Jujuy - Historial de revisions

Jose2 en 14:56 26 ago 2025

2025-08-26T14:56:30Z

Valencian: Text reemplaça - 'Peru' a 'Perú'

2023-09-06T23:15:24Z

Text reemplaça - 'Peru' a 'Perú'

← Revisió anterior		Revisió de 23:15 6 set 2023
Llínea 17:		Llínea 17:
	Les terres altes de '''Jujuy''', i particularment la [[Trencall d’Humahuaca]], fon assentament d’una poblacio indigena que desenrollà l’agricultura en “terraces” en importants regadius; foren també miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavades en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”.		Les terres altes de '''Jujuy''', i particularment la [[Trencall d’Humahuaca]], fon assentament d’una poblacio indigena que desenrollà l’agricultura en “terraces” en importants regadius; foren també miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavades en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”.

	La fundació d’una ciutat en el vall de '''Jujuy''' fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de [[Chile]] i [[~~Peru~~]], que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de [[Salta]] i '''Jujuy'''.		La fundació d’una ciutat en el vall de '''Jujuy''' fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de [[Chile]] i [[Perú]], que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de [[Salta]] i '''Jujuy'''.

	La nostra província fon desenrollant-se a traves dels anys. Encara en el [[sigle XVII]] certes tribus plantejaren sérios problemes pero, a poc a poc, la civilisacio fon guanyant les regions de la Puna, la [[Trencall]] i ho que es nomena Ramal.		La nostra província fon desenrollant-se a traves dels anys. Encara en el [[sigle XVII]] certes tribus plantejaren sérios problemes pero, a poc a poc, la civilisacio fon guanyant les regions de la Puna, la [[Trencall]] i ho que es nomena Ramal.

Valencian: Text reemplaça - 'Bolivia' a 'Bolívia'

2023-08-27T00:06:10Z

Text reemplaça - 'Bolivia' a 'Bolívia'

← Revisió anterior		Revisió de 00:06 27 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Jujuy in Argentina (+Falkland hatched).svg\|right\|thumb\|225px\|<center>'''Jujuy''' en Argentina</center>]]		[[File:Jujuy in Argentina (+Falkland hatched).svg\|right\|thumb\|225px\|<center>'''Jujuy''' en Argentina</center>]]
	'''Jujuy''' és una província d'[[Argentina]], situada en l'extrem noroest del país. Llimita a l'oest en la [[Cordillera dels Andes]] i [[Chile]], al noroest en [[~~Bolivia~~]], a l'est i al sur en la província de [[Salta]].		'''Jujuy''' és una província d'[[Argentina]], situada en l'extrem noroest del país. Llimita a l'oest en la [[Cordillera dels Andes]] i [[Chile]], al noroest en [[Bolívia]], a l'est i al sur en la província de [[Salta]].
	La capital es la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]].		La capital es la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]].

Valencian: Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'

2022-06-23T16:06:03Z

Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'

← Revisió anterior		Revisió de 16:06 23 jun 2022
Llínea 71:		Llínea 71:

	L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de [[Palpala]] i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries.		L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de [[Palpala]] i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries.
	La situació de '''Jujuy''' es comercialment estrategica: la [[Trencall d’Humahuaca]] al nort i el [[Pas de Jama]] en l'oest són dos rutes comercials disponibles en tota estació i en un intens trafic. Els bells ~~paisages~~ i les seues antiquissimes tradicions fan d’esta província argentina siga u dels pols turistics a escala mundial.		La situació de '''Jujuy''' es comercialment estrategica: la [[Trencall d’Humahuaca]] al nort i el [[Pas de Jama]] en l'oest són dos rutes comercials disponibles en tota estació i en un intens trafic. Els bells païsages i les seues antiquissimes tradicions fan d’esta província argentina siga u dels pols turistics a escala mundial.

	== Principals ciutats ==		== Principals ciutats ==
Llínea 119:		Llínea 119:
	La puna, ubicada en tot el noroest de la provincia, és un espai ple de llum, cel de net blau i un part tapis a on haviten les vicunyes, guanacs i suris. Els seus havitants tenen la calma i el silenci del pintoresco païsage, on les costums són el reflex d'un temps immemorial a on la tradicio i la realitat quotidià es fonen en la seua música i celebracions.		La puna, ubicada en tot el noroest de la provincia, és un espai ple de llum, cel de net blau i un part tapis a on haviten les vicunyes, guanacs i suris. Els seus havitants tenen la calma i el silenci del pintoresco païsage, on les costums són el reflex d'un temps immemorial a on la tradicio i la realitat quotidià es fonen en la seua música i celebracions.

	Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta província plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en ~~paisages~~ vistosos i clima agradables.		Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta província plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en païsages vistosos i clima agradables.

	Les [[Yungas]], nomenat també els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura són interessants propostes per ad estos bells llocs.		Les [[Yungas]], nomenat també els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura són interessants propostes per ad estos bells llocs.

Jose2: Text reemplaça - 't son ' a 't són '

2022-05-19T10:26:57Z

Text reemplaça - 't son ' a 't són '

← Revisió anterior		Revisió de 10:26 19 maig 2022
Llínea 71:		Llínea 71:

	L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de [[Palpala]] i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries.		L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de [[Palpala]] i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries.
	La situació de '''Jujuy''' es comercialment estrategica: la [[Trencall d’Humahuaca]] al nort i el [[Pas de Jama]] en l'oest ~~son~~ dos rutes comercials disponibles en tota estació i en un intens trafic. Els bells paisages i les seues antiquissimes tradicions fan d’esta província argentina siga u dels pols turistics a escala mundial.		La situació de '''Jujuy''' es comercialment estrategica: la [[Trencall d’Humahuaca]] al nort i el [[Pas de Jama]] en l'oest són dos rutes comercials disponibles en tota estació i en un intens trafic. Els bells paisages i les seues antiquissimes tradicions fan d’esta província argentina siga u dels pols turistics a escala mundial.

	== Principals ciutats ==		== Principals ciutats ==

Jose2: Text reemplaça - 's son ' a 's són '

2022-05-17T09:57:04Z

Text reemplaça - 's son ' a 's són '

← Revisió anterior		Revisió de 09:57 17 maig 2022
Llínea 44:		Llínea 44:
	La província de '''Jujuy''' es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen a la seua vegada en municipis i comissions municipals.		La província de '''Jujuy''' es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen a la seua vegada en municipis i comissions municipals.

	Els departaments ~~son~~ els següents:		Els departaments són els següents:
	* Cochinoca (capçal Abra Pampa)		* Cochinoca (capçal Abra Pampa)
	* Dr [[Manuel Belgrano]] (capçal [[San Salvador de Jujuy]])		* Dr [[Manuel Belgrano]] (capçal [[San Salvador de Jujuy]])
Llínea 117:		Llínea 117:
	'''Jujuy''' es caracterisa por la bellea natural en cadascu de les chicotetes localitats, a on modernes construccions es mesclen con velles tradicions. La [[Trencall d’Humahuaca]] ubicada en l'area central de la provincia, s'ha declarat [[Patrimoni Cultural i Natural de l'Humanitat]].		'''Jujuy''' es caracterisa por la bellea natural en cadascu de les chicotetes localitats, a on modernes construccions es mesclen con velles tradicions. La [[Trencall d’Humahuaca]] ubicada en l'area central de la provincia, s'ha declarat [[Patrimoni Cultural i Natural de l'Humanitat]].

	La puna, ubicada en tot el noroest de la provincia, és un espai ple de llum, cel de net blau i un part tapis a on haviten les vicunyes, guanacs i suris. Els seus havitants tenen la calma i el silenci del pintoresco païsage, on les costums ~~son~~ el reflex d'un temps immemorial a on la tradicio i la realitat quotidià es fonen en la seua música i celebracions.		La puna, ubicada en tot el noroest de la provincia, és un espai ple de llum, cel de net blau i un part tapis a on haviten les vicunyes, guanacs i suris. Els seus havitants tenen la calma i el silenci del pintoresco païsage, on les costums són el reflex d'un temps immemorial a on la tradicio i la realitat quotidià es fonen en la seua música i celebracions.

	Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta província plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en paisages vistosos i clima agradables.		Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta província plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en paisages vistosos i clima agradables.

Jose2: Text reemplaça - 'n son ' a 'n són '

2022-05-14T10:43:31Z

Text reemplaça - 'n son ' a 'n són '

← Revisió anterior		Revisió de 10:43 14 maig 2022
Llínea 110:		Llínea 110:
	[[File:Escudo de la Provincia de Jujuy.svg\|right\|thumb\|<center>Escut de '''Jujuy'''</center>]]		[[File:Escudo de la Provincia de Jujuy.svg\|right\|thumb\|<center>Escut de '''Jujuy'''</center>]]
	'''L'escut de Jujuy'''		'''L'escut de Jujuy'''
	La província de '''Jujuy''' seleccionà per al seu escut que la representa, la forma tradicional de l'oval en color groc or. Els simbols que s'observen ~~son~~ el sol naixent, les mans que s'estreten, els camps assur celest i argent, i el gorro frigi de la llibertat, significant l'unio de la província de la confraternitat nacional. El gorro frigi simbolisa ademés l'autonomia provincial.		La província de '''Jujuy''' seleccionà per al seu escut que la representa, la forma tradicional de l'oval en color groc or. Els simbols que s'observen són el sol naixent, les mans que s'estreten, els camps assur celest i argent, i el gorro frigi de la llibertat, significant l'unio de la província de la confraternitat nacional. El gorro frigi simbolisa ademés l'autonomia provincial.
	L'emblema s'engalana en dos roses com les que adornen el mant de la Verge de Copacabana, una de les més venerades en el lloc. Alguns historiadors sostenen que elles simbolisen les batalles de [[Tucumán]] i [[Salta]], i en conseqüencia la lliberacio de Jujuy. Uns atres, afirmen que és un doble homenage: del rei [[Carlos III]] a dita Verge i a la llealtat i constancia de la Ciutat de San Salvador.		L'emblema s'engalana en dos roses com les que adornen el mant de la Verge de Copacabana, una de les més venerades en el lloc. Alguns historiadors sostenen que elles simbolisen les batalles de [[Tucumán]] i [[Salta]], i en conseqüencia la lliberacio de Jujuy. Uns atres, afirmen que és un doble homenage: del rei [[Carlos III]] a dita Verge i a la llealtat i constancia de la Ciutat de San Salvador.
	Circumden el camp en forma de cor, dos branques de llorer entrelaçats en una cinta celest i blanca. Fon oficialisat per Decret Nº 2543 del 28 de Juliol de [[1960]].		Circumden el camp en forma de cor, dos branques de llorer entrelaçats en una cinta celest i blanca. Fon oficialisat per Decret Nº 2543 del 28 de Juliol de [[1960]].

Jose2: Text reemplaça - 'a son ' a 'a són '

2022-05-12T15:32:56Z

Text reemplaça - 'a son ' a 'a són '

← Revisió anterior		Revisió de 15:32 12 maig 2022
Llínea 121:		Llínea 121:
	Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta província plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en paisages vistosos i clima agradables.		Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta província plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en paisages vistosos i clima agradables.

	Les [[Yungas]], nomenat també els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura ~~son~~ interessants propostes per ad estos bells llocs.		Les [[Yungas]], nomenat també els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura són interessants propostes per ad estos bells llocs.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: Text reemplaça - 's mes ' a 's més '

2022-05-04T12:03:40Z

Text reemplaça - 's mes ' a 's més '

← Revisió anterior		Revisió de 12:03 4 maig 2022
Llínea 111:		Llínea 111:
	'''L'escut de Jujuy'''		'''L'escut de Jujuy'''
	La província de '''Jujuy''' seleccionà per al seu escut que la representa, la forma tradicional de l'oval en color groc or. Els simbols que s'observen son el sol naixent, les mans que s'estreten, els camps assur celest i argent, i el gorro frigi de la llibertat, significant l'unio de la província de la confraternitat nacional. El gorro frigi simbolisa ademés l'autonomia provincial.		La província de '''Jujuy''' seleccionà per al seu escut que la representa, la forma tradicional de l'oval en color groc or. Els simbols que s'observen son el sol naixent, les mans que s'estreten, els camps assur celest i argent, i el gorro frigi de la llibertat, significant l'unio de la província de la confraternitat nacional. El gorro frigi simbolisa ademés l'autonomia provincial.
	L'emblema s'engalana en dos roses com les que adornen el mant de la Verge de Copacabana, una de les ~~mes~~ venerades en el lloc. Alguns historiadors sostenen que elles simbolisen les batalles de [[Tucumán]] i [[Salta]], i en conseqüencia la lliberacio de Jujuy. Uns atres, afirmen que és un doble homenage: del rei [[Carlos III]] a dita Verge i a la llealtat i constancia de la Ciutat de San Salvador.		L'emblema s'engalana en dos roses com les que adornen el mant de la Verge de Copacabana, una de les més venerades en el lloc. Alguns historiadors sostenen que elles simbolisen les batalles de [[Tucumán]] i [[Salta]], i en conseqüencia la lliberacio de Jujuy. Uns atres, afirmen que és un doble homenage: del rei [[Carlos III]] a dita Verge i a la llealtat i constancia de la Ciutat de San Salvador.
	Circumden el camp en forma de cor, dos branques de llorer entrelaçats en una cinta celest i blanca. Fon oficialisat per Decret Nº 2543 del 28 de Juliol de [[1960]].		Circumden el camp en forma de cor, dos branques de llorer entrelaçats en una cinta celest i blanca. Fon oficialisat per Decret Nº 2543 del 28 de Juliol de [[1960]].

Valencian: Text reemplaça - 'reproduix' a 'reproduïx'

2021-11-25T16:46:35Z

Text reemplaça - 'reproduix' a 'reproduïx'

← Revisió anterior		Revisió de 16:46 25 nov 2021
Llínea 105:		Llínea 105:
	Per Llei Nº 4816 del 29 de Novembre de [[1994]] la Llegislatura de Jujuy sanciona:		Per Llei Nº 4816 del 29 de Novembre de [[1994]] la Llegislatura de Jujuy sanciona:
	Articul 1: Adopta's la BANDERA NACIONAL DE NUESTRA LIBERTAD CIVIL aixina nomenada pel Cabildo de la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]] en l'acta respectiva del 25 de Maig de [[1813]] i que fora entregada ad este i al seu poble pel general En [[Manuel Belgrano]] com BANDERA DE LA PROVINCIA DE JUJUY.		Articul 1: Adopta's la BANDERA NACIONAL DE NUESTRA LIBERTAD CIVIL aixina nomenada pel Cabildo de la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]] en l'acta respectiva del 25 de Maig de [[1813]] i que fora entregada ad este i al seu poble pel general En [[Manuel Belgrano]] com BANDERA DE LA PROVINCIA DE JUJUY.
	Articul 3: La bandera provincial es representarà con un pany de color blanc que ~~reproduix~~ exactament a l'escut que te pintat el pabello donat pel General En Manuel Belgrano, no s'admeten inscripcions en el pany ni flocs afegits als contorns.		Articul 3: La bandera provincial es representarà con un pany de color blanc que reproduïx exactament a l'escut que te pintat el pabello donat pel General En Manuel Belgrano, no s'admeten inscripcions en el pany ni flocs afegits als contorns.

← Revisió anterior		Revisió de 14:56 26 ago 2025
Llínea 15:		Llínea 15:
	[[File:Jujuy (Argentina).png\|right\|thumb\|225px\|<center>Mapa de '''Jujuy'''</center>]]		[[File:Jujuy (Argentina).png\|right\|thumb\|225px\|<center>Mapa de '''Jujuy'''</center>]]
	[[File:Jujuy.jpg\|right\|thumb\|225px\|<center>'''Ciutat de San Salvador de Jujuy'''</center>]]		[[File:Jujuy.jpg\|right\|thumb\|225px\|<center>'''Ciutat de San Salvador de Jujuy'''</center>]]
	Les terres altes de '''Jujuy''', i particularment la [[Trencall d’Humahuaca]], fon assentament d’una poblacio indigena que desenrollà ~~l’agricultura~~ en “terraces” en importants regadius; foren també miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavades en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”.		Les terres altes de '''Jujuy''', i particularment la [[Trencall d’Humahuaca]], fon assentament d’una poblacio indigena que desenrollà l'agricultura en “terraces” en importants regadius; foren també miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavades en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”.

	La fundació d’una ciutat en el vall de '''Jujuy''' fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de [[Chile]] i [[Perú]], que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de [[Salta]] i '''Jujuy'''.		La fundació d’una ciutat en el vall de '''Jujuy''' fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de [[Chile]] i [[Perú]], que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de [[Salta]] i '''Jujuy'''.
Llínea 23:		Llínea 23:
	La situacio geografica li va posar en el risc de patir [[11 invasions dels eixercits realistes]]. Tan gran fon el sacrifici de '''Jujuy''' per la causa de l’Independència. Aixina la nostra Patria va conseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de [[1812]] (l'[[Exodo Jujeny]]) i en la [[Guerra Gaucha]] que nos donà héroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de les seues vides.		La situacio geografica li va posar en el risc de patir [[11 invasions dels eixercits realistes]]. Tan gran fon el sacrifici de '''Jujuy''' per la causa de l’Independència. Aixina la nostra Patria va conseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de [[1812]] (l'[[Exodo Jujeny]]) i en la [[Guerra Gaucha]] que nos donà héroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de les seues vides.

	Entre [[1817]] i [[1821]], el territori de '''Jujuy''' fon invadit sis vegades per les tropes d'Espanya:		Entre els anys [[1817]] i [[1821]], el territori de '''Jujuy''' fon invadit sis vegades per les tropes d'Espanya:
	* Entre el 6 de giner i el 21 de maig de [[1817]]		* Entre el 6 de giner i el 21 de maig de [[1817]]
	* Entre el 14 i el 16 de giner de [[1818]]		* Entre el 14 i el 16 de giner de [[1818]]
Llínea 40:		Llínea 40:
	Segons les estimacions de l'INDEC, en juny de [[2007]] la poblacio de Jujuy era de 670.766 habitants, en una densitat de poblacio de 11,5 habitants per quilómetro quadrat.		Segons les estimacions de l'INDEC, en juny de [[2007]] la poblacio de Jujuy era de 670.766 habitants, en una densitat de poblacio de 11,5 habitants per quilómetro quadrat.

	==Divisió administrativa==		== Divisió administrativa ==
	[[File:Runtuyoc.jpg\|right\|thumb\|225px\|<center>'''Llacunes de Yala'''</center>]]		[[File:Runtuyoc.jpg\|right\|thumb\|225px\|<center>'''Llacunes de Yala'''</center>]]
	La província de '''Jujuy''' es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen a la seua vegada en municipis i comissions municipals.		La província de '''Jujuy''' es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen a la seua vegada en municipis i comissions municipals.
Llínea 121:		Llínea 121:
	Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta província plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en païsages vistosos i clima agradables.		Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta província plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en païsages vistosos i clima agradables.

	Les [[Yungas]], nomenat també els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura són interessants propostes per ad estos bells llocs.		Les [[Yungas]], nomenat també els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura són interessants propostes per ad estos bells llocs.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==