Juan Boix Vila - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - ' a els' a ' als'

2021-11-29T23:49:01Z

Text reemplaça - ' a els' a ' als'

← Revisió anterior		Revisió de 23:49 29 nov 2021
Llínea 7:		Llínea 7:
	== L'image, en l'Ajuntament ==		== L'image, en l'Ajuntament ==

	Entorn a mijanit d'aquella nit, l'image aplegà a l'[[Ajuntament de Valéncia\|Ajuntamen]]t en una camioneta d'abast municipal, i des d'eixe moment entraren a formar part de l'història Francisco de Paula Català Moliner, depositari municipal, i l'archiver municipal Juan Boix Vila, ~~a els~~ qui Cano Coloma encarregà custodiar l'image de la Verge. El primer la vigilà durant la nit del 21 al 22 de juliol en la sala Foral, a on es deposità. El segon, “a primeres hores del matí del [[22 de juliol]] es va fer càrrec d'ella, i junt en tots els empleats municipals de l'archiu es confabulanen en negar que la Verge dels Desamparats estiguera en l'Ajuntament.		Entorn a mijanit d'aquella nit, l'image aplegà a l'[[Ajuntament de Valéncia\|Ajuntamen]]t en una camioneta d'abast municipal, i des d'eixe moment entraren a formar part de l'història Francisco de Paula Català Moliner, depositari municipal, i l'archiver municipal Juan Boix Vila, als qui Cano Coloma encarregà custodiar l'image de la Verge. El primer la vigilà durant la nit del 21 al 22 de juliol en la sala Foral, a on es deposità. El segon, “a primeres hores del matí del [[22 de juliol]] es va fer càrrec d'ella, i junt en tots els empleats municipals de l'archiu es confabulanen en negar que la Verge dels Desamparats estiguera en l'Ajuntament.

	La responsabilitat de l'archiver Boix Vila i dels seus colaboradors en la salvaguarda de l'image de la patrona de Valéncia es manté fins al [[29 de març]] de [[1939]], i es manifestà en els dos trasllats que varen realisar per a ocultar la Verge en atres llocs, del mateix archiu municipal.		La responsabilitat de l'archiver Boix Vila i dels seus colaboradors en la salvaguarda de l'image de la patrona de Valéncia es manté fins al [[29 de març]] de [[1939]], i es manifestà en els dos trasllats que varen realisar per a ocultar la Verge en atres llocs, del mateix archiu municipal.

Posmo en 16:31 11 jul 2016

2016-07-11T16:31:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:31 11 jul 2016
Llínea 5:		Llínea 5:
	L'alcalde, [[José Cano Coloma]], d'Esquerra Republicana, a les 14 hores llançà una crida per a que acodiren a apagar l'incendi de la Sèu des de Radi Valéncia (Unió Radie), i al voltant de les 16:00 hores Cano Coloma es personà en la [[plaça de la Verge]] i ordenà als bombers que apagaren les fogueres de la capella de la Patrona. En l'acte estigue present el tinent de la Guàrdia Civil Luis Sevilla Alonso, que va demanar permís per a colaborar en custòdia de l'image i li acompanyaren un grup de guàrdies civils, en dos dels quals el tinent Sevilla Alonso anà a l'Ajuntament per a depositar les alhages i l'aureola de la Verge, i acte seguit buscà a una persona per a que desmontara l'image del repeu del camarí.		L'alcalde, [[José Cano Coloma]], d'Esquerra Republicana, a les 14 hores llançà una crida per a que acodiren a apagar l'incendi de la Sèu des de Radi Valéncia (Unió Radie), i al voltant de les 16:00 hores Cano Coloma es personà en la [[plaça de la Verge]] i ordenà als bombers que apagaren les fogueres de la capella de la Patrona. En l'acte estigue present el tinent de la Guàrdia Civil Luis Sevilla Alonso, que va demanar permís per a colaborar en custòdia de l'image i li acompanyaren un grup de guàrdies civils, en dos dels quals el tinent Sevilla Alonso anà a l'Ajuntament per a depositar les alhages i l'aureola de la Verge, i acte seguit buscà a una persona per a que desmontara l'image del repeu del camarí.

			== L'image, en l'Ajuntament ==
	~~'''~~L'image, en l'Ajuntament~~'''~~

	Entorn a mijanit d'aquella nit, l'image aplegà a l'[[Ajuntament de Valéncia\|Ajuntamen]]t en una camioneta d'abast municipal, i des d'eixe moment entraren a formar part de l'història Francisco de Paula Català Moliner, depositari municipal, i l'archiver municipal Juan Boix Vila, a els qui Cano Coloma encarregà custodiar l'image de la Verge. El primer la vigilà durant la nit del 21 al 22 de juliol en la sala Foral, a on es deposità. El segon, “a primeres hores del matí del [[22 de juliol]] es va fer càrrec d'ella, i junt en tots els empleats municipals de l'archiu es confabulanen en negar que la Verge dels Desamparats estiguera en l'Ajuntament.		Entorn a mijanit d'aquella nit, l'image aplegà a l'[[Ajuntament de Valéncia\|Ajuntamen]]t en una camioneta d'abast municipal, i des d'eixe moment entraren a formar part de l'història Francisco de Paula Català Moliner, depositari municipal, i l'archiver municipal Juan Boix Vila, a els qui Cano Coloma encarregà custodiar l'image de la Verge. El primer la vigilà durant la nit del 21 al 22 de juliol en la sala Foral, a on es deposità. El segon, “a primeres hores del matí del [[22 de juliol]] es va fer càrrec d'ella, i junt en tots els empleats municipals de l'archiu es confabulanen en negar que la Verge dels Desamparats estiguera en l'Ajuntament.

Jose2 en 08:18 16 jun 2016

2016-06-16T08:18:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:18 16 jun 2016
Llínea 14:		Llínea 14:
	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
			[[Categoria:Valencians]]

Jose2 en 08:17 16 jun 2016

2016-06-16T08:17:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:17 16 jun 2016
Llínea 12:		Llínea 12:
	La responsabilitat de l'archiver Boix Vila i dels seus colaboradors en la salvaguarda de l'image de la patrona de Valéncia es manté fins al [[29 de març]] de [[1939]], i es manifestà en els dos trasllats que varen realisar per a ocultar la Verge en atres llocs, del mateix archiu municipal.		La responsabilitat de l'archiver Boix Vila i dels seus colaboradors en la salvaguarda de l'image de la patrona de Valéncia es manté fins al [[29 de març]] de [[1939]], i es manifestà en els dos trasllats que varen realisar per a ocultar la Verge en atres llocs, del mateix archiu municipal.

	[[Categoria: Història]]		[[Categoria:Història]]
			[[Categoria:Història Valenciana]]

Jose2 en 08:16 16 jun 2016

2016-06-16T08:16:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:16 16 jun 2016
Llínea 12:		Llínea 12:
	La responsabilitat de l'archiver Boix Vila i dels seus colaboradors en la salvaguarda de l'image de la patrona de Valéncia es manté fins al [[29 de març]] de [[1939]], i es manifestà en els dos trasllats que varen realisar per a ocultar la Verge en atres llocs, del mateix archiu municipal.		La responsabilitat de l'archiver Boix Vila i dels seus colaboradors en la salvaguarda de l'image de la patrona de Valéncia es manté fins al [[29 de març]] de [[1939]], i es manifestà en els dos trasllats que varen realisar per a ocultar la Verge en atres llocs, del mateix archiu municipal.

	[[Categoria Història]]		[[Categoria: Història]]

Jose2 en 08:16 16 jun 2016

2016-06-16T08:16:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:16 16 jun 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	Juan Boix Vila, natural de Sueca, va ser el salvaguardor de l'image de la Verge dels Desamparats, durant la lluita de 1936.		'''Juan Boix Vila''', natural de [[Sueca]] ([[Valéncia]]), va ser el salvaguardor de l'image de la [[Verge dels Desamparats]], durant la [[Guerra civil espanyola\|lluita de 1936]].

	En aquella data, la ciutat de Valéncia era un autèntic formiguer de tensió i violència. Les turbes recorreren els carrers en un únic propòsit: assaltar els temples que els ixquen al pas, explica Andrés de Sales l'escritor del llibre ‘El incendio de la capilla de la Virgen de los Desamparados, la Catedral Metropolitana y el Palacio Arzobispal de Valencia el 21 de julio de 1936’. Els Sants Joanes va començar a ardir el 19 de juliol. El dimarts 21 de juliol, Sant Agustín, Sant Martín, Santa Catalina i a continuació, la capella de la Verge dels Desamparats, la Catedral i el Palau Arquebisbat, enumera.		En aquella data, la ciutat de Valéncia era un autèntic formiguer de tensió i violència. Les turbes recorreren els carrers en un únic propòsit: assaltar els temples que els ixquen al pas, explica Andrés de Sales l'escritor del llibre ‘El incendio de la capilla de la Virgen de los Desamparados, la Catedral Metropolitana y el Palacio Arzobispal de Valencia el 21 de julio de 1936’. Els Sants Joanes va començar a ardir el [[19 de juliol]]. El dimarts [[21 de juliol]], Sant Agustín, Sant Martín, Santa Catalina i a continuació, la capella de la Verge dels Desamparats, la Catedral i el Palau Arquebisbat, enumera.

	L'alcalde, José Cano Coloma, d'Esquerra Republicana, a les 14 hores llançà una crida per a que acodiren a apagar l'incendi de la Sèu des de Radi Valéncia (Unió Radie), i al voltant de les 16:00 hores Cano Coloma es personà en la plaça de la Verge i ordenà als bombers que apagaren les fogueres de la capella de la Patrona. En l'acte estigue present el tinent de la Guàrdia Civil Luis Sevilla Alonso, que va demanar permís per a colaborar en custòdia de l'image i li acompanyaren un grup de guàrdies civils, en dos dels quals el tinent Sevilla Alonso anà a l'Ajuntament per a depositar les alhages i l'aureola de la Verge, i acte seguit buscà a una persona per a que desmontara l'image del repeu del camarí.		L'alcalde, [[José Cano Coloma]], d'Esquerra Republicana, a les 14 hores llançà una crida per a que acodiren a apagar l'incendi de la Sèu des de Radi Valéncia (Unió Radie), i al voltant de les 16:00 hores Cano Coloma es personà en la [[plaça de la Verge]] i ordenà als bombers que apagaren les fogueres de la capella de la Patrona. En l'acte estigue present el tinent de la Guàrdia Civil Luis Sevilla Alonso, que va demanar permís per a colaborar en custòdia de l'image i li acompanyaren un grup de guàrdies civils, en dos dels quals el tinent Sevilla Alonso anà a l'Ajuntament per a depositar les alhages i l'aureola de la Verge, i acte seguit buscà a una persona per a que desmontara l'image del repeu del camarí.


	'''L'image, en l'Ajuntament'''		'''L'image, en l'Ajuntament'''

	Entorn a mijanit d'aquella nit, l'image aplegà a l'Ajuntament en una camioneta d'abast municipal, i des d'eixe moment entraren a formar part de l'història Francisco de Paula Català Moliner, depositari municipal, i l'archiver municipal Juan Boix Vila, a els qui Cano Coloma encarregà custodiar l'image de la Verge. El primer la vigilà durant la nit del 21 al 22 de juliol en la sala Foral, on es deposità. El segon, “a primeres hores del matí del 22 de juliol es va fer càrrec d'ella, i junt en tots els empleats municipals de l'archiu es confabulanen en negar que la Verge dels Desamparats estiguera en l'Ajuntament.		Entorn a mijanit d'aquella nit, l'image aplegà a l'[[Ajuntament de Valéncia\|Ajuntamen]]t en una camioneta d'abast municipal, i des d'eixe moment entraren a formar part de l'història Francisco de Paula Català Moliner, depositari municipal, i l'archiver municipal Juan Boix Vila, a els qui Cano Coloma encarregà custodiar l'image de la Verge. El primer la vigilà durant la nit del 21 al 22 de juliol en la sala Foral, a on es deposità. El segon, “a primeres hores del matí del [[22 de juliol]] es va fer càrrec d'ella, i junt en tots els empleats municipals de l'archiu es confabulanen en negar que la Verge dels Desamparats estiguera en l'Ajuntament.

	La responsabilitat de l'archiver Boix Vila i dels seus colaboradors en la salvaguarda de l'image de la patrona de Valéncia es manté fins al 29 de març de 1939, i es manifestà en els dos trasllats que varen realisar per a ocultar la Verge en atres llocs, del mateix archiu municipal.		La responsabilitat de l'archiver Boix Vila i dels seus colaboradors en la salvaguarda de l'image de la patrona de Valéncia es manté fins al [[29 de març]] de [[1939]], i es manifestà en els dos trasllats que varen realisar per a ocultar la Verge en atres llocs, del mateix archiu municipal.

			[[Categoria Història]]

Pantera en 21:25 15 jun 2016

2016-06-15T21:25:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:25 15 jun 2016
Llínea 4:		Llínea 4:

	L'alcalde, José Cano Coloma, d'Esquerra Republicana, a les 14 hores llançà una crida per a que acodiren a apagar l'incendi de la Sèu des de Radi Valéncia (Unió Radie), i al voltant de les 16:00 hores Cano Coloma es personà en la plaça de la Verge i ordenà als bombers que apagaren les fogueres de la capella de la Patrona. En l'acte estigue present el tinent de la Guàrdia Civil Luis Sevilla Alonso, que va demanar permís per a colaborar en custòdia de l'image i li acompanyaren un grup de guàrdies civils, en dos dels quals el tinent Sevilla Alonso anà a l'Ajuntament per a depositar les alhages i l'aureola de la Verge, i acte seguit buscà a una persona per a que desmontara l'image del repeu del camarí.		L'alcalde, José Cano Coloma, d'Esquerra Republicana, a les 14 hores llançà una crida per a que acodiren a apagar l'incendi de la Sèu des de Radi Valéncia (Unió Radie), i al voltant de les 16:00 hores Cano Coloma es personà en la plaça de la Verge i ordenà als bombers que apagaren les fogueres de la capella de la Patrona. En l'acte estigue present el tinent de la Guàrdia Civil Luis Sevilla Alonso, que va demanar permís per a colaborar en custòdia de l'image i li acompanyaren un grup de guàrdies civils, en dos dels quals el tinent Sevilla Alonso anà a l'Ajuntament per a depositar les alhages i l'aureola de la Verge, i acte seguit buscà a una persona per a que desmontara l'image del repeu del camarí.


	'''L'image, en l'Ajuntament'''		'''L'image, en l'Ajuntament'''

Pantera: Pàgina nova, en el contingut: «Juan Boix Vila, natural de Sueca, va ser el salvaguardor de l'image de la Verge dels Desamparats, durant la lluita de 1936. En aquella data, la ciutat de Valé...»

2016-06-15T21:24:48Z

Pàgina nova, en el contingut: «Juan Boix Vila, natural de Sueca, va ser el salvaguardor de l'image de la Verge dels Desamparats, durant la lluita de 1936. En aquella data, la ciutat de Valé...»

Pàgina nova

Juan Boix Vila, natural de Sueca, va ser el salvaguardor de l'image de la Verge dels Desamparats, durant la lluita de 1936.

En aquella data, la ciutat de Valéncia era un autèntic formiguer de tensió i violència. Les turbes recorreren els carrers en un únic propòsit: assaltar els temples que els ixquen al pas, explica Andrés de Sales l'escritor del llibre ‘El incendio de la capilla de la Virgen de los Desamparados, la Catedral Metropolitana y el Palacio Arzobispal de Valencia el 21 de julio de 1936’. Els Sants Joanes va començar a ardir el 19 de juliol. El dimarts 21 de juliol, Sant Agustín, Sant Martín, Santa Catalina i a continuació, la capella de la Verge dels Desamparats, la Catedral i el Palau Arquebisbat, enumera.

L'alcalde, José Cano Coloma, d'Esquerra Republicana, a les 14 hores llançà una crida per a que acodiren a apagar l'incendi de la Sèu des de Radi Valéncia (Unió Radie), i al voltant de les 16:00 hores Cano Coloma es personà en la plaça de la Verge i ordenà als bombers que apagaren les fogueres de la capella de la Patrona. En l'acte estigue present el tinent de la Guàrdia Civil Luis Sevilla Alonso, que va demanar permís per a colaborar en custòdia de l'image i li acompanyaren un grup de guàrdies civils, en dos dels quals el tinent Sevilla Alonso anà a l'Ajuntament per a depositar les alhages i l'aureola de la Verge, i acte seguit buscà a una persona per a que desmontara l'image del repeu del camarí.

'''L'image, en l'Ajuntament'''

Entorn a mijanit d'aquella nit, l'image aplegà a l'Ajuntament en una camioneta d'abast municipal, i des d'eixe moment entraren a formar part de l'història Francisco de Paula Català Moliner, depositari municipal, i l'archiver municipal Juan Boix Vila, a els qui Cano Coloma encarregà custodiar l'image de la Verge. El primer la vigilà durant la nit del 21 al 22 de juliol en la sala Foral, on es deposità. El segon, “a primeres hores del matí del 22 de juliol es va fer càrrec d'ella, i junt en tots els empleats municipals de l'archiu es confabulanen en negar que la Verge dels Desamparats estiguera en l'Ajuntament.

La responsabilitat de l'archiver Boix Vila i dels seus colaboradors en la salvaguarda de l'image de la patrona de Valéncia es manté fins al 29 de març de 1939, i es manifestà en els dos trasllats que varen realisar per a ocultar la Verge en atres llocs, del mateix archiu municipal.