Juan Vilanova i Piera - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'JuanVilanova.jpg' a 'Juan Vilanova.jpg'

2022-09-16T17:20:36Z

Text reemplaça - 'JuanVilanova.jpg' a 'Juan Vilanova.jpg'

← Revisió anterior		Revisió de 17:20 16 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:~~JuanVilanova~~.jpg\|thumb\|right\|250px\|<center>Juan Vilanova i Piera</center>]]		[[Image:Juan Vilanova.jpg\|thumb\|right\|250px\|<center>Juan Vilanova i Piera</center>]]

	'''Juan Vilanova i Piera''' ([[Valéncia]], [[1821]] - [[Madrit]], [[1893]]) fon un geolec i paleontolec [[valencià]].		'''Juan Vilanova i Piera''' ([[Valéncia]], [[1821]] - [[Madrit]], [[1893]]) fon un geolec i paleontolec [[valencià]].

Jose2: /* Biografia */

2019-04-23T18:35:20Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:35 23 abr 2019
Llínea 6:		Llínea 6:

	==Biografia==		==Biografia==
	Conseguí una plaça de catedratic d'Història Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i despuix de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per [[Europa]] en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Història Natural madrileny, fon nomenat, en [[1852]] catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despuix de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio.		Conseguí una plaça de catedratic d'Història Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i despuix de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per [[Europa]] en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Història Natural madrileny, fon nomenat, en l'any [[1852]] catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despuix de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio.

	Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat.		Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat.

	En [[1867]], propon la realisació de Congressos Geologics Internacionals, donant mostres de la seua activitat d'investigació i continu contacte en els seus coleges internacionals.		En l'any [[1867]], propon la realisació de Congressos Geologics Internacionals, donant mostres de la seua activitat d'investigació i continu contacte en els seus coleges internacionals.

	Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de [[Castelló]] i [[Valéncia]]. Esta és una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol.		Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de [[Castelló]] i [[Valéncia]]. Esta és una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol.

	Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Història Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademés fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]].		Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Història Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en l'any [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademés fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]].

	Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en [[Espanya]] (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en [[1893]].		Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en [[Espanya]] (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en l'any [[1893]].

	En quant a les teories de l'orige de la vida en la terra, Vilanova era creacionista pero no rebujava les noves teories que anaven sorgint. Encara que aixina, se mantingué en contra de les idees evolucionistes de [[Darwin]] i Huxley. Comell mateix dia:		En quant a les teories de l'orige de la vida en la terra, Vilanova era creacionista pero no rebujava les noves teories que anaven sorgint. Encara que aixina, se mantingué en contra de les idees evolucionistes de [[Darwin]] i Huxley. Comell mateix dia:

Jose2: Text reemplaça - ' ciencia ' a ' ciència '

2018-08-15T19:10:16Z

Text reemplaça - ' ciencia ' a ' ciència '

← Revisió anterior		Revisió de 19:10 15 ago 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Juan Vilanova i Piera''' ([[Valéncia]], [[1821]] - [[Madrit]], [[1893]]) fon un geolec i paleontolec [[valencià]].		'''Juan Vilanova i Piera''' ([[Valéncia]], [[1821]] - [[Madrit]], [[1893]]) fon un geolec i paleontolec [[valencià]].

	Juan Vilanova fon un referent de la paleontologia, geologia i prehistoria en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Una de les màximes autoritats en estes disciplines en [[Espanya]], s'empenyà en incorporar la ~~ciencia~~ espanyola a l'estat d'investigació [[Europa\|europea]].		Juan Vilanova fon un referent de la paleontologia, geologia i prehistoria en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Una de les màximes autoritats en estes disciplines en [[Espanya]], s'empenyà en incorporar la ciència espanyola a l'estat d'investigació [[Europa\|europea]].

	==Biografia==		==Biografia==

Jose2: Text reemplaça - 'Ademes' a 'Ademés'

2016-04-08T11:40:24Z

Text reemplaça - 'Ademes' a 'Ademés'

← Revisió anterior		Revisió de 11:40 8 abr 2016
Llínea 14:		Llínea 14:
	Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de [[Castelló]] i [[Valéncia]]. Esta és una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol.		Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de [[Castelló]] i [[Valéncia]]. Esta és una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol.

	Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Història Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. ~~Ademes~~ fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]].		Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Història Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademés fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]].

	Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en [[Espanya]] (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en [[1893]].		Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en [[Espanya]] (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en [[1893]].
Llínea 24:		Llínea 24:
	==Obra==		==Obra==

	Publicà diverses obres sobre prehistoria espanyola com Orige, Naturalea i Antigor de l'home ([[1872]]). ~~Ademes~~ d'en les arees de geologia, paleontologia i prehistoria, destacà en la divulgació. Eixemple destacat d'esta faceta es l'obra La Creació. Història Natural, que baix la seua direcció publicà Montaner i Simón entre [[1872]] i [[1876]] i que inclou un extens prolec a on expón la teoria de Charles Darwin anys abans de la publicació en Espanya d'El orige de les especies.		Publicà diverses obres sobre prehistoria espanyola com Orige, Naturalea i Antigor de l'home ([[1872]]). Ademés d'en les arees de geologia, paleontologia i prehistoria, destacà en la divulgació. Eixemple destacat d'esta faceta es l'obra La Creació. Història Natural, que baix la seua direcció publicà Montaner i Simón entre [[1872]] i [[1876]] i que inclou un extens prolec a on expón la teoria de Charles Darwin anys abans de la publicació en Espanya d'El orige de les especies.

	Escrigué ademés un Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872, dividit en quatre parts i a on borda qüestions generals de petrografia, mineralogia, estratigrafia i paleontologia en numeroses làmines.		Escrigué ademés un Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872, dividit en quatre parts i a on borda qüestions generals de petrografia, mineralogia, estratigrafia i paleontologia en numeroses làmines.

Jose2: Text reemplaça - 'Historia' a 'Història'

2016-02-25T16:44:30Z

Text reemplaça - 'Historia' a 'Història'

← Revisió anterior		Revisió de 16:44 25 feb 2016
Llínea 6:		Llínea 6:

	==Biografia==		==Biografia==
	Conseguí una plaça de catedratic d'~~Historia~~ Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i despuix de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per [[Europa]] en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'~~Historia~~ Natural madrileny, fon nomenat, en [[1852]] catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despuix de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio.		Conseguí una plaça de catedratic d'Història Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i despuix de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per [[Europa]] en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Història Natural madrileny, fon nomenat, en [[1852]] catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despuix de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio.

	Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat.		Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat.
Llínea 14:		Llínea 14:
	Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de [[Castelló]] i [[Valéncia]]. Esta és una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol.		Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de [[Castelló]] i [[Valéncia]]. Esta és una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol.

	Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'~~Historia~~ Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademes fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]].		Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Història Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademes fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]].

	Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en [[Espanya]] (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en [[1893]].		Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en [[Espanya]] (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en [[1893]].
Llínea 24:		Llínea 24:
	==Obra==		==Obra==

	Publicà diverses obres sobre prehistoria espanyola com Orige, Naturalea i Antigor de l'home ([[1872]]). Ademes d'en les arees de geologia, paleontologia i prehistoria, destacà en la divulgació. Eixemple destacat d'esta faceta es l'obra La Creació. ~~Historia~~ Natural, que baix la seua direcció publicà Montaner i Simón entre [[1872]] i [[1876]] i que inclou un extens prolec a on expón la teoria de Charles Darwin anys abans de la publicació en Espanya d'El orige de les especies.		Publicà diverses obres sobre prehistoria espanyola com Orige, Naturalea i Antigor de l'home ([[1872]]). Ademes d'en les arees de geologia, paleontologia i prehistoria, destacà en la divulgació. Eixemple destacat d'esta faceta es l'obra La Creació. Història Natural, que baix la seua direcció publicà Montaner i Simón entre [[1872]] i [[1876]] i que inclou un extens prolec a on expón la teoria de Charles Darwin anys abans de la publicació en Espanya d'El orige de les especies.

	Escrigué ademés un Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872, dividit en quatre parts i a on borda qüestions generals de petrografia, mineralogia, estratigrafia i paleontologia en numeroses làmines.		Escrigué ademés un Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872, dividit en quatre parts i a on borda qüestions generals de petrografia, mineralogia, estratigrafia i paleontologia en numeroses làmines.
Llínea 30:		Llínea 30:
	===Bibliografia de l'autor===		===Bibliografia de l'autor===
	*Orige, Naturalea i Antigor de l'home (1872)		*Orige, Naturalea i Antigor de l'home (1872)
	*La Creació. ~~Historia~~ Natural, Barcelona: Montaner i Simón, 1872-1876.		*La Creació. Història Natural, Barcelona: Montaner i Simón, 1872-1876.
	*Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872.		*Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872.

Jose2 en 22:10 7 dec 2015

2015-12-07T22:10:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:10 7 dec 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:JuanVilanova.jpg\|thumb\|right\|250px\|<center>Juan Vilanova y Piera</center>]]		[[Image:JuanVilanova.jpg\|thumb\|right\|250px\|<center>Juan Vilanova i Piera</center>]]

	'''Juan Vilanova i Piera''' ([[Valéncia]], [[1821]] - [[Madrit]], [[1893]]) fon un geolec i paleontolec [[valencià]].		'''Juan Vilanova i Piera''' ([[Valéncia]], [[1821]] - [[Madrit]], [[1893]]) fon un geolec i paleontolec [[valencià]].

Jose2 en 22:10 7 dec 2015

2015-12-07T22:10:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:10 7 dec 2015
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Juan Vilanova i Piera''' ([[Valéncia]], [[1821]] - [[Madrit]], [[1893]]) fon un geolec i paleontolec [[valencià]].		'''Juan Vilanova i Piera''' ([[Valéncia]], [[1821]] - [[Madrit]], [[1893]]) fon un geolec i paleontolec [[valencià]].

	Juan Vilanova fon un referent de la paleontologia, geologia i prehistoria en la segona mitat del [[~~segle~~ XIX]]. Una de les màximes autoritats en estes disciplines en [[Espanya]], s'empenyà en incorporar la ciencia espanyola a l'estat d'investigació [[Europa\|europea]].		Juan Vilanova fon un referent de la paleontologia, geologia i prehistoria en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Una de les màximes autoritats en estes disciplines en [[Espanya]], s'empenyà en incorporar la ciencia espanyola a l'estat d'investigació [[Europa\|europea]].

	==Biografia==		==Biografia==
	Conseguí una plaça de catedratic d'Historia Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i despuix de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per Europa en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Historia Natural madrileny, fon nomenat, en [[1852]] catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despuix de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio.		Conseguí una plaça de catedratic d'Historia Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i despuix de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per [[Europa]] en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Historia Natural madrileny, fon nomenat, en [[1852]] catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despuix de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio.

	Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat.		Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat.
Llínea 16:		Llínea 16:
	Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Historia Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademes fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]].		Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Historia Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademes fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]].

	Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en [[Espanya]] (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'~~opinio~~ generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en [[1893]].		Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en [[Espanya]] (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en [[1893]].

	En quant a les teories de l'orige de la vida en la terra, Vilanova era creacionista pero no rebujava les noves teories que anaven sorgint. Encara que aixina, se mantingué en contra de les idees evolucionistes de [[Darwin]] i Huxley. Comell mateix dia:		En quant a les teories de l'orige de la vida en la terra, Vilanova era creacionista pero no rebujava les noves teories que anaven sorgint. Encara que aixina, se mantingué en contra de les idees evolucionistes de [[Darwin]] i Huxley. Comell mateix dia:
Llínea 37:		Llínea 37:
	*[http://www.uv.es/rseapv/Anales/93_94/A_Juan_Vilanova.pdf Centenari de Juan Vilanova]		*[http://www.uv.es/rseapv/Anales/93_94/A_Juan_Vilanova.pdf Centenari de Juan Vilanova]

			[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Científics valencians]]		[[Categoria:Científics valencians]]
	~~[[Categoria:Valencians]]~~

Jose2: Text reemplaça - 'Despres' a 'Despuix'

2015-05-03T08:29:29Z

Text reemplaça - 'Despres' a 'Despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 08:29 3 maig 2015
Llínea 6:		Llínea 6:

	==Biografia==		==Biografia==
	Conseguí una plaça de catedratic d'Historia Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i despuix de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per Europa en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Historia Natural madrileny, fon nomenat, en [[1852]] catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. ~~Despres~~ de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio.		Conseguí una plaça de catedratic d'Historia Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i despuix de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per Europa en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Historia Natural madrileny, fon nomenat, en [[1852]] catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despuix de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio.

	Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat.		Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat.

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T18:57:06Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:57 30 abr 2015
Llínea 6:		Llínea 6:

	==Biografia==		==Biografia==
	Conseguí una plaça de catedratic d'Historia Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i ~~després~~ de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per Europa en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Historia Natural madrileny, fon nomenat, en [[1852]] catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despres de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio.		Conseguí una plaça de catedratic d'Historia Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i despuix de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per Europa en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Historia Natural madrileny, fon nomenat, en [[1852]] catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despres de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio.

	Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat.		Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat.

Admin: Texto reemplaza - ' es una' a ' és una'

2013-06-06T14:50:51Z

Texto reemplaza - ' es una' a ' és una'

← Revisió anterior		Revisió de 14:50 6 jun 2013
Llínea 12:		Llínea 12:
	En [[1867]], propon la realisació de Congressos Geologics Internacionals, donant mostres de la seua activitat d'investigació i continu contacte en els seus coleges internacionals.		En [[1867]], propon la realisació de Congressos Geologics Internacionals, donant mostres de la seua activitat d'investigació i continu contacte en els seus coleges internacionals.

	Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de [[Castelló]] i [[Valéncia]]. Esta es una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol.		Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de [[Castelló]] i [[Valéncia]]. Esta és una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol.

	Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Historia Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademes fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]].		Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Historia Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademes fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]].