de les províncies d'[[Albacete]] i [[Conca]] i es convertix en el lloc de recluta i entrenament dels voluntaris.

	De tal manera es varen atemorisar els francesos, que contra el campament dirigixen els atacs de la Brigada de Maupoint, composta del 4t regiment de Caçadors Napolitans, part ~~del~~ 16 d'Hússars i del 11é de Caçadors de llínea. Els resultats obtenguts són que cada atac és un fracàs francés i un nou motiu d'orgull per a Romeu i els seus. Rebuts reforços, Maupoint ataca de nou i torna a patir un nou infortuni. La mateixa sort va córrer el general Paris que va intentar recuperar l'honor perdut pel seu antecessor.		De tal manera es varen atemorisar els francesos, que contra el campament dirigixen els atacs de la Brigada de Maupoint, composta del 4t regiment de Caçadors Napolitans, part dels 16 d'Hússars i del 11é de Caçadors de llínea. Els resultats obtenguts són que cada atac és un fracàs francés i un nou motiu d'orgull per a Romeu i els seus. Rebuts reforços, Maupoint ataca de nou i torna a patir un nou infortuni. La mateixa sort va córrer el general Paris que va intentar recuperar l'honor perdut pel seu antecessor.

	No podent capturar a Romeu els francesos, varen intentar atraure-li per mig de la persuasió. El Major comandant de [[Valéncia]], Anné, li va remetre un plec per conducte de Jacomet, governador de [[Bunyol (Valéncia)\|Bunyol]], en el qual li oferia totes les consideracions i tot tipo de protecció si tornava pacífic ~~al seu~~ llar. Romeu va rebujar l'oferta per escrit i ho va tornar a intentar el general Suchet. Esta vegada, també va rebujar Romeu l'oferta escrivint-li:		No podent capturar a Romeu els francesos, varen intentar atraure-ho per mig de la persuasió. El Major comandant de [[Valéncia]], Anné, li va remetre un plec per conducte de Jacomet, governador de [[Bunyol (Valéncia)\|Bunyol]], en el qual li oferia totes les consideracions i tot tipo de protecció si tornava pacífic a la seua llar. Romeu va rebujar l'oferta per escrit i ho va tornar a intentar el general Suchet. Esta vegada, també va rebujar Romeu l'oferta escrivint-li:

	{{cita \|~~''“Que~~ mentres haguera un pam de terreny lliure en [[Espanya]], li havia de defendre com a bon patriota i fidel súbdit del seu august monarca el senyor D. [[Ferran VII]], i que la sort de la seua pàtria havia de ser la seua.~~”''~~}}		{{cita \|Que mentres haguera un pam de terreny lliure en [[Espanya]], ho havia de defendre com a bon patriota i fidel súbdit del seu august monarca el senyor D. [[Ferran VII]], i que la sort de la seua pàtria havia de ser la seua.}}

	Poc de temps despuix ~~va rebre~~ una orde del seu cap immediat l'excelentíssim senyor D. Luis de Bassecourt per la qual reclamava tots els oficials, sargents, caps i soldats dispersos que se li havien unit i que formaven el gros del seu eixèrcit. Va protestar Romeu pero va acabar cedint, quedant ~~quasi~~ desamparat i a soles.		Poc de temps despuix rebé una orde del seu cap immediat l'excelentíssim senyor D. Luis de Bassecourt per la qual reclamava tots els oficials, sargents, caps i soldats dispersos que se li havien unit i que formaven el gros del seu eixèrcit. Va protestar Romeu pero va acabar cedint, quedant casi desamparat i a soles.

	Suchet ~~dona~~ órdens que diverses faccions del seu eixèrcit recórreguen l'ala esquerra de la província d'[[Alacant]] que era el lloc a on operava Romeu. Romeu va pujar fins a [[Bunyol (Valéncia)\|Bunyol]] on va sorprendre a una columna francesa a la qual va derrotar. Açò va enfurir encara més a Suchet que va reiterar les órdens que se li perseguira sense parar. Jacomet li va presentar batalla en [[Dosaigües]], lo que va supondre una nova derrota per al francés. Romeu ~~organisa~~ les seues tropes sobre el terreny i ~~dispon~~ que 160 infants se situen en les altures immediates al terreny sobre el qual ell mateix evolucionaria en el seu Cos d'infants i cavalleria. Jacomet , en unió en el comandant de [[Requena]], el coronel Mr. Merche, va intentar de nou atrapar-ho. Nou atac de Cabrera, Villetar-Laquerrie, Merche i Jacomet a la columna de Romeu. El bon fer d'este li ~~porta~~ a derrotar novament aquella important formació francesa, despuix d'un irresistible atac dut a terme el dia [[30 de maig]] de [[1812]].		Suchet donà órdens de que diverses faccions del seu eixèrcit recórreguen l'ala esquerra de la [[província d'Alacant]] que era el lloc a on operava Romeu. Romeu va pujar fins a [[Bunyol (Valéncia)\|Bunyol]] on va sorprendre a una columna francesa a la qual va derrotar. Açò va enfurir encara més a Suchet que va reiterar les órdens que se li perseguira sense parar. Jacomet li va presentar batalla en [[Dosaigües]], lo que va supondre una nova derrota per al francés. Romeu organisà les seues tropes sobre el terreny i dispongué que 160 infants se situen en les altures immediates al terreny sobre el qual ell mateix evolucionaria en el seu Cos d'infants i cavalleria. Jacomet, en unió en el comandant de [[Requena]], el coronel Mr. Merche, va intentar de nou atrapar-lo. Nou atac de Cabrera, Villetar-Laquerrie, Merche i Jacomet a la columna de Romeu. El bon fer d'este li portà a derrotar novament aquella important formació francesa, despuix d'un irresistible atac dut a terme el dia [[30 de maig]] de [[1812]].

	A causa dels continus atacs de Romeu contra els combois francesos, Suchet es va vore obligat a formar numeroses columnes per a que estigueren en la seua contínua persecució i evitar aixina que els interceptaren quemenjars i correspondència.		A causa dels continus atacs de Romeu contra els combois francesos, Suchet es va vore obligat a formar numeroses columnes per a que estigueren en la seua contínua persecució i evitar aixina que els interceptaren quemenjars i correspondència.