Judes Valentins - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2026-02-13T11:49:51Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:49 13 feb 2026
Llínea 125:		Llínea 125:

	{{Cita\|De les llengües neollatines que han tingut un Segle d'Or, figura en primer lloc el valencià (XIV i XV); quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà en els segles XVI i XVII; i el francés en els segles XVII i XVIII. Com pot vore's no hi ha més segles d'or que els anomenats.\|''[[Judes Valentins]]'' (Valéncia, 1991), per J.P. Valencianos}}		{{Cita\|De les llengües neollatines que han tingut un Segle d'Or, figura en primer lloc el valencià (XIV i XV); quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà en els segles XVI i XVII; i el francés en els segles XVII i XVIII. Com pot vore's no hi ha més segles d'or que els anomenats.\|''[[Judes Valentins]]'' (Valéncia, 1991), per J.P. Valencianos}}

			{{Cita\|Si els escritors de llengua valenciana pensen tot aço del catala, llogic es que intentaren esmenar-ho per mig dels seus llibres i escrits, fent lo possible per a que els catalans adoptaren com a millor la llengua valenciana, cosa que feren. Molts classics valencians ensenyaven a les ciutats principals de Catalunya i sur de França, i cal pensar que on estaven, anaven sembrant la seua bona diccio i parla valenciana, i més directament als seus discipuls, per lo que la seua sabuderia va fructificar doblement i va ser collita que arribà a tots, fent del nostre idioma la llengua més famosa d'aquella epoca, entre les llengües europees.\|''[[Judes Valentins]]'' (Valéncia, 1991), per J.P. Valencianos}}

	{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita resenyada en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}		{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita resenyada en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}

Xavier: /* Cites */

2026-01-22T11:51:57Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:51 22 gin 2026
Llínea 126:		Llínea 126:
	{{Cita\|De les llengües neollatines que han tingut un Segle d'Or, figura en primer lloc el valencià (XIV i XV); quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà en els segles XVI i XVII; i el francés en els segles XVII i XVIII. Com pot vore's no hi ha més segles d'or que els anomenats.\|''[[Judes Valentins]]'' (Valéncia, 1991), per J.P. Valencianos}}		{{Cita\|De les llengües neollatines que han tingut un Segle d'Or, figura en primer lloc el valencià (XIV i XV); quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà en els segles XVI i XVII; i el francés en els segles XVII i XVIII. Com pot vore's no hi ha més segles d'or que els anomenats.\|''[[Judes Valentins]]'' (Valéncia, 1991), per J.P. Valencianos}}

	{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita ~~reseñada~~ en el ~~libro~~ '[[Judes Valentins]]' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}		{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita resenyada en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}

	{{Cita\|A la centenaria entitat Lo Rat Penat devem el merit i l'iniciativa de reivindicar per a les magnes celebracions valencianes del 750 aniversari, l'homenage a una figura historica injustament oblidada i quasi desconeguda per a l'immensa majoria dels valencians.		{{Cita\|A la centenaria entitat Lo Rat Penat devem el merit i l'iniciativa de reivindicar per a les magnes celebracions valencianes del 750 aniversari, l'homenage a una figura historica injustament oblidada i quasi desconeguda per a l'immensa majoria dels valencians.

Xavier: /* Cites */

2026-01-22T11:51:07Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:51 22 gin 2026
Llínea 123:		Llínea 123:

	== Cites ==		== Cites ==

			{{Cita\|De les llengües neollatines que han tingut un Segle d'Or, figura en primer lloc el valencià (XIV i XV); quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà en els segles XVI i XVII; i el francés en els segles XVII i XVIII. Com pot vore's no hi ha més segles d'or que els anomenats.\|''[[Judes Valentins]]'' (Valéncia, 1991), per J.P. Valencianos}}

	{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita reseñada en el libro '[[Judes Valentins]]' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}		{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita reseñada en el libro '[[Judes Valentins]]' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}

Xavier: /* Cites */

2025-12-16T12:58:02Z

Cites

@@ Llínea 124: / Llínea 124: @@
 == Cites ==
 {{Cita|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita reseñada en el libro '[[Judes Valentins]]' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}
 == Cites del llibre ==

Lluísm en 08:31 7 nov 2025

2025-11-07T08:31:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:31 7 nov 2025
Llínea 131:		Llínea 131:

	{{Cita\|De les llengües neollatines que han tingut un Segle d'Or, figura en primer lloc el valencià (XIV i XV); quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà en els segles XVI i XVII; i el francés en els segles XVII i XVIII. Com pot vore's no hi ha més segles d'or que els anomenats.\|''Judes Valentins'' pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)}}		{{Cita\|De les llengües neollatines que han tingut un Segle d'Or, figura en primer lloc el valencià (XIV i XV); quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà en els segles XVI i XVII; i el francés en els segles XVII i XVIII. Com pot vore's no hi ha més segles d'or que els anomenats.\|''Judes Valentins'' pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)}}

	[[Categoria:Bibliografia]]		[[Categoria:Bibliografia]]
	[[Categoria:Llibres]]		[[Categoria:Llibres]]
	[[Categoria:Lliteratura]]		[[Categoria:Lliteratura]]
	[[Categoria:Lliteratura valenciana]]		[[Categoria:Lliteratura valenciana]]

Lluísm en 08:57 31 jul 2025

2025-07-31T08:57:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:57 31 jul 2025
Llínea 131:		Llínea 131:

	{{Cita\|De les llengües neollatines que han tingut un Segle d'Or, figura en primer lloc el valencià (XIV i XV); quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà en els segles XVI i XVII; i el francés en els segles XVII i XVIII. Com pot vore's no hi ha més segles d'or que els anomenats.\|''Judes Valentins'' pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)}}		{{Cita\|De les llengües neollatines que han tingut un Segle d'Or, figura en primer lloc el valencià (XIV i XV); quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà en els segles XVI i XVII; i el francés en els segles XVII i XVIII. Com pot vore's no hi ha més segles d'or que els anomenats.\|''Judes Valentins'' pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)}}

	[[Categoria:Bibliografia]]		[[Categoria:Bibliografia]]
	[[Categoria:Llibres]]		[[Categoria:Llibres]]
	[[Categoria:Lliteratura]]		[[Categoria:Lliteratura]]
	[[Categoria:Lliteratura valenciana]]		[[Categoria:Lliteratura valenciana]]

Jose2 en 17:24 14 jun 2025

2025-06-14T17:24:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:24 14 jun 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Judasvalen.jpg\|thumb\|300px\|Portada del llibre]]

	'''Judes Valentins''' o en [[castellà]] ''Judas Valentinos'', és el títul d'un llibre, editat en l'any [[1991]] per l'autor J.P. Valencianos (seudònim).		'''Judes Valentins''' o en [[castellà]] ''Judas Valentinos'', és el títul d'un llibre, editat en l'any [[1991]] per l'autor J.P. Valencianos (seudònim).

Xavier: /* Colectius */

2025-05-31T10:21:05Z

Colectius

← Revisió anterior		Revisió de 10:21 31 maig 2025
Llínea 100:		Llínea 100:

	* [[Moviment de Defensa de la Terra]] (MDT)		* [[Moviment de Defensa de la Terra]] (MDT)
	* [[La Crida]]		* [[Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes\|La Crida]]
	* [[Terra Lliure]]		* [[Terra Lliure]]
	* [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV)		* [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV)

Xavier: /* Colectius */

2025-05-31T10:17:57Z

Colectius

← Revisió anterior		Revisió de 10:17 31 maig 2025
Llínea 99:		Llínea 99:
	Relacionem els colectius més rellevants:		Relacionem els colectius més rellevants:

	* Moviment de Defensa de la Terra (MDT)		* [[Moviment de Defensa de la Terra]] (MDT)
	* La Crida		* [[La Crida]]
	* [[Terra Lliure]]		* [[Terra Lliure]]
	* [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV)		* [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV)
	* Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN)		* [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional]] (PSAN)
	* [[Esquerra Republicana de Catalunya]]		* [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC)

	=== Personages ===		=== Personages ===

Xavier en 10:16 31 maig 2025

2025-05-31T10:16:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:16 31 maig 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Judes Valentins''' o en [[castellà]] ''Judas Valentinos'', és el títul d'un llibre, editat en l'any [[1991]] per l'autor J.P. Valencianos (seudònim), que recull tota la problemàtica social valenciana respecte a la política, la cultura i el [[Conflicte llingüístic valencià\|conflicte llingüístic valencià]] durant els [[anys 70]] i [[Anys 80\|80]] del [[sigle XX]].		'''Judes Valentins''' o en [[castellà]] ''Judas Valentinos'', és el títul d'un llibre, editat en l'any [[1991]] per l'autor J.P. Valencianos (seudònim).

	En el llibre apareixen notícies i artículs de prensa i d'atres publicacions, d'afamats i prestigiosos personages que opinen sobre la temàtica cultural valenciana, les senyes d'identitat valencianes i la [[llengua valenciana]] front als atacs del [[Pancatalanisme\|pancatalanisme]].		== Sinopsis ==

	El llibre per si mateix és una joya i d'a on se pot traure molta informació i documentació. Conté un ~~index~~ i una extensa bibliografia.		El llibre ''Judes Valentins'' recull tota la problemàtica social valenciana respecte a la política, la cultura i el [[Conflicte llingüístic valencià\|conflicte llingüístic valencià]] durant els [[anys 70]] i [[Anys 80\|80]] del [[sigle XX]].

			En el llibre apareixen notícies i artículs de prensa i d'atres publicacions, d'afamats i prestigiosos personages que opinen sobre la temàtica cultural valenciana, les senyes d'identitat valencianes i la [[llengua valenciana]] front als atacs del [[Pancatalanisme\|pancatalanisme]] valencià.

			El llibre per si mateix és una joya i d'a on se pot traure molta informació i documentació. Conté un índex i una extensa bibliografia.

	== Ficha del llibre ==		== Ficha del llibre ==

← Revisió anterior		Revisió de 11:49 13 feb 2026
Llínea 125:		Llínea 125:

	{{Cita\|De les llengües neollatines que han tingut un Segle d'Or, figura en primer lloc el valencià (XIV i XV); quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà en els segles XVI i XVII; i el francés en els segles XVII i XVIII. Com pot vore's no hi ha més segles d'or que els anomenats.\|''[[Judes Valentins]]'' (Valéncia, 1991), per J.P. Valencianos}}		{{Cita\|De les llengües neollatines que han tingut un Segle d'Or, figura en primer lloc el valencià (XIV i XV); quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà en els segles XVI i XVII; i el francés en els segles XVII i XVIII. Com pot vore's no hi ha més segles d'or que els anomenats.\|''[[Judes Valentins]]'' (Valéncia, 1991), per J.P. Valencianos}}

			{{Cita\|Si els escritors de llengua valenciana pensen tot aço del catala, llogic es que intentaren esmenar-ho per mig dels seus llibres i escrits, fent lo possible per a que els catalans adoptaren com a millor la llengua valenciana, cosa que feren. Molts classics valencians ensenyaven a les ciutats principals de Catalunya i sur de França, i cal pensar que on estaven, anaven sembrant la seua bona diccio i parla valenciana, i més directament als seus discipuls, per lo que la seua sabuderia va fructificar doblement i va ser collita que arribà a tots, fent del nostre idioma la llengua més famosa d'aquella epoca, entre les llengües europees.\|''[[Judes Valentins]]'' (Valéncia, 1991), per J.P. Valencianos}}

	{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita resenyada en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}		{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita resenyada en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}

← Revisió anterior		Revisió de 11:51 22 gin 2026
Llínea 126:		Llínea 126:
	{{Cita\|De les llengües neollatines que han tingut un Segle d'Or, figura en primer lloc el valencià (XIV i XV); quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà en els segles XVI i XVII; i el francés en els segles XVII i XVIII. Com pot vore's no hi ha més segles d'or que els anomenats.\|''[[Judes Valentins]]'' (Valéncia, 1991), per J.P. Valencianos}}		{{Cita\|De les llengües neollatines que han tingut un Segle d'Or, figura en primer lloc el valencià (XIV i XV); quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà en els segles XVI i XVII; i el francés en els segles XVII i XVIII. Com pot vore's no hi ha més segles d'or que els anomenats.\|''[[Judes Valentins]]'' (Valéncia, 1991), per J.P. Valencianos}}

	{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita ~~reseñada~~ en el ~~libro~~ '[[Judes Valentins]]' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}		{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita resenyada en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}

	{{Cita\|A la centenaria entitat Lo Rat Penat devem el merit i l'iniciativa de reivindicar per a les magnes celebracions valencianes del 750 aniversari, l'homenage a una figura historica injustament oblidada i quasi desconeguda per a l'immensa majoria dels valencians.		{{Cita\|A la centenaria entitat Lo Rat Penat devem el merit i l'iniciativa de reivindicar per a les magnes celebracions valencianes del 750 aniversari, l'homenage a una figura historica injustament oblidada i quasi desconeguda per a l'immensa majoria dels valencians.