Judith Shklar - Historial de revisions

Jose2 en 17:31 13 jun 2026

2026-06-13T17:31:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 13 jun 2026
Llínea 49:		Llínea 49:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [https://portal.dnb.de/opac.htm?query=11942150X&method=simpleSearch Bibliografía relacionada con Judith Shklar. Biblioteca Nacional de Alemania ]		* [https://portal.dnb.de/opac.htm?query=11942150X&method=simpleSearch Bibliografía relacionada con Judith Shklar. Biblioteca Nacional de Alemania]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Filòsofs]]

Jose2 en 17:30 13 jun 2026

2026-06-13T17:30:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:30 13 jun 2026
Llínea 4:		Llínea 4:
	Judith Shklar va nàixer com Judita Nisse (en letó: ''Judīet Nisse'') en [[Riga]], [[Letònia]], en el sí d'una família judeua letona<ref>Hannes Bajohr, "Judith N. Shklar (1928–1992): Eine werkbiografische Skizze"</ref> <ref>Landes, Xavier. "[https://satori.lv/article/atceroties-dzuditu-sklaru-liberalisms-ka-briviba-no-bailem Ksavjē Lands \| Atceroties Džūditu Šklāru: liberālisms kā brīvība no bailē]m" [Xavier Landes \| Remembering Judith Shklar: liberalism as freedom from fear]. ''satori.lv'' (in Latvian).</ref>. Per la persecució durant la [[Segona Guerra Mundial]], la seua família va fugir d'[[Europa]] passant per Japó fins a aplegar a [[Estats Units]] i finalment a [[Canadà]] en l'any [[1941]], quan ella tenia tretze anys. Començà els seus estudis en l'Universitat McGill als 16 anys, a on va obtindre els títuls de llicenciatura i màster en Arts en [[1949]] i [[1950]], respectivament. Més tart recordaria que les normes d'admissió en McGill en aquell moment exigien 750 punts als judeus i 600 als demés. Obtingué el seu doctorat en el Radcliffe College en l'any [[1955]]. El seu mentor va ser el célebre teòric polític [[Carl Joachim Friedrich\|Carl]] [[Carl Joachim Friedrich\|Joachim Friedrich]], qui, segons recordaria posteriorment, solament li va fer un elogi: «''Bo, esta no és la tesis habitual, pero tampoc esperava que ho'' ''fora''». En el temps, acabaria convertint-se en la seua successora.		Judith Shklar va nàixer com Judita Nisse (en letó: ''Judīet Nisse'') en [[Riga]], [[Letònia]], en el sí d'una família judeua letona<ref>Hannes Bajohr, "Judith N. Shklar (1928–1992): Eine werkbiografische Skizze"</ref> <ref>Landes, Xavier. "[https://satori.lv/article/atceroties-dzuditu-sklaru-liberalisms-ka-briviba-no-bailem Ksavjē Lands \| Atceroties Džūditu Šklāru: liberālisms kā brīvība no bailē]m" [Xavier Landes \| Remembering Judith Shklar: liberalism as freedom from fear]. ''satori.lv'' (in Latvian).</ref>. Per la persecució durant la [[Segona Guerra Mundial]], la seua família va fugir d'[[Europa]] passant per Japó fins a aplegar a [[Estats Units]] i finalment a [[Canadà]] en l'any [[1941]], quan ella tenia tretze anys. Començà els seus estudis en l'Universitat McGill als 16 anys, a on va obtindre els títuls de llicenciatura i màster en Arts en [[1949]] i [[1950]], respectivament. Més tart recordaria que les normes d'admissió en McGill en aquell moment exigien 750 punts als judeus i 600 als demés. Obtingué el seu doctorat en el Radcliffe College en l'any [[1955]]. El seu mentor va ser el célebre teòric polític [[Carl Joachim Friedrich\|Carl]] [[Carl Joachim Friedrich\|Joachim Friedrich]], qui, segons recordaria posteriorment, solament li va fer un elogi: «''Bo, esta no és la tesis habitual, pero tampoc esperava que ho'' ''fora''». En el temps, acabaria convertint-se en la seua successora.

	Shklar s'incorporà al professorat de Harvard en 1956, convertint-se en 1971 en la primera dòna en obtindre la titularitat (''tenure'') en el Departament de Govern de l'universitat. Durant el seu primer any en el puesto, el departament li va permetre quedar-se en casa ab el seu primer fill mentres escrivia el seu primer llibre<ref>"Judith Shklar, Professor and Noted Theorist, Dies." ''Harvard Crimson''September 18, 1992.</ref>. Quan arribà el moment de decidir sobre la seua titularitat, el departament va mostrar indecisió, per lo que Shklar va propondre un nomenament a mija jornada en titularitat efectiva i el títul de professora adjunta (''lecturer''), en part perque llavors ya tenia tres fills. En 1980 fon nomenada professora John Cowles de Govern. El seu amic i colega [[Stanley Hoffmann]] va comentar en una ocasió: «''era, en diferència, la major estrela del departament''».Hoffmann també la va descriure com «''la persona més devastadorament inteligent que he conegut ací''».		Shklar s'incorporà al professorat de Harvard en [[1956]], convertint-se en [[1971]] en la primera dòna en obtindre la titularitat (''tenure'') en el Departament de Govern de l'universitat. Durant el seu primer any en el puesto, el departament li va permetre quedar-se en casa ab el seu primer fill mentres escrivia el seu primer llibre<ref>"Judith Shklar, Professor and Noted Theorist, Dies." ''Harvard Crimson''September 18, 1992.</ref>. Quan arribà el moment de decidir sobre la seua titularitat, el departament va mostrar indecisió, per lo que Shklar va propondre un nomenament a mija jornada en titularitat efectiva i el títul de professora adjunta (''lecturer''), en part perque llavors ya tenia tres fills. En l'any [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern. El seu amic i colega [[Stanley Hoffmann]] va comentar en una ocasió: «''era, en diferència, la major estrela del departament''». Hoffmann també la va descriure com «''la persona més devastadorament inteligent que he conegut ací''».

	A lo llarc de la seua carrera, Shklar eixercità diverses funcions acadèmiques i professionals. Per eixemple, va participar activament en el comité que va integrar l'American Repertory Theater en la comunitat de Harvard.		A lo llarc de la seua carrera, Shklar eixercità diverses funcions acadèmiques i professionals. Per eixemple, va participar activament en el comité que va integrar l'American Repertory Theater en la comunitat de Harvard.
Llínea 22:		Llínea 22:

	== Premis i distincions ==		== Premis i distincions ==
	Fon elegida membre de l'Acadèmia Nortamericana de les Arts i les Ciències en 1970<ref>"[https://www.amacad.org/person/judith-nisse-shklar Judith Nisse Shklar]". ''American Academy of Arts & Sciences''.</ref> i de l'American Philosophical Society en 1990<ref>"[https://search.amphilsoc.org/memhist/search?creator=Judith+Nisse+Shklar&title=&subject=&subdiv=&mem=&year=&year-max=&dead=&keyword=&smode=advanced APS Member History]". ''search.amphilsoc.org''. Retrieved 2022-04-19.</ref>. Eixercí com a presidenta de l'American Society for Political and Llegal Philosophy (1982) i posteriorment com a vicepresidenta de l'American Political Science Association (1983). Mentres ocupava este últim càrrec, també fon professora visitant Pitt d'Història i Institucions Americanes en l'[[Universitat de Cambridge]] (1983–1984). En 1984 va rebre una beca MacArthur pel seu treball. Aixina mateix, fon investigadora visitant en el All Souls College de l'[[Universitat d'Oxford]] en 1983 i 1986. Posteriorment, va ser conferenciant Carlyle en Oxford en 1986; conferenciant Storrs en la Facultat de Dret de [[Universitat Yale\|Yale]] en 1988; conferenciant Tanner en l'Universitat d'Utah en 1989; i conferenciant Charles Homer Haskins de l'American Council of Learned Societies en 1989. També en 1989 fon elegida la primera dòna presidenta de l'American Political Science Association<ref>Sue Tolleson-Rinehart and Susan J. Carroll, "'Far from Ideal:' The Gender Politics of Political Science," ''The American Political Science Review'' 100, no. 4 (November 2006): 507–513.</ref>.		Fon elegida membre de l'Acadèmia Nortamericana de les Arts i les Ciències en [[1970]]<ref>"[https://www.amacad.org/person/judith-nisse-shklar Judith Nisse Shklar]". ''American Academy of Arts & Sciences''.</ref> i de l'American Philosophical Society en 1990<ref>"[https://search.amphilsoc.org/memhist/search?creator=Judith+Nisse+Shklar&title=&subject=&subdiv=&mem=&year=&year-max=&dead=&keyword=&smode=advanced APS Member History]". ''search.amphilsoc.org''. Retrieved 2022-04-19.</ref>. Eixercí com a presidenta de l'American Society for Political and Llegal Philosophy (1982) i posteriorment com a vicepresidenta de l'American Political Science Association (1983). Mentres ocupava este últim càrrec, també fon professora visitant Pitt d'Història i Institucions Americanes en l'[[Universitat de Cambridge]] (1983–1984). En l'any [[1984]] va rebre una beca MacArthur pel seu treball. Aixina mateix, fon investigadora visitant en el All Souls College de l'[[Universitat d'Oxford]] en [[1983]] i [[1986]]. Posteriorment, va ser conferenciant Carlyle en Oxford en 1986; conferenciant Storrs en la Facultat de Dret de [[Universitat Yale\|Yale]] en [[1988]]; conferenciant Tanner en l'Universitat d'Utah en [[1989]]; i conferenciant Charles Homer Haskins de l'American Council of Learned Societies en 1989. També en 1989 fon elegida la primera dòna presidenta de l'American Political Science Association<ref>Sue Tolleson-Rinehart and Susan J. Carroll, "'Far from Ideal:' The Gender Politics of Political Science," ''The American Political Science Review'' 100, no. 4 (November 2006): 507–513.</ref>.

	En 1985, la secció de Phi Beta Kappa de l'[[Universitat de Harvard]] li otorgà el seu premi a la docència, descrivint-la com a «''exigent, gratificant, franca, justa i raonable, un model de qualitats intelectuals i humanes rarament combinades''»<ref>"Judith Shklar, Professor And Noted Theorist, Dies," ''Harvard Crimson,'' September 18, 1992.</ref>.		En l'any [[1985]], la secció de Phi Beta Kappa de l'[[Universitat de Harvard]] li otorgà el seu premi a la docència, descrivint-la com a «''exigent, gratificant, franca, justa i raonable, un model de qualitats intelectuals i humanes rarament combinades''»<ref>"Judith Shklar, Professor And Noted Theorist, Dies," ''Harvard Crimson,'' September 18, 1992.</ref>.

	== En la cultura popular ==		== En la cultura popular ==
	''Ordinary Vices'' de Shklar es menciona en la série de televisió nortamericana [[The Good Place]], a on servix d'inspiració per a una societat ben ordenada<ref>May, Todd (10 January 2020). "'[https://www.nytimes.com/2020/01/09/opinion/good-place-season-4.html The Good Place' Asks, Are You the Worst Thing You've Ever Done?]". ''New York Times''. Retrieved September 9, 2021.</ref>.		''Ordinary Vices'' de Shklar es menciona en la série de [[televisió]] nortamericana [[The Good Place]], a on servix d'inspiració per a una societat ben ordenada<ref>May, Todd (10 January 2020). "'[https://www.nytimes.com/2020/01/09/opinion/good-place-season-4.html The Good Place' Asks, Are You the Worst Thing You've Ever Done?]". ''New York Times''. Retrieved September 9, 2021.</ref>.

	== Obres ==		== Obres ==
Llínea 49:		Llínea 49:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			* [https://portal.dnb.de/opac.htm?query=11942150X&method=simpleSearch Bibliografía relacionada con Judith Shklar. Biblioteca Nacional de Alemania ]

Jose2 en 17:26 13 jun 2026

2026-06-13T17:26:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:26 13 jun 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Judith Nisse Shklar''' ([[Riga]], [[24 de setembre]] de [[1928]] - † [[Cambridge (Massachusetts)]] [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[Llista de teòrics polítics\|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard\|Harvard]].		'''Judith Nisse Shklar''' ([[Riga]], [[24 de setembre]] de [[1928]] - † [[Cambridge (Massachusetts)]] [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[Llista de teòrics polítics\|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En l'any [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard\|Harvard]].

	== Biografia ==		== Biografia ==
	Judith Shklar va nàixer com Judita Nisse (en letó: ''Judīet Nisse'') en [[Riga]], [[Letònia]], en el sí d'una família judeua letona<ref>Hannes Bajohr, "Judith N. Shklar (1928–1992): Eine werkbiografische Skizze"</ref> <ref>Landes, Xavier. "[https://satori.lv/article/atceroties-dzuditu-sklaru-liberalisms-ka-briviba-no-bailem Ksavjē Lands \| Atceroties Džūditu Šklāru: liberālisms kā brīvība no bailē]m" [Xavier Landes \| Remembering Judith Shklar: liberalism as freedom from fear]. ''satori.lv'' (in Latvian).</ref>. Per la persecució durant la [[Segona Guerra Mundial]], la seua família va fugir d'Europa passant per Japó fins a aplegar a Estats Units i finalment a Canadà en 1941, quan ella tenia tretze anys. Començà els seus estudis en l'Universitat McGill als 16 anys, a on va obtindre els títuls de llicenciatura i màster en Arts en 1949 i 1950, respectivament. Més tart recordaria que les normes d'admissió en McGill en aquell moment exigien 750 punts als judeus i 600 als demés. Obtingué el seu doctorat en el Radcliffe College en 1955. El seu mentor va ser el célebre teòric polític [[Carl Joachim Friedrich\|Carl]] [[Carl Joachim Friedrich\|Joachim Friedrich]], qui, segons recordaria posteriorment, solament li va fer un elogi: «''Bo, esta no és la tesis habitual, pero tampoc esperava que ho'' ''fora''». En el temps, acabaria convertint-se en la seua successora.		Judith Shklar va nàixer com Judita Nisse (en letó: ''Judīet Nisse'') en [[Riga]], [[Letònia]], en el sí d'una família judeua letona<ref>Hannes Bajohr, "Judith N. Shklar (1928–1992): Eine werkbiografische Skizze"</ref> <ref>Landes, Xavier. "[https://satori.lv/article/atceroties-dzuditu-sklaru-liberalisms-ka-briviba-no-bailem Ksavjē Lands \| Atceroties Džūditu Šklāru: liberālisms kā brīvība no bailē]m" [Xavier Landes \| Remembering Judith Shklar: liberalism as freedom from fear]. ''satori.lv'' (in Latvian).</ref>. Per la persecució durant la [[Segona Guerra Mundial]], la seua família va fugir d'[[Europa]] passant per Japó fins a aplegar a [[Estats Units]] i finalment a [[Canadà]] en l'any [[1941]], quan ella tenia tretze anys. Començà els seus estudis en l'Universitat McGill als 16 anys, a on va obtindre els títuls de llicenciatura i màster en Arts en [[1949]] i [[1950]], respectivament. Més tart recordaria que les normes d'admissió en McGill en aquell moment exigien 750 punts als judeus i 600 als demés. Obtingué el seu doctorat en el Radcliffe College en l'any [[1955]]. El seu mentor va ser el célebre teòric polític [[Carl Joachim Friedrich\|Carl]] [[Carl Joachim Friedrich\|Joachim Friedrich]], qui, segons recordaria posteriorment, solament li va fer un elogi: «''Bo, esta no és la tesis habitual, pero tampoc esperava que ho'' ''fora''». En el temps, acabaria convertint-se en la seua successora.

	Shklar s'incorporà al professorat de Harvard en 1956, convertint-se en 1971 en la primera dòna en obtindre la titularitat (''tenure'') en el Departament de Govern de l'universitat. Durant el seu primer any en el puesto, el departament li va permetre quedar-se en casa ab el seu primer fill mentres escrivia el seu primer llibre<ref>"Judith Shklar, Professor and Noted Theorist, Dies." ''Harvard Crimson''September 18, 1992.</ref>. Quan arribà el moment de decidir sobre la seua titularitat, el departament va mostrar indecisió, per lo que Shklar va propondre un nomenament a mija jornada en titularitat efectiva i el títul de professora adjunta (''lecturer''), en part perque llavors ya tenia tres fills. En 1980 fon nomenada professora John Cowles de Govern. El seu amic i colega [[Stanley Hoffmann]] va comentar en una ocasió: «''era, en diferència, la major estrela del departament''».Hoffmann també la va descriure com «''la persona més devastadorament inteligent que he conegut ací''».		Shklar s'incorporà al professorat de Harvard en 1956, convertint-se en 1971 en la primera dòna en obtindre la titularitat (''tenure'') en el Departament de Govern de l'universitat. Durant el seu primer any en el puesto, el departament li va permetre quedar-se en casa ab el seu primer fill mentres escrivia el seu primer llibre<ref>"Judith Shklar, Professor and Noted Theorist, Dies." ''Harvard Crimson''September 18, 1992.</ref>. Quan arribà el moment de decidir sobre la seua titularitat, el departament va mostrar indecisió, per lo que Shklar va propondre un nomenament a mija jornada en titularitat efectiva i el títul de professora adjunta (''lecturer''), en part perque llavors ya tenia tres fills. En 1980 fon nomenada professora John Cowles de Govern. El seu amic i colega [[Stanley Hoffmann]] va comentar en una ocasió: «''era, en diferència, la major estrela del departament''».Hoffmann també la va descriure com «''la persona més devastadorament inteligent que he conegut ací''».

Jose2 en 17:23 13 jun 2026

2026-06-13T17:23:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:23 13 jun 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Judith Nisse Shklar''' ([[Riga]], [[24 de setembre]] de [[1928]]–[[Cambridge (Massachusetts)]] [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[Llista de teòrics polítics\|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard\|Harvard]].		'''Judith Nisse Shklar''' ([[Riga]], [[24 de setembre]] de [[1928]] - † [[Cambridge (Massachusetts)]] [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[Llista de teòrics polítics\|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard\|Harvard]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Valencian en 14:12 8 jun 2026

2026-06-08T14:12:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:12 8 jun 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Judith Nisse Shklar''' ([[Riga]], [[24 de setembre]] de [[1928]] – [[Cambridge (Massachusetts)]] [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[Llista de teòrics polítics\|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard\|Harvard]].		'''Judith Nisse Shklar''' ([[Riga]], [[24 de setembre]] de [[1928]]–[[Cambridge (Massachusetts)]] [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[Llista de teòrics polítics\|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard\|Harvard]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Valencian en 14:11 8 jun 2026

2026-06-08T14:11:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:11 8 jun 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Judith Nisse Shklar''' ([[Riga~~]], [[Letònia~~]], [[24 de setembre]] de [[1928]] – [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[Llista de teòrics polítics\|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard\|Harvard]].		'''Judith Nisse Shklar''' ([[Riga]], [[24 de setembre]] de [[1928]] – [[Cambridge (Massachusetts)]] [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[Llista de teòrics polítics\|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard\|Harvard]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Valencian en 14:09 8 jun 2026

2026-06-08T14:09:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:09 8 jun 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Judith Nisse Shklar''' ([[24 de setembre]] de [[1928]] – [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[Llista de teòrics polítics\|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard\|Harvard]].		'''Judith Nisse Shklar''' ([[Riga]], [[Letònia]], [[24 de setembre]] de [[1928]] – [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[Llista de teòrics polítics\|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard\|Harvard]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Avenza: Millora de l'artícul

2026-06-08T10:55:24Z

Millora de l'artícul

← Revisió anterior		Revisió de 10:55 8 jun 2026
Llínea 34:		Llínea 34:
	* ''After Utopia: The Decline of Political Faith'' (Princeton University Press, 1957) – Anàlisis de la decadència de la filosofia política al llarc del siglo XIX i XX.		* ''After Utopia: The Decline of Political Faith'' (Princeton University Press, 1957) – Anàlisis de la decadència de la filosofia política al llarc del siglo XIX i XX.
	* ''Legalism: Law, Morals, and Political Trials'' (Harvard University Press, 1964) – Una investigació sobre teoria política i jurisprudència, analisant especialment el llegalisme.		* ''Legalism: Law, Morals, and Political Trials'' (Harvard University Press, 1964) – Una investigació sobre teoria política i jurisprudència, analisant especialment el llegalisme.
	* ''Men and Citizens: A Study of Rousseau's Social Theory'' (Cambridge University Press, 1969) – Una revisió de Rousseau i la seua teoria social		* ''Men and Citizens: A Study of Rousseau's Social Theory'' (Cambridge University Press, 1969) – Una revisió de [[Jean Jacques Rousseau\|Rousseau]] i la seua teoria social
	* ''Freedom and Independence: A Study of the Political Ideas of Hegel's Phenomenology of Mind'' (Cambridge University Press, 1976) – Una revisió de l'obra de Hegel ''Fenomenologia del Esperit.''		* ''Freedom and Independence: A Study of the Political Ideas of Hegel's Phenomenology of Mind'' (Cambridge University Press, 1976) – Una revisió de l'obra de [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel\|Hegel]] ''Fenomenologia del Esperit.''
	* ''Ordinary Vices'' (Belknap Press of Harvard University Press, 1984) – Una colecció de sis ensajos sobre els vicis ordinaris de la crueltat, l'hipocresia, l'esnobisme, la traïció i la misantropia.		* ''Ordinary Vices'' (Belknap Press of Harvard University Press, 1984) – Una colecció de sis ensajos sobre els vicis ordinaris de la crueltat, l'hipocresia, l'esnobisme, la traïció i la misantropia.
	* ''Montesquieu'' (Oxford University Press, 1987) – Una introducció al pensament de Montesquieu.		* ''Montesquieu'' (Oxford University Press, 1987) – Una introducció al pensament de [[Montesquieu]].
	* ''The Faces of Injustice'' (Yale University Press, 1990) – Tres ensajos sobre l'injustícia: "''Giving Injustice Its Due''," "''Misfortune and Injustice''," i "''The Sense of Injustice.''"		* ''The Faces of Injustice'' (Yale University Press, 1990) – Tres ensajos sobre l'injustícia: "''Giving Injustice Its Due''," "''Misfortune and Injustice''," i "''The Sense of Injustice.''"
	* ''American Citizenship: The Quest for Inclusion'' (Harvard University Press, 1991) – Una visió sobre lo que constituix la ciutadania americana.		* ''American Citizenship: The Quest for Inclusion'' (Harvard University Press, 1991) – Una visió sobre lo que constituix la ciutadania americana.

Avenza: Millora de l'artícul

2026-06-08T10:46:38Z

Millora de l'artícul

← Revisió anterior		Revisió de 10:46 8 jun 2026
Llínea 13:		Llínea 13:

	== Pensament ==		== Pensament ==
	El pensament de Shklar es centrà en dos idees principals: la crueltat com el pijor dels mals i el «lliberalisme de la por». Aborda la primera idea en el seu ensaig «Putting Cruelty First», publicat en Daedalus (1982), i en Ordinary Vices (1984)<ref>Shklar, Judith N. (1982). "Putting Cruelty First". ''Daedalus''. '''111''' (3): 17–27. [https://search.worldcat.org/es/search?q=n2:0011-5266 ISSN 0011-5266]. [https://www.jstor.org/stable/20024800?seq=1 JSTOR 20024800].</ref> <ref>Smith, Blake. "[https://www.tabletmag.com/sections/arts-letters/articles/judith-shklar-politics-of-fear Moral Cruelty and the Left]"</ref>. La seua segona idea principal, desenrollada en el seu ensaig «The Liberalism of Fear», es fonamenta en la primera i se centra en cóm els governs tendixen a abusar de les «inevitables desigualtats de poder» que resulten de l'organisació política.		El pensament de Shklar es centrà en dos idees principals: la crueltat com el pijor dels mals i el «lliberalisme de la por». Aborda la primera idea en el seu ensaig «Putting Cruelty First», publicat en ''[[Daedalus]]'' (1982), i en Ordinary Vices (1984)<ref>Shklar, Judith N. (1982). "Putting Cruelty First". ''Daedalus''. '''111''' (3): 17–27. [https://search.worldcat.org/es/search?q=n2:0011-5266 ISSN 0011-5266]. [https://www.jstor.org/stable/20024800?seq=1 JSTOR 20024800].</ref> <ref>Smith, Blake. "[https://www.tabletmag.com/sections/arts-letters/articles/judith-shklar-politics-of-fear Moral Cruelty and the Left]"</ref>. La seua segona idea principal, desenrollada en el seu ensaig «The Liberalism of Fear», es fonamenta en la primera i se centra en cóm els governs tendixen a abusar de les «inevitables desigualtats de poder» que resulten de l'organisació política.

	A partir d'estes idees fonamentals, Shklar defengué la democràcia constitucional<ref>Judith Shklar, ''Legalism: Law, Morals, and Political Trials'' (Harvard University Press, 1964, ISBN <bdi>978-0-674-52351-7</bdi>).</ref>, que considerava imperfecta, pero aixina i tot la millor forma de govern possible. En la seua opinió, una democràcia constitucional protegix a les persones front als abusos dels més poderosos en llimitar l'acció del govern i en distribuir el poder entre una «multiplicitat de grups políticament actius»<ref>Judith Shklar, ''The Liberalism of Fear'' (written in 1989, first major publication 1998)</ref>. La seua preocupació pels possibles abusos del poder governamental es derivava de la seua atenció als ciutadans corrents, més que a les institucions i a les èlits, ya que és la gent comuna qui sofrix en major medida els efectes del mal institucional i de l'injustícia.		A partir d'estes idees fonamentals, Shklar defengué la democràcia constitucional<ref>Judith Shklar, ''Legalism: Law, Morals, and Political Trials'' (Harvard University Press, 1964, ISBN <bdi>978-0-674-52351-7</bdi>).</ref>, que considerava imperfecta, pero aixina i tot la millor forma de govern possible. En la seua opinió, una democràcia constitucional protegix a les persones front als abusos dels més poderosos en llimitar l'acció del govern i en distribuir el poder entre una «multiplicitat de grups políticament actius»<ref>Judith Shklar, ''The Liberalism of Fear'' (written in 1989, first major publication 1998)</ref>. La seua preocupació pels possibles abusos del poder governamental es derivava de la seua atenció als ciutadans corrents, més que a les institucions i a les èlits, ya que és la gent comuna qui sofrix en major medida els efectes del mal institucional i de l'injustícia.

Avenza: Millora de l'artícul

2026-06-05T10:19:35Z

Millora de l'artícul

← Revisió anterior		Revisió de 10:19 5 jun 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Judith Nisse Shklar''' ([[24 de setembre]] de [[1928]] – [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[~~Teòric polític~~\|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard\|Harvard]].		'''Judith Nisse Shklar''' ([[24 de setembre]] de [[1928]] – [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[Llista de teòrics polítics\|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard\|Harvard]].

	== Biografia ==		== Biografia ==