Judaisme - Historial de revisions

Jose2 en 18:32 27 gin 2026

2026-01-27T18:32:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:32 27 gin 2026
Llínea 16:		Llínea 16:

	Donant-se el fet de que el [[cristianisme]] es considera molt més que el compliment del judaisme, per la vinguda del [[mesies]] en la persona de [[Jesucrist]], estos conceptes sobre el caràcter de Deu i l'adoració formaren part de la doctrina de l'Iglésia Primitiva cristiana, encara que a lo llarc de l'història, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat l'importància de la jerarquia sacerdotal o de l'adoració en temples.		Donant-se el fet de que el [[cristianisme]] es considera molt més que el compliment del judaisme, per la vinguda del [[mesies]] en la persona de [[Jesucrist]], estos conceptes sobre el caràcter de Deu i l'adoració formaren part de la doctrina de l'Iglésia Primitiva cristiana, encara que a lo llarc de l'història, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat l'importància de la jerarquia sacerdotal o de l'adoració en temples.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{DGLV\|Judaisme}}		{{DGLV\|Judaisme}}

	[[Categoria:Judaisme]]		[[Categoria:Judaisme]]

Jose2 en 17:47 29 jun 2024

2024-06-29T17:47:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:47 29 jun 2024
Llínea 15:		Llínea 15:
	* La tercera característica única de l'época, era l'introducció d'una exhaustiva llista de lleis de comportament diari per mig del qual s'establix una relació en Deu, conegudes com les 613 ''[[mitsvá\|mitsvot]] '', que havien de ser observades pels fills d'[[Israel]]. Atres religions de llavors estaven caracterisades pels temples, per una casta i jerarquia sacerdotal superior, i per l'adoració per mig dels [[sacrifici]]s. Encara que els judeus tenien un temple i oferien sacrificis d'adoració i remoció dels pecats, la tribu sacerdotal eixercia a soles una funció especial, pero no eren intermediaris de la comunió en Deu, i els sacrificis no eren l'únic mig d'adoració i comunió en Deu. Aixina, el ''judaisme'' proponia una comunió personal i sense intermediaris en un Deu omnipresent que era assequible en cada activitat de la vida. Pel judaisme l'adoració a Deu dins de l'espectre de les activitats diàries té el mateix nivell que l'adoració en temples. El ''[[xabbat]] '', per eixemple, és una adoració familiar o personal que ha d'observar-se com s'observen les atres festes religioses i les activitats del temple.		* La tercera característica única de l'época, era l'introducció d'una exhaustiva llista de lleis de comportament diari per mig del qual s'establix una relació en Deu, conegudes com les 613 ''[[mitsvá\|mitsvot]] '', que havien de ser observades pels fills d'[[Israel]]. Atres religions de llavors estaven caracterisades pels temples, per una casta i jerarquia sacerdotal superior, i per l'adoració per mig dels [[sacrifici]]s. Encara que els judeus tenien un temple i oferien sacrificis d'adoració i remoció dels pecats, la tribu sacerdotal eixercia a soles una funció especial, pero no eren intermediaris de la comunió en Deu, i els sacrificis no eren l'únic mig d'adoració i comunió en Deu. Aixina, el ''judaisme'' proponia una comunió personal i sense intermediaris en un Deu omnipresent que era assequible en cada activitat de la vida. Pel judaisme l'adoració a Deu dins de l'espectre de les activitats diàries té el mateix nivell que l'adoració en temples. El ''[[xabbat]] '', per eixemple, és una adoració familiar o personal que ha d'observar-se com s'observen les atres festes religioses i les activitats del temple.

	Donant-se el fet de que el [[cristianisme]] es considera molt més que el compliment del judaisme, per la vinguda del [[mesies]] en la persona de [[Jesucrist]], estos conceptes sobre el caràcter de Deu i l'adoració formaren part de la doctrina de l'Iglésia Primitiva cristiana, encara que a lo llarc de l'història, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat l'importància de la jerarquia sacerdotal o de l'adoració en temples.		Donant-se el fet de que el [[cristianisme]] es considera molt més que el compliment del judaisme, per la vinguda del [[mesies]] en la persona de [[Jesucrist]], estos conceptes sobre el caràcter de Deu i l'adoració formaren part de la doctrina de l'Iglésia Primitiva cristiana, encara que a lo llarc de l'història, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat l'importància de la jerarquia sacerdotal o de l'adoració en temples.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 16:40 5 abr 2024

2024-04-05T16:40:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 5 abr 2024
Llínea 15:		Llínea 15:
	* La tercera característica única de l'época, era l'introducció d'una exhaustiva llista de lleis de comportament diari per mig del qual s'establix una relació en Deu, conegudes com les 613 ''[[mitsvá\|mitsvot]] '', que havien de ser observades pels fills d'[[Israel]]. Atres religions de llavors estaven caracterisades pels temples, per una casta i jerarquia sacerdotal superior, i per l'adoració per mig dels [[sacrifici]]s. Encara que els judeus tenien un temple i oferien sacrificis d'adoració i remoció dels pecats, la tribu sacerdotal eixercia a soles una funció especial, pero no eren intermediaris de la comunió en Deu, i els sacrificis no eren l'únic mig d'adoració i comunió en Deu. Aixina, el ''judaisme'' proponia una comunió personal i sense intermediaris en un Deu omnipresent que era assequible en cada activitat de la vida. Pel judaisme l'adoració a Deu dins de l'espectre de les activitats diàries té el mateix nivell que l'adoració en temples. El ''[[xabbat]] '', per eixemple, és una adoració familiar o personal que ha d'observar-se com s'observen les atres festes religioses i les activitats del temple.		* La tercera característica única de l'época, era l'introducció d'una exhaustiva llista de lleis de comportament diari per mig del qual s'establix una relació en Deu, conegudes com les 613 ''[[mitsvá\|mitsvot]] '', que havien de ser observades pels fills d'[[Israel]]. Atres religions de llavors estaven caracterisades pels temples, per una casta i jerarquia sacerdotal superior, i per l'adoració per mig dels [[sacrifici]]s. Encara que els judeus tenien un temple i oferien sacrificis d'adoració i remoció dels pecats, la tribu sacerdotal eixercia a soles una funció especial, pero no eren intermediaris de la comunió en Deu, i els sacrificis no eren l'únic mig d'adoració i comunió en Deu. Aixina, el ''judaisme'' proponia una comunió personal i sense intermediaris en un Deu omnipresent que era assequible en cada activitat de la vida. Pel judaisme l'adoració a Deu dins de l'espectre de les activitats diàries té el mateix nivell que l'adoració en temples. El ''[[xabbat]] '', per eixemple, és una adoració familiar o personal que ha d'observar-se com s'observen les atres festes religioses i les activitats del temple.

	Donant-se el fet de que el [[cristianisme]] es considera molt més que el compliment del judaisme, per la vinguda del [[mesies]] en la persona de [[Jesucrist]], estos conceptes sobre el caràcter de Deu i l'adoració formaren part de la doctrina de l'Iglésia Primitiva cristiana, encara que a lo llarc de l'història, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat l'importància de la jerarquia sacerdotal o de l'adoració en temples.		Donant-se el fet de que el [[cristianisme]] es considera molt més que el compliment del judaisme, per la vinguda del [[mesies]] en la persona de [[Jesucrist]], estos conceptes sobre el caràcter de Deu i l'adoració formaren part de la doctrina de l'Iglésia Primitiva cristiana, encara que a lo llarc de l'història, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat l'importància de la jerarquia sacerdotal o de l'adoració en temples.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

2022-07-06T13:15:04Z

Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

← Revisió anterior		Revisió de 13:15 6 jul 2022
Llínea 18:		Llínea 18:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* {{DGLV\|Judaisme}}		{{DGLV\|Judaisme}}

	[[Categoria:Judaisme]]		[[Categoria:Judaisme]]

Valencian en 16:40 23 jun 2022

2022-06-23T16:40:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 23 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:JudaismSymbol.PNG\|thumb\|250px\|[[Estrela de David]]]]		[[Image:JudaismSymbol.PNG\|thumb\|250px\|[[Estrela de David]]]]
	El '''judaisme''' és la religió del poble [[judeu]]. És la més antiga de les tres [[religions]] [[monoteisme\|monoteistes]] majoritàries i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. La majoria dels dogmes i l'història del ''judaisme'' són el fonament del [[cristianisme]], i l'orige de l'[[islam]] hi està vinculat teològicament per ~~mijà~~ del personage d'[[Abraham]].		El '''judaisme''' és la religió del poble [[judeu]]. És la més antiga de les tres [[religions]] [[monoteisme\|monoteistes]] majoritàries i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. La majoria dels dogmes i l'història del ''judaisme'' són el fonament del [[cristianisme]], i l'orige de l'[[islam]] i està vinculat teològicament per mig del personage d'[[Abraham]].

	== Introducció ==		== Introducció ==

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:03:38Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:03 20 feb 2018
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Introducció ==		== Introducció ==
	Per al judeu, el judaisme és un concepte més ampli que pot incloure religió, terra, nació i cultura, i ~~només~~ pot comprendre's en térmens de 4.000 anys d'història.		Per al judeu, el judaisme és un concepte més ampli que pot incloure religió, terra, nació i cultura, i a soles pot comprendre's en térmens de 4.000 anys d'història.

	D'acort als teòlecs judeus i als historiadors, certes qualitats varen distinguir al judaisme de la majoria de les atres religions comunament conegudes a occident que existien quan este va emergir:		D'acort als teòlecs judeus i als historiadors, certes qualitats varen distinguir al judaisme de la majoria de les atres religions comunament conegudes a occident que existien quan este va emergir:
Llínea 13:		Llínea 13:
	En les religions politeistes d'ara i llavors, els deus solen estar llimitats per les preocupacions dels seus desiges personals irrellevants al benestar de la humanitat, que havia interferència en les seues decisions o poders, o que eren falibles i imperfectes com els humans. Els deus de les religions politeistes de llavors eren representats per imagines i/o escultures davant les quals els creents havien d'oferir adoració.		En les religions politeistes d'ara i llavors, els deus solen estar llimitats per les preocupacions dels seus desiges personals irrellevants al benestar de la humanitat, que havia interferència en les seues decisions o poders, o que eren falibles i imperfectes com els humans. Els deus de les religions politeistes de llavors eren representats per imagines i/o escultures davant les quals els creents havien d'oferir adoració.

	* La tercera característica única de l'época, era l'introducció d'una exhaustiva llista de lleis de comportament diari per mig del qual s'establix una relació en Deu, conegudes com les 613 ''[[mitsvá\|mitsvot]] '', que havien de ser observades pels fills d'[[Israel]]. Atres religions de llavors estaven caracterisades pels temples, per una casta i jerarquia sacerdotal superior, i per l'adoració per mig dels [[sacrifici]]s. Encara que els judeus tenien un temple i oferien sacrificis d'adoració i remoció dels pecats, la tribu sacerdotal eixercia ~~només~~ una funció especial, pero no eren intermediaris de la comunió en Deu, i els sacrificis no eren l'únic mig d'adoració i comunió en Deu. Aixina, el ''judaisme'' proponia una comunió personal i sense intermediaris en un Deu omnipresent que era assequible en cada activitat de la vida. Pel judaisme l'adoració a Deu dins de l'espectre de les activitats diàries té el mateix nivell que l'adoració en temples. El ''[[xabbat]] '', per eixemple, és una adoració familiar o personal que ha d'observar-se com s'observen les atres festes religioses i les activitats del temple.		* La tercera característica única de l'época, era l'introducció d'una exhaustiva llista de lleis de comportament diari per mig del qual s'establix una relació en Deu, conegudes com les 613 ''[[mitsvá\|mitsvot]] '', que havien de ser observades pels fills d'[[Israel]]. Atres religions de llavors estaven caracterisades pels temples, per una casta i jerarquia sacerdotal superior, i per l'adoració per mig dels [[sacrifici]]s. Encara que els judeus tenien un temple i oferien sacrificis d'adoració i remoció dels pecats, la tribu sacerdotal eixercia a soles una funció especial, pero no eren intermediaris de la comunió en Deu, i els sacrificis no eren l'únic mig d'adoració i comunió en Deu. Aixina, el ''judaisme'' proponia una comunió personal i sense intermediaris en un Deu omnipresent que era assequible en cada activitat de la vida. Pel judaisme l'adoració a Deu dins de l'espectre de les activitats diàries té el mateix nivell que l'adoració en temples. El ''[[xabbat]] '', per eixemple, és una adoració familiar o personal que ha d'observar-se com s'observen les atres festes religioses i les activitats del temple.

	Donant-se el fet de que el [[cristianisme]] es considera molt més que el compliment del judaisme, per la vinguda del [[mesies]] en la persona de [[Jesucrist]], estos conceptes sobre el caràcter de Deu i l'adoració formaren part de la doctrina de l'Iglésia Primitiva cristiana, encara que a lo llarc de l'història, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat l'importància de la jerarquia sacerdotal o de l'adoració en temples.		Donant-se el fet de que el [[cristianisme]] es considera molt més que el compliment del judaisme, per la vinguda del [[mesies]] en la persona de [[Jesucrist]], estos conceptes sobre el caràcter de Deu i l'adoració formaren part de la doctrina de l'Iglésia Primitiva cristiana, encara que a lo llarc de l'història, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat l'importància de la jerarquia sacerdotal o de l'adoració en temples.

Posmo en 12:50 17 maig 2017

2017-05-17T12:50:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:50 17 maig 2017
Llínea 16:		Llínea 16:

	Donant-se el fet de que el [[cristianisme]] es considera molt més que el compliment del judaisme, per la vinguda del [[mesies]] en la persona de [[Jesucrist]], estos conceptes sobre el caràcter de Deu i l'adoració formaren part de la doctrina de l'Iglésia Primitiva cristiana, encara que a lo llarc de l'història, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat l'importància de la jerarquia sacerdotal o de l'adoració en temples.		Donant-se el fet de que el [[cristianisme]] es considera molt més que el compliment del judaisme, per la vinguda del [[mesies]] en la persona de [[Jesucrist]], estos conceptes sobre el caràcter de Deu i l'adoració formaren part de la doctrina de l'Iglésia Primitiva cristiana, encara que a lo llarc de l'història, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat l'importància de la jerarquia sacerdotal o de l'adoració en temples.

			== Enllaços externs ==
			* {{DGLV\|Judaisme}}

	[[Categoria:Judaisme]]		[[Categoria:Judaisme]]

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:14:52Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:14 26 abr 2016
Llínea 5:		Llínea 5:
	Per al judeu, el judaisme és un concepte més ampli que pot incloure religió, terra, nació i cultura, i només pot comprendre's en térmens de 4.000 anys d'història.		Per al judeu, el judaisme és un concepte més ampli que pot incloure religió, terra, nació i cultura, i només pot comprendre's en térmens de 4.000 anys d'història.

	D'acort als teòlecs judeus i als historiadors, certes qualitats ~~van~~ distinguir al judaisme de la majoria de les atres religions comunament conegudes a occident que existien quan este va emergir:		D'acort als teòlecs judeus i als historiadors, certes qualitats varen distinguir al judaisme de la majoria de les atres religions comunament conegudes a occident que existien quan este va emergir:

	* La primera característica és el monoteisme. La noció del monoteisme es deriva directament de la [[Pentateuc\|Torá]], i del primer dels [[deu manaments]], que presenta un [[Deu]] únic omnipresent i omniscient que ha creat tot el que existix i que demana adoració exclusiva. La Torá presenta també un Deu perfecte, pero preocupat per l'humanitat, i en qui vol relacionar-se personalment.		* La primera característica és el monoteisme. La noció del monoteisme es deriva directament de la [[Pentateuc\|Torá]], i del primer dels [[deu manaments]], que presenta un [[Deu]] únic omnipresent i omniscient que ha creat tot el que existix i que demana adoració exclusiva. La Torá presenta també un Deu perfecte, pero preocupat per l'humanitat, i en qui vol relacionar-se personalment.

Jose2: Text reemplaça - 'Església' a 'Iglésia'

2016-02-19T18:42:43Z

Text reemplaça - 'Església' a 'Iglésia'

← Revisió anterior		Revisió de 18:42 19 feb 2016
Llínea 15:		Llínea 15:
	* La tercera característica única de l'época, era l'introducció d'una exhaustiva llista de lleis de comportament diari per mig del qual s'establix una relació en Deu, conegudes com les 613 ''[[mitsvá\|mitsvot]] '', que havien de ser observades pels fills d'[[Israel]]. Atres religions de llavors estaven caracterisades pels temples, per una casta i jerarquia sacerdotal superior, i per l'adoració per mig dels [[sacrifici]]s. Encara que els judeus tenien un temple i oferien sacrificis d'adoració i remoció dels pecats, la tribu sacerdotal eixercia només una funció especial, pero no eren intermediaris de la comunió en Deu, i els sacrificis no eren l'únic mig d'adoració i comunió en Deu. Aixina, el ''judaisme'' proponia una comunió personal i sense intermediaris en un Deu omnipresent que era assequible en cada activitat de la vida. Pel judaisme l'adoració a Deu dins de l'espectre de les activitats diàries té el mateix nivell que l'adoració en temples. El ''[[xabbat]] '', per eixemple, és una adoració familiar o personal que ha d'observar-se com s'observen les atres festes religioses i les activitats del temple.		* La tercera característica única de l'época, era l'introducció d'una exhaustiva llista de lleis de comportament diari per mig del qual s'establix una relació en Deu, conegudes com les 613 ''[[mitsvá\|mitsvot]] '', que havien de ser observades pels fills d'[[Israel]]. Atres religions de llavors estaven caracterisades pels temples, per una casta i jerarquia sacerdotal superior, i per l'adoració per mig dels [[sacrifici]]s. Encara que els judeus tenien un temple i oferien sacrificis d'adoració i remoció dels pecats, la tribu sacerdotal eixercia només una funció especial, pero no eren intermediaris de la comunió en Deu, i els sacrificis no eren l'únic mig d'adoració i comunió en Deu. Aixina, el ''judaisme'' proponia una comunió personal i sense intermediaris en un Deu omnipresent que era assequible en cada activitat de la vida. Pel judaisme l'adoració a Deu dins de l'espectre de les activitats diàries té el mateix nivell que l'adoració en temples. El ''[[xabbat]] '', per eixemple, és una adoració familiar o personal que ha d'observar-se com s'observen les atres festes religioses i les activitats del temple.

	Donant-se el fet de que el [[cristianisme]] es considera molt més que el compliment del judaisme, per la vinguda del [[mesies]] en la persona de [[Jesucrist]], estos conceptes sobre el caràcter de Deu i l'adoració formaren part de la doctrina de l'~~Església~~ Primitiva cristiana, encara que a lo llarc de l'història, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat l'importància de la jerarquia sacerdotal o de l'adoració en temples.		Donant-se el fet de que el [[cristianisme]] es considera molt més que el compliment del judaisme, per la vinguda del [[mesies]] en la persona de [[Jesucrist]], estos conceptes sobre el caràcter de Deu i l'adoració formaren part de la doctrina de l'Iglésia Primitiva cristiana, encara que a lo llarc de l'història, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat l'importància de la jerarquia sacerdotal o de l'adoració en temples.

	[[Categoria:Judaisme]]		[[Categoria:Judaisme]]

Posmo en 12:48 28 jul 2014

2014-07-28T12:48:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:48 28 jul 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Image:JudaismSymbol.PNG\|thumb\|250px\|[[Estrela de David]]]]
	El '''judaisme''' és la religió del poble [[judeu]]. És la més antiga de les tres [[religions]] [[monoteisme\|monoteistes]] majoritàries i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. La majoria dels dogmes i l'història del ''judaisme'' són el fonament del [[cristianisme]], i l'orige de l'[[islam]] hi està vinculat teològicament per mijà del personage d'[[Abraham]].		El '''judaisme''' és la religió del poble [[judeu]]. És la més antiga de les tres [[religions]] [[monoteisme\|monoteistes]] majoritàries i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. La majoria dels dogmes i l'història del ''judaisme'' són el fonament del [[cristianisme]], i l'orige de l'[[islam]] hi està vinculat teològicament per mijà del personage d'[[Abraham]].