Julián Ribera i Tarragó - Historial de revisions

Xavier: /* Biografia */

2025-11-15T12:27:16Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:27 15 nov 2025
Llínea 15:		Llínea 15:

	== Biografia ==		== Biografia ==
	Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de llengua i lliteratura aràbiga en les universitats de [[Saragossa]] i [[Madrit]], dirigí la Biblioteca ~~Aràbic~~-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en [[Miguel Asín Palacios]].		Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de llengua i lliteratura aràbiga en les universitats de [[Saragossa]] i [[Madrit]], dirigí la Biblioteca Àrap-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en [[Miguel Asín Palacios]].

	Julià Ribera fallí en la ciutat de Madrit en l'any 1934.		Julià Ribera fallí en la ciutat de Madrit en l'any 1934.

Xavier en 12:26 15 nov 2025

2025-11-15T12:26:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:26 15 nov 2025
Llínea 11:		Llínea 11:
	}}		}}
	'''Julián Ribera i Tarragó''' o '''Julià Ribera i Tarragó''' ([[Carcaixent]], [[1858]] - † [[Madrit]], [[1934]]) fon un filòlec, arabiste, escritor i musicòlec [[Valencians\|valencià]], descobridor de l'existència del dialecte romànic [[Mossàrap\|mossàrap]].		'''Julián Ribera i Tarragó''' o '''Julià Ribera i Tarragó''' ([[Carcaixent]], [[1858]] - † [[Madrit]], [[1934]]) fon un filòlec, arabiste, escritor i musicòlec [[Valencians\|valencià]], descobridor de l'existència del dialecte romànic [[Mossàrap\|mossàrap]].

			Julià Ribera fon Catedràtic de llengua i lliteratura àrap en les Universitats de Saragossa i Madrit. Director de la Biblioteca Àrap-Hispana. Escrigué diferents obres sobre temàtica aràbiga.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Caro de Segeda en 11:24 30 jul 2025

2025-07-30T11:24:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 30 jul 2025
Llínea 13:		Llínea 13:

	== Biografia ==		== Biografia ==

	Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de llengua i lliteratura aràbiga en les universitats de [[Saragossa]] i [[Madrit]], dirigí la Biblioteca Aràbic-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en [[Miguel Asín Palacios]].		Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de llengua i lliteratura aràbiga en les universitats de [[Saragossa]] i [[Madrit]], dirigí la Biblioteca Aràbic-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en [[Miguel Asín Palacios]].

Llínea 19:		Llínea 18:

	== Obra ==		== Obra ==

	* ''La enseñanza entre los musulmanes españoles'' ([[1893]])		* ''La enseñanza entre los musulmanes españoles'' ([[1893]])
	* ''Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana'' ([[1896]])		* ''Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana'' ([[1896]])
Llínea 32:		Llínea 30:

	== Cites ==		== Cites ==

	{{Cita\|''... Aclarando problemas básicos, como lo son el de la raza y el de la lengua hablada por los musulmanes españoles, cuestiones cuya oscuridad había sido germen de graves errores: El de que los musulmanes españoles, inmediatamente después de la conquista, hablaran el árabe. Como las historias de ese tiempo están escritas en árabe, se forja la idea errónea de que los musulmanes españoles hablaban todos en árabe...". "Se tiene la seguridad de que el pueblo musulmán español, hablaba en romance muchos siglos después de la invasión árabe.''\|Julià Ribera (''De historia arábigo-valenciana'', 1925)}}		{{Cita\|''... Aclarando problemas básicos, como lo son el de la raza y el de la lengua hablada por los musulmanes españoles, cuestiones cuya oscuridad había sido germen de graves errores: El de que los musulmanes españoles, inmediatamente después de la conquista, hablaran el árabe. Como las historias de ese tiempo están escritas en árabe, se forja la idea errónea de que los musulmanes españoles hablaban todos en árabe...". "Se tiene la seguridad de que el pueblo musulmán español, hablaba en romance muchos siglos después de la invasión árabe.''\|Julià Ribera (''De historia arábigo-valenciana'', 1925)}}

Llínea 61:		Llínea 58:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juli%C3%A1n_Ribera Julián Ribera en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juli%C3%A1n_Ribera Julián Ribera en Wikipedia]
	* [https://clubjaimeprimero.org/content/julian-ribera-y-tarrago-lo-rat-penat-y-las-provincias Julián Ribera y Tarragó, Lo Rat Penat y Las Provincias - José V. Gómez - Club de Opinión Jaime I]		* [https://clubjaimeprimero.org/content/julian-ribera-y-tarrago-lo-rat-penat-y-las-provincias Julián Ribera y Tarragó, Lo Rat Penat y Las Provincias - José V. Gómez - Club de Opinión Jaime I]
Llínea 73:		Llínea 69:
	[[Categoria:Sigle XIX]]		[[Categoria:Sigle XIX]]
	[[Categoria:Sigle XX]]		[[Categoria:Sigle XX]]
	[[Categoria:~~Valencianisme~~]]		[[Categoria:Valencianistes]]

Xavier: /* Biografia */

2025-07-30T11:00:28Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:00 30 jul 2025
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de llengua aràbiga en les universitats de [[Saragossa]] i [[Madrit]], dirigí la Biblioteca Aràbic-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en [[Miguel Asín Palacios]].		Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de llengua i lliteratura aràbiga en les universitats de [[Saragossa]] i [[Madrit]], dirigí la Biblioteca Aràbic-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en [[Miguel Asín Palacios]].

	Julià Ribera fallí en la ciutat de Madrit en l'any 1934.		Julià Ribera fallí en la ciutat de Madrit en l'any 1934.

Lluísm en 11:41 24 jun 2025

2025-06-24T11:41:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:41 24 jun 2025
Llínea 50:		Llínea 50:

	{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}		{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}

	== Referències ==		== Referències ==
	* Ribera, J (1893). La ensenanza entre los Musulmanes Españoles.. OCLC 63576863		* Ribera, J (1893). La ensenanza entre los Musulmanes Españoles.. OCLC 63576863

Xavier: /* Biografia */

2025-06-24T09:52:42Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 09:52 24 jun 2025
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de llengua aràbiga en les universitats de [[Saragossa]] i [[Madrit]], dirigí la Biblioteca Aràbic-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en Miguel Asín ~~Palaus~~. ~~Va fallir~~ en Madrit en l'any 1934.		Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de llengua aràbiga en les universitats de [[Saragossa]] i [[Madrit]], dirigí la Biblioteca Aràbic-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en [[Miguel Asín Palacios]].

			Julià Ribera fallí en la ciutat de Madrit en l'any 1934.

	== Obra ==		== Obra ==

Xavier: /* Cites */

2025-05-12T09:02:33Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 09:02 12 maig 2025
Llínea 30:		Llínea 30:

	== Cites ==		== Cites ==

			{{Cita\|''... Aclarando problemas básicos, como lo son el de la raza y el de la lengua hablada por los musulmanes españoles, cuestiones cuya oscuridad había sido germen de graves errores: El de que los musulmanes españoles, inmediatamente después de la conquista, hablaran el árabe. Como las historias de ese tiempo están escritas en árabe, se forja la idea errónea de que los musulmanes españoles hablaban todos en árabe...". "Se tiene la seguridad de que el pueblo musulmán español, hablaba en romance muchos siglos después de la invasión árabe.''\|Julià Ribera (''De historia arábigo-valenciana'', 1925)}}

	{{Cita\|''Los musulmanes valencianos emplearon, generalmente en su vida familiar, la lengua romance hasta tiempo anterior a la conquista de Jaime I.''\|Julián Ribera i Tarragó}}		{{Cita\|''Los musulmanes valencianos emplearon, generalmente en su vida familiar, la lengua romance hasta tiempo anterior a la conquista de Jaime I.''\|Julián Ribera i Tarragó}}
Llínea 46:		Llínea 48:

	{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}		{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}

	== Referències ==		== Referències ==
	* Ribera, J (1893). La ensenanza entre los Musulmanes Españoles.. OCLC 63576863		* Ribera, J (1893). La ensenanza entre los Musulmanes Españoles.. OCLC 63576863

Lluísm en 14:18 9 abr 2025

2025-04-09T14:18:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:18 9 abr 2025
Llínea 46:		Llínea 46:

	{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}		{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}

	== Referències ==		== Referències ==
	* Ribera, J (1893). La ensenanza entre los Musulmanes Españoles.. OCLC 63576863		* Ribera, J (1893). La ensenanza entre los Musulmanes Españoles.. OCLC 63576863

Xavier: /* Cites */

2025-03-13T16:23:04Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 16:23 13 març 2025
Llínea 42:		Llínea 42:

	'Els jutges -dice este Rey- diguen en romanç les sentencies que donaran, i donen aquelles sentencies a les parts que les demanaran'.}}		'Els jutges -dice este Rey- diguen en romanç les sentencies que donaran, i donen aquelles sentencies a les parts que les demanaran'.}}

			* Sobre la repoblació del [[Regne de Valéncia]] durant la Reconquista:

			{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier: /* Obra */

2025-02-02T12:40:05Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 12:40 2 feb 2025
Llínea 26:		Llínea 26:

	Estudià també la lírica aràbig-andalusa i el seu influix sobre la lírica popular castellana i la lírica provençal. En el pròlec a la seua traducció de la Crònica d'Abenalcotía exhuma notícies sobre l'existència d'una èpica popular andalusa des de fins del [[sigle IX]]. Publicà també estudis de musicologia hispanoàrap (''Música de les Cantigues'', [[1922]]), demostrant l'enorme importància que va tindre la síntesis musical aràbig-andalusa per al desenroll de la música migeval dels trobadors i els ''minnesänger''.		Estudià també la lírica aràbig-andalusa i el seu influix sobre la lírica popular castellana i la lírica provençal. En el pròlec a la seua traducció de la Crònica d'Abenalcotía exhuma notícies sobre l'existència d'una èpica popular andalusa des de fins del [[sigle IX]]. Publicà també estudis de musicologia hispanoàrap (''Música de les Cantigues'', [[1922]]), demostrant l'enorme importància que va tindre la síntesis musical aràbig-andalusa per al desenroll de la música migeval dels trobadors i els ''minnesänger''.

			{{Cita\|''... Aclarando problemas básicos, como lo son el de la raza y el de la lengua hablada por los musulmanes españoles, cuestiones cuya oscuridad había sido germen de graves errores: El de que los musulmanes españoles, inmediatamente después de la conquista, hablaran el árabe. Como las historias de ese tiempo están escritas en árabe, se forja la idea erronea de que los musulmanes españoles hablaban todos en árabe... Se tiene la seguridad de que el pueblo musulmán español, hablaba en romance muchos siglos después de la invasión árabe.''\|''De Historia Arábigo-Valenciana'' ([[1925]]) J. Ribera i Tarragó}}

	== Cites ==		== Cites ==