Juli Amadeu Àrias - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Monasteri de Santa Maria del Puig' a 'Monasteri de Santa Maria d'El Puig'

2025-08-15T10:54:38Z

Text reemplaça - 'Monasteri de Santa Maria del Puig' a 'Monasteri de Santa Maria d'El Puig'

← Revisió anterior		Revisió de 10:54 15 ago 2025
Llínea 52:		Llínea 52:
	{{Cita\|La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l'impuls de la Diputació i l'Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en l'objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l'actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l'Estat.		{{Cita\|La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l'impuls de la Diputació i l'Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en l'objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l'actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l'Estat.

	A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d'un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L'acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria ~~del~~ Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.		A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d'un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L'acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria d'El Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.

	Esta ortografia fon adoptada per a l'ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades i l'existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L'esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, l'Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.		Esta ortografia fon adoptada per a l'ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades i l'existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L'esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, l'Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.

Reval en 10:35 30 jul 2025

2025-07-30T10:35:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:35 30 jul 2025
Llínea 77:		Llínea 77:
	[[Categoria:Escritors valencians]]		[[Categoria:Escritors valencians]]
	[[Categoria:Escritors en valencià]]		[[Categoria:Escritors en valencià]]
	[[Categoria:~~Valencianisme~~]]		[[Categoria:Valencianistes]]

Jose2: Text reemplaça - ' L’' a ' L''

2025-07-24T17:35:09Z

Text reemplaça - ' L’' a ' L''

← Revisió anterior		Revisió de 17:35 24 jul 2025
Llínea 52:		Llínea 52:
	{{Cita\|La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l'impuls de la Diputació i l'Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en l'objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l'actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l'Estat.		{{Cita\|La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l'impuls de la Diputació i l'Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en l'objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l'actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l'Estat.

	A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d'un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. ~~L’acte~~ d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria del Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.		A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d'un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L'acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria del Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.

	Esta ortografia fon adoptada per a l'ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades i l'existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. ~~L’esforç~~ de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, l'Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.		Esta ortografia fon adoptada per a l'ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades i l'existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L'esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, l'Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.

	Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l'ensenyança pública.\|Extret de l'introducció de l'obra ''Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió'' de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)}}		Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l'ensenyança pública.\|Extret de l'introducció de l'obra ''Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió'' de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)}}

Jose2: Text reemplaça - ' l’' a ' l''

2025-07-24T17:31:32Z

Text reemplaça - ' l’' a ' l''

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 24 jul 2025
Llínea 50:		Llínea 50:
	== Cites ==		== Cites ==

	{{Cita\|La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) naixqué en 1915 gràcies a ~~l’impuls~~ de la Diputació i ~~l’Ajuntament~~ de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en ~~l’objectiu~~ fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En ~~l’actualitat~~, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de ~~l’Estat~~.		{{Cita\|La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l'impuls de la Diputació i l'Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en l'objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l'actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l'Estat.

	A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d'un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria del Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.		A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d'un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria del Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.

	Esta ortografia fon adoptada per a ~~l’ensenyança~~ del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades i ~~l’existència~~ d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, ~~l’Editorial~~ Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.		Esta ortografia fon adoptada per a l'ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades i l'existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, l'Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.

	Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de ~~l’Acadèmia~~ Valenciana de la Llengua (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en ~~l’ensenyança~~ pública.\|Extret de ~~l’introducció~~ de ~~l’obra~~ ''Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió'' de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)}}		Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l'ensenyança pública.\|Extret de l'introducció de l'obra ''Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió'' de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2 en 17:53 29 oct 2024

2024-10-29T17:53:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:53 29 oct 2024
Llínea 61:		Llínea 61:

	* ''[[Els verps en llengua valenciana i la seua flexió]]''		* ''[[Els verps en llengua valenciana i la seua flexió]]''

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 07:33 30 jul 2024

2024-07-30T07:33:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:33 30 jul 2024
Llínea 61:		Llínea 61:

	* ''[[Els verps en llengua valenciana i la seua flexió]]''		* ''[[Els verps en llengua valenciana i la seua flexió]]''

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Text reemplaça - ' d’un ' a ' d'un '

2024-04-12T16:14:33Z

Text reemplaça - ' d’un ' a ' d'un '

← Revisió anterior		Revisió de 16:14 12 abr 2024
Llínea 52:		Llínea 52:
	{{Cita\|La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l’impuls de la Diputació i l’Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en l’objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l’actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l’Estat.		{{Cita\|La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l’impuls de la Diputació i l’Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en l’objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l’actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l’Estat.

	A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat ~~d’un~~ model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria del Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.		A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d'un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria del Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.

	Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades i l’existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, l’Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.		Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades i l’existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, l’Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.

Xavier en 18:25 4 set 2023

2023-09-04T18:25:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:25 4 set 2023
Llínea 65:		Llínea 65:

	* [http://www.aellva.org/content/%C3%A0rias-i-burdeos-juli-amadeu Biografia de Juli Amadeu en AELLVA]		* [http://www.aellva.org/content/%C3%A0rias-i-burdeos-juli-amadeu Biografia de Juli Amadeu en AELLVA]

			== Enllaços externs ==

			* [https://www.culturavalenciana.es/sobre-les-normes-de-la-racv-normes-del-puig/ Sobre les normes de la RACV (Normes d’El Puig) - Cultura Valenciana]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
Llínea 71:		Llínea 75:
	[[Categoria:Periodistes valencians]]		[[Categoria:Periodistes valencians]]
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Escritors valencians]]
	[[Categoria:Escritors en valencià]]		[[Categoria:Escritors en valencià]]
	[[Categoria:Valencianisme]]		[[Categoria:Valencianisme]]

Xavier en 18:20 4 set 2023

2023-09-04T18:20:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:20 4 set 2023
Llínea 47:		Llínea 47:

	També ha rebut premis de periodisme i investigació com el 'Botànic Cavanilles' de la Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació dels [[Jocs Florals]] de l'any [[2005]], l'accèssit del premi de l'[[Ajuntament de Valéncia]] de [[2003]] en el mateix certamen o l'accèssit del 'V certamen estatal de Joven Periodismo Ambiental de la Fundación EFE' en [[2004]]. Nomenat 'Escritor de l'Any' de 2009 per l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).		També ha rebut premis de periodisme i investigació com el 'Botànic Cavanilles' de la Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació dels [[Jocs Florals]] de l'any [[2005]], l'accèssit del premi de l'[[Ajuntament de Valéncia]] de [[2003]] en el mateix certamen o l'accèssit del 'V certamen estatal de Joven Periodismo Ambiental de la Fundación EFE' en [[2004]]. Nomenat 'Escritor de l'Any' de 2009 per l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).

			== Cites ==

			{{Cita\|La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l’impuls de la Diputació i l’Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en l’objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l’actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l’Estat.

			A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria del Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.

			Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades i l’existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, l’Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.

			Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública.\|Extret de l’introducció de l’obra ''Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió'' de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'Segle' a 'Sigle'

2022-06-24T02:51:19Z

Text reemplaça - 'Segle' a 'Sigle'

← Revisió anterior		Revisió de 02:51 24 jun 2022
Llínea 38:		Llínea 38:
	== Obra ==		== Obra ==
	[[Archiu:Llverps.jpg\|thumb\|right\|200px\|Portada del llibre]]		[[Archiu:Llverps.jpg\|thumb\|right\|200px\|Portada del llibre]]
	Ademés de la flexió verbal també és autor d'obres com ara ''Constantí Llombart. Biografia íntima'' de Ramon Andrés Cabrelles (editor lliterari), ''Traçat territorial valencià per al ~~Segle~~ XXI'' i assessor llingüístic de la versió infantil del [[Tirant lo Blanch]] publicat per L'Oronella. En esta editorial ha publicat també recentment la primera part de l'actualisació de la popular obra ''La terra del Che'', de la qual fon autor [[Joaquim Martí i Gadea]]. Aixina mateix, dirigí els treballs de la primera versió del [[Corrector Ortogràfic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], presentat en el Saló Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència l'any [[2007]] i participa en la comissió redactora de la quarta edició del [[Diccionari Ortogràfic de la RACV\|Diccionari Ortogràfic]] d'esta institució i en el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de [[Voro López i Verdejo\|Voro López]].		Ademés de la flexió verbal també és autor d'obres com ara ''Constantí Llombart. Biografia íntima'' de Ramon Andrés Cabrelles (editor lliterari), ''Traçat territorial valencià per al Sigle XXI'' i assessor llingüístic de la versió infantil del [[Tirant lo Blanch]] publicat per L'Oronella. En esta editorial ha publicat també recentment la primera part de l'actualisació de la popular obra ''La terra del Che'', de la qual fon autor [[Joaquim Martí i Gadea]]. Aixina mateix, dirigí els treballs de la primera versió del [[Corrector Ortogràfic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], presentat en el Saló Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència l'any [[2007]] i participa en la comissió redactora de la quarta edició del [[Diccionari Ortogràfic de la RACV\|Diccionari Ortogràfic]] d'esta institució i en el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de [[Voro López i Verdejo\|Voro López]].

	És autor i colaborador de més d'una dotzena de llibrets de falla de comissions de diverses poblacions com ara Valéncia Ciutat, [[Torrent]] o [[Catarroja]] en els quals ha rebut premis de Lo Rat Penat i d'unes atres institucions i organismes. En el llibret que coordinà en [[2009]] sobre el centenari de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]] publicat per la Falla Palleter-Erudit Orellana i del qual també era poeta co-autor, juntament en [[Maria Jesús Coves]] i [[Carles Bori]], obtingué el Premi Extraordinari Societat Lo Rat Penat-Constantí Llombart “al millor llibret en el seu conjunt”.		És autor i colaborador de més d'una dotzena de llibrets de falla de comissions de diverses poblacions com ara Valéncia Ciutat, [[Torrent]] o [[Catarroja]] en els quals ha rebut premis de Lo Rat Penat i d'unes atres institucions i organismes. En el llibret que coordinà en [[2009]] sobre el centenari de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]] publicat per la Falla Palleter-Erudit Orellana i del qual també era poeta co-autor, juntament en [[Maria Jesús Coves]] i [[Carles Bori]], obtingué el Premi Extraordinari Societat Lo Rat Penat-Constantí Llombart “al millor llibret en el seu conjunt”.